Acadèmia dels Nocturns

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

L'Acadèmia dels Nocturns fon una Acadèmies lliteràries|Acadèmia lliterària fundada per Bernardo Catalá de Valeriola en la ciutat de Valéncia en l'any 1591.

‘en el mes de setembre, 1591, nos juntarem uns quants cavallers i amichs i instituhirem una Acadèmia pera exerçitarnos en hobres i actes virtuosos.'.Bernardo Guillem Catalá de Valeriola i Vives de Cañamás

Història

Durant tres cursos, entre 1591 i 1594, es va reunir esta acadèmia, un total de 88 sessions acadèmiques, en elles predomina el vers, va haver-hi prosa, i es van tractar temes científics.[1]

Estructura

Esta acadèmia estava composta per 45 subjectes autorisats per la seua noblea i llinage, els quals es reunien tots els dimecres en la casa palau de Bernardo Catalá de Valeriola, que era el fundador, i sobre els assunts que ell senyalava es llegia un discurs moral o polític, aixina com poesies. Els eixercicis d'esta Acadèmia eren de nit i per això la van cridar dels Nocturns. Cada individu prenia per nom una metàfora que qualificara la nit, com Secret, Silenci, Ombra, Tenebres, Vigília, etc.

Contava en els càrrecs de president, consiliari, secretari i porter; el primer fixava els temes i el secretari arreplegava i llegia els escrits; es reunien tots els dimecres a boqueta nit en casa del citat Bernardo Catalá, que detenia el càrrec de president; l'acte començava en una conferència sobre el tema propost que servia de base a una àmplia discussió posterior; l'acte concloïa en la recitació dels poemes; va durar entre 1591 i 1594, agrupant-se les seues obres en tres toms, dels que Pere Salva va publicar un llibre reproduint algunes de les poesies que se conserven de les actes originals, al que va donar el nom de Cançoner. Ya a principis del sigle XX, Francesc Martí Grajales va publicar una segona i tercera part del referit Cançoner de l'Acadèmia dels Nocturns de Valéncia. La segona part comprén l'índex complet dels treballs de la mencionada Acadèmia, una colecció de poesies copiades de les seues actes i. com a apèndixs, les biografies dels poetes i autors dramàtics Gaspar Aguilar i Guillem de Castro.

Fon este últim, nomenat autor dramàtic, qui va voler resucitar l'acadèmia en 1616 en el nom de Montanyesos del Parnàs.

Components

Van pertànyer a l'Acadèmia dels Nocturns original el president, Bernardo Catalá de Valeriola (Silenci); Francisco Desplugues (Descuit), en la funció de secretari; Francisco Agustín Tárrega (Por) en el càrrec de consiliari; Jerónimo Virués (Estudi); Miguel Beneito (Assossec), en el càrrec de porter; Gaspar Mercader (Rellamp), que solia substituir el president; Guillén de Castro (Secret); Andrés Rei d'Artieda (Sentinela); López Maldonado (Sincer); Tomás Cerdán de Tallada (Tro); Jaime Orts (Tristea) i Gaspar d'Aguilar (Ombra), entre atres.

Un noble aragonés,/cuyos aceros,/de armados escuadrones/no se espantan,/se opone a reprimir/los que quebrantan/del Summo Dios los/soberanos fueros./Y entre martyrios/ásperos y fieros/sus fuerças más enteras/se levantan, qu’en muerte/y en prisiones se adelantan/en Aragón los nobles/verdaderos./Y como por ser noble/no podía morir a manos/del verdugo ayrado,/entre flores quedó/Vicente muerto./Primero, rosa blanca/parecía, pero después/teñida de encarnado,/del huerto humano/sube al mejor huerto. 17ª sesión la Academia de los Nocturnos. Don Bernardo Guillem Catalá de Valeriola y Vives de Cañamás.(Un noble aragonés,/els acers del qual,/d'armats esquadrons/no s'espanten,/s'opon a reprimir/els que trenquen/del Sum Deu els/sobirans furs./I entre martiris/aspres i feroços/els seues forces més sanceres/s'alcen, que en mort/i en presons s'alvancen/a Aragó els nobles/verdaders./I com per ser noble/no podia morir a les mans/del botí aïrat,/entre flors va quedar/Vicent mort./Primer, rosa blanca/pareixia, pero després/tenyida d'encarnat,/de l'hort humà/puja al millor hort. 17a sessió l'Acadèmia dels Nocturns. El senyor Bernardo Guillem Catalá de Valeriola i Vives de Cañamás[2]

Notes

Referències

  • VV. AA., Diccionario de literatura española. Madrit: Revista de Occidente, 1964, 3a ed.
  • Cançoner de l'Acadèmia dels Nocturns de Valéncia, edició de Pedro Salva (Valéncia, 1869). Fon re-imprés ampliat i en notes per Francisco Martí Grajales (Valéncia, 1905-1912).
  • Actes de l'Acadèmia dels Nocturns estudi introductori, edició crítica i notes de José Luis Canet, Evangelina Rodríguez, Josep Lluís Sirera. Valéncia: Alfons el Magnànim, 1987- 2000. Han aparegut fins ara tres dels sis volums de l'edició completa.
  • Jose Maria Ferri coll, La poesia de l'Acadèmia dels Nocturns. Alacant: U. L'Alacant, 2001.
  • Pasqual Mas i Usó, Academias y justas literarias en la Valencia Barroca: Teoria y pràctica, Kassel, Reichenberger, 1996.
  • Pasqual Mas i Usó, Descripción de las Academias Valencianas. Diccionario de academicos. Edition Reichenberger, Kassel, 1999.

Enllaços externs

Referencies