Edició de «Albània»
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 7: | Llínea 7: | ||
| lema_nacional = Ti Shqipëri më jep nderë,më jep emrin Shqiptar | | lema_nacional = Ti Shqipëri më jep nderë,më jep emrin Shqiptar | ||
| himne_nacional = Hymni i Flamurit | | himne_nacional = Hymni i Flamurit | ||
− | | capital = | + | | capital = Tirana |
| capital_població = 3.659.616 (130è) | | capital_població = 3.659.616 (130è) | ||
| capital_coord = 41°20′ N 19°48′ E | | capital_coord = 41°20′ N 19°48′ E | ||
Llínea 60: | Llínea 60: | ||
== Etimologia == | == Etimologia == | ||
− | El nom autòcton del país, ''Shqipëria'', que significa ''Terra de les Àguiles'', fon adoptat a partir de la rebelió contra els turcs dirigida per [[Skanderbeg|Gjergj Kastriot]] ("Skanderbeg") | + | El nom autòcton del país, ''Shqipëria'', que significa ''Terra de les Àguiles'', fon adoptat a partir de la rebelió contra els turcs dirigida per [[Skanderbeg|Gjergj Kastriot]] ("Skanderbeg") el [[1433]]; en esta época la població lliure del territori va adoptar el gentilici de ''shqipëtar'', ya que la bandera usada per Skanderbeg posseïa com a emblema principal l'àguila imperial [[àguila bicéfala|bicéfala]] heretada dels [[Imperi Bizantí|bizantins]]. El nom ''Albània'', en canvi, és alié als natius i deriva del [[llatí]], que aludia al país d'elevades montanyes, blanquejades per la neu (a l'Antiguetat se li donava el nom d'[[Albània del Caucas|Albània]] a una gran part del [[Caucas]]). |
== Història == | == Història == | ||
− | El poble més antic conegut que va habitar l'actual territori d'Albània va ser el dels [[iliris]], dels quals els ''shqipëtars'' o albanesos són directes descendents, al sur estava la tribu [[epirota]] dels caonis; els [[antiga Grècia|grecs]] colonisaren les costes i el sur del territori, que va quedar en gran part inclòs dins de l'[[regne de l'Epir|Epir]]. Freqüentment els iliris efectuaven incursions als estats [[helenisme|helenístics]] de [[Molòssia]], [[Peònia]] | + | El poble més antic conegut que va habitar l'actual territori d'Albània va ser el dels [[iliris]], dels quals els ''shqipëtars'' o albanesos són directes descendents, al sur estava la tribu [[epirota]] dels caonis; els [[antiga Grècia|grecs]] colonisaren les costes i el sur del territori, que va quedar en gran part inclòs dins de l'[[regne de l'Epir|Epir]]. Freqüentment els iliris efectuaven incursions als estats [[helenisme|helenístics]] de [[Molòssia]], [[Peònia]] i fins i tot la [[Macedònia (territori històric)|Macedònia]]. L'any [[35 aC]] els [[romans]] en van conquerir els llocs més accessibles i civilisats i hi van formar les províncies de l'[[Ilíria|Illyricum]] i l'Epir, encara que els territoris més montanyós remots mai van arribar a estar baix control de l'[[Imperi Romà]], la qual cosa explica en gran manera la supervivència de l'idioma [[albanés]]. Baix els [[romans]], [[Ilíria]] va conéixer una época de pau i prosperitat. La principal ruta comercial entre [[Roma]] i [[Constantinoble]], la [[Via Egnatia]], discorria entre Epidamnos/[[Durrës]] i [[Tessalònica]]. Els [[iliris]], igual que els [[grecs]], van conservar la seua llengua i les seues tradicions durant el domini romà. Quan l'[[Imperi Romà]] va quedar dividit l'any 395 dC, els iliris van ser assimilats per l'[[Imperi Bizantí]]. Durant els sigles V i VI van confluir en pobles itinerants com els [[visigots]], [[huns]], [[ostrogots]]; i van acabar sent veïns (al nort i a l'est) dels [[eslaus]], que van assimilar en estes zones als [[iliris]] o [[macedonis]]. |
== Política == | == Política == | ||
Llínea 70: | Llínea 70: | ||
La política d'Albània es desenrolla en una [[república]] [[parlamentarisme|parlamentària]], a través de la qual el [[Primer ministre d'Albània|Primer Ministre]] és el [[cap de govern]]. El [[poder eixecutiu]] és eixercit pel govern. El [[poder llegislatiu]] se li conferix al [[govern]] i al [[Parlament d'Albània|Parlament]] (''Kuvendi i Republikës së Shqipërisë''). | La política d'Albània es desenrolla en una [[república]] [[parlamentarisme|parlamentària]], a través de la qual el [[Primer ministre d'Albània|Primer Ministre]] és el [[cap de govern]]. El [[poder eixecutiu]] és eixercit pel govern. El [[poder llegislatiu]] se li conferix al [[govern]] i al [[Parlament d'Albània|Parlament]] (''Kuvendi i Republikës së Shqipërisë''). | ||
