Canvis

Agricultura (edita)

Revisió de 19:09 5 abr 2010

125 bytes afegits , 19:09 5 abr 2010

sense resum d'edició

Llínea 1: Llínea 1: −

[[Image:Camp dacsa liechenstein.jpg|thumb|right|Una plantació de dacsa en [[Liechtenstein]].]]

+

[[Image:Camp dacsa liechenstein.jpg|thumb|right|Una plantació de [[dacsa]] en [[Liechtenstein]].]]

−

La '''Agricultura''' és el art de cultivar la terra; son els diferents treballs de tratament de la terra i el cultiu de vegetals, normalment en fins alimenticis.

+

La '''Agricultura''' és el art de cultivar la [[terra]]; son els diferents treballs de tratament de la terra i el cultiu de vegetals, normalment en fins alimenticis.

Les activitats agrícoles son les que integruen el que es diu sector agrícola. Totes les activitats econòmiques que abarca dit sector, té el seu fundament en la explotació de la terra o dels recursos que este origina en forma natural o per l'acció del home: cereal, frutes, hortalices, past, recaptes i atres variats aliments [[vegetal|vegetals]].

Llínea 14: Llínea 14:

=== El naiximent de l'agricultura ===

[[Image:llauradoregipte.jpg|thumb|right|Llaurador llaurant. Pintura en la tumba de Sennedyem, 1200 a. C. [[Egipte]].]]

−

El començament de l'agricultura es troba en el periodo [[Neolític]], quan l'economia de les societats humanes evolucionà des de la recolecció, la caça i la peixca a la agricultura i la ganaderia. ~~LEs~~ primeres plantes cultivades foren el blat i l'ordi. Els seus origens es perguen en la prehistòria i el seu desenroll es gestà en varies cultures que le practicaren de forma independent, com els que sorgiren en el denominat Creixent fértil (zona de [[Orient Pròxim]] des de [[Mesopotàmia]] el [[Antic Egipte]]), les cultures precolombines d'[[Amèrica Central]], la cultura desenrollada per els chinesos al est d'[[Asia]], etc.

+

El començament de l'agricultura es troba en el periodo [[Neolític]], quan l'economia de les societats humanes evolucionà des de la recolecció, la caça i la peixca a la agricultura i la ganaderia. Les primeres plantes cultivades foren el blat i l'ordi. Els seus origens es perguen en la prehistòria i el seu desenroll es gestà en varies cultures que le practicaren de forma independent, com els que sorgiren en el denominat Creixent fértil (zona de [[Orient Pròxim]] des de [[Mesopotàmia]] el [[Antic Egipte]]), les cultures precolombines d'[[Amèrica Central]], la cultura desenrollada per els [[china|chinesos]] al est d'[[Asia]], etc.

Se produïx una transició, generalment gradual, des de la economia de caça i recolecció a la agrícola. Les raons del desenroll de la agricultura pogueren ser debides a canvis climàtics cap a temperatures més templades; també pogueren deure's a l'escassea de caça o aliments de recolecció, o la desertisació de amplies regions. A pesar de les seues ventages segon alguns antropòlecs, l'agricultura significà una reducció de la varietat en la dieta, creant un canvi en la evolució de la espècie humana cap a individuos més vulnerables i depenents d'un enclau que els seus predecesors.

Llínea 22: Llínea 22:

=== Agricultura en Roma ===

−

En [[Roma]] es cultivaven principalment cereals, leguminoses i hortalices. Posteriorment es varen introduir atres espècies com la cep i l'[[olivera]]. Es gastava el llaurat en bous, sent el llaurador el que treballava en la seua família, a menos que tinguera un esclau. Alguns aports a l'agricultura son el llaurat romà, prenses d'oli, técniques de regadiu i l'introducció del fem.

+

En [[Roma]] es cultivaven principalment cereals, leguminoses i hortalices. Posteriorment es varen introduir atres espècies com la cep i l'[[oliva|olivera]]. Es gastava el llaurat en bous, sent el llaurador el que treballava en la seua família, a menos que tinguera un esclau. Alguns aports a l'agricultura son el llaurat romà, prenses d'oli, técniques de regadiu i l'introducció del fem.

=== Edat Mija ===

−

[[Image:llauradorsedatmija.jpg|thumb|right|Llabors agricoles, 818 d. C., Salzburgo.]]

+

[[Image:llauradorsedatmija.jpg|thumb|right|Llabors agricoles, [[818]] d. C., Salzburgo.]]

−

A lo llarc de l'Edat Mija sorgixen importants innovacions tecnològiques que aportaràn alguns elements positius al treball dels campesins. El llaurat de rodes i vertedera s'incorporà a lo llarc del sigle XI en les regions del nort dels Alpes, mentres que la zona mediterrànea seguia vinculada al llaurat romà. Atra novetat serà el yugo frontal i els ferrages als animals, destacant el paper del caball en numeroses regions. Els molins de vent e hidràulics evitaràn molts esforços als llauradors, al igual que els progresos en el rastrilleu o trill i l'incorporació d'un nou tipo de corbella. La rotació trienal serà un importat novetat. La terra es dividix en tres zones que se dediquen respectivament a cultius d'hivern, de primavera i de barbeig, lo que aumentarà la producció i la farà més diversificada. La cria de guanyat també tindrà un important paper en la vida campesina. A pesar dels progresos, l'agricultura medieval manifestà sempre signues de precarietat degut al seu baix rendiment i la seua estreta dependència a les condicions naturals.

