Edició de «Afinitat electrònica»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 23: Llínea 23:
 
* Els elements situats en la part dreta de la taula periòdica, bloc ''p'', són els d'afinitats electròniques favorables, manifestant el seu caràcter clarament no metàlic.
 
* Els elements situats en la part dreta de la taula periòdica, bloc ''p'', són els d'afinitats electròniques favorables, manifestant el seu caràcter clarament no metàlic.
 
* Les afinitats electròniques més elevades són per als elements del grup 17, seguits pels del grup 16.
 
* Les afinitats electròniques més elevades són per als elements del grup 17, seguits pels del grup 16.
* És sorprenent que el flúor tinga menor afinitat que el clor, pero en colocar un electró en el F, un àtom més chicotet que el Cl, es deuen véncer forces repulsives entre els electrons de la capa de valència. A partir del clor la tendència és l'esperada en funció de la major distància dels electrons exteriors al núcleu.
+
* És sorprenent que el flúor tinga menor afinitat que el clor, pero en colocar un electró en el F, un àtom més menut que el Cl, es deuen véncer forces repulsives entre els electrons de la capa de valència. A partir del clor la tendència és l'esperada en funció de la major distància dels electrons exteriors al núcleu.
 
* El nitrogen té una afinitat electrònica molt per baix dels seus elements veïns, tant del periodo com del seu grup, lo que és per la seua capa de valència semiplena que és molt estable.
 
* El nitrogen té una afinitat electrònica molt per baix dels seus elements veïns, tant del periodo com del seu grup, lo que és per la seua capa de valència semiplena que és molt estable.
 
* Els restants elements del grup 15 sí presenten afinitats electròniques més favorables, a pesar de l'estabilitat de la capa semiplena, perque l'aument del tamany fa que eixa capa exterior estiga separada del núcleu per atres intermiges.
 
* Els restants elements del grup 15 sí presenten afinitats electròniques més favorables, a pesar de l'estabilitat de la capa semiplena, perque l'aument del tamany fa que eixa capa exterior estiga separada del núcleu per atres intermiges.
* Cal destacar també el paper de l'hidrogen, ya que la seua afinitat no és molt alta, pero prou per a generar l'ió H<sup>-</sup> que és molt estable en hidrur iònics i espècies complexes. Ací també podem aplicar el raonament anàlec al del flúor, perque tenim un àtom encara més chicotet i volem adicionar-li un electró vencent les forces repulsives de l'electró ''1s<sup>1</sup>''.
+
* Cal destacar també el paper de l'hidrogen, ya que la seua afinitat no és molt alta, pero prou per a generar l'ió H<sup>-</sup> que és molt estable en hidrur iònics i espècies complexes. Ací també podem aplicar el raonament anàlec al del flúor, perque tenim un àtom encara més menut i volem adicionar-li un electró vencent les forces repulsives de l'electró ''1s<sup>1</sup>''.
 
* En relació al bloc ''d'' cal fixar-se en el cas especial de l'[[or]] puix la seua afinitat electrònica, -223 kJ·mol<sup>−1</sup>, és comparable a la del [[yodo]] en –295 kJ·mol<sup>−1</sup>, en lo que és factible pensar en l'anió Au<sup>-</sup>. S'han conseguit sintetisar composts iònics d'or del tipo RbAu i CsAu, en la participació dels metals alcalins més electropositius. En ells s'alcança la configuració tipo pseudogas noble del Hg (de 6s<sup>1</sup> a 6s<sup>2</sup>) per a l'ió Au<sup>-</sup> ([[contracció lantànida]] + [[efectes relativistes sobre orbitals d'enllaç|contracció relativista]] màxima en el Au).
 
* En relació al bloc ''d'' cal fixar-se en el cas especial de l'[[or]] puix la seua afinitat electrònica, -223 kJ·mol<sup>−1</sup>, és comparable a la del [[yodo]] en –295 kJ·mol<sup>−1</sup>, en lo que és factible pensar en l'anió Au<sup>-</sup>. S'han conseguit sintetisar composts iònics d'or del tipo RbAu i CsAu, en la participació dels metals alcalins més electropositius. En ells s'alcança la configuració tipo pseudogas noble del Hg (de 6s<sup>1</sup> a 6s<sup>2</sup>) per a l'ió Au<sup>-</sup> ([[contracció lantànida]] + [[efectes relativistes sobre orbitals d'enllaç|contracció relativista]] màxima en el Au).
  

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!

Plantilles usades en esta pàgina: