Edició de «Albaida»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 12: | Llínea 12: | ||
|superfície = 35,26 km2 | |superfície = 35,26 km2 | ||
|altitut = 315 msnm | |altitut = 315 msnm | ||
− | |població = 5. | + | |població = 5.946 hab. |
− | |densitat = | + | |densitat = 168,63 hab./km² |
|gentilici = Albaidí/na | |gentilici = Albaidí/na | ||
|llengua = [[Valencià]] | |llengua = [[Valencià]] | ||
|còdic_postal = 46860 | |còdic_postal = 46860 | ||
− | |festes = 7 d' | + | |festes = 7 d'Octubre: Mare de Deu del Remei |
− | |alcalde = | + | |alcalde = Josep Antoni Albert i Quilis ([[Compromís]]) |
|web = [http://www.albaida.org Web Oficial de l'ajuntament] | |web = [http://www.albaida.org Web Oficial de l'ajuntament] | ||
|notes = | |notes = | ||
}} | }} | ||
− | '''Albaida''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]] pertanyent a la [[província de Valéncia]], que dona nom a la [[comarca]] de la [[vall d'Albaida]]. Conta en 5. | + | '''Albaida''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]] pertanyent a la [[província de Valéncia]], que dona nom a la [[comarca]] de la [[vall d'Albaida]]. Conta en 5.946 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2017]]). |
== Geografia == | == Geografia == | ||
Llínea 60: | Llínea 60: | ||
En l'any [[1477]], [[Joan II d'Aragó|Joan II]] concedí el primer títul de [[Marquesat d'Albaida|Comte d'Albaida]], pero fins a [[1604]] no fon transformat en marquesat per [[Felip III d'Espanya|Felip III]]. El [[Marquesat d'Albaida]] comprenia la ciutat d'Albaida i els térmens dels actuals pobles de [[Benissoda]], [[Palomar]], [[Carrícola]], Aljorfa i [[Atzeneta d'Albaida]]. També formaren part del marquesat en el sigle XVIII: [[Montaverner]], la [[baronia]] d'[[Otos]], [[Bèlgida]] i la seua [[baronia]]. | En l'any [[1477]], [[Joan II d'Aragó|Joan II]] concedí el primer títul de [[Marquesat d'Albaida|Comte d'Albaida]], pero fins a [[1604]] no fon transformat en marquesat per [[Felip III d'Espanya|Felip III]]. El [[Marquesat d'Albaida]] comprenia la ciutat d'Albaida i els térmens dels actuals pobles de [[Benissoda]], [[Palomar]], [[Carrícola]], Aljorfa i [[Atzeneta d'Albaida]]. També formaren part del marquesat en el sigle XVIII: [[Montaverner]], la [[baronia]] d'[[Otos]], [[Bèlgida]] i la seua [[baronia]]. | ||
− | + | Al aplegar el [[sigle XIX]], el cep i l'indústria de la cera foren l'inici de l'eclosió industrial i textil del [[sigle XX]]. | |
En la [[Guerra de l'Independència Espanyola]], Albaida fon un dels principals fòcs de lluita armada contra els invasors francesos. No seria fins a [[1906]] quant obtingué d'[[Alfons XIII]] la condició de [[ciutat]]. | En la [[Guerra de l'Independència Espanyola]], Albaida fon un dels principals fòcs de lluita armada contra els invasors francesos. No seria fins a [[1906]] quant obtingué d'[[Alfons XIII]] la condició de [[ciutat]]. | ||
− | En l'any [[2006]], se celebrà el centenari de la concessió del títul de “ciutat”, per lo que per a | + | En l'any [[2006]], se celebrà el centenari de la concessió del títul de “ciutat”, per lo que per a tan important efemèride rebérem el [[14 de març]] la visita dels [[Reis d'Espanya]], D. [[Joan Carles I]] i Donya [[Reina Sofia d'Espanya|Sofia]], la, llavors [[Ministeri de Sanitat d'Espanya|ministra de sanitat]], [[Elena Salgado]], el president de la [[Generalitat Valenciana]], [[Francesc Camps]] i diverses personalitats que visitaren la Plaça Major, la casa-museu del pintor José Segrelles, l'iglésia, el museu de marionetes aixina com el de Belems i Diorames. Les celebracions continuaren en una [[paella]] jagant per a més de 2.500 persones, un castell de fòcs artificials en la proyecció d'un vídeo de l'últim sigle i una exposició fotogràfica en més de 800 instantànees de les últimes décades de l'història d''''Albaida'''. |
