Edició de «Ajuntament de Valéncia»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:Ayuntamiento de Valencia, España, 2014-06-30, DD 119.JPG|thumb|Ajuntament de Valéncia]] | [[File:Ayuntamiento de Valencia, España, 2014-06-30, DD 119.JPG|thumb|Ajuntament de Valéncia]] | ||
− | La Casa Consistorial de la ciutat de [[Valéncia]] integra, en una illa de cases de planta llaugerament trapezoidal, '''dos construccions d'época i estil ben diferenciats''': la [[Casa d'Ensenyança]], edificada per iniciativa de l'arquebisbe En [[Andrés Majoral]], entre | + | La Casa Consistorial de la ciutat de [[Valéncia]] integra, en una illa de cases de planta llaugerament trapezoidal, '''dos construccions d'época i estil ben diferenciats''': la [[Casa d'Ensenyança]], edificada per iniciativa de l'arquebisbe En [[Andrés Majoral]], entre [[1758]] i [[1763]], i el cos d'edifici que constituïx la frontera principal, realisada entre la segona i tercera décades del [[sigle XX]]. |
==Resenyes històriques== | ==Resenyes històriques== | ||
Llínea 16: | Llínea 16: | ||
===Escultures i ornamentacions exteriors=== | ===Escultures i ornamentacions exteriors=== | ||
− | Convergix tota ella en el grup de bronze de l'escut municipal sustentat per dos nus femenins de marbre que simbolisen les Arts i les Lletres, obra tota de [[Marià Benlliure]], autor, aixina mateix, de les belles eixutes del buit central, dos medirelleus de marbre que simbolisen l'Administració i la Justícia. Les estàtues de marbre que, integrades en els dos blocs ixents pareixen donar guàrdia a l'anterior conjunt simbòlic-heràldic, són obra de [[Carmelo Vicent]] (la Justícia i la Prudència) i [[Vicente Beltrán]] (la Fortalea i la Templança). Element d'enllaç entre eixos dos cossos ixents i el restant de frontera són les balustrades en obeliscs que coronen el conjunt, inaugurat oficialment en | + | Convergix tota ella en el grup de bronze de l'escut municipal sustentat per dos nus femenins de marbre que simbolisen les Arts i les Lletres, obra tota de [[Marià Benlliure]], autor, aixina mateix, de les belles eixutes del buit central, dos medirelleus de marbre que simbolisen l'Administració i la Justícia. Les estàtues de marbre que, integrades en els dos blocs ixents pareixen donar guàrdia a l'anterior conjunt simbòlic-heràldic, són obra de [[Carmelo Vicent]] (la Justícia i la Prudència) i [[Vicente Beltrán]] (la Fortalea i la Templança). Element d'enllaç entre eixos dos cossos ixents i el restant de frontera són les balustrades en obeliscs que coronen el conjunt, inaugurat oficialment en [[1930]]. |
===L'interior=== | ===L'interior=== | ||
[[File:Saló de festes o de cristall, Ajuntament de València.JPG|thumb|Saló de festes o de cristal]] | [[File:Saló de festes o de cristall, Ajuntament de València.JPG|thumb|Saló de festes o de cristal]] | ||
− | Paralelament, se varen anar realisant costoses obres interiors, en general afectades de suntuositat i en millorable funcionalitat: el vestíbul i escalinata de marbre, el proyecte del qual és de | + | Paralelament, se varen anar realisant costoses obres interiors, en general afectades de suntuositat i en millorable funcionalitat: el vestíbul i escalinata de marbre, el proyecte del qual és de [[1924]]; el saló de festes, decorat en pintures de Tuset i dotze relleus de nus de marbre, realisats per [[Carmelo Vicent]], [[Vicente Beltrán]], [[Enrique Giner]] i [[Vicente Coret]], inaugurat en 1929; el consistori, etc. |
− | En l'interior a penes es conserven vestigis arquitectònics de les dos institucions, colege i confraria. L'espai de l'antiga capella d'esta ho ocupa actualment el nomenat pati envidriat, a on es concentren diverses oficines municipals. Respecte a la capella de la Casa d'Ensenyança, dedicada a [[Santa Rosa de Llima]], una important reforma conclosa en | + | En l'interior a penes es conserven vestigis arquitectònics de les dos institucions, colege i confraria. L'espai de l'antiga capella d'esta ho ocupa actualment el nomenat pati envidriat, a on es concentren diverses oficines municipals. Respecte a la capella de la Casa d'Ensenyança, dedicada a [[Santa Rosa de Llima]], una important reforma conclosa en 1935 emmaixquerà plenament la seua fina ornamentació rococó i desvirtuà el seu primitiu plantejament espacial, puix, varen suprimir els altars i fon interposta una nova planta al nivell i com a prolongació del cor, planta que separa el recint ocupat per l'archiu i museu històric des de llavors, de les sales d'exposicions de la planta baixa. |
==Monument històric-artístic== | ==Monument històric-artístic== | ||
[[File:Museu Històric Municipal de València, interior.JPG|thumb|Museu Històric Municipal de Valéncia, interior]] | [[File:Museu Històric Municipal de València, interior.JPG|thumb|Museu Històric Municipal de Valéncia, interior]] | ||
− | La riquea dels fondos documentals i històric-artístics custodiats en l'Archiu i | + | La riquea dels fondos documentals i històric-artístics custodiats en l'Archiu i Museu Històric Municipal li otorga un interés extraordinari a la Casa Consistorial, raó per lo que fon declarada monument històric-artístic de caràcter nacional. |
− | El Museu Històric | + | El [[Museu de la ciutat|Museu Històric de la Ciutat]] custòdia, entre atres objectes, el còdex dels Furs i el Llibre del [[Consolat del Mar]], la [[Real Senyera]], el fals pendó, el pla del P. Tosca, banderes gremials, un fragment de treginat de l'antiga Casa de la Ciutat (cremada fa sigles), diverses peces d'orfebreria procedents de la capella dels Jurats o de la capella de Santa Rosa, etc. |
Declarat BIC per Decret 474/1962 de 1.03.62 (BOE 9-03-62). | Declarat BIC per Decret 474/1962 de 1.03.62 (BOE 9-03-62). | ||
Llínea 35: | Llínea 35: | ||
== El Consell i consellers == | == El Consell i consellers == | ||
− | Fins al [[sigle XVIII]], abans del [[Decret de Nova Planta]], les institucions valencianes a les que coneixem en l'actualitat com l'Ajuntament se li denominava Consell. Estava format pel justícia, els jurats i els consellers. En l'etapa | + | Fins al [[sigle XVIII]], abans del [[Decret de Nova Planta]], les institucions valencianes a les que coneixem en l'actualitat com l'Ajuntament se li denominava Consell. Estava format pel justícia, els jurats i els consellers. En l'etapa medieval el Consell s'encarregava del govern, la defensa, la justícia i el patrimoni municipal. El número de persones que ho componia depenia de la categoria de cada localitat i aixina mateix, pel seu número de veïns. |
− | == | + | == Vore també == |
− | |||
− | == | + | * [[Ajuntament]] |
+ | |||
+ | ==Referencies== | ||
{{Traduït de|es|Ayuntamiento de Valencia}} | {{Traduït de|es|Ayuntamiento de Valencia}} | ||