Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
101 bytes afegits ,  16:31 24 gin 2020
m
Text reemplaça - ' varies ' a ' vàries '
Llínea 12: Llínea 12:  
|superfície = 26,7 km²
 
|superfície = 26,7 km²
 
|altitut = 28 msnm
 
|altitut = 28 msnm
|població = 10.330 hab.
+
|població = 10.504 hab.
|densitat = 386,89 hab./km²
+
|densitat = 393,40 hab./km²
 
|gentilici = Alberiqueny/a
 
|gentilici = Alberiqueny/a
 
|llengua = [[Valencià]]
 
|llengua = [[Valencià]]
Llínea 23: Llínea 23:  
}}
 
}}
   −
'''Alberich''' (en [[castellà]] ''Alberique'') (de l'[[Idioma àrap|àrap]] ''al-barid'' ''la posta'') és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]]. Conta en 10.330 habitants.  
+
'''Alberich''' (en [[castellà]] ''Alberique'') (de l'[[Idioma àrap|àrap]] ''al-barid'' ''la posta'') és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]]. Conta en 10.504 ([[INE]] [[2017]]) habitants.  
    
== Geografia ==
 
== Geografia ==
Llínea 40: Llínea 40:  
Després de la reconquista (octubre de [[1238]]) Alberich passà a formar part dels territoris de [[Jaume I d'Aragó]], que mantingué la població íntegrament [[musulmana]] que havia en aquell moment, otorgant el senyoriu a [[Lope Ferreinch de Lurcenich]]. És de supondre que els habitants no experimentaren molts canvis negatius en la seua situació econòmica, degut a que els tributs i carregues impostes pel rei musulmà [[Zayd Abu Zayd]] eren tants que era difícil empijorar-los.
 
Després de la reconquista (octubre de [[1238]]) Alberich passà a formar part dels territoris de [[Jaume I d'Aragó]], que mantingué la població íntegrament [[musulmana]] que havia en aquell moment, otorgant el senyoriu a [[Lope Ferreinch de Lurcenich]]. És de supondre que els habitants no experimentaren molts canvis negatius en la seua situació econòmica, degut a que els tributs i carregues impostes pel rei musulmà [[Zayd Abu Zayd]] eren tants que era difícil empijorar-los.
   −
El senyoriu passà per diverses mans a través de compres, (incloses les de [[Jaume II d'Aragó]], qui el comprà en caràcter personal) fins aplegar a ser propietat de [[Jaume de Romaní]]. Este prengué part molt activa en l'insurrecció contra el rei [[Pere IV d'Aragó]], el qual, despuix reprimir la revolta, el feu decapitar i ajusticià als que prengueren part en la sublevació fent-los beure el líquit resultant de fondre les campanes en les que havien sigut convocats. Alberich i tots els seus habitants tornaren a la jurisdicció real.
+
El senyoriu passà per diverses mans a través de compres, (incloses les de [[Jaume II d'Aragó]], qui el comprà en caràcter personal) fins aplegar a ser propietat de [[Jaume de Romaní]]. Este prengué part molt activa en l'insurrecció contra el rei [[Pere IV d'Aragó]], el qual, despuix reprimir la revolta, el feu decapitar i ajusticià als que prengueren part en la sublevació fent-los beure el líquit resultant de fondre les campanes en les que havien segut convocats. Alberich i tots els seus habitants tornaren a la jurisdicció real.
    
Casualment, la filla de Jaume de Romaní recuperà el senyoriu despuix de que sa mare el recomprara al rei, encara que ella no podia heretar-lo, per lo que sa mare el vengué i casa a la seua filla en el germà del comprador. Un any despuix, va morir el propietari i tres anys despuix el seu fill en que el senyoriu passà a mans del matrimoni.
 
Casualment, la filla de Jaume de Romaní recuperà el senyoriu despuix de que sa mare el recomprara al rei, encara que ella no podia heretar-lo, per lo que sa mare el vengué i casa a la seua filla en el germà del comprador. Un any despuix, va morir el propietari i tres anys despuix el seu fill en que el senyoriu passà a mans del matrimoni.
Llínea 56: Llínea 56:     
=== Expulsió dels moriscs ===
 
=== Expulsió dels moriscs ===
En [[1609]], fon decretada l'[[expulsió dels moriscs]] pel rei [[Felip III d'Espanya]] en la clara oposició d'estos. El dia [[26 d'octubre]] d'eixe any, des del port de [[Dénia]] foren expulsats 3.406 musulmans d'Alberich en destí a [[Orà]], mentres un important número va permanéixer en el poble defenent les seues pertinències.
+
En l'any [[1609]], fon decretada l'[[expulsió dels moriscs]] pel rei [[Felip III d'Espanya]] en la clara oposició d'estos. El dia [[26 d'octubre]] d'eixe any, des del port de [[Dénia]] foren expulsats 3.406 musulmans d'Alberich en destí a [[Orà]], mentres un important número va permanéixer en el poble defenent les seues pertinències.
    
