Edició de «Acàcia»
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
L''''acàcia''' (del [[llatí]] ''acacĭa'', arbre espinós.) és un [[arbre]] que sol ser espinós, de la família de les fabàcees, fulles compostes, flors penjolloses en pomells i fruit lleguminós. De diverses espècies; d'ell se trau la [[goma aràbiga]]. Sol amprar-se en fins ornamentals en [[jardineria]]. | L''''acàcia''' (del [[llatí]] ''acacĭa'', arbre espinós.) és un [[arbre]] que sol ser espinós, de la família de les fabàcees, fulles compostes, flors penjolloses en pomells i fruit lleguminós. De diverses espècies; d'ell se trau la [[goma aràbiga]]. Sol amprar-se en fins ornamentals en [[jardineria]]. | ||
| − | Encara que també es coneix en el nom d'«acàcia» a molts arbres lleguminosos d'atres gèneros (les | + | Encara que també es coneix en el nom d'«acàcia» a molts arbres lleguminosos d'atres gèneros (les cridades «falses acàcies», tals com Robinia pseudoacàcia, Gleditsia triacanthos o la Sophora japònica) de la família de les mimosàcees. Existixen unes 1.400 espècies acceptades, de les més de 3.000 descrites en el món. Unes 970 pertanyen al gènero Acàcia stricto sensu, de les quals 950 procedixen d'[[Austràlia]]. |
És un gènero molt estés en les regions tropicals i subtropicals del món. La major diversitat d'espècies es troba en [[Àfrica]] i [[Austràlia]]. En general, les espècies d'[[Oceania]] es representen com la part dominant de la vegetació, especialment en les zones àrides i semi-àrides. | És un gènero molt estés en les regions tropicals i subtropicals del món. La major diversitat d'espècies es troba en [[Àfrica]] i [[Austràlia]]. En general, les espècies d'[[Oceania]] es representen com la part dominant de la vegetació, especialment en les zones àrides i semi-àrides. | ||
| Llínea 23: | Llínea 23: | ||
== Descripció == | == Descripció == | ||
| − | Són arbres o arbusts, espinosos, caducifolis o perennifolis en branques alternes, inermes o espinoses. Tenen fulls pulvinulats, estipulades o no, peciolades o reduïdes a filodis; les estípules són lliures entre sí, fugaces o molt desenrollades i transformades en espines; el raquis mostra freqüentment glàndules, més o menys anulades, situades en la base de les pinnes i els folíols són de marge sancer. Les flors són actinomorfes, sense hipanto, hermafrodites o unisexuals, i de color [[groc]]. Els sépals, en número de 4-5, estan soldats en la base i més o menys obtusos. Els 4-5 pétals són més llarcs que els sépals, aguts, soldats en la base per a formar un tubo. L'androceo està compost per numerosos estams, lliures entre sí i en filaments estaminals molt llarcs, cilíndrics, glabros; les anteres són ovoidees, en o sense glàndules. L'ovari és assentat o pediculat, glabro o pubescent, en varis rudiments seminals uniseriats o pluriseriats i en un estil més o menys cilíndric d'estigma humit i embudat. El frut, assentat o pediculat, és sec, dehiscent o indehiscent, d'aplanat a subcilíndric, generalment en vàries llavors més o menys discoidals, freqüentment en funícul persistent, molt desenrollat i un poc carnós. Medix de 7 a 10 metros d'altura. | + | Són arbres o arbusts, espinosos, caducifolis o perennifolis en branques alternes, inermes o espinoses. Tenen fulls pulvinulats, estipulades o no, peciolades o reduïdes a filodis; les estípules són lliures entre sí, fugaces o molt desenrollades i transformades en espines; el raquis mostra freqüentment glàndules, més o menys anulades, situades en la base de les pinnes i els folíols són de marge sancer. Les flors són actinomorfes, sense hipanto, hermafrodites o unisexuals, i de color [[groc]]. Els sépals, en número de 4-5, estan soldats en la base i més o menys obtusos. Els 4-5 pétals són més llarcs que els sépals, aguts, soldats en la base per a formar un tubo. L'androceo està compost per numerosos estams, lliures entre sí i en filaments estaminals molt llarcs, cilíndrics, glabros; les anteres són ovoidees, en o sense glàndules. L'ovari és assentat o pediculat, glabro o pubescent, en varis rudiments seminals uniseriats o pluriseriats i en un estil més o menys cilíndric d'estigma humit i embudat. El frut, assentat o pediculat, és sec, dehiscent o indehiscent, d'aplanat a subcilíndric, generalment en vàries llavors més o menys discoidals, freqüentment en funícul persistent, molt desenrollat i un poc carnós. Medix de 7 a 10 metros d'altura. |
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
{{DGLV|Acàcia}} | {{DGLV|Acàcia}} | ||
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Acacia Acàcia en Wikipedia] | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Acacia Acàcia en Wikipedia] | ||