Canvis

90 bytes afegits ,  20:37 6 abr 2015
sense resum d'edició
Llínea 12: Llínea 12:  
|superfície = 35'26 km2
 
|superfície = 35'26 km2
 
|altitut = 315 msnm
 
|altitut = 315 msnm
|població = 6.269 hab.
+
|població = 6.335 hab.
 
|densitat = 177,04 hab./km²
 
|densitat = 177,04 hab./km²
 
|gentilici = Albaidí/na
 
|gentilici = Albaidí/na
Llínea 18: Llínea 18:  
|còdic_postal = 46860
 
|còdic_postal = 46860
 
|festes = 7 d'Octubre: Mare de Deu del Remei
 
|festes = 7 d'Octubre: Mare de Deu del Remei
|alcalde = Juan José Beneyto Galbis ([[PPCV]])
+
|alcalde = Josep Antoni Albert i Quilis ([[Compromís]])
 
|uep = [http://www.albaida.org Web Oficial de l'ajuntament]
 
|uep = [http://www.albaida.org Web Oficial de l'ajuntament]
 
|notes =  
 
|notes =  
 
}}
 
}}
   −
'''Albaida''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]] pertanyent a la [[província de Valéncia]], que dona nom a la [[comarca]] de la [[vall d'Albaida]]. Conta en 6.269 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2007]]).
+
'''Albaida''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]] pertanyent a la [[província de Valéncia]], que dona nom a la [[comarca]] de la [[vall d'Albaida]]. Conta en 6.335 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2010]]).
    
== Geografia ==
 
== Geografia ==
Llínea 56: Llínea 56:  
La ciutat, d'orige musulmà, formà part de la [[Corona d'Aragó]] des de [[1244]], any en el que [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] l'incorporà, repoblant-la en [[1258]] en cristians, al haver tingut que expulsar als musulmans. En [[1604]], passà a denominar-se ''[[Marquesat d'Albaida]]" del que formava part la ciutat i els seus pobles llimítrofs. En [[1906]] el rei [[Alfons XIII]] li concedí la denominació de ciutat.
 
La ciutat, d'orige musulmà, formà part de la [[Corona d'Aragó]] des de [[1244]], any en el que [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] l'incorporà, repoblant-la en [[1258]] en cristians, al haver tingut que expulsar als musulmans. En [[1604]], passà a denominar-se ''[[Marquesat d'Albaida]]" del que formava part la ciutat i els seus pobles llimítrofs. En [[1906]] el rei [[Alfons XIII]] li concedí la denominació de ciutat.
   −
Hi ha restos de l'época ibèrica en el jaciment de la ''Covalta'', aixina com en el ''Castell Vell''. De l'época musulmana tenim en '''Albaida''' [[Alqueria|alqueries]], part de l'actual emplaçament de la vila i el ''Castell Vell'' (transformat en l'intensa ocupació migeval).  
+
Hi ha restos de l'época ibèrica en el jaciment de la ''Covalta'', així com en el ''Castell Vell''. De l'época musulmana tenim en '''Albaida''' [[Alqueria|alqueries]], part de l'actual emplaçament de la vila i el ''Castell Vell'' (transformat en l'intensa ocupació migeval).  
   −
En [[1477]], [[Joan II d'Aragó|Joan II]] concedí el primer títul de [[Marquesat d'Albaida|Comte d'Albaida]], pero fins a [[1604]] no fon transformat en marquesat per [[Felip III d'Espanya|Felip III]]. El [[Marquesat d'Albaida]] comprenia la ciutat d'Albaida i els térmens dels actuals pobles de [[Benissoda]], [[Palomar]], [[Carrícola]], Aljorfa i [[Atzeneta d'Albaida]]. També formaren part del marquesat en el segle XVIII: [[Montaverner]], la [[baronia]] d'[[Otos]], [[Bèlgida]] i la seua [[baronia]].
+
En [[1477]], [[Joan II d'Aragó|Joan II]] concedí el primer títul de [[Marquesat d'Albaida|Comte d'Albaida]], pero fins a [[1604]] no fon transformat en marquesat per [[Felip III d'Espanya|Felip III]]. El [[Marquesat d'Albaida]] comprenia la ciutat d'Albaida i els termes dels actuals pobles de [[Benissoda]], [[Palomar]], [[Carrícola]], Aljorfa i [[Atzeneta d'Albaida]]. També formaren part del marquesat en el segle XVIII: [[Montaverner]], la [[baronia]] d'[[Otos]], [[Bèlgida]] i la seua [[baronia]].
    