El rei concedí noves possessions en Alberich al [[duc de l'Infantat]] que possà dures condicions a la població, lo que causà el seu empobriment.
 
El rei concedí noves possessions en Alberich al [[duc de l'Infantat]] que possà dures condicions a la població, lo que causà el seu empobriment.
    
=== Sigles XVIII, XIX i XX ===
 
=== Sigles XVIII, XIX i XX ===
Se mantingueren diversos pleits judicials contra el duc i finalment, despuix de molts esforços se conseguí la reincorporació a la Corona en [[1802]], (no sense abonar una important cantitat de diners) confirmada en [[1835]], despuix del procés començat en [[1764]].
+
Se mantingueren diversos pleits judicials contra el duc i finalment, despuix de molts esforços se conseguí la reincorporació a la Corona en l'any [[1802]], (no sense abonar una important cantitat de diners) confirmada en [[1835]], despuix del procés començat en l'any [[1764]].
   −
En [[1854]], l'ajuntament derribà la casa palau que havia en la plaça, hui ocupada per un jardí, varies cases i la ''Casa de la Cultura''.
+
En l'any [[1854]], l'ajuntament derribà la casa palau que havia en la plaça, hui ocupada per un jardí, vàries cases i la ''Casa de la Cultura''.
    
Destaca també els enfrontaments ocorreguts durant les [[Guerres Carlistes]], que junt a les pestes, aconsellaren la construcció d'una muralla.
 
Destaca també els enfrontaments ocorreguts durant les [[Guerres Carlistes]], que junt a les pestes, aconsellaren la construcció d'una muralla.
Llínea 74: Llínea 74:  
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica
 
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica
   −
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2006]] !! [[2007]]
+
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2006]] !! [[2007]] !! [[2017]]
 
|-
 
|-
| align=center| 9.172 || align=center| 9.140 || align=center| 9.484 || align=center| 9.100 || align=center| 9.131  || align=center| 9.227 || align=center| 9.465 || align=center| 9.634 || align=center|10.234 || align=center| 10.330
+
| align=center| 9.172 || align=center| 9.140 || align=center| 9.484 || align=center| 9.100 || align=center| 9.131  || align=center| 9.227 || align=center| 9.465 || align=center| 9.634 || align=center|10.234 || align=center| 10.330 || align=center| 10.504   
 
|}
 
|}
    
== Economia ==
 
== Economia ==
Actualment, l'activitat econòmica més important és l'agricultura (els [[taronja|tarongers]] han desplaçat l'[[arròs]]), pero l'industria és cada vegada més important des de que en [[1997]] s'inaugurà un polígon industrial que està en plena expansió.
+
Actualment, l'activitat econòmica més important és l'agricultura (els [[taronja|tarongers]] han desplaçat l'[[arròs]]), pero l'indústria és cada vegada més important des de que en l'any [[1997]] s'inaugurà un polígon industrial que està en plena expansió.
    
== Monuments ==
 
== Monuments ==
Llínea 87: Llínea 87:  
* '''Convent de Nostra Senyora dels Àngels''', de finals del [[sigle XVII]].  
 
* '''Convent de Nostra Senyora dels Àngels''', de finals del [[sigle XVII]].  
 
* '''Ermita de Santa Bàrbara'''.Edifici de finals del [[sigle XVIII]].
 
* '''Ermita de Santa Bàrbara'''.Edifici de finals del [[sigle XVIII]].
* '''Iglésia de Sant Llorenç Màrtir'''. Construïda en [[1695]] sobre una mesquita, pero no s'acaba fins a [[1701]]. Destaca la ''Capella de la Comunió'' d'estil barroc.
+
* '''Iglésia de Sant Llorenç Màrtir'''. Construïda en l'any [[1695]] sobre una mesquita, pero no s'acaba fins a l'any [[1701]]. Destaca la ''Capella de la Comunió'' d'estil barroc.
 
*''' Ajuntament'''. ([[1789]])
 
*''' Ajuntament'''. ([[1789]])
  
106 840

edicions

Menú de navegació