+

A lo llarc de l'[[Edat Mija]] sorgixen importants innovacions tecnològiques que aportaràn alguns elements positius al treball dels campesins. El llaurat de rodes i vertedera s'incorporà a lo llarc del [[sigle XI]] en les regions del nort dels Alpes, mentres que la zona mediterrànea seguia vinculada al llaurat romà. Atra novetat serà el yugo frontal i els ferrages als animals, destacant el paper del caball en numeroses regions. Els molins de vent e hidràulics evitaràn molts esforços als llauradors, al igual que els progresos en el rastrilleu o trill i l'incorporació d'un nou tipo de corbella. La rotació trienal serà un importat novetat. La terra es dividix en tres zones que se dediquen respectivament a cultius d'hivern, de primavera i de barbeig, lo que aumentarà la producció i la farà més diversificada. La cria de guanyat també tindrà un important paper en la vida campesina. A pesar dels progresos, l'agricultura medieval manifestà sempre signues de precarietat degut al seu baix rendiment i la seua estreta dependència a les condicions naturals.

Les principals innovacions en l'agricultura medieval foren:

Llínea 38: Llínea 38:

Les "Partides" d'[[Alfonso X]] de Castella definixen als campesins com els "que llauren la terra i fan en ella aquelles coses per les que els homens han de viure i mantindre's". No cau dubte de que en esta definició podem considerar al campesí com la força fundamental del treball en la societat medieval. I es que el camp fon el gran protagoniste en la [[Edat Mija]] europea. els recursos que aportava la agricultura i la ganaderia eren la base de la economia i la terra era el centre de les relacions socials, deixant al marge la revolució urbana que se viu a partir del [[sigle XIII]].

−

Segon les estimacions presentades, la tasa de creiximent promig interanual de la població europea durant el periodo 1000-~~13000~~ fon de 0,2%. Si se pren soles a la població d'[[Europa]] occidental, la tasa de creiximent es molt similar. Este lent creiximent, ademés, se va distribuir desigualment entre diferents regions. En tot i això,e stem en presència d'un creiximent sostingut, per dèbil quesiga la seua tasa. Una de les causes del creiximent sostingut fon la reducció de la tasa de mortalitat degut a la instauració d'una major establitat política que evità gran número de guerres i les millora en la alimentació producte de la incorporació del octau aminoàcit, gràcies al consum de la llentilla.

+

Segon les estimacions presentades, la tasa de creiximent promig interanual de la població europea durant el periodo [[1000]]-[[1300]] fon de 0,2%. Si se pren soles a la població d'[[Europa]] occidental, la tasa de creiximent es molt similar. Este lent creiximent, ademés, se va distribuir desigualment entre diferents regions. En tot i això,e stem en presència d'un creiximent sostingut, per dèbil quesiga la seua tasa. Una de les causes del creiximent sostingut fon la reducció de la tasa de mortalitat degut a la instauració d'una major establitat política que evità gran número de guerres i les millora en la alimentació producte de la incorporació del octau aminoàcit, gràcies al consum de la llentilla.

=== Actualitat ===

−

[[Image:Agriculturaactual.jpg|thumb|right|Maquinària agrícola moderna.]]

+

[[Image:Agriculturaactual.jpg|thumb|right|<center>Maquinària agrícola moderna.</center>]]

−

[[Sigle XX]], especialment en la aparició del tractor, les exigents tasques de sembrar, collir i trillar poden realisar-se de forma ràpida i a una escala ans inimaginable. Segon l'Acadèmia Internacional de Ingenieria de [[EE.UU]], la mecanisació agraria es u dels 20 majors logros de la ingenieria del sigle XX. A principis del sigle XX, en EE.UU. es necesitava un granger per a alimentar de 2 a 5 persones, mentres que hui, gràcies a la tecnologia, els agroquímics i les vrietats actuals, un granger pot alimentar a 130 persones. El cost d'esta productivitat és ung ran consum energètic, generalment de combustibles fòsils.

+

[[Sigle XX]], especialment en la aparició del tractor, les exigents tasques de sembrar, collir i trillar poden realisar-se de forma ràpida i a una escala ans inimaginable. Segon l'Acadèmia Internacional de Ingenieria de [[EE.UU.]], la mecanisació agraria es u dels 20 majors logros de la ingenieria del sigle XX. A principis del sigle XX, en EE.UU. es necesitava un granger per a alimentar de 2 a 5 persones, mentres que hui, gràcies a la tecnologia, els agroquímics i les vrietats actuals, un granger pot alimentar a 130 persones. El cost d'esta productivitat és ung ran consum energètic, generalment de combustibles fòsils.

La difusió de la ràdio i la televisió (mijos de comunicació), aixina com la informàtica, son de gran ajuda, al facilitar informs meteorològics, estudis de mercat, etc.

