Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
19 bytes afegits ,  16:31 24 gin 2020
m
Text reemplaça - ' varies ' a ' vàries '
Llínea 40: Llínea 40:  
Després de la reconquista (octubre de [[1238]]) Alberich passà a formar part dels territoris de [[Jaume I d'Aragó]], que mantingué la població íntegrament [[musulmana]] que havia en aquell moment, otorgant el senyoriu a [[Lope Ferreinch de Lurcenich]]. És de supondre que els habitants no experimentaren molts canvis negatius en la seua situació econòmica, degut a que els tributs i carregues impostes pel rei musulmà [[Zayd Abu Zayd]] eren tants que era difícil empijorar-los.
 
Després de la reconquista (octubre de [[1238]]) Alberich passà a formar part dels territoris de [[Jaume I d'Aragó]], que mantingué la població íntegrament [[musulmana]] que havia en aquell moment, otorgant el senyoriu a [[Lope Ferreinch de Lurcenich]]. És de supondre que els habitants no experimentaren molts canvis negatius en la seua situació econòmica, degut a que els tributs i carregues impostes pel rei musulmà [[Zayd Abu Zayd]] eren tants que era difícil empijorar-los.
   −
El senyoriu passà per diverses mans a través de compres, (incloses les de [[Jaume II d'Aragó]], qui el comprà en caràcter personal) fins aplegar a ser propietat de [[Jaume de Romaní]]. Este prengué part molt activa en l'insurrecció contra el rei [[Pere IV d'Aragó]], el qual, despuix reprimir la revolta, el feu decapitar i ajusticià als que prengueren part en la sublevació fent-los beure el líquit resultant de fondre les campanes en les que havien sigut convocats. Alberich i tots els seus habitants tornaren a la jurisdicció real.
+
El senyoriu passà per diverses mans a través de compres, (incloses les de [[Jaume II d'Aragó]], qui el comprà en caràcter personal) fins aplegar a ser propietat de [[Jaume de Romaní]]. Este prengué part molt activa en l'insurrecció contra el rei [[Pere IV d'Aragó]], el qual, despuix reprimir la revolta, el feu decapitar i ajusticià als que prengueren part en la sublevació fent-los beure el líquit resultant de fondre les campanes en les que havien segut convocats. Alberich i tots els seus habitants tornaren a la jurisdicció real.
    
Casualment, la filla de Jaume de Romaní recuperà el senyoriu despuix de que sa mare el recomprara al rei, encara que ella no podia heretar-lo, per lo que sa mare el vengué i casa a la seua filla en el germà del comprador. Un any despuix, va morir el propietari i tres anys despuix el seu fill en que el senyoriu passà a mans del matrimoni.
 
Casualment, la filla de Jaume de Romaní recuperà el senyoriu despuix de que sa mare el recomprara al rei, encara que ella no podia heretar-lo, per lo que sa mare el vengué i casa a la seua filla en el germà del comprador. Un any despuix, va morir el propietari i tres anys despuix el seu fill en que el senyoriu passà a mans del matrimoni.
Llínea 63: Llínea 63:  
Se mantingueren diversos pleits judicials contra el duc i finalment, despuix de molts esforços se conseguí la reincorporació a la Corona en l'any [[1802]], (no sense abonar una important cantitat de diners) confirmada en [[1835]], despuix del procés començat en l'any [[1764]].
 
Se mantingueren diversos pleits judicials contra el duc i finalment, despuix de molts esforços se conseguí la reincorporació a la Corona en l'any [[1802]], (no sense abonar una important cantitat de diners) confirmada en [[1835]], despuix del procés començat en l'any [[1764]].
   −
En l'any [[1854]], l'ajuntament derribà la casa palau que havia en la plaça, hui ocupada per un jardí, varies cases i la ''Casa de la Cultura''.
+
En l'any [[1854]], l'ajuntament derribà la casa palau que havia en la plaça, hui ocupada per un jardí, vàries cases i la ''Casa de la Cultura''.
    
Destaca també els enfrontaments ocorreguts durant les [[Guerres Carlistes]], que junt a les pestes, aconsellaren la construcció d'una muralla.
 
Destaca també els enfrontaments ocorreguts durant les [[Guerres Carlistes]], que junt a les pestes, aconsellaren la construcció d'una muralla.
Llínea 80: Llínea 80:     
== Economia ==
 
== Economia ==
Actualment, l'activitat econòmica més important és l'agricultura (els [[taronja|tarongers]] han desplaçat l'[[arròs]]), pero l'indústria és cada vegada més important des de que en [[1997]] s'inaugurà un polígon industrial que està en plena expansió.
+
Actualment, l'activitat econòmica més important és l'agricultura (els [[taronja|tarongers]] han desplaçat l'[[arròs]]), pero l'indústria és cada vegada més important des de que en l'any [[1997]] s'inaugurà un polígon industrial que està en plena expansió.
    
== Monuments ==
 
== Monuments ==
Llínea 87: Llínea 87:  
* '''Convent de Nostra Senyora dels Àngels''', de finals del [[sigle XVII]].  
 
* '''Convent de Nostra Senyora dels Àngels''', de finals del [[sigle XVII]].  
 
* '''Ermita de Santa Bàrbara'''.Edifici de finals del [[sigle XVIII]].
 
* '''Ermita de Santa Bàrbara'''.Edifici de finals del [[sigle XVIII]].
* '''Iglésia de Sant Llorenç Màrtir'''. Construïda en [[1695]] sobre una mesquita, pero no s'acaba fins a [[1701]]. Destaca la ''Capella de la Comunió'' d'estil barroc.
+
* '''Iglésia de Sant Llorenç Màrtir'''. Construïda en l'any [[1695]] sobre una mesquita, pero no s'acaba fins a l'any [[1701]]. Destaca la ''Capella de la Comunió'' d'estil barroc.
 
*''' Ajuntament'''. ([[1789]])
 
*''' Ajuntament'''. ([[1789]])
  
107 008

edicions

Menú de navegació