Canvis

1165 bytes afegits ,  16:10 8 ago 2023
Llínea 10: Llínea 10:  
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Ontinyent]]
 
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Ontinyent]]
 
|coor = 38°49′29″N 0°32′40″O  
 
|coor = 38°49′29″N 0°32′40″O  
|superfície = 12,34 km2
+
|superfície = 16,24 km2
 
|altitut = 321 msnm
 
|altitut = 321 msnm
|població = 2387 hab.
+
|població = 2.361 hab. (2022)
|densitat = 193,43 hab./km²
+
|densitat = 147,35 hab./km²
 
|gentilici = agullentí/na
 
|gentilici = agullentí/na
 
|llengua = [[Valencià]]
 
|llengua = [[Valencià]]
 
|còdic_postal = 46890
 
|còdic_postal = 46890
 
|festes = Pasqua i del 3 al 5 de setembre
 
|festes = Pasqua i del 3 al 5 de setembre
|alcalde = Jesús Pla Herrero [[BNV]]
+
|alcalde = Pau Muñoz Gonzalez [[Compromís]]
|web = [http://www.agullent.net Web Oficial d'Agullent]
+
|web = [https://www.agullent.es Web oficial d'Agullent]
 
|notes =  
 
|notes =  
 
}}
 
}}
'''Agullent''' és un municipi de la [[província de Valéncia]], en la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]], pertanyent a la comarca de la [[Vall d'Albaida]].
+
'''Agullent''' és un [[municipi]] de la [[província de Valéncia]], en la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]], pertanyent a la comarca de la [[Vall d'Albaida]].
    
== Geografia ==
 
== Geografia ==
Llínea 34: Llínea 34:  
== Història ==
 
== Història ==
 
El municipi conta en recialles de l'Eneolític (coveta del barranc de la Maciana) i de la civilisació ibera i romana (ceràmica i una moneda de cobre de l'Emperador Domiciano, datada entre el 51 i 96 d.C.). De la dominació musulmana és tenen noticies d'una torre defensiva, una alqueria àrap i una necròpolis d'época tardana. Estes terres foren conquistades en [[1244]] per [[Jaume I|Jaume I]]. L'història d'Agullent apareix vinculada a la Vila Real d'[[Ontinyent]] fins a l'any [[1585]] quan, gràcies al real privilegi de desmembració jurídica otorgat per [[Felip II d'Espanya|Felip II]] naix com a poble autòcton i independent.
 
El municipi conta en recialles de l'Eneolític (coveta del barranc de la Maciana) i de la civilisació ibera i romana (ceràmica i una moneda de cobre de l'Emperador Domiciano, datada entre el 51 i 96 d.C.). De la dominació musulmana és tenen noticies d'una torre defensiva, una alqueria àrap i una necròpolis d'época tardana. Estes terres foren conquistades en [[1244]] per [[Jaume I|Jaume I]]. L'història d'Agullent apareix vinculada a la Vila Real d'[[Ontinyent]] fins a l'any [[1585]] quan, gràcies al real privilegi de desmembració jurídica otorgat per [[Felip II d'Espanya|Felip II]] naix com a poble autòcton i independent.
 +
 +
== Demografia ==
 +
La seua població és de 2.361 habitants en l'any [[2022]] segons el cens del [[INE]].
 +
<center>
 +
{| align="center" {{tablabonita}}
 +
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
 +
|-
 +
 +
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2006]] !! [[2017]] !! [[2022]]
 +
|-
 +
| align=center| 2.084 || align=center| 2.137 || align=center| 2.196 || align=center| 2.205 || align=center| 2.204 || align=center| 2.223 || align=center| 2.289 || align=center| 2.352 || align=center| 2.234 || align=center| 2.387 || align=center| 2.361
 +
|}
 +
</center>
 +
 +
== Economia ==
 +
La seua economia es basa, fonamentalment, en l'indústria textil, parafina i gèneros de punt. Els productes típics i tradicionals que se realisen generació darrere generació són: per una banda, l'elaboració dels embotits casers, i per atra, la fabricació de pilotes valencianes.
 +
 +
== Monuments ==
 +
[[File:Agullent. Ajuntament 1.JPG|thumb|200 px|Ajuntament]]
 +
[[File:Agullent (21).jpg|thumb|200 px|Iglésia de Sant Bertomeu]]
 +
* '''Ermita de Sant Vicent Ferrer'''. (sigle XVIII). En el seu interior posseïx tres relíquies del sigle XV (''la Llàntia'', el Crist i la ''Post'').
 +
 +
* '''Ajuntament'''. (antigament era un forn migeval).
 +
 +
* '''Iglésia de Sant Bertomeu''' (Sigles XV al XVIII) Té una decoració barroca valenciana d'estil [[churrigueresc]], destacant el Retaule de l'Altar Major (sigle XVIII) i el Retaule de les Ànimes (sigle XV) de gran importància històrica.
 +
 +
* '''Convent de Sant Jacint'''. (del sigle XVI al XVIII) Destaquen sa iglésia, dependències, hort i el claustre renaixentistes en dos rellonges solars.
 +
 +
* '''Molí Fariner'''. (sigle XV). Construït damunt de les ruïnes de l'anterior molí del sigle XIV.
    