== Administració == | == Administració == | ||
Llínea 86: | Llínea 86: | ||
| Alcalde_9 = Josep Antoni Albert i Quilis | | Alcalde_9 = Josep Antoni Albert i Quilis | ||
| Partit_9 = [[Compromís]] | | Partit_9 = [[Compromís]] | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
}} | }} | ||
== Demografia == | == Demografia == | ||
− | + | {| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999" | |
− | + | |+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica | |
− | {| align="center" | ||
− | |||
− | |||
− | ![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2006]] !! [[2007]] !! [[2010]] !! [[2017]] | + | ![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2006]] !! [[2007]] !! [[2010]] !! [[2017]] |
|- | |- | ||
− | | align=center| 5.964 || align=center| 5.900 || align=center| 5.886 || align=center| 5.793 || align=center| 5.782 || align=center| 5.828 || align=center| 6.044|| align=center| 6.267|| align=center| 6.273 || align=center| 6.269 || align=center| 6.335 || align=center| 5.946 | + | | align=center| 5.964 || align=center| 5.900 || align=center| 5.886 || align=center| 5.793 || align=center| 5.782 || align=center| 5.828 || align=center| 6.044|| align=center| 6.267|| align=center| 6.273 || align=center| 6.269 || align=center| 6.335 || align=center| 5.946 |
|} | |} | ||
− | |||
== Economia == | == Economia == | ||
Llínea 119: | Llínea 108: | ||
En respecte a l'industria, hi ha que dir que '''Albaida''' representa hui un important núcleu industrial del textil, on acodix molta ma d'obra dels pobles veïns de la comarca i a on el visitant podrà trobar el frut d'eixa producció: edredons, llançols, cortines, tovalles. L'indústria ha desbancat a l'agricultura com principal sector econòmic i productiu. | En respecte a l'industria, hi ha que dir que '''Albaida''' representa hui un important núcleu industrial del textil, on acodix molta ma d'obra dels pobles veïns de la comarca i a on el visitant podrà trobar el frut d'eixa producció: edredons, llançols, cortines, tovalles. L'indústria ha desbancat a l'agricultura com principal sector econòmic i productiu. | ||
− | En els últims anys, en la lliberalisació del mercat textil i la supressió dels aranzels en [[2005]], esta producció ha entrat en un procés de crisis en esta regió per la busca d'atres mercats per les empreses i l' | + | En els últims anys, en la lliberalisació del mercat textil i la supressió dels aranzels en [[2005]], esta producció ha entrat en un procés de crisis en esta regió per la busca d'atres mercats per les empreses i l'aplegada de productes de més baixa calitat i baix preu que reduïxen les vendes dels nostres propis productes. |
== Cultura == | == Cultura == | ||
=== Monuments === | === Monuments === | ||
+ | |||
*'''Iglésia Archiprestal de l'Assunció de Nostra Senyora''' | *'''Iglésia Archiprestal de l'Assunció de Nostra Senyora''' | ||
− | [[File:Albaida. Església de l'Assumpció d'Albaida. Façana.jpg|thumb|250 px|Iglésia de l' | + | [[File:Albaida. Església de l'Assumpció d'Albaida. Façana.jpg|thumb|250 px|Iglésia de l'Assumció]] |
− | Espectacular edifici religiós d'estil gòtic valencià, construït entre [[1592]] i [[1621]] i restaurat en [[1830]]. Lo que més destaca d'ella és l'altíssim i vistós | + | Espectacular edifici religiós d'estil gòtic valencià, construït entre [[1592]] i [[1621]] i restaurat en [[1830]]. Lo que més destaca d'ella és l'altíssim i vistós campanariu de planta quadrada que s'utilisà com torre de vigilància fins a que s'afegí el remat amijanat del [[sigle XIX]]. |
L'iglésia actual fon edificada en substitució de la vella iglésia de Nostra Senyora de l'Assunció, construïda en el [[sigle XIII]]. Presenta una nau única en capelles entre els contraforts. | L'iglésia actual fon edificada en substitució de la vella iglésia de Nostra Senyora de l'Assunció, construïda en el [[sigle XIII]]. Presenta una nau única en capelles entre els contraforts. | ||
