Diferència entre les revisions de "Alcoy"
m (Admin pàgina traslladada HahahahahahahahahahhahahahhahaHahahahahahahahahahhahahah a Alcoy sense deixar una redirecció) |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | {{ | + | {{ me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela |
|image_país = [[Image:Provmap-alicante2.PNG|120px]] | |image_país = [[Image:Provmap-alicante2.PNG|120px]] | ||
|image_província = [[Image:Localització d'Alacant respecte de la Comunitat.png|95px]] | |image_província = [[Image:Localització d'Alacant respecte de la Comunitat.png|95px]] | ||
| Llínea 22: | Llínea 22: | ||
|notes = | |notes = | ||
}} | }} | ||
| − | ''' | + | ''' me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela''' es un municipi situat en el nort de la [[província d'Alacant]], en la [[Comunitat Valenciana]]. Es la capital de la comarca valenciana de [[L'Alcoyà]]. Conta actualment en 61.417 habitants ([[INE]] 2010). |
| − | == | + | == Geo me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamelarafia == |
| − | === | + | === me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela === |
El núcleu urbà està situat en una vall rodejat per la Serra de Mariola, ''Biscoy'', ''L'Ombria'', la ''Serreta'', el Parc Natural del Carrascal de la Font Roja, la Carrasqueta i ''Els Plans''. La ciutat està travessada pels rius Riquer, Benisaidó i Molinar, afluents del [[Serpis]], motiu pel que a voltes se li nomena com ''la ciutat dels tres rius'' o ''la ciutat dels ponts'' pels molts que te per a véncer-los. | El núcleu urbà està situat en una vall rodejat per la Serra de Mariola, ''Biscoy'', ''L'Ombria'', la ''Serreta'', el Parc Natural del Carrascal de la Font Roja, la Carrasqueta i ''Els Plans''. La ciutat està travessada pels rius Riquer, Benisaidó i Molinar, afluents del [[Serpis]], motiu pel que a voltes se li nomena com ''la ciutat dels tres rius'' o ''la ciutat dels ponts'' pels molts que te per a véncer-los. | ||
| Llínea 33: | Llínea 33: | ||
Alcoy llimita en les següents localitats: [[Banyeres]], [[Benifallim]], [[Bocairent]], [[Cocentaina]], [[Ibi]], [[Xixona]], [[Onil]], [[Penàguila]] i [[La Torre de les Maçanes]]. | Alcoy llimita en les següents localitats: [[Banyeres]], [[Benifallim]], [[Bocairent]], [[Cocentaina]], [[Ibi]], [[Xixona]], [[Onil]], [[Penàguila]] i [[La Torre de les Maçanes]]. | ||
| − | === | + | === me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela i vegetació === |
Alcoy presenta un clima mediterràneu en un llauger matís continental degut a la relativa altura mija existent. Es caracterisa per tindre un [[hivern]] fret (7,5°C de mija en [[giner]] i freqüents gelades), en els que ocasionalment es presenten precipitacions en forma de neu. En [[estiu]] es registra una temperatura mija de 23,5°C. La pluviometria es variable, alcançant entre 350 i 850 mm. | Alcoy presenta un clima mediterràneu en un llauger matís continental degut a la relativa altura mija existent. Es caracterisa per tindre un [[hivern]] fret (7,5°C de mija en [[giner]] i freqüents gelades), en els que ocasionalment es presenten precipitacions en forma de neu. En [[estiu]] es registra una temperatura mija de 23,5°C. La pluviometria es variable, alcançant entre 350 i 850 mm. | ||
La vegetació ha conservat importants restes del bosc autòcton mediterràneu, principalment en el Carrascal de la Font Roja, en eixemplars de carrasques, telles i espècies caducifòlies. En atres masses forestals de repoblació predominen els pinars, que suponen el 85% dels boscs. | La vegetació ha conservat importants restes del bosc autòcton mediterràneu, principalment en el Carrascal de la Font Roja, en eixemplars de carrasques, telles i espècies caducifòlies. En atres masses forestals de repoblació predominen els pinars, que suponen el 85% dels boscs. | ||
| − | == | + | == me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela == |
| − | === | + | === me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela === |
El padró oficial de l'any [[2010]] otorga 61.417 habitants a la ciutat. Degut al procés de [[reconversió industrial]], la població de la ciutat se mante més o menys estable des dels anys [[1970]]. | El padró oficial de l'any [[2010]] otorga 61.417 habitants a la ciutat. Degut al procés de [[reconversió industrial]], la població de la ciutat se mante més o menys estable des dels anys [[1970]]. | ||
| − | === | + | === me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela === |
Alcoy conta tan sols en un 4,7% de població estrangera (INE 2007), proporció molt baixa si es compara en la mija provincial (21,5%) o nacional (9,9%). La colónia més numerosa es la d'equatorians, 26,3% del total de estrangers, seguida per la de romanescs, en el 23,1%, (INE). | Alcoy conta tan sols en un 4,7% de població estrangera (INE 2007), proporció molt baixa si es compara en la mija provincial (21,5%) o nacional (9,9%). La colónia més numerosa es la d'equatorians, 26,3% del total de estrangers, seguida per la de romanescs, en el 23,1%, (INE). | ||
| Llínea 48: | Llínea 48: | ||
En els carrers d'Alcoy compartixen primacia els idiomes [[valencià]] i [[castellà]], en certa preponderància d'este primer, si be la gran immigració de castellà-parlants durant els [[segle XIX|segles XIX]] i gran part del [[segle XX]] ha fet que esta comunitat alcançara gran importància, arribant a parlar-se més el castellà que la llengua valenciana. La política de Llei d'us i ensenyança del valencià” en la [[Comunitat Valenciana]] des dels anys [[1980]] ha revitalisat l'us del valencià també en Alcoy. | En els carrers d'Alcoy compartixen primacia els idiomes [[valencià]] i [[castellà]], en certa preponderància d'este primer, si be la gran immigració de castellà-parlants durant els [[segle XIX|segles XIX]] i gran part del [[segle XX]] ha fet que esta comunitat alcançara gran importància, arribant a parlar-se més el castellà que la llengua valenciana. La política de Llei d'us i ensenyança del valencià” en la [[Comunitat Valenciana]] des dels anys [[1980]] ha revitalisat l'us del valencià també en Alcoy. | ||
| − | === | + | === Atre me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela indicadors === |
==== Parc de vehículs ==== | ==== Parc de vehículs ==== | ||
En l'any 2005: Total vehículs = 35.989, Vehículs per habitant = 0'59. | En l'any 2005: Total vehículs = 35.989, Vehículs per habitant = 0'59. | ||
Revisió de 19:57 23 feb 2013
Plantilla:Me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela es un municipi situat en el nort de la província d'Alacant, en la Comunitat Valenciana. Es la capital de la comarca valenciana de L'Alcoyà. Conta actualment en 61.417 habitants (INE 2010).
Geo me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamelarafia
me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela
El núcleu urbà està situat en una vall rodejat per la Serra de Mariola, Biscoy, L'Ombria, la Serreta, el Parc Natural del Carrascal de la Font Roja, la Carrasqueta i Els Plans. La ciutat està travessada pels rius Riquer, Benisaidó i Molinar, afluents del Serpis, motiu pel que a voltes se li nomena com la ciutat dels tres rius o la ciutat dels ponts pels molts que te per a véncer-los.
Les comunicacions han estat condicionades des de per una topografia accidentada, lo que ha obligat a la construcció d'obres públiques. La carretera N-340 (Barcelona-Cadis), comunica la ciutat en Alacant pel Sur i en Xàtiva-Valéncia pel nort, en enllaços a l'A-3. La ret viaria és complementa en el ferrocarril Alcoy-Xàtiva-Valéncia.
Localitats llimítrofs
Alcoy llimita en les següents localitats: Banyeres, Benifallim, Bocairent, Cocentaina, Ibi, Xixona, Onil, Penàguila i La Torre de les Maçanes.
me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela i vegetació
Alcoy presenta un clima mediterràneu en un llauger matís continental degut a la relativa altura mija existent. Es caracterisa per tindre un hivern fret (7,5°C de mija en giner i freqüents gelades), en els que ocasionalment es presenten precipitacions en forma de neu. En estiu es registra una temperatura mija de 23,5°C. La pluviometria es variable, alcançant entre 350 i 850 mm.
La vegetació ha conservat importants restes del bosc autòcton mediterràneu, principalment en el Carrascal de la Font Roja, en eixemplars de carrasques, telles i espècies caducifòlies. En atres masses forestals de repoblació predominen els pinars, que suponen el 85% dels boscs.
me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela
me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela
El padró oficial de l'any 2010 otorga 61.417 habitants a la ciutat. Degut al procés de reconversió industrial, la població de la ciutat se mante més o menys estable des dels anys 1970.
me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela
Alcoy conta tan sols en un 4,7% de població estrangera (INE 2007), proporció molt baixa si es compara en la mija provincial (21,5%) o nacional (9,9%). La colónia més numerosa es la d'equatorians, 26,3% del total de estrangers, seguida per la de romanescs, en el 23,1%, (INE).
