Edició de «Albert Einstein»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 76: | Llínea 76: | ||
L'artícul explicava el fenomen fent us de les estadístiques del moviment tèrmic dels àtoms individuals que formen un fluït. El moviment browniano havia desparat a la comunitat científica des del seu descobriment unes décades arrere. L'explicació d'Einstein proporcionava una evidencia experimental incontestable sobre l'existència real dels àtoms. L'artícul també aportava un fort impuls a la [[física estadística|mecànica estadística]] i a la [[teoria cinètica dels fluïts]], dos camps que en aquella época permaneixien controvertits. | L'artícul explicava el fenomen fent us de les estadístiques del moviment tèrmic dels àtoms individuals que formen un fluït. El moviment browniano havia desparat a la comunitat científica des del seu descobriment unes décades arrere. L'explicació d'Einstein proporcionava una evidencia experimental incontestable sobre l'existència real dels àtoms. L'artícul també aportava un fort impuls a la [[física estadística|mecànica estadística]] i a la [[teoria cinètica dels fluïts]], dos camps que en aquella época permaneixien controvertits. | ||
Abans d'este treball els [[àtom]]s se consideraven un concepte útil en [[física]] i [[química]], pero al contrari de lo que conte la llegenda, la majoria dels físics contemporàneus ya creïen en la teoria atòmica i en la mecànica estadística desenrollada per [[Boltzmann]], [[Maxwell]] i [[Josiah Willard Gibbs|Gibbs]]; ademés ya s'havien fet estimacions prou bones de les radies del [[nucleu (Kernel)|nucleu]] i del [[número d'Avogadro]]. L'artícul d'Einstein sobre el [[moviment atòmic]] entregava als experimentalistes un mètodo senzill per a contar àtoms mirant a través d'un [[microscopi]] ordinari.<ref name="Einstein">pg. 125</ref> | Abans d'este treball els [[àtom]]s se consideraven un concepte útil en [[física]] i [[química]], pero al contrari de lo que conte la llegenda, la majoria dels físics contemporàneus ya creïen en la teoria atòmica i en la mecànica estadística desenrollada per [[Boltzmann]], [[Maxwell]] i [[Josiah Willard Gibbs|Gibbs]]; ademés ya s'havien fet estimacions prou bones de les radies del [[nucleu (Kernel)|nucleu]] i del [[número d'Avogadro]]. L'artícul d'Einstein sobre el [[moviment atòmic]] entregava als experimentalistes un mètodo senzill per a contar àtoms mirant a través d'un [[microscopi]] ordinari.<ref name="Einstein">pg. 125</ref> | ||
− | [[Wilhelm Ostwald]], un dels | + | [[Wilhelm Ostwald]], un dels liders de l'escola antiatòmica, comunicà a [[Arnold Sommerfeld]] que havia segut transformat en un creent en els àtoms per l'explicació d'Einstein del moviment browniano. |
− | |||
==== Relativitat especial ==== | ==== Relativitat especial ==== | ||
{{AP|Teoria de la Relativitat Especial}}[[Image:1919 eclipse positive.jpg|left|thumb|Una de les fotografies preses de l'eclipse de 1919 durant l'expedició de [[Arthur Eddington]], en el que se pogueren confirmar les prediccions d'Einstein al voltant de la curvatura de la llum en presencia d'un camp gravitatori.]] | {{AP|Teoria de la Relativitat Especial}}[[Image:1919 eclipse positive.jpg|left|thumb|Una de les fotografies preses de l'eclipse de 1919 durant l'expedició de [[Arthur Eddington]], en el que se pogueren confirmar les prediccions d'Einstein al voltant de la curvatura de la llum en presencia d'un camp gravitatori.]] |