Al aplegar el [[segle XIX]], el cep i l'industria de la cera foren l'inici de l'eclosió industrial i textil del [[segle XX]].
 
Al aplegar el [[segle XIX]], el cep i l'industria de la cera foren l'inici de l'eclosió industrial i textil del [[segle XX]].
Llínea 64: Llínea 64:  
En la [[Guerra de l'Independència Espanyola]], Albaida fon un dels principals focs de lluita armada contra els invasors francesos. No seria fins a [[1906]] quant obtingué d'[[Alfons XIII d'Espanya|Alfons XIII]]] la condició de [[ciutat]].
 
En la [[Guerra de l'Independència Espanyola]], Albaida fon un dels principals focs de lluita armada contra els invasors francesos. No seria fins a [[1906]] quant obtingué d'[[Alfons XIII d'Espanya|Alfons XIII]]] la condició de [[ciutat]].
   −
En [[2006]], se celebrà el centenari de la concessió del títul de “ciutat”, per lo que per a tan important efemèride rebérem el [[14 de març]] la visita dels [[Reis d'Espanya]], D. [[Joan Carles I]] i Donya [[Reina Sofia d'Espanya|Sofia]], la, llavors [[Ministeri de Sanitat d'Espanya|ministra de sanitat]], [[Elena Salgado]], el president de la [[Generalitat Valenciana]], [[Francesc Camps]] i diverses personalitats que visitaren la Plaça Major, la casa-museu del pintor José Segrelles, l'iglésia, el museu de marionetes aixina com el de Belems i Diorames. Les celebracions continuaren en una paella jagant per a més de 2.500 persones, un castell de focs artificials en la proyecció d'un vídeo de l'últim segle i una exposició fotogràfica en més de 800 instantànees de les últimes décades de l'història d''''Albaida'''.
+
En [[2006]], se celebrà el centenari de la concessió del títul de “ciutat”, per lo que per a tan important efemèride rebérem el [[14 de març]] la visita dels [[Reis d'Espanya]], D. [[Joan Carles I]] i Donya [[Reina Sofia d'Espanya|Sofia]], la, llavors [[Ministeri de Sanitat d'Espanya|ministra de sanitat]], [[Elena Salgado]], el president de la [[Generalitat Valenciana]], [[Francesc Camps]] i diverses personalitats que visitaren la Plaça Major, la casa-museu del pintor José Segrelles, l'iglésia, el museu de marionetes així com el de Belems i Diorames. Les celebracions continuaren en una paella jagant per a més de 2.500 persones, un castell de focs artificials en la proyecció d'un vídeo de l'últim segle i una exposició fotogràfica en més de 800 instantànees de les últimes décades de l'història d''''Albaida'''.
    
