Edició de «Alfabet Fonètic Internacional»

[[File:IPA chart 2020 Español.svg|thumb|300px|Diagrama ilustrant l'Alfabet Fonètic Internacional]]


L''''Alfabet Fonètic Internacional''' (''AFI'' en [[idioma valencià|valencià]], ''API'' en [[idioma francés|francés]] i ''IPA'' en [[idioma anglés|anglés]]) és un sistema de [[transcripció fonètica|notació fonètica]] creat per [[llingüiste|llingüistes]]. El seu propòsit és otorgar en forma regularisada, precisa i única la representació dels sons de qualsevol llenguage oral,<ref name="IPA 1999">{{cita libro|autor=Associació Fonètica Internacional|enlaceautor=Asociación Fonética Internacional|año=1999|título=Handbook of the International Phonetic Association: A guide to the use of the International Phonetic Alphabet|ubicación=Cambridge| editorial = Cambridge University Press|id=ISBN 0-521-65236-7 (hb); ISBN 0-521-63751-1 (pb)}}</ref> y es usado<!--, often on a day-to-day basis,--> per [[llingüiste|llingüistes]], [[logopedia|logopedas]] i terapeutes, mestres de [[Segona llengua|llengua estrangera]], [[lexicografia|lexicógrafs]] i [[traducció|traductors]].<ref name="world">{{cita libro|apellidos=MacMahon|nombre=Michael K. C.|capítulo=Phonetic Notation|editor=P. T. Daniels and W. Bright (eds.)|título=The World’s Writing Systems|páginas=821–846| editorial = Oxford University Press|año=1996|ubicación=New York|id=ISBN 0-19-507993-0}}</ref> En la seua forma bàsica (en [[2005]]) te aproximadament 107 símbols base i 55 modificadors.<ref>{{Cita web|autor=Associació Fonètica Internacional|enlaceautor=Asociación Fonética Internacional|fecha=05-05-2006|url=http://www.langsci.ucl.ac.uk/ipa/images/ipachart.gif|título=El Alfabeto Fonético Internacional (2005)|formato=GIF|fechaacceso=27-08-2006}}</ref> <!-- Unsure of number of modifiers; please fix. Reasonably sure of number of base symbols. -->

Els símbols de l’Alfabet Fonètic Internacional estan dividits en tres categories: [[lletra|lletres]] (que indiquen sons “bàsics”), [[diacrític]]s (que especifiquen eixos sons) i [[Prosòdia|suprasegmentals]] (que indiquen qualitats com ara velocitat, to i accentuació). Estes categories estan dividides en seccions menors: les lletres estan dividides en [[vocal]]s i [[consonant]]s,<ref>Asociación Fonètica Internacional (1999, 3) “Segments ca usefully be divided into two major categories, consonants and vowels.”</ref> i els diacrítics i suprasegmentals estan dividits segons si indiquen [[articulació fonètica|articulació]], [[fonació]], [[llengua tonal|to]], [[entonació]] o [[accent prosòdic|accentuació]].<ref name="IPA 1999" />

Encara que l’AFI fon creat per a representar a soles aquelles qualitats de la parla que són rellevants per a l’idioma en si (com la posició de la llengua, modo d’articulació, i la separació i accentuació de [[paraula|paraules]] i [[sílaba|sílabes]],<ref name="IPA 1999" /> un conjunt estes de símbols nomenats [[Alfabet Fonètic Internacional Extes|AFI Extendido]] (''Extended IPA'' en anglés) ha segut creat per fonòlecs per a marcar qualitats de la parla que no tenen un efecte directe en el significat  (com el cruixit de dents, ceceo ([[sigmatisme]]), i sons efectuats per persones con [[paladar hendido]] o [[llavi leporino]]).<ref name="world" />
<!-- L''''[[Alfabet]] [[fonètica|Fonètic]] Internacional''' (AFI, ''API'' en francés i ''IPA'' en anglés) és un sistema de [[transcripció fonètica]].

L’AFI pot ser utilisat per a transcriure qualsevol llengua del món. És el [[alfabet fonètic]] més utilitzat en tot el món, encara que en les Amèriques molts llingüistes continuen usant, en preferència, els símbols del [[alfabet fonètic americanista]]). 
 
