Diferència entre les revisions de "Alcàntera"
m (→Economia) |
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
||
| (No se mostren 4 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{Infobox pobles | {{Infobox pobles | ||
| − | |image_país = [[ | + | |image_país = [[File:Localització d'Alcàntera de Xúquer respecte del País Valencià.png|175px]] |
| − | |image_província = [[ | + | |image_província = [[File:Localització d'Alcàntera de Xúquer respecte de la Ribera Alta.png|160px]] |
|nom = Alcàntera | |nom = Alcàntera | ||
| − | |image_escut = [[ | + | |image_escut = [[File:Escut d'Alcàntera de Xúquer.svg|90px]] |
| − | |país = | + | |país = [[File:Bandera de España.svg|20px]] [[Espanya]] |
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]] | |comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]] | ||
|província = [[Província de Valéncia]] | |província = [[Província de Valéncia]] | ||
| Llínea 33: | Llínea 33: | ||
== Història == | == Història == | ||
| − | D'orige islàmic (de fet el topònim ''Alcàntera'' té el seu orige en l'àrap ''al qántara'', que significa el pont, l'aqüeducte i inclús el dic), provablement fon incorporat pel rei [[Jaume I d'Aragó]] al recentment creat [[Regne de Valéncia]] en l'any [[1244]], despuix de la conquista de [[Xàtiva]]. A pesar d'açò, la població musulmana se mantingué, conservant la seua llengua, la seua religió i els seus costums, fins a la seua [[expulsió dels moriscs|expulsió]] definitiva en l'any [[1609]]. Se'ls coneixerà com mudéixars, i, despuix de la seua conversió forçosa al cristianisme en l'any [[1525]], com moriscs. Alcàntera va pertànyer tal vegada durant cert temps a la Corona, estant bona part dels sigles XIV i XV en mans de distints llinages (Ripoll, Maça de Liçana, Montagut,...) fins a que a finals del [[sigle XV]] fon adquirit junt en els veïns llocs de Beneixida i el Ràfol per Joan Despuig. | + | D'orige islàmic (de fet el topònim ''Alcàntera'' té el seu orige en l'àrap ''al qántara'', que significa el pont, l'aqüeducte i inclús el dic), provablement fon incorporat pel rei [[Jaume I d'Aragó]] al recentment creat [[Regne de Valéncia]] en l'any [[1244]], despuix de la conquista de [[Xàtiva]]. A pesar d'açò, la població musulmana se mantingué, conservant la seua llengua, la seua religió i els seus costums, fins a la seua [[expulsió dels moriscs|expulsió]] definitiva en l'any [[1609]]. Se'ls coneixerà com mudéixars, i, despuix de la seua conversió forçosa al cristianisme en l'any [[1525]], com moriscs. Alcàntera va pertànyer tal vegada durant cert temps a la Corona, estant bona part dels sigles XIV i XV en mans de distints llinages (Ripoll, Maça de Liçana, Montagut,...) fins a que a finals del [[sigle XV]] fon adquirit junt en els veïns llocs de Beneixida i el Ràfol per Joan Despuig. Despuix de pertànyer algun temps a Alons Sanoguera, a principis del [[sigle XVIII]] passà a mans dels Sorell, comtes d'Albalat, que ostentaren la titularitat del senyoriu fins a la dissolució del règim senyorial, ya en el [[sigle XIX]]. En l'any [[1611]], Cristòfol Despuig, a conseqüència de l'expulsió dels moriscs, hagué d'otorgar carta pobla a favor de nous vassalls. Este document regulava aspectes com la cantitat de terra de que dispondria cada nou poblador, l'obligació dels nous pobladors de residir per adquirir la propietat útil de la terra, els censos en diners i els censos en espècie de casi la totalitat de les collites o la supervisió i control generalisat de nomenament i actuació dels carrecs directius locals. |
== Administració == | == Administració == | ||
Revisió de 14:38 6 jun 2021
| Alcàntera | ||||
| ||||
| País : |  Espanya
| |||
| • Com. Autònoma: |  Comunitat Valenciana
| |||
| • Província: | Província de Valéncia | |||
| • Comarca: | Ribera Alta | |||
| • Partit judicial: | Alzira | |||
| Ubicació: | 39°4′19″N 0°19′14″O | |||
| • Altitut: | 33 msnm | |||
| Superfície: | 3,3 km² | |||
| Població: | 1.318 hab. | |||
| • Densitat: | 399,39 hab./km² | |||
| Gentilici: | Alcantarer/a | |||
| Predomini llingüístic: | Valencià | |||
| Còdic postal: | 46293 | |||
| Festes majors: | 1º dumenge de setembre | |||
| Alcalde: | Antonio Such Botella (PSPV-PSOE) | |||
| Pàgina web: | {{{web}}} | |||
Alcàntera (en castellà Alcántara de Júcar) és un municipi de la Comunitat Valenciana. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de la Ribera Alta.
