Canvis

'''Alcanalí''', oficialment '''Alcalalí''', es una població de la [[Vall de Pop]], en la comarca de la [[Marina Alta]] ([[Comunitat Valenciana]]).

 

'''Alcanalí''' (en [[castellà]] ''Alcalalí''), és una població de la [[Vall de Pop]], en la comarca de la [[Marina Alta]] ([[Comunitat Valenciana]]).

== Geografia ==

== Geografia ==

Alcanalí és una població situada al territori d'[[Aixa (Marina Alta)|Aixa]], travessat pel riu [[Xaló-Gorgos]]. Un dels seus afluents és el [[el Barranc de Passula|barranc de Passula]], que separa el terme municipal d'Alcanalí del de [[Xaló]]. La documentació històrica acredita l'existència d'una antiga alqueria denominada ''Alquellelin'' en temps dels àraps, que és l'orige de l'actual població d'Alcanalí. Dins del terme municipal hi ha l'[[entitat local menor]] de [[la Llosa de Camacho]], les partides de [[Passula]], la Barranquera i la Vereda, la chicoteta serra [[Seguili]] i el [[coll de Rates]], una de les entrades a la [[Marina Alta]] des de la [[Marina Baixa]]. El seu terme és de 14,4 km².

Alcanalí és una població situada al territori d'[[Aixa (Marina Alta)|Aixa]], travessat pel riu [[Xaló-Gorgos]]. Un dels seus afluents és el [[el Barranc de Passula|barranc de Passula]], que separa el terme municipal d'Alcanalí del de [[Xaló]]. La documentació històrica acredita l'existència d'una antiga alqueria denominada ''Alquellelin'' en temps dels àraps, que és l'orige de l'actual població d'Alcanalí. Dins del terme municipal hi ha l'[[entitat local menor]] de [[la Llosa de Camacho]], les partides de [[Passula]], la Barranquera i la Vereda, la chicoteta serra [[Seguili]] i el [[coll de Rates]], una de les entrades a la [[Marina Alta]] des de la [[Marina Baixa]]. El seu terme és de 14,4 km².

=== Núcleus ===

==== Núcleus ====

* Alcanalí

* Alcanalí

* [[Llosa de Camacho]]

* [[Llosa de Camacho]]

=== Llímits ===

==== Localitats llimítrofes ====

El terme municipal d'Alcanalí llimita en els de [[Benidoleig]], [[Xaló]], [[Llíber]], [[Murla]], [[Orba]], [[Parcent]] i [[Pedreguer]] (en la mateixa comarca); i també en el terme de [[Tàrbena]] (en la comarca de la [[Marina Baixa]]).

El terme municipal d'Alcanalí llimita en els de [[Benidoleig]], [[Xaló]], [[Llíber]], [[Murla]], [[Orba]], [[Parcent]] i [[Pedreguer]] (en la mateixa comarca); i també en el terme de [[Tàrbena]] (en la comarca de la [[Marina Baixa]]).

=== Accés ===

==== Accés ====

S'accedix eixint per l'eixida 62 de l'autopista [[AP-7]]. Existixen dos possibles alternatives que ixen de Pedreguer: prenent la carretera CV-720 que passa pel la Llosa de Camacho, o la carretera CV-731 que passa pels municipis de Benidoleig i Orba.

S'accedix eixint per l'eixida 62 de l'autopista [[AP-7]]. Existixen dos possibles alternatives que ixen de Pedreguer: prenent la carretera CV-720 que passa pel la Llosa de Camacho, o la carretera CV-731 que passa pels municipis de Benidoleig i Orba.

== Història ==

== Història ==

[[Jaume I]] prengué Alcanalí en [[1245]] i li'l donà a na [[Berenguela Alonso de Molina]] en l'any [[1268]]. En [[1325]] l'adquirí n'[[Hugo de Cardona]]. Fins a l'any [[1408]] en [[Pere de Castellví]] fon senyor d'Alcanalí i Mosquera. L'any [[1409]] se li otorgà l'independència jurídica. En [[1599]] [[Eximén Pérez Roiç de Lihori]] el comprà a [[Martí d'Alagó]]. Quedà despoblat en [[1609]] a causa de l'[[expulsió dels moriscs]] i en [[1610]] se'ls otorgà carta pobla als nous veïns, majoritàriament de procedència illenca. En [[1616]], es creà la baronia d'Alcanalí, en esta població i el despoblat de [[Mosquera]]. L'últim baró fon [[José Roiç de Lihori]]. El títul passà als barons de Llaurí. En el [[sigle XVIII]] produïa [[cereals]], [[seda]], [[garrofa (ceratonia)|garrofes]], [[oli]], [[almela|almeles]], [[pansa|panses]], [[moscatell]] i [[figa|figues]]. Manté una torre del [[sigle XIV]].

