Edició de «Alberich»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 39: | Llínea 39: | ||
Despuix de la reconquista (octubre de [[1238]]) Alberich passà a formar part dels territoris de [[Jaume I d'Aragó]], que mantingué la població íntegrament [[musulmana]] que havia en aquell moment, otorgant el senyoriu a [[Lope Ferreinch de Lurcenich]]. És de supondre que els habitants no experimentaren molts canvis negatius en la seua situació econòmica, degut a que els tributs i carregues impostes pel rei musulmà [[Zayd Abu Zayd]] eren tants que era difícil empijorar-los. | Despuix de la reconquista (octubre de [[1238]]) Alberich passà a formar part dels territoris de [[Jaume I d'Aragó]], que mantingué la població íntegrament [[musulmana]] que havia en aquell moment, otorgant el senyoriu a [[Lope Ferreinch de Lurcenich]]. És de supondre que els habitants no experimentaren molts canvis negatius en la seua situació econòmica, degut a que els tributs i carregues impostes pel rei musulmà [[Zayd Abu Zayd]] eren tants que era difícil empijorar-los. | ||
− | El senyoriu passà per diverses mans a través de compres, (incloses les de [[Jaume II d'Aragó]], qui el comprà en caràcter personal) fins aplegar a ser propietat de [[Jaume de Romaní]]. Este prengué part molt activa en l'insurrecció contra el rei [[Pere IV d'Aragó]], el qual, despuix reprimir la revolta, el feu decapitar i ajusticià als que prengueren part en la sublevació fent-los beure el líquit resultant de fondre les campanes en les que havien | + | El senyoriu passà per diverses mans a través de compres, (incloses les de [[Jaume II d'Aragó]], qui el comprà en caràcter personal) fins aplegar a ser propietat de [[Jaume de Romaní]]. Este prengué part molt activa en l'insurrecció contra el rei [[Pere IV d'Aragó]], el qual, despuix reprimir la revolta, el feu decapitar i ajusticià als que prengueren part en la sublevació fent-los beure el líquit resultant de fondre les campanes en les que havien sigut convocats. Alberich i tots els seus habitants tornaren a la jurisdicció real. |
Casualment, la filla de Jaume de Romaní recuperà el senyoriu despuix de que sa mare el recomprara al rei, encara que ella no podia heretar-lo, per lo que sa mare el vengué i casa a la seua filla en el germà del comprador. Un any despuix, va morir el propietari i tres anys despuix el seu fill en que el senyoriu passà a mans del matrimoni. | Casualment, la filla de Jaume de Romaní recuperà el senyoriu despuix de que sa mare el recomprara al rei, encara que ella no podia heretar-lo, per lo que sa mare el vengué i casa a la seua filla en el germà del comprador. Un any despuix, va morir el propietari i tres anys despuix el seu fill en que el senyoriu passà a mans del matrimoni. | ||
Llínea 62: | Llínea 62: | ||
Se mantingueren diversos pleits judicials contra el duc i finalment, despuix de molts esforços se conseguí la reincorporació a la Corona en l'any [[1802]], (no sense abonar una important cantitat de diners) confirmada en [[1835]], despuix del procés començat en l'any [[1764]]. | Se mantingueren diversos pleits judicials contra el duc i finalment, despuix de molts esforços se conseguí la reincorporació a la Corona en l'any [[1802]], (no sense abonar una important cantitat de diners) confirmada en [[1835]], despuix del procés començat en l'any [[1764]]. | ||
− | En l'any [[1854]], l'ajuntament derribà la casa palau que havia en la plaça, hui ocupada per un jardí, | + | En l'any [[1854]], l'ajuntament derribà la casa palau que havia en la plaça, hui ocupada per un jardí, varies cases i la ''Casa de la Cultura''. |
Destaca també els enfrontaments ocorreguts durant les [[Guerres Carlistes]], que junt a les pestes, aconsellaren la construcció d'una muralla. | Destaca també els enfrontaments ocorreguts durant les [[Guerres Carlistes]], que junt a les pestes, aconsellaren la construcció d'una muralla. | ||
Llínea 80: | Llínea 80: | ||
</center> | </center> | ||
== Economia == | == Economia == | ||
− | Actualment, l'activitat econòmica més important és l'agricultura (els [[taronja|tarongers]] han desplaçat l'[[arròs]]), pero l'indústria és cada vegada més important des de que en | + | Actualment, l'activitat econòmica més important és l'agricultura (els [[taronja|tarongers]] han desplaçat l'[[arròs]]), pero l'indústria és cada vegada més important des de que en [[1997]] s'inaugurà un polígon industrial que està en plena expansió. |
== Monuments == | == Monuments == | ||
Llínea 87: | Llínea 87: | ||
* '''Convent de Nostra Senyora dels Àngels''', de finals del [[sigle XVII]]. | * '''Convent de Nostra Senyora dels Àngels''', de finals del [[sigle XVII]]. | ||
* '''Ermita de Santa Bàrbara'''.Edifici de finals del [[sigle XVIII]]. | * '''Ermita de Santa Bàrbara'''.Edifici de finals del [[sigle XVIII]]. | ||
− | * '''Iglésia de Sant Llorenç Màrtir'''. Construïda en | + | * '''Iglésia de Sant Llorenç Màrtir'''. Construïda en [[1695]] sobre una mesquita, pero no s'acaba fins a [[1701]]. Destaca la ''Capella de la Comunió'' d'estil barroc. |
*''' Ajuntament'''. ([[1789]]) | *''' Ajuntament'''. ([[1789]]) | ||