== Administració ==
 
== Administració ==
Llínea 84: Llínea 84:  
   | Alcalde_8 = Juan José Beneyto Galbis  
 
   | Alcalde_8 = Juan José Beneyto Galbis  
 
   | Partit_8 = [[PPCV]]
 
   | Partit_8 = [[PPCV]]
 +
  | Alcalde_9 = Josep Antoni Albert i Quilis
 +
  | Partit_9 = [[Compromís]]
 
}}
 
}}
   Llínea 90: Llínea 92:  
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica
 
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica
   −
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !!  [[2006]] !! [[2007]]  
+
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !!  [[2006]] !! [[2007]] !! [[2010]]   
 
|-
 
|-
| align=center| 5.964 || align=center| 5.900 || align=center| 5.886 || align=center| 5.793 || align=center| 5.782 || align=center| 5.828 || align=center| 6.044|| align=center| 6.267|| align=center| 6.273 || align=center| 6.269
+
| align=center| 5.964 || align=center| 5.900 || align=center| 5.886 || align=center| 5.793 || align=center| 5.782 || align=center| 5.828 || align=center| 6.044|| align=center| 6.267|| align=center| 6.273 || align=center| 6.269 || align=center| 6.335
 
|}
 
|}
   Llínea 111: Llínea 113:  
=== Monuments ===
 
=== Monuments ===
   −
*'''Iglésia Archiprestal de l'Assunció de Nostra Senyora'''. Espectacular edifici religiós d'estil gòtic valencià, construït entre [[1592]] i [[1621]] i restaurat en [[1830]]. Lo que més destaca d'ella és l'altíssim i vistós campanariu de planta quadrada que s'utilisà com torre de vigilància fins a que s'afegí el remat amijat del [[segle XIX]].
+
*'''Iglésia Archiprestal de l'Assunció de Nostra Senyora'''. Espectacular edifici religiós d'estil gòtic valencià, construït entre [[1592]] i [[1621]] i restaurat en [[1830]]. Lo que més destaca d'ella és l'altíssim i vistós campanariu de planta quadrada que s'utilisà com torre de vigilància fins a que s'afegí el remat amijanat del [[segle XIX]].
 
L'iglésia actual fon edificada en substitució de la vella iglésia de Nostra Senyora de l'Assunció, construïda en el [[segle XIII]]. Presenta una nau única en capelles entre els contraforts.  
 
L'iglésia actual fon edificada en substitució de la vella iglésia de Nostra Senyora de l'Assunció, construïda en el [[segle XIII]]. Presenta una nau única en capelles entre els contraforts.  
 
La frontera mostra com característiques principals la seua senzillea i les seues dos portalades renaixentistes. La campana més antiga (la major) és de l'any [[1786]]. Hui en dia, degut a problemes de fissures en l'estructura, el campanariu i les campanes han sigut restaurats.  
 
La frontera mostra com característiques principals la seua senzillea i les seues dos portalades renaixentistes. La campana més antiga (la major) és de l'any [[1786]]. Hui en dia, degut a problemes de fissures en l'estructura, el campanariu i les campanes han sigut restaurats.  
 
En l'interior, hi ha que destacar, en les capelles, les escultures neobarroques de Gallarza, el llit imperial de Nostra Senyora d'Agost ([[segle XVII]]) i la pila batismal de marbre ([[segle XVIII]]).  
 
En l'interior, hi ha que destacar, en les capelles, les escultures neobarroques de Gallarza, el llit imperial de Nostra Senyora d'Agost ([[segle XVII]]) i la pila batismal de marbre ([[segle XVIII]]).  
En l'altar major ([[segle XVII]]) hi ha un conjunt de olis de J. Segrelles. D'este pintor albaidí també son les pintures en escenes religioses d'Albaida que hi ha entre els arcs de les capelles i la cornisa de la nau, aixina com els llenços emplaçats en la capella Real de la Comunió, edifici adjacent del [[segle XIX]]. La sacrista conserva varios ornaments de lux dels [[segle XV|segles XV]] al [[segle XX|XX]], destacant la Verdadera Creu, un reliquiari de plateria gòtica que pareix obra del segle XV i l'única peça valenciana, segons els especialistes, conservada entre totes les que foren elaborades en or massiç en aquella época.
+
En l'altar major ([[segle XVII]]) hi ha un conjunt de olis de J. Segrelles. D'este pintor albaidí també son les pintures en escenes religioses d'Albaida que hi ha entre els arcs de les capelles i la cornisa de la nau, així com els llenços emplaçats en la capella Real de la Comunió, edifici adjacent del [[segle XIX]]. La sacrista conserva varios ornaments de lux dels [[segle XV|segles XV]] al [[segle XX|XX]], destacant la Verdadera Creu, un reliquiari de plateria gòtica que pareix obra del segle XV i l'única peça valenciana, segons els especialistes, conservada entre totes les que foren elaborades en or massiç en aquella época.
    
