Us: {{en desenroll|Eixemple|4|juny}}


Archiu:Camp dacsa liechenstein.jpg
Una plantació de dacsa en Liechtenstein.

La Agricultura' és el art de cultivar la terra; son els diferents treballs de tratament de la terra i el cultiu de vegetals, normalment en fins alimenticis.

Les activitats agrícoles son les que integruen el que es diu sector agrícola. Totes les activitats econòmiques que abarca dit sector, té el seu fundament en la explotació de la terra o dels recursos que este origina en forma natural o per l'acció del home: cereal, frutes, hortalices, past, recaptes i atres variats aliments vegetals.

L'agricultura és l'activitat agrària que comprén tot un conjunt d'accions humanes que transforma elmig ambien natural, en el fi de fer-ho més apte per al creiximent de les sembres.

És una activitat de gran importància estratégica com bas fundamental per al desenroll autosuficient i riquea de les nacions.

La ciència que estudia la pràctica de la agricultura és la agronomia.


Història

El naiximent de l'agricultura

Archiu:Llauradoregipte.jpg
Llaurador llaurant. Pintura en la tumba de Sennedyem, 1200 a. C. Egipte.

El començament de l'agricultura es troba en el periodo Neolític, quan l'economia de les societats humanes evolucionà des de la recolecció, la caça i la peixca a la agricultura i la ganaderia. LEs primeres plantes cultivades foren el blat i l'ordi. Els seus origens es perguen en la prehistòria i el seu desenroll es gestà en varies cultures que le practicaren de forma independent, com els que sorgiren en el denominat Creixent fértil (zona de Orient Pròxim des de Mesopotàmia el Antic Egipte), les cultures precolombines d'Amèrica Central, la cultura desenrollada per els chinesos al est d'Asia, etc.

Se produïx una transició, generalment gradual, des de la economia de caça i recolecció a la agrícola. Les raons del desenroll de la agricultura pogueren ser debides a canvis climàtics cap a temperatures més templades; també pogueren deure's a l'escassea de caça o aliments de recolecció, o la desertisació de amplies regions. A pesar de les seues ventages segon alguns antropòlecs, l'agricultura significà una reducció de la varietat en la dieta, creant un canvi en la evolució de la espècie humana cap a individuos més vulnerables i depenents d'un enclau que els seus predecesors.


L'agricultura va permetre major densitat de població en la economia de caça i recolecció per la disponibilitat de aliment per a un major número de individuus. En l'agricultura les oscietats van sedentarisant-se i la propietat deixa de ser un dret soles sobre objectes mòvils per a traslladar-se també als bens inmobles, s'amplia la divisió del treball i sorgix una societat més complexa en activitats artesanals i comercials especialisades, els asentaments agrícoles i els conflictes per la interpretació de linders de propietat donen orige als primers sistemes jurídics i governamentals.

Agricultura en Roma

En Roma es cultivaven principalment cereals, leguminoses i hortalices. Posteriorment es varen introduir atres espècies com la cep i l'olivera. Es gastava el llaurat en bous, sent el llaurador el que treballava en la seua família, a menos que tinguera un esclau. Alguns aports a l'agricultura son el llaurat romà, prenses d'oli, técniques de regadiu i l'introducció del fem.

Edat Mija

Archiu:Llauradorsedatmija.jpg
Llabors agricoles, 818 d. C., Salzburgo.

A lo llarc de l'Edat Mija sorgixen importants innovacions tecnològiques que aportaràn alguns elements positius al treball dels campesins. El llaurat de rodes i vertedera s'incorporà a lo llarc del sigle XI en les regions del nort dels Alpes, mentres que la zona mediterrànea seguia vinculada al llaurat romà. Atra novetat serà el yugo frontal i els ferrages als animals, destacant el paper del caball en numeroses regions. Els molins de vent e hidràulics evitaràn molts esforços als llauradors, al igual que els progresos en el rastrilleu o trill i l'incorporació d'un nou tipo de corbella. La rotació trienal serà un importat novetat. La terra es dividix en tres zones que se dediquen respectivament a cultius d'hivern, de primavera i de barbeig, lo que aumentarà la producció i la farà més diversificada. La cria de guanyat també tindrà un important paper en la vida campesina. A pesar dels progresos, l'agricultura medieval manifestà sempre signues de precarietat degut al seu baix rendiment i la seua estreta dependència a les condicions naturals.

