Llínea 26: |
Llínea 26: |
| | | |
| == Geografia == | | == Geografia == |
− | Situat en la [[comarca]] de la [[Ribera Alta]], se troba a 8 [[km]] d'[[Alzira]] i a 40 de la capital [[Valéncia]] entre el riu [[Xúquer]] i la [[serra de Tous]]. La superfície del terme és plana, a excepció d'un chicotet sector l'oest en les estribacions de la [[serra de Tous]]. La vila se troba en la planura, entre la banda esquerra del [[Xúquer]] i la sequia Real, al peu d'una chicoteta elevació del terreny de 50 [[metro|m.]] d'altitut i 40 hectàrees d'extensió, on s'ha format un chicotet bosc mediterràneu. | + | Situat en la [[comarca]] de la [[Ribera Alta]], se troba a 8 [[km]] d'[[Alzira]] i a 40 de la capital [[Valéncia]] entre el riu [[Xúquer]] i la [[serra de Tous]]. La superfície del terme és plana, a excepció d'un chicotet sector l'oest en les estribacions de la [[serra de Tous]]. La vila se troba en la planura, entre la banda esquerra del [[Xúquer]] i la séquia Real, al peu d'una chicoteta elevació del terreny de 50 [[metro|m.]] d'altitut i 40 hectàrees d'extensió, on s'ha format un chicotet bosc mediterràneu. |
| | | |
| El clima és [[clima mediterràneu]], en hiverns suaus i estius càlits. | | El clima és [[clima mediterràneu]], en hiverns suaus i estius càlits. |
Llínea 40: |
Llínea 40: |
| Després de la reconquista (octubre de [[1238]]) Alberich passà a formar part dels territoris de [[Jaume I d'Aragó]], que mantingué la població íntegrament [[musulmana]] que havia en aquell moment, otorgant el senyoriu a [[Lope Ferreinch de Lurcenich]]. És de supondre que els habitants no experimentaren molts canvis negatius en la seua situació econòmica, degut a que els tributs i carregues impostes pel rei musulmà [[Zayd Abu Zayd]] eren tants que era difícil empijorar-los. | | Després de la reconquista (octubre de [[1238]]) Alberich passà a formar part dels territoris de [[Jaume I d'Aragó]], que mantingué la població íntegrament [[musulmana]] que havia en aquell moment, otorgant el senyoriu a [[Lope Ferreinch de Lurcenich]]. És de supondre que els habitants no experimentaren molts canvis negatius en la seua situació econòmica, degut a que els tributs i carregues impostes pel rei musulmà [[Zayd Abu Zayd]] eren tants que era difícil empijorar-los. |
| | | |
− | El senyoriu passà per diverses mans a través de compres, (incloses les de [[Jaume II d'Aragó]], qui el comprà en caràcter personal) fins aplegar a ser propietat de [[Jaume de Romaní]]. Este prengué part molt activa en l'insurrecció contra el rei [[Pere IV d'Aragó]], el qual, despuix reprimir la revolta, el feu decapitar i ajusticià als que prengueren part en la sublevació fent-los beure el líquit resultant de fondre les campanes en les que havien sigut convocats. Alberich i tots els seus habitants tornaren a la jurisdicció real. | + | El senyoriu passà per diverses mans a través de compres, (incloses les de [[Jaume II d'Aragó]], qui el comprà en caràcter personal) fins aplegar a ser propietat de [[Jaume de Romaní]]. Este prengué part molt activa en l'insurrecció contra el rei [[Pere IV d'Aragó]], el qual, despuix reprimir la revolta, el feu decapitar i ajusticià als que prengueren part en la sublevació fent-los beure el líquit resultant de fondre les campanes en les que havien segut convocats. Alberich i tots els seus habitants tornaren a la jurisdicció real. |
| | | |
| Casualment, la filla de Jaume de Romaní recuperà el senyoriu despuix de que sa mare el recomprara al rei, encara que ella no podia heretar-lo, per lo que sa mare el vengué i casa a la seua filla en el germà del comprador. Un any despuix, va morir el propietari i tres anys despuix el seu fill en que el senyoriu passà a mans del matrimoni. | | Casualment, la filla de Jaume de Romaní recuperà el senyoriu despuix de que sa mare el recomprara al rei, encara que ella no podia heretar-lo, per lo que sa mare el vengué i casa a la seua filla en el germà del comprador. Un any despuix, va morir el propietari i tres anys despuix el seu fill en que el senyoriu passà a mans del matrimoni. |