*'''Palau dels Milà i Aragó, Marquesos d'Albaida'''.
 
*'''Palau dels Milà i Aragó, Marquesos d'Albaida'''.
Llínea 133: Llínea 135:  
*'''Museu Internacional de Títaros d'Albaida (MITA)'''.
 
*'''Museu Internacional de Títaros d'Albaida (MITA)'''.
 
Ubicat en el Palau dels Marquesos, exhibix una important colecció internacional de títaros.
 
Ubicat en el Palau dels Marquesos, exhibix una important colecció internacional de títaros.
En ell se podrà gojar d'una més que interessant i extensa exposició que mostra títaros de diferents països de tot el mon. El museu s'inaugurà en decembre de [[1997]] i l'iniciativa naixqué del grup ''Bambalina Títelles'', d'orige albaidí, com complement de la Mostra de Títaros de la Vall d'Albaida que s'organisa anualment en decembre. Este grup ha proporcionat la majoria de les peces que componen la colecció. El museu té diverses sales d'exposició, un chicotet taller didàctic per a que els visitants puguen manipular els títaros aixina com un centre de documentació i sala de proyeccions. Se troba situat dins del conjunt monumental del Palau dels Marquesos, edifici del [[segle XV]].
+
En ell se podrà gojar d'una més que interessant i extensa exposició que mostra títaros de diferents països de tot el mon. El museu s'inaugurà en decembre de [[1997]] i l'iniciativa naixqué del grup ''Bambalina Títelles'', d'orige albaidí, com complement de la Mostra de Títaros de la Vall d'Albaida que s'organisa anualment en decembre. Este grup ha proporcionat la majoria de les peces que componen la colecció. El museu té diverses sales d'exposició, un chicotet taller didàctic per a que els visitants puguen manipular els títaros així com un centre de documentació i sala de proyeccions. Se troba situat dins del conjunt monumental del Palau dels Marquesos, edifici del [[segle XV]].
    
=== Música ===
 
=== Música ===
Llínea 163: Llínea 165:  
*'''Sala d'Exposicions Francisco Ridaura''': La Sala d'Exposicions Francisco Ridaura està ubicada en el carrer Eduardo Torres n/ 6, i en ella pot visitar-se una exposició permanent del famós pintor albaidí Francisco Ridaura. Este pintor de la terra té una obra molt extensa en la que predominen els paisages i vistes de la seua població natal. El propi pintor creà en vida el ''Concurs de Pintura i Dibuix Infantil i Jovenil Francisco Ridaura'', esposant en la Sala Ridaura durant les festes locals de cada any les obres presentades pels chiquets i chiquetes d'Albaida.
 