== Administració ==
 
== Administració ==
Llínea 53: Llínea 82:  
   | Alcalde_8 = Jesús Pla Herrero
 
   | Alcalde_8 = Jesús Pla Herrero
 
   | Partit_8 = [[BNV]]
 
   | Partit_8 = [[BNV]]
 +
  | Alcalde_9 = Jesús Pla Herrero
 +
  | Partit_9 = [[Compromís]]
 +
  | Alcalde_10 = Jesús Pla Herrero
 +
  | Partit_10 = [[Compromís]]
 +
  | Alcalde_11 = Pau Muñoz Gonzalez
 +
  | Partit_11 = [[Compromís]]
 +
  | Alcalde_12 = Pau Muñoz Gonzalez
 +
  | Partit_12 = [[Compromís]]
 
}}
 
}}
  −
== Demografia ==
  −
{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
  −
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica
  −
  −
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2006]] !! [[2017]] 
  −
|-
  −
| align=center| 2.084 || align=center| 2.137 || align=center| 2.196 || align=center| 2.205 || align=center| 2.204 || align=center| 2.223 || align=center| 2.289 || align=center| 2.352 || align=center| 2.234 || align=center| 2.387 
  −
|}
  −
  −
== Economia ==
  −
La seua economia es basa, fonamentalment, en l'indústria textil, parafina i gèneros de punt. Els productes típics i tradicionals que se realisen generació darrere generació són: per una banda, l'elaboració dels embotits casers, i per atra, la fabricació de pilotes valencianes.
  −
  −
== Monuments ==
  −
[[File:Agullent. Ajuntament 1.JPG|thumb|200 px|Ajuntament]]
  −
[[File:Agullent (21).jpg|thumb|200 px|Iglésia de Sant Bertomeu]]
  −
*'''Ermita de Sant Vicent Ferrer'''. (sigle XVIII). En el seu interior posseïx tres relíquies del sigle XV (''la Llàntia'', el Crist i la ''Post'').
  −
  −
*'''Ajuntament'''. (antigament era un forn migeval).
  −
  −
*'''Iglésia de Sant Bertomeu''' (Sigles XV al XVIII) Té una decoració barroca valenciana d'estil [[churrigueresc]], destacant el Retaule de l'Altar Major (sigle XVIII) i el Retaule de les Ànimes (sigle XV) de gran importància històrica.
  −
  −
*'''Convent de Sant Jacint'''. (del sigle XVI al XVIII) Destaquen sa iglésia, dependències, hort i el claustre renaixentistes en dos rellonges solars.
  −
  −
*'''Molí Fariner'''. (sigle XV). Construït damunt de les ruïnes de l'anterior molí del sigle XIV.
      
== Festes ==
 
== Festes ==
*'''[[Moros i Cristians]] '''. Coincidint en el primer fi de semana de pasqua s'inicien estes festes. Durant quatre dies els carrers s'omplin de comparses i ''filaes'' que escenifiquen la lluita entre l'eixercit moro i el cristià, i la conquista de la plaça per les tropes de [[Jaume I]].
+
*'''[[Moros i Cristians]] '''. Coincidint en el primer fi de semana de pasqua s'inicien estes festes. Durant quatre dies els carrers s'omplin de ''filaes'' que escenifiquen la lluita entre l'eixercit moro i el cristià, i la conquista de la plaça per les tropes de [[Jaume I]].
    
*'''[[Milacres de Sant Vicent|Festes del milacre]] de [[Sant Vicent Ferrer]] '''. El dia 3 de setembre es celebra ''La Nit de les Fogueretes'', és tracta d'una romeria nocturna que se realisa des de l'any [[1600]] i que commemora, segon la tradició, el milacre de la curació de la pesta protagonisada per [[Sant Vicent Ferrer]]. El 4 de setembre té lloc la tradicional dansa en la plaça Major. El 5 de setembre es celebra la missa i la processó en honor al Santíssim Crist de la Salut.
 
*'''[[Milacres de Sant Vicent|Festes del milacre]] de [[Sant Vicent Ferrer]] '''. El dia 3 de setembre es celebra ''La Nit de les Fogueretes'', és tracta d'una romeria nocturna que se realisa des de l'any [[1600]] i que commemora, segon la tradició, el milacre de la curació de la pesta protagonisada per [[Sant Vicent Ferrer]]. El 4 de setembre té lloc la tradicional dansa en la plaça Major. El 5 de setembre es celebra la missa i la processó en honor al Santíssim Crist de la Salut.
Llínea 89: Llínea 101:     
== Fills ilustres ==
 
== Fills ilustres ==
[[Ramón Haro]],
+
* [[Emili Casanova Herrero]]
[[Emili Casanova Herrero]]
+
 
 +
== Vore també ==
 +
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]
 +
 
 +
== Referències ==
 +
{{ref}}
 +
 
 +
* [https://www.agullent.es/ Ajuntament d'Agullent]
 +
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
 +
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
 +
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Agullent INE. Població d'Agullent]
 +
* [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]
 +
 
 +
== Bibliografia ==
 +
* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
 +
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
 +
* Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
    
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
{{commonscat|Agullent}} [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
+
{{commonscat|Agullent}}
 +
 
   −
== Referències ==
  −
{{Traduït de|es|Agullent}}
   
{{Plantilla:Municipis de la Vall d'Albaida}}
 
{{Plantilla:Municipis de la Vall d'Albaida}}
 +
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
11 375

edicions