Diferència entre les revisions de "Aleixandre VI"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
Llínea 17: Llínea 17:
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
 
* [http://www.homar.org/genealog/iii_gregolatino/vat06.htm Genealogia, Reis i Regnes: Els Borgia]
 
* [http://www.homar.org/genealog/iii_gregolatino/vat06.htm Genealogia, Reis i Regnes: Els Borgia]
 
+
*[http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=1204&tit=La%20mentira%20de%20la%20suposta%20catalanitat%20dels%20Borja%20(I) La mentira de la suposta catalanitat dels Borja-I (Cardona Vives)]
 +
*[http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=1224&tit=La%20mentira%20de%20la%20suposta%20catalanitat%20dels%20Borja%20(i%20II) La mentira de la suposta catalanitat dels Borja-II (Cardona Vives)]
  
 
[[Categoria:Religió]]
 
[[Categoria:Religió]]

Revisió de 16:44 30 set 2018

Archiu:Placa aniversario Arzobispado.JPG
Mural en memoria d'Aleixandre VI, en l'Arquebisbat de Valéncia

Aleixandre VI (Xàtiva, Flag of Valencia.png Valéncia, 1 de giner de 1431Roma, 20px Itàlia 18 d'agost de 1503) fon el Papa nº 214 de l'Iglésia Catòlica entre 1492 i 1503. El seu nom de naiximent era Roderic de Borja.

Biografia

Primers anys

L'estirp dels Borgia te el seu orige en la noble família dels Borja els quals, provinents de la vila saragossana de Borja, s'havien instalat en el Regne de Valéncia despuix de participar en la seua conquista junt a Jaume I de Valéncia. Alguns membres dels quals s'establiren en Nàpols i Roma a mitat del sigle XV i adoptaren la grafia italiana per la que foren mundialment coneguts.

Roderic de Borja i Borja fon fill de Jofre de Borja i d'Isabel de Borja, germana del bisbe de Valéncia, Alfons de Borja, futur Papa Calixt III.[1] Encara que escomençà els seus estudis en Valéncia, despuix de l'ascens de son tio al papat Roderic li va seguir a Roma. En els seus estudis en l'Universitat de Bolonya conseguí el doctorat en Dret, per lo qual passà a ser notari apostòlic. El seu parentesc en el papa li valgué ser nomenat en 1456 cardenal diaca in pectore i llegat per als estats de la Marca d'Ancona, en 1457 vicecanceller de l'iglésia romana i en 1458 bisbe de Valéncia[2]. En 1468 va rebre la diòcesis de Albano.[3]

Participà en els cónclaus de 1458, 1464 i 1471 en els que foren triats Papes, respectivament Pio II, Pau II i Sixt IV[2].

Referencies

Enllaços externs