Llínea 56: |
Llínea 56: |
| | | |
| === Expulsió dels moriscs === | | === Expulsió dels moriscs === |
− | En [[1609]], fon decretada l'[[expulsió dels moriscs]] pel rei [[Felip III d'Espanya]] en la clara oposició d'estos. El dia [[26 d'octubre]] d'eixe any, des del port de [[Dénia]] foren expulsats 3.406 musulmans d'Alberich en destí a [[Orà]], mentres un important número va permanéixer en el poble defenent les seues pertinències. | + | En l'any [[1609]], fon decretada l'[[expulsió dels moriscs]] pel rei [[Felip III d'Espanya]] en la clara oposició d'estos. El dia [[26 d'octubre]] d'eixe any, des del port de [[Dénia]] foren expulsats 3.406 musulmans d'Alberich en destí a [[Orà]], mentres un important número va permanéixer en el poble defenent les seues pertinències. |
| | | |
| El rei concedí noves possessions en Alberich al [[duc de l'Infantat]] que possà dures condicions a la població, lo que causà el seu empobriment. | | El rei concedí noves possessions en Alberich al [[duc de l'Infantat]] que possà dures condicions a la població, lo que causà el seu empobriment. |
| | | |
| === Sigles XVIII, XIX i XX === | | === Sigles XVIII, XIX i XX === |
− | Se mantingueren diversos pleits judicials contra el duc i finalment, despuix de molts esforços se conseguí la reincorporació a la Corona en [[1802]], (no sense abonar una important cantitat de diners) confirmada en [[1835]], despuix del procés començat en [[1764]]. | + | Se mantingueren diversos pleits judicials contra el duc i finalment, despuix de molts esforços se conseguí la reincorporació a la Corona en l'any [[1802]], (no sense abonar una important cantitat de diners) confirmada en [[1835]], despuix del procés començat en l'any [[1764]]. |
| | | |
− | En [[1854]], l'ajuntament derribà la casa palau que havia en la plaça, hui ocupada per un jardí, varies cases i la ''Casa de la Cultura''. | + | En l'any [[1854]], l'ajuntament derribà la casa palau que havia en la plaça, hui ocupada per un jardí, vàries cases i la ''Casa de la Cultura''. |
| | | |
| Destaca també els enfrontaments ocorreguts durant les [[Guerres Carlistes]], que junt a les pestes, aconsellaren la construcció d'una muralla. | | Destaca també els enfrontaments ocorreguts durant les [[Guerres Carlistes]], que junt a les pestes, aconsellaren la construcció d'una muralla. |
Llínea 80: |
Llínea 80: |
| | | |
| == Economia == | | == Economia == |
− | Actualment, l'activitat econòmica més important és l'agricultura (els [[taronja|tarongers]] han desplaçat l'[[arròs]]), pero l'indústria és cada vegada més important des de que en [[1997]] s'inaugurà un polígon industrial que està en plena expansió. | + | Actualment, l'activitat econòmica més important és l'agricultura (els [[taronja|tarongers]] han desplaçat l'[[arròs]]), pero l'indústria és cada vegada més important des de que en l'any [[1997]] s'inaugurà un polígon industrial que està en plena expansió. |
| | | |
| == Monuments == | | == Monuments == |
Llínea 87: |
Llínea 87: |
| * '''Convent de Nostra Senyora dels Àngels''', de finals del [[sigle XVII]]. | | * '''Convent de Nostra Senyora dels Àngels''', de finals del [[sigle XVII]]. |
| * '''Ermita de Santa Bàrbara'''.Edifici de finals del [[sigle XVIII]]. | | * '''Ermita de Santa Bàrbara'''.Edifici de finals del [[sigle XVIII]]. |
− | * '''Iglésia de Sant Llorenç Màrtir'''. Construïda en [[1695]] sobre una mesquita, pero no s'acaba fins a [[1701]]. Destaca la ''Capella de la Comunió'' d'estil barroc. | + | * '''Iglésia de Sant Llorenç Màrtir'''. Construïda en l'any [[1695]] sobre una mesquita, pero no s'acaba fins a l'any [[1701]]. Destaca la ''Capella de la Comunió'' d'estil barroc. |
| *''' Ajuntament'''. ([[1789]]) | | *''' Ajuntament'''. ([[1789]]) |
| | | |