Agullent
Provmap-valencia2.png Escut d'Agullent.svg
Agullent-Mapa del Valle de Albaida.svg
País : Bandera de España.svg Espanya
Com. Autònoma: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana
Província: Província de Valéncia
Comarca: Vall d'Albaida
Partit judicial: Ontinyent
Ubicació: 38°49′29″N 0°32′40″O
Altitut: 321 msnm
Superfície: 16,24 km2
Població: 2.361 hab. (2022)
Densitat: 147,35 hab./km²
Gentilici: agullentí/na
Predomini llingüístic: Valencià
Còdic postal: 46890
Festes majors: Pasqua i del 3 al 5 de setembre
Alcalde: Pau Muñoz Gonzalez Compromís
Pàgina web: Web oficial d'Agullent


Agullent és un municipi de la província de Valéncia, en la Comunitat Valenciana, Espanya, pertanyent a la comarca de la Vall d'Albaida.

GeografiaEditar

Agullent és un poble valencià situat als peus de la serra de la que pren lo nom. El terme és ric en parages naturals gràcies, principalment, a la Serra d'Agullent, en eixemples destacats com són la Font Jordana, el Camí del Calvari, l'Ermiteta Vella de Sant Vicent Ferrer o l'actual Ermita, el Fornet de la Neu, la Font de la Maciana... Des de Valéncia, s'accedix ad esta localitat a través de la A-35 per a enllaçar en la CV-40.

Localitats llimítrofsEditar

El terme municipal d'Agullent fita en les següents localitats: Albaida, Ayelo de Malferit, Benissoda, i Ontinyent, totes de la província de Valéncia i Agres i Alfafara de la província d'Alacant.

HistòriaEditar

El municipi conta en recialles de l'Eneolític (coveta del barranc de la Maciana) i de la civilisació ibera i romana (ceràmica i una moneda de cobre de l'Emperador Domiciano, datada entre el 51 i 96 d.C.). De la dominació musulmana és tenen noticies d'una torre defensiva, una alqueria àrap i una necròpolis d'época tardana. Estes terres foren conquistades en 1244 per Jaume I. L'història d'Agullent apareix vinculada a la Vila Real d'Ontinyent fins a l'any 1585 quan, gràcies al real privilegi de desmembració jurídica otorgat per Felip II naix com a poble autòcton i independent.

DemografiaEditar

La seua població és de 2.361 habitants en l'any 2022 segons el cens del INE.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2017 2022
2.084 2.137 2.196 2.205 2.204 2.223 2.289 2.352 2.234 2.387 2.361

EconomiaEditar

La seua economia es basa, fonamentalment, en l'indústria textil, parafina i gèneros de punt. Els productes típics i tradicionals que se realisen generació darrere generació són: per una banda, l'elaboració dels embotits casers, i per atra, la fabricació de pilotes valencianes.

MonumentsEditar

 
Ajuntament
 
Iglésia de Sant Bertomeu
  • Ermita de Sant Vicent Ferrer. (sigle XVIII). En el seu interior posseïx tres relíquies del sigle XV (la Llàntia, el Crist i la Post).
  • Ajuntament. (antigament era un forn migeval).
  • Iglésia de Sant Bertomeu (Sigles XV al XVIII) Té una decoració barroca valenciana d'estil churrigueresc, destacant el Retaule de l'Altar Major (sigle XVIII) i el Retaule de les Ànimes (sigle XV) de gran importància històrica.
  • Convent de Sant Jacint. (del sigle XVI al XVIII) Destaquen sa iglésia, dependències, hort i el claustre renaixentistes en dos rellonges solars.
  • Molí Fariner. (sigle XV). Construït damunt de les ruïnes de l'anterior molí del sigle XIV.

AdministracióEditar

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 n/d n/d
1983 - 1987 n/d n/d
1987 - 1991 n/d n/d
1991 - 1995 n/d n/d
1995 - 1999 n/d n/d
1999 - 2003 Enrique Cerdá Bru PPCV
2003 - 2007 Enrique Cerdá Bru PPCV
2007 - 2011 Jesús Pla Herrero BNV
2011 - 2015 Jesús Pla Herrero Compromís
2015 - 2019 Jesús Pla Herrero Compromís
2019 - 2023 Pau Muñoz Gonzalez Compromís
2023 Pau Muñoz Gonzalez Compromís

FestesEditar

  • Moros i Cristians . Coincidint en el primer fi de semana de pasqua s'inicien estes festes. Durant quatre dies els carrers s'omplin de filaes que escenifiquen la lluita entre l'eixercit moro i el cristià, i la conquista de la plaça per les tropes de Jaume I.
  • Festes del milacre de Sant Vicent Ferrer . El dia 3 de setembre es celebra La Nit de les Fogueretes, és tracta d'una romeria nocturna que se realisa des de l'any 1600 i que commemora, segon la tradició, el milacre de la curació de la pesta protagonisada per Sant Vicent Ferrer. El 4 de setembre té lloc la tradicional dansa en la plaça Major. El 5 de setembre es celebra la missa i la processó en honor al Santíssim Crist de la Salut.

GastronomiaEditar

Són típics els arrossos en moltes i diverses variants: l'arròs al forn, la paella, l’arròs en bledes o arròs d'hivern, l'olla en pilotes; també són típics la pericana (pipes i caraces en Alcoy), les coques de farina en aladrocs, embotits i dolços com rollets d'aiguardent i pastiços de moniato.

Fills ilustresEditar

Vore tambéEditar

ReferènciesEditar

BibliografiaEditar

Enllaços externsEditar

Commons



Municipis de la Vall d'Albaida
Agullent    Ayelo de Malferit    Ayelo de Rugat    Albaida    Alfarrasí    Atzeneta d'Albaida    Bèlgida    Bellús    Beniajar    Benicolet    Benigànim    Benissoda    Benissuera    Bocairent    Bufalí    Carrícola    Castelló de les Gerres    Fontanars    Guadasséquies    Lluchent    Montaverner    Montichelvo    L'Olleria    Ontinyent    Otos    Palomar    Pinet    La Pobla del Duc    Quatretonda    Ràfol de Salem    Rugat    Salem    Sant Pere    Terrateig