[[Jaume I]] prengué Alcanalí en l'any [[1245]] i li'l donà a na [[Berenguela Alonso de Molina]] en l'any [[1268]]. En [[1325]] l'adquirí n'[[Hugo de Cardona]]. Fins a l'any [[1408]] en [[Pere de Castellví]] fon senyor d'Alcanalí i Mosquera. En l'any [[1409]] se li otorgà l'independència jurídica. En [[1599]] [[Eximén Pérez Roiç de Lihori]] el comprà a [[Martí d'Alagó]].  

 

Quedà despoblat en l'any [[1609]] a causa de l'[[expulsió dels moriscs]] i en [[1610]] se'ls otorgà carta pobla als nous veïns, majoritàriament de procedència illenca. En l'any [[1616]], es creà la baronia d'Alcanalí, en esta població i el despoblat de [[Mosquera]]. L'últim baró fon [[José Roiç de Lihori]]. El títul passà als barons de Llaurí.  

 

En el [[sigle XVIII]] produïa [[cereals]], [[seda]], [[garrofa (ceratonia)|garrofes]], [[oli]], [[almela|almeles]], [[pansa|panses]], [[moscatell]] i [[figa|figues]]. Manté una torre del [[sigle XIV]].

== Demografia i economia ==

== Demografia i economia ==

És remarcable l'evolució demogràfica: en [[1572]] tenia 36 famílies; en [[1787]] n'eren 369 habitants; en [[1845]], 450; en [[1900]], 1.118; i ya més recentment, en [[1986]], 649, i en [[2002]] pujà fins als 1.081, sense dubte a causa de l'emigració de lux europea. En [[2007]] ya n'eren 1.395 habitants.

 

És remarcable l'evolució demogràfica: en l'any[[1572]] tenia 36 famílies; en [[1787]] n'eren 369 habitants; en [[1845]], 450; en [[1900]], 1.118; i ya més recentment, en l'any [[1986]], 649, i en [[2002]] pujà fins als 1.081, sense dubte a causa de l'emigració de lux europea. En l'any [[2007]] ya n'eren 1.395 habitants.

La principal activitat econòmica dels seus habitants és la producció de [[raïm]] i [[taronja|taronges]] en les seues fèrtils terres.

La principal activitat econòmica dels seus habitants és la producció de [[raïm]] i [[taronja|taronges]] en les seues fèrtils terres.

{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"

{| align="center" {{tablabonita}}

|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica

!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica

|-

![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2005]] !! [[2007]]

![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2005]] !! [[2007]] !! [[2018]] !! [[2021]]

|-

|-

| align=center| 1.118 || align=center| 925 || align=center| 909 || align=center| 1.010 || align=center| 961 || align=center| 831 || align=center| 731 || align=center| 685 || align=center| 611 || align=center| 855 || align=center| 981 || align=center| 1.352 || align=center| 1.395  

| align=center| 1.118 || align=center| 925 || align=center| 909 || align=center| 1.010 || align=center| 961 || align=center| 831 || align=center| 731 || align=center| 685 || align=center| 611 || align=center| 855 || align=center| 981 || align=center| 1.352 || align=center| 1.395 || align=center| 1.298 || align=center| 1.336

|}

|}

== Monuments ==

== Monuments ==

* '''Torre Medieval'''. Del segle XV, declarada Bé d'Interés Cultural del Patrimoni Històric Espanyol.

 

* '''Torre Migeval'''. Del [[sigle XV]], declarada Bé d'Interés Cultural del Patrimoni Històric Espanyol.

* '''Palau-Residencia Senyorial dels Barons d'Alcanalí''', Ruiz de Lihori.

* '''Palau-Residencia Senyorial dels Barons d'Alcanalí''', Ruiz de Lihori.

* '''Iglésia de la Nativitat'''. Edifici d'estil [[neoclàssic]] del segle XVIII.