− | La frontera mostra com característiques principals la seua senzillea i les seues dos portalades renaixentistes. La campana més antiga (la major) és de l'any [[1786]]. Hui en dia, degut a problemes de fissures en l'estructura, el | + | La frontera mostra com característiques principals la seua senzillea i les seues dos portalades renaixentistes. La campana més antiga (la major) és de l'any [[1786]]. Hui en dia, degut a problemes de fissures en l'estructura, el campanari i les campanes han segut restaurats. |
En l'interior, hi ha que destacar, en les capelles, les escultures neobarroques de Gallarza, el llit imperial de Nostra Senyora d'Agost ([[sigle XVII]]) i la pila batismal de marbre ([[sigle XVIII]]). | En l'interior, hi ha que destacar, en les capelles, les escultures neobarroques de Gallarza, el llit imperial de Nostra Senyora d'Agost ([[sigle XVII]]) i la pila batismal de marbre ([[sigle XVIII]]). | ||
− | En l'altar major ([[sigle XVII]]) hi ha un conjunt d'olis de J. Segrelles. D'este pintor albaidí també són les pintures en escenes religioses d'Albaida que hi ha entre els arcs de les capelles i la cornisa de la nau, aixina com els llenços emplaçats en la capella Real de la Comunió, edifici adjacent del [[sigle XIX]]. La sacrista conserva | + | En l'altar major ([[sigle XVII]]) hi ha un conjunt d'olis de J. Segrelles. D'este pintor albaidí també són les pintures en escenes religioses d'Albaida que hi ha entre els arcs de les capelles i la cornisa de la nau, aixina com els llenços emplaçats en la capella Real de la Comunió, edifici adjacent del [[sigle XIX]]. La sacrista conserva varios ornaments de lux dels [[sigle XV|sigles XV]] al [[sigle XX|XX]], destacant la Verdadera Creu, un reliquiari de plateria gòtica que pareix obra del sigle XV i l'única peça valenciana, segons els especialistes, conservada entre totes les que foren elaborades en [[or]] massiç en aquella época. |
*'''[[Castell-Palau dels Milà d'Aragó|Palau dels Milà i Aragó]], Marquesos d'Albaida''' | *'''[[Castell-Palau dels Milà d'Aragó|Palau dels Milà i Aragó]], Marquesos d'Albaida''' | ||
− | |||
[[File:Albaida AB 05.jpg|thumb|Palau dels Milà i Aragó]] | [[File:Albaida AB 05.jpg|thumb|Palau dels Milà i Aragó]] | ||
Sòlida construcció en tres torres quadrades que fon residencia dels marquesos titulars de la població, i que en data [[27 de giner]] de [[2008]] ha sofrit un incendi que ha afectat a una part del mateix. | Sòlida construcció en tres torres quadrades que fon residencia dels marquesos titulars de la població, i que en data [[27 de giner]] de [[2008]] ha sofrit un incendi que ha afectat a una part del mateix. | ||
Llínea 143: | Llínea 132: | ||
*'''Casa Museu del Pintor [[José Segrelles]] - Museu Segrelles''' | *'''Casa Museu del Pintor [[José Segrelles]] - Museu Segrelles''' | ||
− | |||
[[File:Museu Segrelles d'Albaida.JPG|thumb|Museu Segrelles d'Albaida]] | [[File:Museu Segrelles d'Albaida.JPG|thumb|Museu Segrelles d'Albaida]] | ||
− | Creat pels hereus d'este pintor en la casa | + | Creat pels hereus d'este pintor en la casa on residia i tenia el seu estudi, i en a on també instalà una biblioteca pública. |
− | Està localisada en un estret carrer que dona a la plaça del Pintor Segrelles, en l'entorn del palau i de l'iglésia archiprestal. La casa fon dissenyada i construïda per ell mateix en | + | Està localisada en un estret carrer que dona a la plaça del Pintor Segrelles, en l'entorn del palau i de l'iglésia archiprestal. La casa fon dissenyada i construïda per ell mateix en [[1943]]. Tota la decoració en motius àraps, de gran part de la casa, és idea del pintor i permaneix igual que quant ell vivia. Anirem descobrint a lo llarc de la casa la manera de viure i la forma de ser del pintor [[José Segrelles]] ([[1885]]-[[1969]]). Nos arrimarem al seu univers: com pintava, que és lo que fea quotidianament, que és lo que llegia, que música escoltava. |
