| Revisió actual |
El teu text |
| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| − | {{Ficha de país | + | {{Infobox països |
| − | | nom_oficial = ''Republika e Shqipërisë''<br>República d'Albània | + | |nom = Albània |
| − | | image_bandera = Flag of Albania.svg | + | |image_Senyera = [[Image:Flag of Albania.svg|190px|right]] |
| − | | image_escut = Albania state emblem.svg | + | |image_escut = [[Image:Albania state emblem.svg|60px|right]] |
| − | | image_escut_tamany = 70px | + | |image_situacio = [[Image:LocationAlbania.png|300px|right]] |
| − | | image_mapa = LocationAlbania.png | + | |capital = Tirana |
| − | | lema_nacional = Ti Shqipëri më jep nderë,më jep emrin Shqiptar | + | |població = 3.659.616 (130è) |
| − | | himne_nacional = Hymni i Flamurit | + | |ciutat més poblada = |
| − | | capital = [[Tirana]] | + | |forma de Govern = República parlamentària |
| − | | capital_població = 3.659.616 (130è) | + | |president = Bujar Nishani |
| − | | capital_coord = 41°20′ N 19°48′ E | + | |llengües = Albanés |
| − | | ciutat_principal = | + | |coor= 41° 20′ N, 19° 48′ E |
| − | | principals ciutats=
| + | |altitut = |
| − | | festa_nacional=
| + | |superfície = 28,748 km2 |
| − | | idioma_oficial = [[Albanés]]
| + | |densitat = 125 /km2 |
| − | | govern = República parlamentària
| + | |gentilici = Albanés |
| − | | dirigents_títuls = President | + | |Moneda = lek (Lk) |
| − | | dirigents_noms = Bujar Nishani
| + | |Prefix Telefònic = 355 |
| − | | fundació = [[Independència]] | + | |Us Horari = CET (UTC+1) |
| − | | fundació_hites = • Data | + | |Domini = .al |
| − | | fundació_dates = De l'[[Imperi otomà]]<br />[[28 de novembre]] de [[1912]] | + | |Membre de: = |
| − | Del [[Imperi colonial italià|Imperi Italià]], [[1945]]
| |
| − | | superfície = 28.748 | |
| − | | superfície_lloc = 139 | |
| − | | superfície_aigua = 4,7 %
| |
| − | | fronteres = 720
| |
| − | | costes = 362
| |
| − | | població = 3 000 664
| |
| − | | població_any = 2014
| |
| − | | població_lloc = 126è
| |
| − | | població_densitat = 125
| |
| − | | PIB_nominal= USD 23 912 millons | |
| − | | PIB_nominal_any = 2010
| |
| − | | PIB_nominal_lloc =
| |
| − | | PIB_nominal_per_cápita = USD 7 468
| |
| − | | PIB = [[USD]] 23 912 millons
| |
| − | | PIB_any = 2010
| |
| − | | PIB_lloc =
| |
| − | | PIB_per_cápita = [[USD]] 7 468
| |
| − | | IDH = 0.716
| |
| − | | IDH_any = 2013
| |
| − | | IDH_lloc = 95 | |
| − | | IDH_categoria = <font color="#00CC00">'''Alt'''</font>
| |
| − | | moneda = lek (Lk)
| |
| − | | gentilici = Albanés | |
| − | | horari = CET (UTC+1) | |
| − | | horari_estiu = UTC+2 | |
| − | | cctld = .al
| |
| − | | còdic_telefònic = 355 | |
| − | | prefix_radiofònic = ZAA-ZAZ
| |
| − | | còdic_ISO = 008 / ALB / AL
| |
| − | | membre_de = ONU, OSCE, OTAN, COE i CEFTA
| |
| − | | Ciutats importants:
| |
| − | | División administrativa:
| |
| − | | nota1 =
| |
| − | | matrícula_coche=
| |
| − | | matrícula_avió=
| |
| | }} | | }} |
| | '''Albània''' (en [[albanés]] ''Shqipëria'') és una república d'[[Europa]], situada a la zona dels [[Balcans]]. Llimita al nort en [[Montenegro]], al nort-est en [[Kosovo]], a l'est en [[República de Macedònia|Macedònia]], al sur en [[Grècia]], a l'oest en la [[mar Adriàtica]] i al sur-oest en la [[mar Jònica]]. La capital és [[Tirana]], en 400.000 habitants, i les ciutats principals són [[Durrës]], [[Elbasan]], [[Vlorë]] i [[Shkodër]], que tenen pels volts dels 100.000 habitants. | | '''Albània''' (en [[albanés]] ''Shqipëria'') és una república d'[[Europa]], situada a la zona dels [[Balcans]]. Llimita al nort en [[Montenegro]], al nort-est en [[Kosovo]], a l'est en [[República de Macedònia|Macedònia]], al sur en [[Grècia]], a l'oest en la [[mar Adriàtica]] i al sur-oest en la [[mar Jònica]]. La capital és [[Tirana]], en 400.000 habitants, i les ciutats principals són [[Durrës]], [[Elbasan]], [[Vlorë]] i [[Shkodër]], que tenen pels volts dels 100.000 habitants. |
| | | | |
| | == Etimologia == | | == Etimologia == |
| − | El nom autòcton del país, ''Shqipëria'', que significa ''Terra de les Àguiles'', fon adoptat a partir de la rebelió contra els turcs dirigida per [[Skanderbeg|Gjergj Kastriot]] ("Skanderbeg") en l'any [[1433]]; en esta época la població lliure del territori va adoptar el gentilici de ''shqipëtar'', ya que la bandera usada per Skanderbeg posseïa com a emblema principal l'àguila imperial [[àguila bicéfala|bicéfala]] heretada dels [[Imperi Bizantí|bizantins]]. El nom ''Albània'', en canvi, és alié als natius i deriva del [[llatí]], que aludia al país d'elevades montanyes, blanquejades per la neu (a l'Antiguetat se li donava el nom d'[[Albània del Caucas|Albània]] a una gran part del [[Caucas]]). | + | El nom autòcton del país, ''Shqipëria'', que significa ''Terra de les Àguiles'', fon adoptat a partir de la rebelió contra els turcs dirigida per [[Skanderbeg|Gjergj Kastriot]] ("Skanderbeg") el [[1433]]; en esta época la població lliure del territori va adoptar el gentilici de ''shqipëtar'', ya que la bandera usada per Skanderbeg posseïa com a emblema principal l'àguila imperial [[àguila bicéfala|bicéfala]] heretada dels [[Imperi Bizantí|bizantins]]. El nom ''Albània'', en canvi, és alié als natius i deriva del [[llatí]], que aludia al país d'elevades muntanyes, blanquejades per la neu (a l'Antiguetat se li donava el nom d'[[Albània del Caucas|Albània]] a una gran part del [[Caucas]]). |
| | | | |
| | == Història == | | == Història == |
| − | El poble més antic conegut que va habitar l'actual territori d'Albània va ser el dels [[iliris]], dels quals els ''shqipëtars'' o albanesos són directes descendents, al sur estava la tribu [[epirota]] dels caonis; els [[antiga Grècia|grecs]] colonisaren les costes i el sur del territori, que va quedar en gran part inclòs dins de l'[[regne de l'Epir|Epir]]. Freqüentment els iliris efectuaven incursions als estats [[helenisme|helenístics]] de [[Molòssia]], [[Peònia]] e inclús la [[Macedònia (territori històric)|Macedònia]]. En l'any [[35 aC]] els [[romans]] en varen conquistar els llocs més accessibles i civilisats i hi varen formar les províncies de l'[[Ilíria|Illyricum]] i l'Epir, encara que els territoris més montanyós remots mai varen arribar a estar baix control de l'[[Imperi Romà]], lo que explica en gran manera la supervivència de l'idioma [[albanés]]. Baix els [[romans]], [[Ilíria]] va conéixer una época de pau i prosperitat. La principal ruta comercial entre [[Roma]] i [[Costantinoble]], la [[Via Egnatia]], discorria entre Epidamnos/[[Durrës]] i [[Tessalònica]]. Els [[iliris]], igual que els [[grecs]], varen conservar la seua llengua i les seues tradicions durant el domini romà. Quan l'[[Imperi Romà]] va quedar dividit en l'any 395 dC, els iliris varen ser assimilats per l'[[Imperi Bizantí]]. Durant els sigles V i VI varen confluir en pobles itinerants com els [[visigots]], [[huns]], [[ostrogots]]; i varen acabar sent veïns (al nort i a l'est) dels [[eslaus]], que varen assimilar en estes zones als [[iliris]] o [[macedonis]]. | + | El poble més antic conegut que va habitar l'actual territori d'Albània va ser el dels [[iliris]], dels quals els ''shqipëtars'' o albanesos són directes descendents, al sur estava la tribu [[epirota]] dels caonis; els [[antiga Grècia|grecs]] colonisaren les costes i el sur del territori, que va quedar en gran part inclòs dins de l'[[regne de l'Epir|Epir]]. Freqüentment els iliris efectuaven incursions als estats [[helenisme|helenístics]] de [[Molòssia]], [[Peònia]] i fins i tot la [[Macedònia (territori històric)|Macedònia]]. L'any [[35 aC]] els [[romans]] en van conquerir els llocs més accessibles i civilisats i hi van formar les províncies de l'[[Ilíria|Illyricum]] i l'Epir, encara que els territoris més montanyós remots mai van arribar a estar baix control de l'[[Imperi Romà]], la qual cosa explica en gran manera la supervivència de l'idioma [[albanés]]. Sota els [[romans]], [[Ilíria]] va conéixer una época de pau i prosperitat. La principal ruta comercial entre [[Roma]] i [[Constantinoble]], la [[Via Egnatia]], discorria entre Epidamnos/[[Durrës]] i [[Tessalònica]]. Els [[iliris]], igual que els [[grecs]], van conservar la seua llengua i les seues tradicions durant el domini romà. Quan l'[[Imperi Romà]] va quedar dividit l'any 395 dC, els iliris van ser assimilats per l'[[Imperi Bizantí]]. Durant els segles V i VI van confluir en pobles itinerants com els [[visigots]], [[huns]], [[ostrogots]]; i van acabar sent veïns (al nort i a l'est) dels [[eslaus]], que van assimilar en estes zones als [[iliris]] o [[macedonis]]. |
| | | | |
| − | == Política ==
| |
| − | [[Archiu:Selia Kuvendit.jpg|thumb|El Parlament d'Albània en Tirana.]]
| |
| − | {{AP|Política d'Albània}}
| |
| − | La política d'Albània es desenrolla en una [[república]] [[parlamentarisme|parlamentària]], a través de la qual el [[Primer ministre d'Albània|Primer Ministre]] és el [[cap de govern]]. El [[poder eixecutiu]] és eixercit pel govern. El [[poder llegislatiu]] se li conferix al [[govern]] i al [[Parlament d'Albània|Parlament]] (''Kuvendi i Republikës së Shqipërisë'').
| |
| − |
| |
| − | Segons un informe de la [[Comissió Europea]] publicat en [[2006]] el 44 % dels ciutadans dels Estats membres de l'Unió Europea s'opon a l'ingrés d'Albània dins de dita organisació, contra un 41 % que es mostrà a favor.
| |
| − |
| |
| − | == Economia ==
| |
| − | {{AP|Economia d'Albània}}
| |
| − | [[Archiu:07Tirana Sheshi Skenderbej03.jpg|thumb|La [[Plaça Skanderbeg]] en el centre de Tirana.]]
| |
| − | Albània és el país a on més va persistir el règim comuniste d'economia centralisada i estatalisada de tota Europa. Sobre una base centrada en la [[agricultura]] i la [[mineria]], en grans centrals siderúrgiques, escàs comerç exterior i unes infraestructures absolutament insuficients, les tímides reformes iniciades en [[1985]] varen desembocar en un dur ajust econòmic en la década dels noranta.
| |
| − |
| |
| − | En una tecnologia antiquada, els indicadors econòmics varen caure sensiblement, en descensos en la producció industrial d'entre el 55 % i 60 %, abandó d'empreses i emigració cap a atres països tals com [[Itàlia]]. La reducció de la producció va alcançar també a l'agricultura, on les colectivitats varen ser preses pels llauradors creant una economia de subsistència familiar que no produïa excedents.
| |
| − |
| |
| − | En l'actualitat, els ajusts de 1991 despuix de les primeres eleccions pluripartidistes, han posat en marcha de nou una part de la [[indústria pesada]], han estés les zones de cultiu en inversió estrangera en el [[regadiu]], l'aporte de maquinària i el sector bancari ha millorat notablement.
| |
| − |
| |
| − | Un dels grans problemes de la seua economia és la proliferació del [[màfia albanesa|crim organisat]], que a través del control del [[tràfic de drogues]] i [[tràfic d'armes|d'armes]] en [[Europa]] i els [[Estats Units]], eixercix una poderosa i negativa influència en la seua normalisació econòmica.
| |
| − |
| |
| − | == Deport ==
| |
| − | [[Archiu:QemalStafaStadiumTirana.JPG|thumb|L'[[Estadi Qemal Stafa]], en Tirana, és el més gran del país.]]
| |
| − |
| |
| − | Des de principis del sigle XX, el deport més popular és el [[fútbol]], tant en número d'atletes com en número d'espectadors. La [[Federació Albanesa de Fútbol]] (FSHF) és l'organisme encarregat de la promoció i regulació d'este deport en el país. Va ser fundada en 1930 i actualment és un membre de la [[FIFA]] i membre fundador de la [[UEFA]]. La [[selecció de fútbol d'Albània]] ha tengut un rendiment discret en l'escenari continental i mai ha participat en una [[Copa Mundial de Fútbol]]. Atres deports populars inclouen el [[bàsquet]], [[voleibol]], [[tenis (deport)|tenis]], [[natació]], entre uns atres. [[Albània en els Jocs Olímpics|Albània]] va fer el seu debut en els [[Jocs Olímpics]] de [[Munich 1972]], i fins a 2012 cap dels seus atletes ha conseguit alguna medalla.
| |
| − |
| |
| − | L'11 d'octubre de 2015, la [[selecció de fútbol d'Albània]] va fer història, en classificar-se per primera volta a la [[Eurocopa 2016]] que es disputara en França, despuix de véncer per 0-3 de visita a la Selecció d'Armènia.
| |
| − |
| |
| − | == Enllaços externs ==
| |
| − | {{commonscat|Albania}}
| |
| − |
| |
| − |
| |
| − | {{Països Europa}}
| |
| − | {{UE}}
| |
| − |
| |
| − | [[Categoria:Albània]]
| |
| | [[Categoria:Països]] | | [[Categoria:Països]] |
| | [[Categoria:Països d'Europa]] | | [[Categoria:Països d'Europa]] |