* '''Iglésia de la Nativitat'''. Edifici d'estil [[neoclàssic]] del [[sigle XVIII]].

* '''Ermita de Sant Joan de Mosquera'''. Del segle XVIII

* '''Ermita de Sant Joan de Mosquera'''. Del [[sigle XVIII]]

* '''Ermita del Calvari'''. Construïda entre [[1952]] i [[1954]].

* '''Ermita del Calvari'''. Construïda entre els anys [[1952]] i [[1954]].

== Cultura ==

== Cultura ==

=== Museus ===

=== Museus ===

* '''Museu de la Pansa'''. Situat en la Torre Migeval, propietat de l'Ajuntament des de 1992. Este museu mostra el procés de producció de la pansa a través de texts, documents gràfics, utensilis i instruments. La pansa és un cultiu de caràcter tradicional que ha impregnat la cultura de la Marina Alta durant més de quatre segles (del XVI fins a l'últim terç del XX) constituint una important activitat econòmica per a tota la regió.

* '''Museu de la Pansa'''. Situat en la Torre Migeval, propietat de l'Ajuntament des de l'any [[1992]]. Este museu mostra el procés de producció de la pansa a través de texts, documents gràfics, utensilis i instruments. La pansa és un cultiu de caràcter tradicional que ha impregnat la cultura de la Marina Alta durant més de quatre sigles (del XVI fins a l'últim terç del XX) constituint una important activitat econòmica per a tota la regió.

* '''Museu Etnològic'''. L'antiga Almàssera fon adquirida per l'Ajuntament en [[2007]], i es va procedir a la seua reforma i rehabilitació per a ser utilisada com a Museu Etnològic. Esta mostra el procés d'elaboració de l'oli i del vi.

* '''Museu Etnològic'''. L'antiga Almàssera fon adquirida per l'Ajuntament en [[2007]], i es va procedir a la seua reforma i rehabilitació per a ser utilisada com a Museu Etnològic. Esta mostra el procés d'elaboració de l'oli i del vi.

=== Deports ===

=== Deports ===

Alcanalí, al igual que els pobles veïns de la [[Vall de Pop]], és un dels pocs llocs que encara conserva intacta una de les pràctiques deportives més antigues del poble valencià: la [[Pilota Valenciana]]. Molts dissabtes per la vesprada es pot fruir d'una partida de pilota. La modalitat que més es practica són les [[llargues]] que només permet la seua pràctica al carrer.

Alcanalí, al igual que els pobles veïns de la [[Vall de Pop]], és un dels pocs llocs que encara conserva intacta una de les pràctiques deportives més antigues del poble valencià: la [[Pilota Valenciana]]. Molts dissabtes per la vesprada es pot fruir d'una partida de pilota. La modalitat que més es practica són les [[llargues]] que a soles permet la seua pràctica al carrer.

=== Gastronomia ===

=== Gastronomia ===

== Festes ==

== Festes ==

* '''Festes de Juny'''. Se celebren en honor a Sant Joan de Mosquera i al Santíssim Crist de la Salut entre el [[23 de juny|23]] al [[26 de juny]]. Són tradicionals les processons religioses, els focs d'artifici, reveles populars, misses, despertades, actuacions musicals de la banda de música, etc.

* '''Festes de Juny'''. Se celebren en honor a Sant Joan de Mosquera i al Santíssim Crist de la Salut entre el [[23 de juny|23]] al [[26 de juny]]. Són tradicionals les processons religioses, els fòcs d'artifici, reveles populars, misses, despertades, actuacions musicals de la banda de música, etc.

* '''Festes de Sant Miquel'''. Tradicionalment es celebraven el [[29 de setembre]], pero darrerament s'ha traslladat la festa a l'últim fi de semana d'[[agost]]. Se celebren misses, processons, sopars populars, reveles, etc.

* '''Festes de Sant Miquel'''. Tradicionalment es celebraven el [[29 de setembre]], pero darrerament s'ha traslladat la festa a l'últim fi de semana d'[[agost]]. Se celebren misses, processons, sopars populars, reveles, etc.

== Referències ==

== Vore també ==

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

* [http://www.alcalali.es/ Ajuntament d'Alcanalí.]

* [https://www.alcalali.es/ Ajuntament d'Alcanalí.]

* [http://www.just.gva.es/civis/va/index_menu.htm Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat].

* [http://www.just.gva.es/civis/va/index_menu.htm Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat].