Edició de «Agapit I (Sant)»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | + | '''LVII papa. Agapito I, Sant''' | |
| − | + | Va regnar del [[535]]-[[536]]. | |
| − | |||
| − | |||
La seua data de naiximent és incerta; va morir el [[22 d'abril]] del [[536]] en [[Costantinoble]]. | La seua data de naiximent és incerta; va morir el [[22 d'abril]] del [[536]] en [[Costantinoble]]. | ||
==Resenyes històriques== | ==Resenyes històriques== | ||
| − | Fon fill de Gordianus, un sacerdot | + | Fon fill de Gordianus, un sacerdot Romà que havia segut assessinat durant els disturbis en els dies del papa [[Symmachus]]. |
El seu primer acte oficial fon cremar en presència de l'assamblea del clero, l'[[anatema]] que [[Bonifaci II]] havia pronunciat en contra de [[Dioscurus]], el seu últim rival, ordenant fora preservat en els [[archius Romans]]. | El seu primer acte oficial fon cremar en presència de l'assamblea del clero, l'[[anatema]] que [[Bonifaci II]] havia pronunciat en contra de [[Dioscurus]], el seu últim rival, ordenant fora preservat en els [[archius Romans]]. | ||
| − | El va confirmar el decret del [[Concili de Cartago]], | + | El va confirmar el decret del [[Concili de Cartago]], després de la lliberació d'[[Àfrica]], de l'encolla de [[Vàndal]], segons els convertits de l'Arrianisme, van ser declarats inelegibles a les Santes Ordenes i aquells ya ordenats, van ser admesos merament per a donar la comunió. |
| − | Va acceptar una apelació de [[Contumeliosus]], [[Bisbe de Riez]], a qui un Concili en [[Marsella]] havia condenat per immoralitat, ordenant a [[Sant Caesarius d'Àries]] otorgar a l'acusat un nou juí davant dels delegats papals. Mentrestant, [[Belisarius]], | + | Va acceptar una apelació de [[Contumeliosus]], [[Bisbe de Riez]], a qui un Concili en [[Marsella]] havia condenat per immoralitat, ordenant a [[Sant Caesarius d'Àries]] otorgar a l'acusat un nou juí davant dels delegats papals. Mentrestant, [[Belisarius]], després de la senzilla conquiste de [[Sicília]], es preparava per a una invasió d'[[Itàlia]]. |
El rei [[Gòtic]], [[Theodehad]], com a últim recurs, va mendicar al vell pontífex procedir a Costantinoble i portar la seua influència per a torejar en l'[[Emperador Justinià]]. | El rei [[Gòtic]], [[Theodehad]], com a últim recurs, va mendicar al vell pontífex procedir a Costantinoble i portar la seua influència per a torejar en l'[[Emperador Justinià]]. | ||
| Llínea 20: | Llínea 18: | ||
Per a pagar els costs de l'embaixada, Agapito es va vore obligat a prometre les naus sagrades de l'[[Iglésia de Roma]]. | Per a pagar els costs de l'embaixada, Agapito es va vore obligat a prometre les naus sagrades de l'[[Iglésia de Roma]]. | ||
| − | Es va embarcar en ple hivern en cinc bisbes i un seguit imponent. | + | Es va embarcar en ple hivern en cinc bisbes i un seguit imponent. Al febrer del 536, va aparéixer en la capital De l'Est i fon rebut en tots els honors que convenen al cap de l'Iglésia Catòlica. |
| − | Com ell havia previst sens dubte, l'objecte aparent de la seua visita fon condenat al fracàs. Justinià no podria ser desviat de la seua resolució per a restablir els drets de l'Imperi a Itàlia. Pero des del punt de vista eclesiàstic, la visita del | + | Com ell havia previst sens dubte, l'objecte aparent de la seua visita fon condenat al fracàs. Justinià no podria ser desviat de la seua resolució per a restablir els drets de l'Imperi a Itàlia. Pero des del punt de vista eclesiàstic, la visita del papa a Costantinoble va marcar un triumf escassament menys memorable que les campanyes de [[Belisario]]. |