−

Ademés de menjar per als humans i els seus animals, se produixen cada volga en més amplia utilitat tals com flors, plants ornamentals, fusta, fertilisants, pèls, cuiro, productes químics (etanol, plàstics, sucre, almidó) fibres (cotó, cànem, lli), combustible (biodiésel, el propi etanol, que ara ya s'està obtenint de la dacsa). productes biofarmacèutics, i droges tant legals com ilegals (tabac, marihuana, opi, cocaïna). També existixen plantes creades per ingenieria genètica que produixen sustàncies especialisades (com, per eixemple, la dacsa transgènica, que, al igual que la obtenció d'etanol, està modificant l'economia dels cultius d'esta planta i la vida de les comunitats que de ella seguixen depenent).

+

Ademés de menjar per als humans i els seus animals, se produixen cada volga en més amplia utilitat tals com flors, plants ornamentals, fusta, fertilisants, pèls, cuiro, productes químics (etanol, plàstics, [[sucre]], [[almidó]]) fibres ([[cotó]], [[cànem]], lli), combustible (biodiésel, el propi etanol, que ara ya s'està obtenint de la [[dacsa]]). productes biofarmacèutics, i droges tant legals com ilegals ([[tabac]], [[marihuana]], [[opi]], [[cocaïna]]). També existixen plantes creades per ingenieria genètica que produixen sustàncies especialisades (com, per eixemple, la dacsa transgènica, que, al igual que la obtenció d'etanol, està modificant l'economia dels cultius d'esta planta i la vida de les comunitats que de ella seguixen depenent).

La manipulació genètica, la millor gestió delsnutrients de la terra i la millora en el control de les sementes ha aumentat enormement, les collites per unitat de superfície, a canvi estes sementes s'han tornat més sensibles a les plagues i enfermetats, lo que porta una necesitat d'estos últims major per part del agricultor; Proba d'alló és el resorgiment d'antigues varietats, molt resistents a les enfermetats i plagues, per la seua rusticitat. Al mateix temps, la mecanisació ha reduit la exigència de ma d'obra. Les collites son generalment menors en els països més pobres, al caréixer del capital, la teconologia i els coneiximents científics necessaris.

Llínea 61: Llínea 61:

Segón la seua dependència del aigua:

−

*De secà: és l'agricultura prdouida sense aport d'aigua per part del mateix llaurador, nutrint-se la terra de la pluja i/o aigües subterrànees.

+

*De secà: és l'agricultura prdouida sense aport d'aigua per part del mateix llaurador, nutrint-se la [[terra]] de la pluja i/o aigües subterrànees.

−

*De regadiu; se produix en el aport d'aigua per part del llaurador, per mig del suministre que es capta de caixers superficials naturals o artificials, o per mig de l'extracció d'aigües subterrànees dels pòus.

+

*De regadiu; se produix en el aport d'[[aigua]] per part del llaurador, per mig del suministre que es capta de caixers superficials naturals o artificials, o per mig de l'extracció d'aigües subterrànees dels pòus.

Segón la magnitut de la producció i la seua relació en el mercat:

Llínea 88: Llínea 88:

== Agricultura i Mig ambient ==

−

L'agricultura té un gran impacte en el mig ambient. En els últims anys, alguns aspectes ~~d ela~~ agricultura intensiva a nivell industrial han segut cada volg amés polèmics. La creixent influència de les grans companyies productres de sementes i productes químics i les procesadores de menjar preocupen cada volta més tant als agricultors com al públic en general. El efecte desastrós sobre el entornd e la agricultura intensiva han causat que vastes arees anteriorment fèrtils hagen deixat de ser-ho per complet, com va ocorrer en temps en Orient Mig, antany la terra de cultiu més fèrtil del mon i ara un desert.

+

L'agricultura té un gran impacte en el mig ambient. En els últims anys, alguns aspectes de la agricultura intensiva a nivell industrial han segut cada volg amés polèmics. La creixent influència de les grans companyies productres de sementes i productes químics i les procesadores de menjar preocupen cada volta més tant als agricultors com al públic en general. El efecte desastrós sobre el entornd e la agricultura intensiva han causat que vastes arees anteriorment fèrtils hagen deixat de ser-ho per complet, com va ocorrer en temps en [[Orient Mig]], antany la terra de cultiu més fèrtil del mon i ara un desert.

=== Alguns problemes actuals ===

Llínea 99: Llínea 99:

== Maquinària agrícola ==

−

[[Image:Tractor Lamborghini.jpg|thumb|right|Tractor Lamborghini.]]

+

[[Image:Tractor Lamborghini.jpg|thumb|right|<center>Tractor Lamborghini</center>]]

Les maquinàries son elements que s'utilisen per a dirigir l'acció de forces de treball a bas d'energia; per la seua part en el camp agrícola, els mecanismes a motor que s'empleen en estes labors allaugeren la producció i milloren les técniques de cultiu. Entre les màquines agrícoles més utilisades en les tasques del camp es mencionen:

Jose2

Administradors

109 448

edicions