En estes estàncies hi ha més de 150 obres originals del pintor, a destacar entre elles, ilustracions per a noveles de [[Vicente Blasco Ibáñez]], per als contes de ''Las mil y una noches'', per a ''El Quijote'' i la seua obra pòstuma ''El Pentecostés''. També és d'extraordinària importància la biblioteca en uns 11.000 eixemplars. | En estes estàncies hi ha més de 150 obres originals del pintor, a destacar entre elles, ilustracions per a noveles de [[Vicente Blasco Ibáñez]], per als contes de ''Las mil y una noches'', per a ''El Quijote'' i la seua obra pòstuma ''El Pentecostés''. També és d'extraordinària importància la biblioteca en uns 11.000 eixemplars. | ||
− | *'''Museu Internacional de | + | *'''Museu Internacional de Títaros d'Albaida (MITA)''' |
− | + | [[File:Interior del Museu Internacional de Titelles d'Albaida.JPG|thumb|Interior del Museu Internacional de Títaros d'Albaida]] | |
− | [[File:Interior del Museu Internacional de Titelles d'Albaida.JPG|thumb|Interior del Museu Internacional de | ||
Ubicat en el Palau dels Marquesos, exhibix una important colecció internacional de títaros. | Ubicat en el Palau dels Marquesos, exhibix una important colecció internacional de títaros. | ||
− | En ell se podrà gojar d'una més que interessant i extensa exposició que mostra | + | En ell se podrà gojar d'una més que interessant i extensa exposició que mostra títaros de diferents països de tot el mon. El museu s'inaugurà en decembre de [[1997]] i l'iniciativa naixqué del grup ''Bambalina Títelles'', d'orige albaidí, com complement de la Mostra de Títaros de la Vall d'Albaida que s'organisa anualment en decembre. Este grup ha proporcionat la majoria de les peces que componen la colecció. El museu té diverses sales d'exposició, un chicotet taller didàctic per a que els visitants puguen manipular els títaros aixina com un centre de documentació i sala de proyeccions. Se troba situat dins del conjunt monumental del Palau dels Marquesos, edifici del [[sigle XV]]. |
=== Música === | === Música === | ||
Llínea 159: | Llínea 146: | ||
*'''Agrupació Vocal Eduardo Torres''' | *'''Agrupació Vocal Eduardo Torres''' | ||
− | Entitat Coral amateur fundada en 1967. En l'actualitat ([[2006]]) conta en 32 membres. A lo llarc de la seua història ha | + | Entitat Coral amateur fundada en 1967. En l'actualitat ([[2006]]) conta en 32 membres. A lo llarc de la seua història ha obtengut diversos premis nacionals. Realisa la seua activitat musical durant tot l'any, a través d'ensaigs, concerts i participació en Certàmens Corals. |
*'''Unió Musical d'Albaida (L'Aranya)''' (''Unió Musical d'Albaida (L'Aranya)''). | *'''Unió Musical d'Albaida (L'Aranya)''' (''Unió Musical d'Albaida (L'Aranya)''). | ||
Llínea 183: | Llínea 170: | ||
*'''Sala d'Exposicions Francisco Ridaura''': La Sala d'Exposicions Francisco Ridaura està ubicada en el carrer Eduardo Torres n/ 6, i en ella pot visitar-se una exposició permanent del famós pintor albaidí Francisco Ridaura. Este pintor de la terra té una obra molt extensa en la que predominen els païsages i vistes de la seua població natal. El propi pintor creà en vida el ''Concurs de Pintura i Dibuix Infantil i Jovenil Francisco Ridaura'', esposant en la Sala Ridaura durant les festes locals de cada any les obres presentades pels chiquets i chiquetes d'Albaida. | *'''Sala d'Exposicions Francisco Ridaura''': La Sala d'Exposicions Francisco Ridaura està ubicada en el carrer Eduardo Torres n/ 6, i en ella pot visitar-se una exposició permanent del famós pintor albaidí Francisco Ridaura. Este pintor de la terra té una obra molt extensa en la que predominen els païsages i vistes de la seua població natal. El propi pintor creà en vida el ''Concurs de Pintura i Dibuix Infantil i Jovenil Francisco Ridaura'', esposant en la Sala Ridaura durant les festes locals de cada any les obres presentades pels chiquets i chiquetes d'Albaida. | ||
− | * De la ciutat hi ha que destacar també les [[ermita|'''Ermites''']] que hi ha, en una gran senzillea i de les que destacaríem els plafons ceràmics. Fetes o refetes en el [[sigle XIX]], prenen el nom del carrer a on estan: ermita de Sant Joan, ermita de Sant Miquel, ermita de Sant Antoni Abat, ermita de Sant Josep. En Aljorfa trobarem l'iglésia parroquial de la Nativitat (del [[sigle XVIII]], té un | + | * De la ciutat hi ha que destacar també les [[ermita|'''Ermites''']] que hi ha, en una gran senzillea i de les que destacaríem els plafons ceràmics. Fetes o refetes en el [[sigle XIX]], prenen el nom del carrer a on estan: ermita de Sant Joan, ermita de Sant Miquel, ermita de Sant Antoni Abat, ermita de Sant Josep. En Aljorfa trobarem l'iglésia parroquial de la Nativitat (del [[sigle XVIII]], té un campanariu de planta quadrada, en dos cossos sense remate), i l'ermita del Roser (ermita de les denominades de Reconquista). Fon reedificada en el [[sigle XIX]] i presentava un plafó ceràmic devocionari en l'image de la titular de l'ermita. |
=== Excursions pel terme municipal === | === Excursions pel terme municipal === | ||
Pels molins d'aigua: front a l'ermita del Roser, a la dreta del [[riu Albaida]] i baix el pont del ferrocarril, està lo que queda del molí de la Creu o de Aljorfa. Este molí rebia l'[[aigua]] del riu Albaida. Deixa de moldre en l'any [[1963]]. Atre és el molí d'Elias. Ubicat a la dreta del riu Albaida, rebia l'aigua d'un assut situat a uns 40 m. del molí de la Creu. Contava en un engranage que permetia moldre pens, dacsa. El final de la seua vida útil fon per l'any [[1960]]. Una avinguda d'aigua en l'any [[1992]] el deixà casi en ruïnes. Atre és el molí de les Palanques. Els propietaris l'han reconvertit en una casa d'estiueig. Rebia l'aigua dels barrancs de Benissoda i Agullent. Tenia una bassa, un trull i un joc de moles. | Pels molins d'aigua: front a l'ermita del Roser, a la dreta del [[riu Albaida]] i baix el pont del ferrocarril, està lo que queda del molí de la Creu o de Aljorfa. Este molí rebia l'[[aigua]] del riu Albaida. Deixa de moldre en l'any [[1963]]. Atre és el molí d'Elias. Ubicat a la dreta del riu Albaida, rebia l'aigua d'un assut situat a uns 40 m. del molí de la Creu. Contava en un engranage que permetia moldre pens, dacsa. El final de la seua vida útil fon per l'any [[1960]]. Una avinguda d'aigua en l'any [[1992]] el deixà casi en ruïnes. Atre és el molí de les Palanques. Els propietaris l'han reconvertit en una casa d'estiueig. Rebia l'aigua dels barrancs de Benissoda i Agullent. Tenia una bassa, un trull i un joc de moles. | ||
− | Si nos anem cap a [[Atzeneta d'Albaida]], pero nos desviem en el creuament que hi | + | Si nos anem cap a [[Atzeneta d'Albaida]], pero nos desviem en el creuament que hi ah cap a la carretera del port d'Albaida, advertim els restos del molí de Baix o molí Nou ([[sigle XVIII]]). De la séquia del port aplegava l'aigua fins a la seua sequia. Este molí fon primer de [[farina]], despuix paperer, seguidament molí hidroelèctric (fabricava també l'electricitat per Albaida) i cap a [[1880]] fàbrica de teixits fins a l'any [[1958]]. El molí de Dalt és anterior, aproximadament del [[sigle XIII]]. Este molí deixà de funcionar al final del [[sigle XIX]]. Conserva la farinera, en el subsol i la grua. |
− | Uns 200 m. més avant dels molins de Penalba i pel mateix camí, trobem lo que queda del convent o monasteri de Santa Ana. Antic monasteri fundat en [[1538]] pel pare Micó de l'orde dels capuchins, en la missió de conseguir la conversió dels moriscs al cristianisme. Fon escenari dels més célebres milacres de Sant Lluís Bertran allà pel [[sigle XVI]]. Només conserva els murs exteriors pero encara manté algunes dependències i altures. Si gastem un camí, unes metros séquia amunt, descobrim el naiximent del port. Des d'allí s'inicia la famosa séquia del Port. Este fon l'eix econòmic més antic i rellevant del terme d'Albaida, puix dona peu a la posta en marcha de moltes hortes en els pobles del marquesat, i possibilità el funcionament de | + | Uns 200 m. més avant dels molins de Penalba i pel mateix camí, trobem lo que queda del convent o monasteri de Santa Ana. Antic monasteri fundat en [[1538]] pel pare Micó de l'orde dels capuchins, en la missió de conseguir la conversió dels moriscs al cristianisme. Fon escenari dels més célebres milacres de Sant Lluís Bertran allà pel [[sigle XVI]]. Només conserva els murs exteriors pero encara manté algunes dependències i altures. Si gastem un camí, unes metros séquia amunt, descobrim el naiximent del port. Des d'allí s'inicia la famosa séquia del Port. Este fon l'eix econòmic més antic i rellevant del terme d'Albaida, puix dona peu a la posta en marcha de moltes hortes en els pobles del marquesat, i possibilità el funcionament de varios molins com els que hem citat anteriorment. En les aigües recollides ademés d'abastir els molins vists, rega 2.400 fanecades d'horta dels térmens municipals d''''Albaida''', Atzeneta i Palomar. L'orige de l'aprofitament d'estes aigües se remonta al temps de l'[[islam]]. |
Per les nostres montanyes: la comarca i la ciutat d'Albaida oferixen numeroses possibilitats per a fer activitats a l'aire lliure com senderisme, excursions i acampades, pràctica de ''mountain bike''... | Per les nostres montanyes: la comarca i la ciutat d'Albaida oferixen numeroses possibilitats per a fer activitats a l'aire lliure com senderisme, excursions i acampades, pràctica de ''mountain bike''... | ||
Llínea 199: | Llínea 186: | ||
*Dos grans itineraris que passen per la ciutat, senyalisats i publicats en el llibre de Paco Tortosa Pastor ''La comarca de la Vall d'Albaida'' i que formen part dels sis recorreguts que travessen la comarca. | *Dos grans itineraris que passen per la ciutat, senyalisats i publicats en el llibre de Paco Tortosa Pastor ''La comarca de la Vall d'Albaida'' i que formen part dels sis recorreguts que travessen la comarca. | ||
− | L'itinerari nº 4 de 75 quilómetros aproximadament, naix en Albaida i recorre tots els pobles que rodegen el Benicadell ([[Atzeneta d'Albaida]], [[Salem]], [[Castelló de les | + | L'itinerari nº 4 de 75 quilómetros aproximadament, naix en Albaida i recorre tots els pobles que rodegen el Benicadell ([[Atzeneta d'Albaida]], [[Salem]], [[Castelló de les Guerres]], [[Rugat]], [[Montichelvo]], [[Beniajar]], [[Otos]], [[Carrícola]] i [[Bèlgida]]). Esta ruta té com punt de referència i principal atractiu la serra del Benicadell, encara que tant en els núcleus urbans com en el terme d'estos pobles abans nomenats, podem trobar palaus, cases senyorials, campanarius, fonts, coves, pous de neu, iglésies, ademés d'unes vistes espectaculars. Recorrerem numerosos PR (sendes de chicotet recorregut) i SLV (sendes locals) com la senda "dels Fontanars", PRV de la senda del Benicadell, senda general d'Otos, PRV de la font de la Gota, senda de Casa Penalma, senda de "les Fontetes", senda del Mingo, senda de "les Planisses", senda d'Alcoy, senda "del Portet", senda de "les Fonts" i de "les Pedres Lises". |
L'itinerari nº5 de 30 quilómetros aproximadament, naix en [[Ontinyent]], recorre la serra d'Agullent i la Covalta i acaba en Albaida. Encara que té un recorregut més modest, no podem deixar de comentar que vistes, panoràmiques i elements patrimonials ambientals no nos van a faltar al recórrer casi tota la [[serra d'Agullent]], aixina com bens culturals i patrimonials en els núcleus urbans dels pobles per a on passa. Nos sorprendran les coves, els pou de neu, els jaciments arqueològics, les fonts, els castells, les ermites. | L'itinerari nº5 de 30 quilómetros aproximadament, naix en [[Ontinyent]], recorre la serra d'Agullent i la Covalta i acaba en Albaida. Encara que té un recorregut més modest, no podem deixar de comentar que vistes, panoràmiques i elements patrimonials ambientals no nos van a faltar al recórrer casi tota la [[serra d'Agullent]], aixina com bens culturals i patrimonials en els núcleus urbans dels pobles per a on passa. Nos sorprendran les coves, els pou de neu, els jaciments arqueològics, les fonts, els castells, les ermites. | ||
Llínea 215: | Llínea 202: | ||
== Gastronomia == | == Gastronomia == | ||
− | Els principals plats | + | Els principals plats que se cuinen en Albaida sÓn: |
− | * [[Arròs al forn]]. | + | *'''[[Arròs al forn]] '''. |
− | * Arròs caldós en conill. | + | *'''Arròs caldós en conill'''. |
− | * Arròs en bledes. | + | *'''Arròs en bledes'''. |
− | * [[Arròs en fesols i naps]]. | + | *'''[[Arròs en fesols i naps]]'''. |
− | * [[Paella]] en faves, carchofes i conill. | + | *'''[[Paella]] en faves, carchofes i conill'''. |
− | * | + | *'''Coca de tomata''' |
− | * Carquinyols | + | *'''Carquinyols. (Pasta d'ou, farina, sucre i armela)''' |
− | * [[Pastiç de moniato|Pasticets de moniato]]. | + | *'''[[Pastiç de moniato|Pasticets de moniato]]'''. |
− | * Dolç de codony | + | *'''Dolç de codony''' |
− | * Rovells i anous al fondant | + | *'''Rovells i anous al fondant''' |
== Personages célebres == | == Personages célebres == | ||
*'''[[José Segrelles]]''', pintor ([http://www.ctv.es/USERS/f.tormo/]). | *'''[[José Segrelles]]''', pintor ([http://www.ctv.es/USERS/f.tormo/]). | ||
+ | |||
* '''Isidro Ballester Tormo''' (1876-1927) iniciador de la moderna arqueologia científica valenciana. | * '''Isidro Ballester Tormo''' (1876-1927) iniciador de la moderna arqueologia científica valenciana. | ||
+ | |||
*'''Elías Tormo''', historiador i crític d'art (1869-1957). | *'''Elías Tormo''', historiador i crític d'art (1869-1957). | ||
− | |||
− | |||
− | + | *'''Eduardo Torres Pérez''', músic i insigne compositor. Fil de la Ciutat d'Albaida. Faltà en l'any 1936, fon Catedràtic de Composició del Conservatori de Música de Sevilla, Director - Fundador de l'Orquesta Bètica de Càmara i Mestre de Capella de la Catedral Hispalense de Sevilla. D'entre infinitat de peces musicals per a cor, solistes, orquesta i orgue, és compositor del universalment conegut "SALVE, MADRE", que cada matí del dia 15 d'agost entona la Ciutat de Sevilla com cant d'alabança a la seua Excelsa Patrona, la Verge dels Reis. | |
− | * | + | |
+ | * '''Excm. y Rvdmo. Sr. D. Manuel Ureña Pastor''', Arquebisbe de Saragossa i Fill Predilecte de la Ciutat d'Albaida. | ||
== Referències == | == Referències == | ||
− | {{ | + | {{Traduït de|es|Albaida}} |
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{commonscat|Albaida}} | {{commonscat|Albaida}} | ||
− | + | *[http://www.albaida.org/ Ajuntament d'Albaida] | |
− | * [ | + | *[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística] D'on s'ha extret l'informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias] |
+ | *[http://albaida.com Pàgina privada d'Albaida] | ||
+ | *[http://albaida.comunitatvalenciana.com Web Turisme Albaida en la Comunitat Valenciana] | ||
+ | *[http://www.just.gva.es/pls/civisc/p_civis.municipios?codcat=46006 Albaida en el Registre de Entitats Locals de la Generalitat Valenciana] | ||
+ | *[http://www.cpvalbaida.org/ Club de Pilota Valenciana ''Ciutat d'Albaida''] | ||
+ | *[http://www.motoalbaida.com/ Moto Club ''Ciutat d'Albaida''] | ||
{{Municipis de la Vall d'Albaida}} | {{Municipis de la Vall d'Albaida}} |