Llengua
En els carrers d'Alcoy compartixen primacia els idiomes valencià i castellà, en certa preponderància d'este primer, si be la gran immigració de castellà-parlants durant els segles XIX i gran part del segle XX ha fet que esta comunitat alcançara gran importància, arribant a parlar-se més el castellà que la llengua valenciana. La política de Llei d'us i ensenyança del valencià” en la Comunitat Valenciana des dels anys 1980 ha revitalisat l'us del valencià també en Alcoy.
Atre me chupas la polla cabrón, me la chupas, chúpamela indicadors
Parc de vehículs
En l'any 2005: Total vehículs = 35.989, Vehículs per habitant = 0'59.
Cultura
Festes
Els patrons d'Alcoy son Sant Mauro, Sant Jordi i la Mare de Deu dels Lliris.
Moros i Cristians
En abril es celebren les seues festes de Moros i cristians d'Alcoy, en honor a San Jordi, declarades d'Interés Turístic Internacional. Es celebren del 21 al 24 d'Abril.
Filaes:
- Bando Moro: Llana, Judeus, Domingo Miques, Chanos, Verts, Magenta, Cordó, Llaugers, Mudéixars, Abencerrajes, Marrakesch, Realistes, Berberescs i Benimerins.
- Bando Cristià: Andalusos, Asturians, Cides, Llauradors, Gusmans, Vascs, Mossàraps, Almogàvers, Navarros, Tomasines, Montanyesos, Creuats, Alcodians i Aragonesos.
Cavalcata dels Reixos
La Cavalcata dels Reis Macs o Cavalcata dels Reixos Macs, és un passacarrer típic valencià naixcut en la ciutat d'Alcoy, que es va estendre al rest del territori i posteriorment per tota Espanya i part de Mèxic.
Accessibilitat
L'Ordenança Reguladora de l'Accessibilitat en la ciutat d'Alcoy, fon publicada en el Bolletí Oficial de la Província (BOP) en octubre de l'any 1996 i en vigor des de el dia 9 de novembre del mateix any.
Alcoyans ilustres
Músics
- Amando Blanquer Ponsoda, compositor.
- Camilo Sesto, cantant.
- Francisco, cantant.
- Carlos Palacio, compositor,
- Víctor Espinós Moltó, musicolec (1875-1948).
Pintors
- Antonio Gisbert Pérez, pintor.
Escritors i poetes
- Joan Gil-Albert, poeta.
- Joan Valls i Jordà, poeta.
Deportistes
- Francisco José "Lobo" Carrasco, futboliste.
- Carlos Carbonell Pascual, Seleccionador nacional de l'equip de Judo de Malta.
- Nico Terol, Piloto de motociclisme.
Bibliografia
- Anna ALONSO TEJADA y Alexandre GRIMAL (1994): "El arte levantino o el "trasiego" cronológico de un arte prehistórico", Pyrenae, 25, Revistas de la Universidad de Barcelona, pp. 51-70 (ISBN 84-475-0971-0).
Vore també
Enllaços externs
- Ajuntament d'Alcoy
- Índex d'estadística municipal d'Alcoy. Unitat de Documentació de la Diputació d'Alacant.
- Alcoy en el Registre d'Entitats Locals de la Generalitat Valenciana
- Presupost municipal d'Alcoy
- Web de turisme d'Alcoy en la Comunitat Valenciana
- Tourist Info Alcoy
- Alcoy Ciutat Digital
- Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística
- Colectiu Aitana
- Denominacio d'Alcoy
Referències
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Alcoy de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
| Municipis de L'Alcoyà | |
|---|---|
| Alcoy • Banyeres • Benifallim • Castalla • Ibi • Onil • Penàguila • Tibi | |
Capitals comarcals de la Comunitat Valenciana · 
|
|---|
| Ademús · Alacant · Albocàsser · Alcoy · Alzira · Ayora · Borriana · Castelló de la Plana · Catarroja · Cirat · Cocentaina · Chelva · Chiva · Dénia · Elda · Elig · Énguera · Gandia · L'Alcora · La Vila Joyosa · Llíria · Moncada · Morella · Oriola · Ontinyent · Puçol · Requena · Sagunt · Sogorp · Sueca · Torrent · Valéncia · Villena · Vinaròs · Xàtiva |