Diferència entre les revisions de "Academia de la Llingua Asturiana"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 4: Llínea 4:
  
 
== Història ==
 
== Història ==
Els orígens de la A.Ll.A es remonten a finals del sigle XVIII, quan Jovellanos (Xovellanos) i el canonge González de Posada intercanvien correspondència sobre la mateixa en 1791. El proyecte de Jovellanos no pogué portar-se a la realitat degut al seu desterro en [[Mallorca]].
+
Els orígens de la A.Ll.A es remonten a finals del [[sigle XVIII]], quan Jovellanos (Xovellanos) i el canonge González de Posada intercanvien correspondència sobre la mateixa en [[1791]]. El proyecte de Jovellanos no pogué portar-se a la realitat degut al seu desterro en [[Mallorca]].
  
En els anys 1920 es creà la Real Acadèmia Asturiana de les Arts i les Lletres (Real Academia Asturiana de les Artes y les Lletres), auspiciada per gent com [[Pin de Pría]]. Es dividia en quatre seccions, i son principal objectiu era realisar un diccionari i una gramàtica asturianes i publicar una revista. Les demés seccions tenien com a fi el promocionar la lliteratura, el teatre i la música asturianes.
+
En els anys [[1920]] es creà la Real Acadèmia Asturiana de les Arts i les Lletres (Real Academia Asturiana de les Artes y les Lletres), auspiciada per gent com [[Pin de Pría]]. Es dividia en quatre seccions, i son principal objectiu era realisar un diccionari i una gramàtica asturianes i publicar una revista. Les demés seccions tenien com a fi el promocionar la lliteratura, el teatre i la música asturianes.
  
En la tornada de la democràcia a Espanya, l'ent pre-autonòmic, el Consell Regional, aprova la creació de l'actual acadèmia, que es fundaria el 15 de decembre de 1980. Els seus fins eren l'investigació i normalisació gramatical de les diferents varietats de l'asturià, inventariar el seu lèxic, promoure la seua difusió, regularisar la seua ensenyança, fomentar el seu us com a mig d'expressió dels asturians, promoure concursos lliteraris i realisar estudis llingüístics.
+
En la tornada de la democràcia a [[Espanya]], l'ent pre-autonòmic, el Consell Regional, aprova la creació de l'actual acadèmia, que es fundaria el 15 de decembre de [[1980]]. Els seus fins eren l'investigació i normalisació gramatical de les diferents varietats de l'asturià, inventariar el seu lèxic, promoure la seua difusió, regularisar la seua ensenyança, fomentar el seu us com a mig d'expressió dels asturians, promoure concursos lliteraris i realisar estudis llingüístics.
  
[[Xosé Lluis García Arias]] fon el president des de la seua fundació fins a l'any 2001. La seua successora en el càrrec és [[Ana Cano]]. L'acadèmia té 21 membres de número, 19 membres corresponents i 15 acadèmics d'honor.
+
[[Xosé Lluis García Arias]] fon el president des de la seua fundació fins a l'any [[2001]]. La seua successora en el càrrec és [[Ana Cano]]. L'acadèmia té 21 membres de número, 19 membres corresponents i 15 acadèmics d'honor.
 
   
 
   
  

Revisió de 02:26 6 març 2010

Archiu:Sede de la Academia de la Lengua Asturiana en Oviedo.jpg
Sèu de l'Acadèmia de la Llengua Asturiana en Oviedo.

L'Acadèmia de la Llengua Asturiana (Academia de la Llingua Asturiana en asturià) és una institució del Govern d'Astúries que té com a fi l'estudi, promoció i defensa de l'asturià.

Història

Els orígens de la A.Ll.A es remonten a finals del sigle XVIII, quan Jovellanos (Xovellanos) i el canonge González de Posada intercanvien correspondència sobre la mateixa en 1791. El proyecte de Jovellanos no pogué portar-se a la realitat degut al seu desterro en Mallorca.

En els anys 1920 es creà la Real Acadèmia Asturiana de les Arts i les Lletres (Real Academia Asturiana de les Artes y les Lletres), auspiciada per gent com Pin de Pría. Es dividia en quatre seccions, i son principal objectiu era realisar un diccionari i una gramàtica asturianes i publicar una revista. Les demés seccions tenien com a fi el promocionar la lliteratura, el teatre i la música asturianes.

En la tornada de la democràcia a Espanya, l'ent pre-autonòmic, el Consell Regional, aprova la creació de l'actual acadèmia, que es fundaria el 15 de decembre de 1980. Els seus fins eren l'investigació i normalisació gramatical de les diferents varietats de l'asturià, inventariar el seu lèxic, promoure la seua difusió, regularisar la seua ensenyança, fomentar el seu us com a mig d'expressió dels asturians, promoure concursos lliteraris i realisar estudis llingüístics.

Xosé Lluis García Arias fon el president des de la seua fundació fins a l'any 2001. La seua successora en el càrrec és Ana Cano. L'acadèmia té 21 membres de número, 19 membres corresponents i 15 acadèmics d'honor.


"La llingua asturiana ye un patrimoniu milenariu del Pueblu Asturianu y, como tal, forma parte de la herencia cultural de tolos asturianos y asturianes ensin esclusión. Esti patrimoniu, como l'arte y otres manifestaciones culturales de nueso, necesita proteición y actualización. Poro, l'emplegu de la llingua asturiana per parte de los ciudadanos que quieran facer usu d'ella y el so reconocimientu con valir llegal son el meyor encontu pa la so proteición y actualización. Les instituciones asturianes d'autogobiernu tienen la obligación de facer que'l derechu de los ciudadanos asturianos al usu de la llingua asturiana seya, acordies cola llegalidá vixente, plenamente efeutivu. Nesti sen, la Xunta Xeneral del Principáu, muérganu históricu de representación de los asturianos, encamienta al Gobiernu del Principáu que faiga vidable'l derechu de los ciudadanos al emplegu del asturianu nes sos rellaciones coles instituciones asturianes y, nel so momentu, coincidiendo cola reforma del Estatutu d'Autonomía d'Asturies, proponga una definitiva toma de determín con respeutu a les llendes xurídico-oficiales de la so consideración".

  • Versió en valencià:

"La llengua asturiana és un patrimoni milenari del Poble Asturià i, com a tal, forma part de l'herència cultural de tots els asturians i asturianes sense exclusió. Este patrimoni, com l'art i atres manifestacions culturals de lo nostre, necessita protecció i actualisació. Pero, l'us de la llengua asturiana per part dels ciutadans que vullguen fer us d'ella i el seu reconeiximent en valdre llegal son el millor encontre per a la seua protecció i actualisació. Les institucions asturianes d'autogovern tenen l'obligació de fer que el dret dels ciutadans asturians a l'us de la llengua asturiana siga, d'acort en la llegalitat vigent, plenament efectiu. En este sentit, la Junta General del Principat, orgue històric de representació dels asturians, recomana al Govern del Principat que faça viable el dret dels ciutadans a l'us de l'asturià en les seues relacions en les institucions asturianes, i en el seu moment, coincidint en la reforma de l'Estatut d'Autonomia d'Astúries, proponga una definitiva presa de determini respecte als llímits jurídics oficials de la seua consideració."


Enllaços Externs