*'''Sala d'Exposicions Francisco Ridaura''': La Sala d'Exposicions Francisco Ridaura està ubicada en el carrer Eduardo Torres n/ 6, i en ella pot visitar-se una exposició permanent del famós pintor albaidí Francisco Ridaura. Este pintor de la terra té una obra molt extensa en la que predominen els paisages i vistes de la seua població natal. El propi pintor creà en vida el ''Concurs de Pintura i Dibuix Infantil i Jovenil Francisco Ridaura'', esposant en la Sala Ridaura durant les festes locals de cada any les obres presentades pels chiquets i chiquetes d'Albaida.
   −
* De la ciutat hi ha que destacar també les '''[[ermita|Ermites]] ''' que hi han, en una gran senzillea i de les que destacaríem els plafons ceràmics. Fetes o refetes en el [[segle XIX]], prenen el nom del carrer on estan: ermita de Sant Joan, ermita de Sant Miquel, ermita de Sant Antoni Abat, ermita de Sant Josep. En Aljorfa trobarem l'iglésia parroquial de la Nativitat (del [[segle XVIII]], té un campanariu de planta quadrada, en dos cossos sense remate), i l'ermita del Roser (ermita de les denominades de Reconquista). Fon reedificada en el [[segle XIX]] i presentava un plafó ceràmic devocionari en l'image de la titular de l'ermita.
+
* De la ciutat hi ha que destacar també les '''[[ermita|Ermites]]''' que hi han, en una gran senzillea i de les que destacaríem els plafons ceràmics. Fetes o refetes en el [[segle XIX]], prenen el nom del carrer on estan: ermita de Sant Joan, ermita de Sant Miquel, ermita de Sant Antoni Abat, ermita de Sant Josep. En Aljorfa trobarem l'iglésia parroquial de la Nativitat (del [[segle XVIII]], té un campanariu de planta quadrada, en dos cossos sense remate), i l'ermita del Roser (ermita de les denominades de Reconquista). Fon reedificada en el [[segle XIX]] i presentava un plafó ceràmic devocionari en l'image de la titular de l'ermita.
    
=== Excursions pel terme municipal ===
 
=== Excursions pel terme municipal ===
Llínea 170: Llínea 172:  
Si nos anem cap a [[Atzeneta d'Albaida]], pero nos desviem en el creuament que hi ah cap a la carretera del port d'Albaida, advertim els restos del molí de Baix o molí Nou ([[segle XVIII]]). De la sequia del port aplegava l'aigua fins a la seua sequia. Este molí fon primer de farina, després paperer, seguidament molí hidroelèctric (fabricava també l'electricitat per Albaida) i cap a [[1880]] fàbrica de teixits fins a [[1958]]. El molí de Dalt és anterior, aproximadament del [[segle XIII]]. Este molí deixà de funcionar al final del [[segle XIX]]. Conserva la farinera, en el subsol i la grua.  
 
Si nos anem cap a [[Atzeneta d'Albaida]], pero nos desviem en el creuament que hi ah cap a la carretera del port d'Albaida, advertim els restos del molí de Baix o molí Nou ([[segle XVIII]]). De la sequia del port aplegava l'aigua fins a la seua sequia. Este molí fon primer de farina, després paperer, seguidament molí hidroelèctric (fabricava també l'electricitat per Albaida) i cap a [[1880]] fàbrica de teixits fins a [[1958]]. El molí de Dalt és anterior, aproximadament del [[segle XIII]]. Este molí deixà de funcionar al final del [[segle XIX]]. Conserva la farinera, en el subsol i la grua.  
   −
Uns 200 m. més avant dels molins de Penalba i pel mateix camí, trobem lo que queda del convent o monasteri de Santa Ana. Antic monasteri fundat en [[1538]] pel pare Micó de l'orde dels capuchins, en la missió de conseguir la conversió dels moriscs al cristianisme. Fon escenari dels més célebres milacres de Sant Lluís Bertran allà pel [[segle XVI]]. Només conserva els murs exteriors pero encara manté algunes dependències i altures. Si gastem un camí, unes metros sequia amunt, descobrim el naiximent del port. Des d'allí s'inicia la famosa sequia del Port. Este fon l'eix econòmic més antic i rellevant del terme d'Albaida, puix dona peu a la posta en marcha de moltes hortes en els pobles del marquesat, i possibilità el funcionament de varios molins com els que hem citat anteriorment. En les aigües recollides ademés d'abastir els molins vists, rega 2.400 fanecades d'horta dels térmens municipals d''''Albaida''', Atzeneta i Palomar. L'orige de l'aprofitament d'estes aigües se remonta al temps de l'islam.  
+
Uns 200 m. més avant dels molins de Penalba i pel mateix camí, trobem lo que queda del convent o monasteri de Santa Ana. Antic monasteri fundat en [[1538]] pel pare Micó de l'orde dels capuchins, en la missió de conseguir la conversió dels moriscs al cristianisme. Fon escenari dels més célebres milacres de Sant Lluís Bertran allà pel [[segle XVI]]. Només conserva els murs exteriors pero encara manté algunes dependències i altures. Si gastem un camí, unes metros sequia amunt, descobrim el naiximent del port. Des d'allí s'inicia la famosa sequia del Port. Este fon l'eix econòmic més antic i rellevant del terme d'Albaida, puix dona peu a la posta en marcha de moltes hortes en els pobles del marquesat, i possibilità el funcionament de varios molins com els que hem citat anteriorment. En les aigües recollides ademés d'abastir els molins vists, rega 2.400 fanecades d'horta dels termes municipals d''''Albaida''', Atzeneta i Palomar. L'orige de l'aprofitament d'estes aigües se remonta al temps de l'islam.  
 
