Canvis

''Muhammad Abu Abdallah ben Hudzail'' '''"Al Azraq"''' (en [[Llengua Valenciana]] “El Blau”), fon un guerrer i Capità musulmà dels més coneguts en tota la [[península Ibèrica]]. El seu lloc de naiximent és desconegut, si be, si se sap que va morir en [[Alcoy]] en l'any 1276.

''Muhammad Abu Abdallah ben Hudzail'' '''"Al Azraq"''' (en [[Llengua Valenciana]] “El Blau”), fon un guerrer i Capità musulmà dels més coneguts en tota la [[península Ibèrica]]. El seu lloc de naiximent és desconegut, si be, si se sap que va morir en [[Alcoy]] en l'any 1276.

Pocs anys despres d'acabada la conquista de lo [[Regne de Valéncia]] per [[Jaume I]] de [[Valéncia]] (1245) es posà al front dels musulmans de la part meridional del Regne rebelats contra el rei; ocupà, entre atres, els castells de Gallinera, Serra, Pego i Penaguila, i mantingue la revolta fins al 1258 en l’ajuda d'Alfons X de Castella que disputava a Jaume I la possessió d'algunes zones del Regne de Valéncia. Les forces d'Al-Azraq, per atra banda, havien aumentat considerablement com a reacció contra l’orde d’expulsió dels musulmans donada per Jaume I en 1248.

Pocs anys despres d'acabada la conquista del [[Regne de Valéncia]] per [[Jaume I]] de [[Valéncia]] (1245) es posà al front dels musulmans de la part meridional del Regne rebelats contra el rei; ocupà, entre atres, els castells de Gallinera, Serra, Pego i Penaguila, i mantingue la revolta fins al 1258 en l’ajuda d'Alfons X de Castella que disputava a Jaume I la possessió d'algunes zones del Regne de Valéncia. Les forces d'Al-Azraq, per atra banda, havien aumentat considerablement com a reacció contra l’orde d’expulsió dels musulmans donada per Jaume I en 1248.

Enganyat per Jaume I, Al-Azraq es va vore obligat a capitular i a abandonar el Regne de Valéncia; en canvi, un nebot seu rebia el castell de Polop. L'estat de la revolta, que si be anira minvant, perdurarà: en 1275 una segona rebelió general comandada per Ibrahim alcait de Montesa tingue lloc en les valls de Gallinera, d'Alcala, de Pego, de Tarbena, de Guadalest i de Confrides, estimulada pels sobirans de Granada i del Marroc (que intentaven la recuperacio de certes plaçes castellanes d'Andalusia), que enviaren forçes granadines comandades pel mateix Al-Azraq. Este s'amparà del castell de Penaguila i atacara Alcoy, pero morí en la lluita, a pesar de que les forces cristianes foren despres vençudes.

Enganyat per Jaume I, Al-Azraq es va vore obligat a capitular i a abandonar el Regne de Valéncia; en canvi, un nebot seu rebia el castell de Polop. L'estat de la revolta, que si be anira minvant, perdurarà: en 1275 una segona rebelió general comandada per Ibrahim alcait de Montesa tingue lloc en les valls de Gallinera, d'Alcala, de Pego, de Tarbena, de Guadalest i de Confrides, estimulada pels sobirans de Granada i del Marroc (que intentaven la recuperacio de certes plaçes castellanes d'Andalusia), que enviaren forçes granadines comandades pel mateix Al-Azraq. Este s'amparà del castell de Penaguila i atacara Alcoy, pero morí en la lluita, a pesar de que les forces cristianes foren despres vençudes.