Geografia
Alcàntera es troba en la subcomarca de la Vall de Càrcer a la banda dreta del riu Xúquer entre Beneixida i Càrcer. El seu terme és poc extens i pràcticament pla. S'accedix a este poble des de Valéncia, a través de la A-7-E-15. Dista 48 quilómetros de la ciutat de Valéncia
Localitats llimítrofs
El terme municipal llimita: pel nort, en el de Gavarda; per l'est, en el de Beneixida; pel sur, en els de Xàtiva i La Llosa de Ranes; i per l'oest, en el de Càrcer, totes de la província de Valéncia.
Història
D'orige islàmic (de fet el topònim Alcàntera té el seu orige en l'àrap al qántara, que significa el pont, l'aqüeducte i inclús el dic), provablement fon incorporat pel rei Jaume I d'Aragó al recentment creat Regne de Valéncia en l'any 1244, despuix de la conquista de Xàtiva. A pesar d'açò, la població musulmana se mantingué, conservant la seua llengua, la seua religió i els seus costums, fins a la seua expulsió definitiva en l'any 1609. Se'ls coneixerà com mudéixars, i, despuix de la seua conversió forçosa al cristianisme en l'any 1525, com moriscs. Alcàntera va pertànyer tal vegada durant cert temps a la Corona, estant bona part dels sigles XIV i XV en mans de distints llinages (Ripoll, Maça de Liçana, Montagut,...) fins a que a finals del sigle XV fon adquirit junt en els veïns llocs de Beneixida i el Ràfol per Joan Despuig. Despuix de pertànyer algun temps a Alons Sanoguera, a principis del sigle XVIII passà a mans dels Sorell, comtes d'Albalat, que ostentaren la titularitat del senyoriu fins a la dissolució del règim senyorial, ya en el sigle XIX. En l'any 1611, Cristòfol Despuig, a conseqüència de l'expulsió dels moriscs, hagué d'otorgar carta pobla a favor de nous vassalls. Este document regulava aspectes com la cantitat de terra de que dispondria cada nou poblador, l'obligació dels nous pobladors de residir per adquirir la propietat útil de la terra, els censos en diners i els censos en espècie de casi la totalitat de les collites o la supervisió i control generalisat de nomenament i actuació dels carrecs directius locals.
Administració
| Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | José Montaner Sancho | PSPV-PSOE |
| 1983 - 1987 | Agustín García Aliaga | PSPV-PSOE |
| 1987 - 1991 | José Sanchis Martínez | PSPV-PSOE |
| 1991 - 1995 | José Sanchis Martínez | PSPV-PSOE |
| 1995 - 1999 | Antonio Such Botella | PSPV-PSOE |
| 1999 - 2003 | Antonio Such Botella | PSPV-PSOE |
| 2003 - 2007 | Antonio Such Botella | PSPV-PSOE |
| 2007 - 2011 | Antonio Such Botella | PSPV-PSOE |
| 2011 - 2015 | n/d | n/d |
| 2015 - 2019 | n/d | n/d |
| 2019 - 2023 | n/d | n/d |
| 2023 | n/d | n/d |
Demografia
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2007 | 2017 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1.531 | 1.459 | 1.448 | 1.492 | 1.459 | 1.405 | 1.373 | 1.380 | 1.374 | 1.397 | 1.318 |
Economia
Actualment l'agricultura seguix següent l'activitat econòmica més important, encara que seguida de prop pel sector servicis; menor importància té el sector industrial. Durant la segona mitat del sigle XIX, i sobre tot, en el sigle XX, la morera i l'arròs han anat deixant pas, com cultiu predominant, al taronger. Han desaparegut igualment cultius de cereals com el blat i la cebada i, pràcticament, atres cultius com el cep, les oliveres, les garroferes i els armelers. També se cultiven hortalices i llegums.
Monuments
- Iglésia Parroquial. En honor a la Puríssima Concepció, construïda en el sigle XVII.
Llocs d'interés
- El Pi de Borja. És un parage en una amplia zona forestal, de gran atractiu natural.
Festes locals
- Festes Patronals. Se celebren el primer fi de semana de setembre en honor a la Puríssima Concepció i el Santíssim Crist dels Afligits.
Gastronomia
El plat típic és l'arròs al forn i la paella. Els dolços típics son la Mona de Pasqua, L'arnadí, fogasses i pastissets de moniato.
Enllaços externs
- Institut Valencià d'Estadística
- Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística D'on s'ha extret l'informació en el seu consentiment. [1]
Referències
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Alcántara_de_Júcar de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
| Municipis de La Ribera Alta | |
|---|---|
| Alberich • Alcàntera • L'Alcúdia de Carlet • Alfarp • Algemesí • Alginet • Alzira • Antella • Beneixida • Benifayó • Benimodo • Benimuslem • Carcaixent • Càrcer • Carlet • Catadau • Cotes • Énova • Gavarda • Guadassuar • Llombay • Manuel • Massalavés • Montroy • Monserrat • La Pobla Llarga • Rafelguaraf • Real • Sant Joan d'Énova • Sellent • Senyera • Sumacàrcer • Torís • Tous • Vilanova de Castelló | |