Les principals innovacions en l'agricultura medieval foren:

1. L'us del llaurat pesat en rodes. 2. L'us del caball. 3. L'introducció de la rotació de tres camps per collita per a remplaçar l'antiga rotació de dos camps.

Estos canvis causaren un creiximent, tant en la varietat com en la cantitat de collites, en aquell moment tingué efectes importants la dieta dels europeus. El canvi del bou per el caball fon el resultat de dos avanços tecnològics -l'us de la ferradura i el desenroll de la collera- que permitien al caall tirar d'una càrrega fàcilment. El us de caballs per a tirar aumentà l'eficiència del transport per terra, tant per al comerç com per a les campanyes militars. Açò va conduir al creiximent de l'industria de transport per terra. També va permetre un millorament general de la ret de carreteres i aumentà les oportunitats comercials per a algunes comunitats situades en els encreuaments de camins. L'us del caball va permetre l'expansió de les terres cultivables i va contribuir al creiximent de la producció d'aliments, al mateix temps acompanyà a la agresiva expansió agrícola que invariablement deixà resagat al bosc medieval.

Les "Partides" d'Alfonso X de Castella definixen als campesins com els "que llauren la terra i fan en ella aquelles coses per les que els homens han de viure i mantindre's". No cau dubte de que en esta definició podem considerar al campesí com la força fundamental del treball en la societat medieval. I es que el camp fon el gran protagoniste en la Edat Mija europea. els recursos que aportava la agricultura i la ganaderia eren la base de la economia i la terra era el centre de les relacions socials, deixant al marge la revolució urbana que se viu a partir del sigle XIII.

Segon les estimacions presentades, la tasa de creiximent promig interanual de la població europea durant el periodo 1000-13000 fon de 0,2%. Si se pren soles a la població d'Europa occidental, la tasa de creiximent es molt similar. Este lent creiximent, ademés, se va distribuir desigualment entre diferents regions. En tot i això,e stem en presència d'un creiximent sostingut, per dèbil quesiga la seua tasa. Una de les causes del creiximent sostingut fon la reducció de la tasa de mortalitat degut a la instauració d'una major establitat política que evità gran número de guerres i les millora en la alimentació producte de la incorporació del octau aminoàcit, gràcies al consum de la llentilla.

Actualitat

Archiu:Agriculturaactual.bmp
Maquinària agrícola moderna.

Sigle XX, especialment en la aparició del tractor, les exigents tasques de sembrar, collir i trillar poden realisar-se de forma ràpida i a una escala ans inimaginable. Segon l'Acadèmia Internacional de Ingenieria de EE.UU, la mecanisació agraria es u dels 20 majors logros de la ingenieria del sigle XX. A principis delsigle XX, en EE.UU. es necesitava un granger per a alimentar de 2 a 5 persones, mentres que hui, gràcies a la tecnologia, els agroquímics i les vrietats actuals, un granger pot alimentar a 130 persones. El cost d'esta productivitat és ung ran consum energètic, generalment de combustibles fòsils.

La difusión de la radio y la televisión (medios de comunicación), así como de la informática, son de gran ayuda, al facilitar informes meteorológicos, estudios de mercado, etc.

Además de comida para humanos y sus animales, se produce cada vez con más amplia utilidad tales como flores, plantas ornamentales, madera, fertilizantes, pieles, cuero, productos químicos (etanol, plásticos, azúcar, almidón), fibras (algodón, cáñamo, lino), combustible (biodiésel, el propio etanol, que ahora ya se está obteniendo del maíz), productos biofarmacéuticos, y drogas tanto legales como ilegales (tabaco, marihuana, opio, cocaína). También existen plantas creadas por ingeniería genética que producen sustancias especializadas (como, por ejemplo, el maíz transgénico, que, al igual que la obtención de etanol, está modificando la economía de los cultivos de esta planta y la vida de las comunidades que de ella siguen dependiendo).

La difusió de la ràdio i la televisió (mijos de comunicació), aixina com la informàtica, son de gran ajuda, al facilitar informs meteorològics, estudis de mercat, etc.

Ademés de menjar per als humans i els seus animals, se produixen cada volga en més amplia utilitat tals com flors, plants ornamentals, fusta, fertilisants, pèls,