Canvis

Un '''acte de parla''' és un tipo d’acció que involucra l’us d’una llengua natural i que està subjecte a un cert número de regles convencionals generals o principis pragmàtics de pertinença.

Un '''acte de parla''' és un tipo d’acció que involucra l’us d’una [[llengua]] natural i que està subjecte a un cert número de regles convencionals generals o principis pragmàtics de pertinença.

La [[pragmàtica]] de Peter Strawson i John Searle considera que «acte de parla» es referix usualment a lo mateix que es designa en «acte ilocutiu», terme que va crear John L. Austin en ''How to Do Things with Words'' (1962). D’acort en Austin, l’«acte ilocutiu» se dona en la mida en que l’enunciació constituïx, per ella mateixa, un cert acte, entés com a la transformació de les relacions entre els interlocutors o en els referents. Un eixemple clàssic és que al dir «ho promet» o «sí, vullc» —en una cerimònia matrimonial— estem, al mateix temps que parlant, realisant l’acte. En eixe sentit, l’acte de parla, és dir, l’emissió de l’enunciat, se pot realisar en forma oral o escrita, sempre que se duga a terme la realisació d’una acció per mig de paraules. El fet d’efectuar un acte de parla, expressant una oració correcta gramaticalment i en sentit, implica un compromís en l’entorn. Un acte de parla pot ser utilisat per a: solicitar informació, oferir, disculpar-se, expressar indiferència, expressar plaer o disgust, amenaçar, invitar, pregar, etc. Els actes de parla servixen per a la comunicació humana.

La [[pragmàtica]] de Peter Strawson i John Searle considera que «acte de parla» es referix usualment a lo mateix que es designa en «acte ilocutiu», terme que va crear John L. Austin en ''How to Do Things with Words'' ([[1962]]). D’acort en Austin, l’«acte ilocutiu» se dona en la mida en que l’enunciació constituïx, per ella mateixa, un cert acte, entés com a la transformació de les relacions entre els interlocutors o en els referents. Un eixemple clàssic és que al dir «ho promet» o «sí, vullc» —en una cerimònia matrimonial— estem, al mateix temps que parlant, realisant l’acte. En eixe sentit, l’acte de parla, és dir, l’emissió de l’enunciat, se pot realisar en forma oral o escrita, sempre que se duga a terme la realisació d’una acció per mig de paraules.  

 

El fet d’efectuar un acte de parla, expressant una oració correcta gramaticalment i en sentit, implica un compromís en l’entorn.  

 

Un acte de parla pot ser utilisat per a: solicitar informació, oferir, disculpar-se, expressar indiferència, expressar plaer o disgust, amenaçar, invitar, pregar, etc. Els actes de parla servixen per a la comunicació humana.

== Classificació dels actes ==

== Classificació dels actes ==

* '''Actes indirectes''': Són aquelles frases en les que l’aspecte locutiu i ilocutiu no coincidixen, per lo tant la finalitat de l’oració és distinta a lo que s’expressa directament.

* '''Actes indirectes''': Són aquelles frases en les que l’aspecte locutiu i ilocutiu no coincidixen, per lo tant la finalitat de l’oració és distinta a lo que s’expressa directament.

John Searle, que va seguir l’anàlisis d’Austin sobre els enunciats d’acció o performatius i se va centrar en lo que aquell havia nomenat actes ilocucionaris —actes que se realisen dient alguna cosa—, desenrollà l’idea de que diverses oracions en el mateix contengut proposicional poden diferir en la seua força ilocucional, segons que es presenten com a una asseveració, una pregunta, una orde o una expressió de desig.

John Searle, que va seguir l’anàlisis d’Austin sobre els enunciats d’acció o performatius i se va centrar en lo que aquell havia nomenat actes ilocucionaris —actes que se realisen dient alguna cosa—, desenrollà l’idea de que diverses oracions en el mateix contingut proposicional poden diferir en la seua força ilocucional, segons que es presenten com a una asseveració, una pregunta, una orde o una expressió de desig.

Segons Searle, les forces ilocucionals d’un acte de parla es poden descriure seguint regles o condicions especificables, donades tant per les circunstàncies com pel propòsit que es seguix en diferents actes ilocucionaris.

Segons Searle, les forces ilocucionals d’un acte de parla es poden descriure seguint regles o condicions especificables, donades tant per les circunstàncies com pel propòsit que es seguix en diferents actes ilocucionaris.

=== Tipos d’actes de parla ===

=== Tipos d’actes de parla ===

Els actes de parla poden ser classificats segons l’intenció o finalitat a que se referixquen:<ref name=ah/>

Els actes de parla poden ser classificats segons l’intenció o finalitat a que se referixquen:<ref name=ah/>

* '''Actes assertius''' o '''representatius''': El parlant nega, accepta o corrig alguna cosa, en diferent nivell de certea. Eixemple: «sí, «per supost que pensse aixina».  

* '''Actes assertius''' o '''representatius''': El parlant nega, accepta o corrig alguna cosa, en diferent nivell de certea. Eixemple: «sí, «per supost que pense aixina».  

* '''Actes directius''': El parlant tracta d’obligar al oyent a fer una acció. Eixemple: «Teniu d’acabar les vostres tasques per a demà», «ordenar», «perdonar», «pregar», «instar», «destituir», etc.

* '''Actes directius''': El parlant tracta d’obligar al oyent a fer una acció. Eixemple: «Teniu d’acabar les vostres tasques per a demà», «ordenar», «perdonar», «pregar», «instar», «destituir», etc.

* '''Actes compromisoris''': El parlant assumix un compromís, una obligació o un propòsit. Eixemple: «No et fallaré», «prometre», «pactar», «garantisar», etc.

* '''Actes compromisoris''': El parlant assumix un compromís, una obligació o un propòsit. Eixemple: «No et fallaré», «prometre», «pactar», «garantisar», etc.

* '''Oració passiva en se''': «Se declara la guerra a X».

* '''Oració passiva en se''': «Se declara la guerra a X».

* '''Oració impersonal en se''': «Se convoca als veïns a una junta».

* '''Oració impersonal en se''': «Se convoca als veïns a una junta».

* '''Construcciones atributives en estar i quedar''': «Queda declarada la guerra a X».

* '''Construccions atributives en estar i quedar''': «Queda declarada la guerra a X».

Si l’acte realisatiu se du a terme per un grup —per eixemple, un tribunal que dicta sentència—, és possible també l’us del plural: «Absolem a l’acusat».<ref name=ah/>

Si l’acte realisatiu se du a terme per un grup —per eixemple, un tribunal que dicta sentència—, és possible també l’us del plural: «Absolem a l’acusat».<ref name=ah/>

== Referències ==

== Referències ==

{{listaref}}

{{listaref}}