Per les nostres montanyes: la comarca i la ciutat d'Albaida oferixen numeroses possibilitats per a fer activitats a l'aire lliure com senderisme, excursions i acampades, pràctica de ''mountain bike''...  
 
Per les nostres montanyes: la comarca i la ciutat d'Albaida oferixen numeroses possibilitats per a fer activitats a l'aire lliure com senderisme, excursions i acampades, pràctica de ''mountain bike''...  
   −
En la comarca tenim com cimes més importants: l'Alt de la Creu (900m.) en la Serra Grossa i especialment l'Alt del Benicadell en 1.104 m. El GR 7 el travessa de nort a sur pels térmens d'[[Ayelo de Malferit]], [[Ontinyent]] i [[Bocairent]]. En el cas de les sendes de chicotet recorregut, descobrixen antigues sendes que conectaven els pobles (Senda ''dels Gamellons", Camí dels Ingeniers, Camí de  l'Escaleta, Senda d'Agres).  
+
En la comarca tenim com cimes més importants: l'Alt de la Creu (900m.) en la Serra Grossa i especialment l'Alt del Benicadell en 1.104 m. El GR 7 el travessa de nort a sur pels termes d'[[Ayelo de Malferit]], [[Ontinyent]] i [[Bocairent]]. En el cas de les sendes de chicotet recorregut, descobrixen antigues sendes que conectaven els pobles (Senda ''dels Gamellons", Camí dels Ingeniers, Camí de  l'Escaleta, Senda d'Agres).  
    
En la ciutat d'Albaida cap destacar:
 
En la ciutat d'Albaida cap destacar:
Llínea 181: Llínea 183:  
L'itinerari nº 4 de 75 quilómetros aproximadament, naix en Albaida i recorre tots els pobles que rodegen el Benicadell ([[Atzeneta d'Albaida]], [[Salem]], [[Castelló de les Guerres]], [[Rugat]], [[Montichelvo]], [[Beniajar]], [[Otos]], [[Carrícola]] i [[Bèlgida]]). Esta ruta té com punt de referència i principal atractiu la serra del Benicadell, encara que tant en els núcleus urbans com en el terme d'estos pobles abans nomenats, podem trobar palaus, cases senyorials, campanarius, fonts, coves, pous de neu, iglésies, ademés d'unes vistes espectaculars. Recorrerem numerosos PR (sendes de chicotet recorregut) i SLV (sendes locals) com la senda "dels Fontanars", PRV de la senda del Benicadell, senda general d'Otos, PRV de la font de la Gota, senda de Casa Penalma, senda de "les Fontetes", senda del Mingo, senda de "les Planisses", senda d'Alcoy, senda "del Portet", senda de "les Fonts" i de "les Pedres Lises".  
 
