Ab urbe condita

Ab urbs condita (AUC o a.U.C.) és una expressió llatina que significa "des de la fundació de la ciutat", és dir, "des de la fundació de Roma", que se situa tradicionalment en l'any 753 a. C. Per tant, l'any 1 de l'era cristiana equival a l'any 754 ab urbe condita. Esta expressió era utilisada pels ciutadans de Roma per a la datació dels seus fets històrics.

No obstant, a efectes pràctics, els romans distinguien les dates segons el cònsul o monarca en el poder. Aixina, per a designar l'any 216a. C. solia dir-se l'"any de Lucio Emilio Paulo i Cayo Terencio Varrón", o per a indicar el 44 a. C., el "quint consolat de Juliol César".

La datació ab urbs condita va estar en us des dels començaments de l'Història romana. En el primer sigle a. C. es va modificar llaugerament segons el càlcul de l'historiador Marco Terencio Varrón, que va desplaçar la data a l'any 753 a. C. El sistema de Dionisio l'Exigu, que mesura els anys des del naiximent de Jesús, es va fer d'us habitual en tot l'Imperi a soles a mig del sigle VI .