El llavors ocupant de la [[Seu Bizantina]] era un cert Anthimus, qui sense l'autoritat dels cànons havia deixat la seua seu episcopal en [[Trebizond]], per a unir el cripto-Monophysites que, en unió en l'[[Emperadriu Teodora]], intrigaven per a socavar l'autoritat del[[ Concili de Calcedònia]]. | El llavors ocupant de la [[Seu Bizantina]] era un cert Anthimus, qui sense l'autoritat dels cànons havia deixat la seua seu episcopal en [[Trebizond]], per a unir el cripto-Monophysites que, en unió en l'[[Emperadriu Teodora]], intrigaven per a socavar l'autoritat del[[ Concili de Calcedònia]]. | ||
| Llínea 28: | Llínea 26: | ||
Contra les protestes de l'ortodox, l'Emperadriu finalment va assentar a Anthimus en la cadira patriarcal. | Contra les protestes de l'ortodox, l'Emperadriu finalment va assentar a Anthimus en la cadira patriarcal. | ||
| − | No be va haver arribat el | + | No be va haver arribat el papa, la majoria prominent del clero va mostrar càrrecs en contra del nou patriarca, com un intrús i un herètic. Agapito li va ordenar fer una professió escrita de la fe i tornar a la seua seu abandonada; sobre la seua negativa, va rebujar tindre qualsevol relació en ell. |
| − | Açò va enfadar l'Emperador, que havia | + | Açò va enfadar l'Emperador, que havia sigut enganyat per la seua esposa quant a l'ortodòxia del seu favorit, arribant al punt d'amenaçar al papa en el desterro. |
Agapito va contestar en l'esperit: | Agapito va contestar en l'esperit: | ||
| Llínea 38: | Llínea 36: | ||
}} | }} | ||
| − | Este atrevit llenguage va fer que Justinià prenguera una pausa; sent convençut finalment que Anthimus era poc sòlit en la fe, no va fer cap objecció al papa a eixercitar la plenitut dels seus poders a depondre i suspendre l'intrús, i, per primera vegada en | + | Este atrevit llenguage va fer que Justinià prenguera una pausa; sent convençut finalment que Anthimus era poc sòlit en la fe, no va fer cap objecció al papa a eixercitar la plenitut dels seus poders a depondre i suspendre l'intrús, i, per primera vegada en la història de l'Iglésia, consagrar personalment al seu successor llegalment triat, Mennas. |
Este memorable eixercici de la prerrogativa papal no es va oblidar pronte pels Orientals, que, junt en els Llatins, ho veneren com un sant. | Este memorable eixercici de la prerrogativa papal no es va oblidar pronte pels Orientals, que, junt en els Llatins, ho veneren com un sant. | ||
| Llínea 44: | Llínea 42: | ||
Per a purificar-ho de qualsevol sospita d'ajudar a l'heregia, Justinià va entregar al papa una confessió escrita de la fe, que l'últim va acceptar en la juïciosa clàusula: | Per a purificar-ho de qualsevol sospita d'ajudar a l'heregia, Justinià va entregar al papa una confessió escrita de la fe, que l'últim va acceptar en la juïciosa clàusula: | ||
| − | {{cita| '''"encara que no poguera admetre en un llaic el dret d'ensenyar la religió, | + | {{cita| '''"encara que no poguera admetre en un llaic el dret d'ensenyar la religió, van observar en plaer que l'afany de l'Emperador estava en perfecte acort en les decisions dels Pares"'''.}} |
| − | Poc | + | Poc després Agapito va caure malalt i va morir, després d'un gloriós regnat de deu mesos. Els seus restes van ser introduïts en un ataüt i dirigits a Roma, sent depositats en Sant Pere. |
La seua memòria es manté el [[20 de setembre]], el dia de la seua deposició. Els grecs ho commemoren el [[22 abril]], dia de la seua mort. | La seua memòria es manté el [[20 de setembre]], el dia de la seua deposició. Els grecs ho commemoren el [[22 abril]], dia de la seua mort. | ||
| − | |||
[[Categoria:Religió]] | [[Categoria:Religió]] | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||