L'itinerari nº 4 de 75 quilómetros aproximadament, naix en Albaida i recorre tots els pobles que rodegen el Benicadell ([[Atzeneta d'Albaida]], [[Salem]], [[Castelló de les Guerres]], [[Rugat]], [[Montichelvo]], [[Beniajar]], [[Otos]], [[Carrícola]] i [[Bèlgida]]). Esta ruta té com punt de referència i principal atractiu la serra del Benicadell, encara que tant en els núcleus urbans com en el terme d'estos pobles abans nomenats, podem trobar palaus, cases senyorials, campanarius, fonts, coves, pous de neu, iglésies, ademés d'unes vistes espectaculars. Recorrerem numerosos PR (sendes de chicotet recorregut) i SLV (sendes locals) com la senda "dels Fontanars", PRV de la senda del Benicadell, senda general d'Otos, PRV de la font de la Gota, senda de Casa Penalma, senda de "les Fontetes", senda del Mingo, senda de "les Planisses", senda d'Alcoy, senda "del Portet", senda de "les Fonts" i de "les Pedres Lises".  
   −
L'itinerari nº5 de 30 quilómetros aproximadament, naix en [[Ontinyent]], recorre la serra d'Agullent i la Covalta i acaba en Albaida. Encara que té un recorregut més modest, no podem deixar de comentar que vistes, panoràmiques i elements patrimonials ambientals no nos van a faltar al recórrer casi tota la serra d'Agullent, aixina com bens culturals i patrimonials en els núcleus urbans dels pobles per on passa. Nos sorprendran les coves, els pou de neu, els jaciments arqueològics, les fonts, els castells, les ermites.
+
L'itinerari nº5 de 30 quilómetros aproximadament, naix en [[Ontinyent]], recorre la serra d'Agullent i la Covalta i acaba en Albaida. Encara que té un recorregut més modest, no podem deixar de comentar que vistes, panoràmiques i elements patrimonials ambientals no nos van a faltar al recórrer casi tota la serra d'Agullent, així com bens culturals i patrimonials en els núcleus urbans dels pobles per on passa. Nos sorprendran les coves, els pou de neu, els jaciments arqueològics, les fonts, els castells, les ermites.
    
Ademés gojarem de tot açò passejant pel PRV de la senda dels Ingeniers, pel PRV de la senda de "l'Assagador", pel PRV de la senda d'Agres, pel PRV-10 de la "Covalta-font de Donat".
 
Ademés gojarem de tot açò passejant pel PRV de la senda dels Ingeniers, pel PRV de la senda de "l'Assagador", pel PRV de la senda d'Agres, pel PRV-10 de la "Covalta-font de Donat".
Llínea 196: Llínea 198:  
== Gastronomia ==
 
== Gastronomia ==
 
Els principals plats que se cuinen en Albaida son:
 
Els principals plats que se cuinen en Albaida son:
*'''[[Arròs al forn]] '''.
+
*'''Arròs al forn '''.
*'''Arròs caldós en conill '''.  
+
*'''Arròs caldós en conill'''.  
*'''[[Arròs en bledes]] '''.  
+
*'''Arròs en bledes'''.  
*'''[[Arròs en fesols i naps]] '''.
+
*'''Arròs en fesols i naps'''.
*'''[[Paella]] en faves, carchofes i conill '''.
+
*'''Paella en faves, carchofes i conill'''.
*'''[[Coca de tomata]] '''
+
*'''Coca de tomata'''
*'''[[Carquinyols]] '''
+
*'''Carquinyols. (Pasta d'ou, farina, sucre i armela)'''
*'''[[Pastiç de moniato|Pasticets de moniato]] '''.
+
*'''Pasticets de moniato'''.
*'''[[Dolç de codony]] '''
+
*'''Dolç de codony'''
*'''Rovells i anous al fondant '''
+
*'''Rovells i anous al fondant'''
    
== Personages célebres ==
 
== Personages célebres ==
211

edicions