− | Segons un informe de la [[Comissió Europea]] publicat en [[2006]] el 44 % dels ciutadans dels Estats membres de | + | Segons un informe de la [[Comissió Europea]] publicat en [[2006]] el 44 % dels ciutadans dels Estats membres de la Unió Europea s'opon a l'ingrés d'Albània dins de dita organisació, contra un 41 % que es mostrà a favor. |
== Economia == | == Economia == | ||
{{AP|Economia d'Albània}} | {{AP|Economia d'Albània}} | ||
[[Archiu:07Tirana Sheshi Skenderbej03.jpg|thumb|La [[Plaça Skanderbeg]] en el centre de Tirana.]] | [[Archiu:07Tirana Sheshi Skenderbej03.jpg|thumb|La [[Plaça Skanderbeg]] en el centre de Tirana.]] | ||
− | Albània és el país | + | Albània és el país on més va persistir el règim comuniste d'economia centralisada i estatalisada de tota Europa. Sobre una base centrada en la [[agricultura]] i la [[mineria]], en grans centrals siderúrgiques, escàs comerç exterior i unes infraestructures absolutament insuficients, les tímides reformes iniciades en [[1985]] varen desembocar en un dur ajust econòmic en la década dels noranta. |
En una tecnologia antiquada, els indicadors econòmics varen caure sensiblement, en descensos en la producció industrial d'entre el 55 % i 60 %, abandó d'empreses i emigració cap a atres països tals com [[Itàlia]]. La reducció de la producció va alcançar també a l'agricultura, on les colectivitats varen ser preses pels llauradors creant una economia de subsistència familiar que no produïa excedents. | En una tecnologia antiquada, els indicadors econòmics varen caure sensiblement, en descensos en la producció industrial d'entre el 55 % i 60 %, abandó d'empreses i emigració cap a atres països tals com [[Itàlia]]. La reducció de la producció va alcançar també a l'agricultura, on les colectivitats varen ser preses pels llauradors creant una economia de subsistència familiar que no produïa excedents. | ||
Llínea 86: | Llínea 86: | ||
[[Archiu:QemalStafaStadiumTirana.JPG|thumb|L'[[Estadi Qemal Stafa]], en Tirana, és el més gran del país.]] | [[Archiu:QemalStafaStadiumTirana.JPG|thumb|L'[[Estadi Qemal Stafa]], en Tirana, és el més gran del país.]] | ||
− | Des de principis del sigle XX, el deport més popular és el [[fútbol]], tant en número d'atletes com en número d'espectadors. La [[Federació Albanesa de Fútbol]] (FSHF) és l'organisme encarregat de la promoció i regulació d'este deport en el país. Va ser fundada en 1930 i actualment és un membre de la [[FIFA]] i membre fundador de la [[UEFA]]. La [[selecció de fútbol d'Albània]] ha | + | Des de principis del sigle XX, el deport més popular és el [[fútbol]], tant en número d'atletes com en número d'espectadors. La [[Federació Albanesa de Fútbol]] (FSHF) és l'organisme encarregat de la promoció i regulació d'este deport en el país. Va ser fundada en 1930 i actualment és un membre de la [[FIFA]] i membre fundador de la [[UEFA]]. La [[selecció de fútbol d'Albània]] ha tingut un rendiment discret en l'escenari continental i mai ha participat en una [[Copa Mundial de Fútbol]]. Atres deports populars inclouen el [[bàsquet]], [[voleibol]], [[tenis (deport)|tenis]], [[natació]], entre uns atres. [[Albània en els Jocs Olímpics|Albània]] va fer el seu debut en els [[Jocs Olímpics]] de [[Munich 1972]], i fins a 2012 cap dels seus atletes ha conseguit alguna medalla. |
L'11 d'octubre de 2015, la [[selecció de fútbol d'Albània]] va fer història, en classificar-se per primera volta a la [[Eurocopa 2016]] que es disputara en França, despuix de véncer per 0-3 de visita a la Selecció d'Armènia. | L'11 d'octubre de 2015, la [[selecció de fútbol d'Albània]] va fer història, en classificar-se per primera volta a la [[Eurocopa 2016]] que es disputara en França, despuix de véncer per 0-3 de visita a la Selecció d'Armènia. | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
{{Països Europa}} | {{Països Europa}} |