Alcàntera
Localització d'Alcàntera de Xúquer respecte del País Valencià.png Escut d'Alcàntera de Xúquer.svg
Localització d'Alcàntera de Xúquer respecte de la Ribera Alta.png
País : Bandera de España.svg Espanya
Com. Autònoma: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana
Província: Província de Valéncia
Comarca: Ribera Alta
Partit judicial: Alzira
Ubicació: 39°4′19″N 0°19′14″O
Altitut: 33 msnm
Superfície: 3,3 km²
Població: 1.427 hab. (2022)
Densitat: 399,39 hab./km²
Gentilici: Alcantarer/a
Predomini llingüístic: Valencià
Còdic postal: 46293
Festes majors: 1º dumenge de setembre
Alcalde: Lorena Igual Chicón (PSPV-PSOE)
Pàgina web: Web Oficial d'Alcàntera


Alcàntera (en castellà Alcántara de Júcar), és un municipi de la Comunitat Valenciana. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de la Ribera Alta.

GeografiaEditar

Alcàntera es troba en la subcomarca de la Vall de Càrcer a la banda dreta del riu Xúquer entre Beneixida i Càrcer. El seu terme és poc extens i pràcticament pla. S'accedix a este poble des de Valéncia, a través de la A-7-E-15. Dista 48 quilómetros de la ciutat de Valéncia

Localitats llimítrofsEditar

El terme municipal llimita: pel nort, en el de Gavarda; per l'est, en el de Beneixida; pel sur, en els de Xàtiva i La Llosa de Ranes; i per l'oest, en el de Càrcer, totes de la província de Valéncia.

HistòriaEditar

D'orige islàmic (de fet el topònim Alcàntera té el seu orige en l'àrap al qántara, que significa el pont, l'aqüeducte i inclús el dic), provablement fon incorporat pel rei Jaume I d'Aragó al recentment creat Regne de Valéncia en l'any 1244, despuix de la conquista de Xàtiva. A pesar d'açò, la població musulmana se mantingué, conservant la seua llengua, la seua religió i els seus costums, fins a la seua expulsió definitiva en l'any 1609. Se'ls coneixerà com mudéixars, i, despuix de la seua conversió forçosa al cristianisme en l'any 1525, com moriscs. Alcàntera va pertànyer tal vegada durant cert temps a la Corona, estant bona part dels sigles XIV i XV en mans de distints llinages (Ripoll, Maça de Liçana, Montagut,...) fins a que a finals del sigle XV fon adquirit junt en els veïns llocs de Beneixida i el Ràfol per Joan Despuig. Despuix de pertànyer algun temps a Alons Sanoguera, a principis del sigle XVIII passà a mans dels Sorell, comtes d'Albalat, que ostentaren la titularitat del senyoriu fins a la dissolució del règim senyorial, ya en el sigle XIX. En l'any 1611, Cristòfol Despuig, a conseqüència de l'expulsió dels moriscs, hagué d'otorgar carta pobla a favor de nous vassalls. Este document regulava aspectes com la cantitat de terra de que dispondria cada nou poblador, l'obligació dels nous pobladors de residir per adquirir la propietat útil de la terra, els censos en diners i els censos en espècie de casi la totalitat de les collites o la supervisió i control generalisat de nomenament i actuació dels carrecs directius locals.

AdministracióEditar

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 José Montaner Sancho PSPV-PSOE
1983 - 1987 Agustín García Aliaga PSPV-PSOE
1987 - 1991 José Sanchis Martínez PSPV-PSOE
1991 - 1995 José Sanchis Martínez PSPV-PSOE
1995 - 1999 Antonio Such Botella PSPV-PSOE
1999 - 2003 Antonio Such Botella PSPV-PSOE
2003 - 2007 Antonio Such Botella PSPV-PSOE
2007 - 2011 Teresa Nieves Perucho Blasco PSPV-PSOE
2011 - 2015 Teresa Nieves Perucho Blasco PSPV-PSOE
2015 - 2019 Julio García Martínez PSPV-PSOE
2019 - 2023 Julio García Martínez PSPV-PSOE
2023 Lorena Igual Chicón PSPV-PSOE

DemografiaEditar

Alcàntera conta en 1.427 habitants segons el cens del INE de l'any 2022.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007 2017 2022
1.531 1.459 1.448 1.492 1.459 1.405 1.373 1.380 1.374 1.397 1.318 1.427

EconomiaEditar

Actualment l'agricultura seguix següent l'activitat econòmica més important, encara que seguida de prop pel sector servicis; menor importància té el sector industrial. Durant la segona mitat del sigle XIX, i sobre tot, en el sigle XX, la morera i l'arròs han anat deixant pas, com cultiu predominant, al taronger. Han desaparegut igualment cultius de cereals com el blat i la cebada i, pràcticament, atres cultius com el cep, les oliveres, les garroferes i els armelers. També se cultiven hortalices i llegums.

MonumentsEditar

 
Iglésia de la Puríssima Concepció
  • Iglésia Parroquial. En honor a la Puríssima Concepció, construïda en el sigle XVII.

Llocs d'interésEditar

  • El Pi de Borja. És un parage en una amplia zona forestal, de gran atractiu natural.

Festes localsEditar

  • Festes Patronals. Se celebren el primer fi de semana de setembre en honor a la Puríssima Concepció i el Santíssim Crist dels Afligits.

GastronomiaEditar

El plat típic és l'arròs al forn i la paella. Els dolços típics són la Mona de Pasqua, L'arnadí, fogasses i pastissets de moniato.

Vore tambéEditar

ReferènciesEditar

BibliografiaEditar

  • Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
  • Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
  • Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
  • Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
  • Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009

Enllaços externsEditar

Commons


Municipis de La Ribera Alta
Alberich    Alcàntera    L'Alcúdia de Carlet    Alfarp    Algemesí    Alginet    Alzira    Antella    Beneixida    Benifayó    Benimodo    Benimuslem    Carcaixent    Càrcer    Carlet    Catadau    Cotes    Énova    Gavarda    Guadassuar    Llombay    Manuel    Massalavés    Montroy    Monserrat    La Pobla Llarga    Rafelguaraf    Real    Sant Joan d'Énova    Sellent    Senyera    Sumacàrcer    Torís    Tous   Vilanova de Castelló