23 177
edicions
Canvis
sense resum d'edició
[[File:The Earth seen from Apollo 17.jpg|300px|thumb|right|[[Hidrosfera|L'hidrosfera]] és el conjunt d'aigües del nostre [[planeta]], que permetix la vida en ell.]]
[[File:The Earth seen from Apollo 17.jpg|300px|thumb|right|[[Hidrosfera|L'hidrosfera]] és el conjunt d'aigües del nostre [[planeta]], que permetix la vida en ell]]
L' '''aigua''' (del [[Llatí|llatí]] ''aqua'') és el compost format per dos àtoms de [[hidrògen]] i u d'[[oxigen]] (H2O). El terme aigua s'aplica en el llenguage corrent únicament a l'estat líquit d'este compost, mentres que s'assigna el terme gèl al seu estat sòlit i el terme vapor d'aigua al seu estat gaseós.
L' '''aigua''' (del [[Llatí|llatí]] ''aqua'') és el compost format per dos àtoms de [[hidrògen]] i u d'[[oxigen]] (H2O). El terme aigua s'aplica en el llenguage corrent únicament a l'estat líquit d'este compost, mentres que s'assigna el terme gèl al seu estat sòlit i el terme vapor d'aigua al seu estat gaseós.
== Aigua en la Terra ==
== Aigua en la Terra ==
=== Orige de l'aigua ===
=== Orige de l'aigua ===
[[File:School water - geograph.org.uk - 2036005.jpg|thumb|right|300px|<center>[[Font]] d'aigua.</center>]]
[[File:School water - geograph.org.uk - 2036005.jpg|thumb|right|300px|<center>[[Font]] d'aigua</center>]]
Els científics pensen que els constituents químics del aigua (oxígen i hidrògen) deuen haver existit en el núvol primitiu que donà orige al nostre [[Sistema Solar]], fa vora 4.500 millons d'anys.
Els científics pensen que els constituents químics del aigua (oxígen i hidrògen) deuen haver existit en el núvol primitiu que donà orige al nostre [[Sistema Solar]], fa vora 4.500 millons d'anys.
=== Cicle d'aigua ===
=== Cicle d'aigua ===
[[Image:Nuvols.jpg|thumb|right|300px|<center>[[Núvol|Núvols]]</center>]]
[[File:Sunlight and stormy sky over the mountains and paddy fields in Vang Vieng, Laos.jpg|thumb|right|300px|<center>[[Núvol|Núvols]]</center>]]
L'aigua pren diferents formes en la Terra: vapor i núvols en el cel, ones i tèmpans de gèl flotant en la mar, glaciars en les montanyes, aqüífers en la terra, per nomenar alguns. A través de l'evaporació, precipitació i condensació l'aigua es troba en continu moviment, fluint d'una forma a una atra en lo que es dit el cicle del aigua.
L'aigua pren diferents formes en la Terra: vapor i núvols en el cel, ones i tèmpans de gèl flotant en la mar, glaciars en les montanyes, aqüífers en la terra, per nomenar alguns. A través de l'evaporació, precipitació i condensació l'aigua es troba en continu moviment, fluint d'una forma a una atra en lo que es dit el cicle del aigua.
=== Aigua dura ===
=== Aigua dura ===
[[Image:Auiafont.jpg|300px|thumb|right|<center>Aigua utilisada en una [[font]].</center>]]
[[File:La fuente ornamental del parque Juan Carlos I será limpiada y reparada 01.jpg |300px|thumb|right|<center>Aigua utilisada en una [[font]] ornamental</center>]]
Existix el tipo d'aigua nomenada aigua dura, la qual alberga minerals, com son majors cantitats de carbonats de [[calci]] i [[magnesi]] i sulfats principalment, de [[sulfur]], [[sofre]] i [[ferro]], que porta en sí un tant de l'òxit rogenc, més encara és ben empleada en l'us quotidià, incluint el consum, encara que no tinga la nitidea de l'aigua purificada; per consiguient, l'aigua dura, depenent dels nivells de minerals, té sabor i pot ser llaugerament térbola.
[[Archiu:La Fuente de los Baños de Montanejos.jpg|thumb|300px|Fuente de los Baños, Montanejos]]
Existix el tipo d'aigua nomenada aigua dura, la qual alberga minerals, com són majors cantitats de carbonats de [[calci]] i [[magnesi]] i sulfats principalment, de [[sulfur]], [[sofre]] i [[ferro]], que porta en sí un tant de l'òxit rogenc, més encara és ben empleada en l'us quotidià, incluint el consum, encara que no tinga la nitidea de l'aigua purificada; per consiguient, l'aigua dura, depenent dels nivells de minerals, té sabor i pot ser llaugerament térbola.
També se deu a la presència de sals càlciques i magnèsiques de les quals la seua presència (durea temporal) sol produir depòsits de sarro en les teteres i atres superficies en contacte en l'aigua dura.
També se deu a la presència de sals càlciques i magnèsiques de les quals la seua presència (durea temporal) sol produir depòsits de sarro en les teteres i atres superfícies en contacte en l'aigua dura.
Per a "millorar" les seues calitats i fer de l'aigua dura, aigua que no embrute en òxit o en sarro s'utilisen amolladors d'intercanvi iònic, amolladors de resina regenerable en sal (amollador) en aparats especialments dissenyats per al procés d'amollament.
Per a "millorar" les seues calitats i fer de l'aigua dura, aigua que no embrute en òxit o en sarro s'utilisen amolladors d'intercanvi iònic, amolladors de resina regenerable en sal (amollador) en aparats especialments dissenyats per al procés d'amollament.
*[[Vapor]]
*[[Vapor]]
== Enllaços Externs ==
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Water}}
{{traduït de|es|Agua}}
{{DGLV|Aigua}}
[[Categoria:Química]]
[[Categoria:Química]]
[[Categoria:Begudes]]
[[Categoria:Begudes]]
[[Categoria:Aigua]]
[[Categoria:Aigua]]