L’AFI va ser creat en Paris en [[1886]] per l'[[Associació Fonètica Internacional]]. L’alfabet va tindre reformes en [[1989]], [[1993]] i [[1996]]. -->

== Referències ==
{{listaref}}

== Enllaços externs ==
En castellà:
* [http://lexiquetos.ohui.net/afi/ Taula del AFI en castellà]; [http://www.proel.org/mundo/fonetico.htm Atra] 
* [http://neobabel.ohui.net/archivo/54 El AFI i el castellà]

En anglés: 
* [http://www.langsci.ucl.ac.uk/ipa/ Pàgina de la International Phonetic Association] 
* [http://www.linguiste.org/phonetics/ipa/chart/ Taula del AFI] en Unicode/XHTML/CSS 
** [http://www.linguiste.org/phonetics/ipa/chart/keyboard/ Sistema d'entrada]
* [http://keymankeyboards.com/?id=454 Teclat IPATotal] - Este teclat UNICODE '''de bades''' codifica tots els caràcters i diacrítics de l'Alfabet Fonètic Internacional (IPA), designat per a representar tots els sons de la parla.
* [http://www.lfsag.unito.it/ipa/index_en.html Taula del AFI i archius sonors] pel Laboratori de Fonètica de l'Universitat de Torí, Itàlia
* [http://www.lfsag.unito.it/ipa/editor_en.html Editor de transcripcions AFI] pel Laboratori de Fonètica de l'Universitat de Torí, Itàlia

[[Categoria:Alfabets fonètics]]
[[Categoria:Fonètica]]
Revisió actual		El teu text
Llínea 2:		Llínea 2:


−	L''''Alfabet Fonètic Internacional''' (''AFI'' en [[idioma valencià\|valencià]], ''API'' en [[idioma francés\|francés]] i ''IPA'' en [[idioma anglés\|anglés]]) és un sistema de [[transcripció fonètica\|notació fonètica]] creat per [[llingüiste\|llingüistes]]. El seu propòsit és otorgar en forma regularisada, precisa i única la representació dels sons de qualsevol llenguage oral,<ref name="IPA 1999">{{cita libro\|autor=Associació Fonètica Internacional\|enlaceautor=Asociación Fonética Internacional\|año=1999\|título=Handbook of the International Phonetic Association: A guide to the use of the International Phonetic Alphabet\|ubicación=Cambridge\| editorial = Cambridge University Press\|id=ISBN 0-521-65236-7 (hb); ISBN 0-521-63751-1 (pb)}}</ref> ~~i és usat~~<!--, often on a day-to-day basis,--> per [[llingüiste\|llingüistes]], [[logopedia\|logopedas]] i terapeutes, mestres de [[Segona llengua\|llengua estrangera]], [[lexicografia\|lexicógrafs]] i [[traducció\|traductors]].<ref name="world">{{cita libro\|apellidos=MacMahon\|nombre=Michael K. C.\|capítulo=Phonetic Notation\|editor=P. T. Daniels and W. Bright (eds.)\|título=The World’s Writing Systems\|páginas=821–846\| editorial = Oxford University Press\|año=1996\|ubicación=New York\|id=ISBN 0-19-507993-0}}</ref> En la seua forma bàsica (en [[2005]]) te aproximadament 107 símbols base i 55 modificadors.<ref>{{Cita web\|autor=Associació Fonètica Internacional\|enlaceautor=Asociación Fonética Internacional\|fecha=05-05-2006\|url=http://www.langsci.ucl.ac.uk/ipa/images/ipachart.gif\|título=El Alfabeto Fonético Internacional (2005)\|formato=GIF\|fechaacceso=27-08-2006}}</ref> <!-- Unsure of number of modifiers; please fix. Reasonably sure of number of base symbols. -->	+	L''''Alfabet Fonètic Internacional''' (''AFI'' en [[idioma valencià\|valencià]], ''API'' en [[idioma francés\|francés]] i ''IPA'' en [[idioma anglés\|anglés]]) és un sistema de [[transcripció fonètica\|notació fonètica]] creat per [[llingüiste\|llingüistes]]. El seu propòsit és otorgar en forma regularisada, precisa i única la representació dels sons de qualsevol llenguage oral,<ref name="IPA 1999">{{cita libro\|autor=Associació Fonètica Internacional\|enlaceautor=Asociación Fonética Internacional\|año=1999\|título=Handbook of the International Phonetic Association: A guide to the use of the International Phonetic Alphabet\|ubicación=Cambridge\| editorial = Cambridge University Press\|id=ISBN 0-521-65236-7 (hb); ISBN 0-521-63751-1 (pb)}}</ref> y es usado<!--, often on a day-to-day basis,--> per [[llingüiste\|llingüistes]], [[logopedia\|logopedas]] i terapeutes, mestres de [[Segona llengua\|llengua estrangera]], [[lexicografia\|lexicógrafs]] i [[traducció\|traductors]].<ref name="world">{{cita libro\|apellidos=MacMahon\|nombre=Michael K. C.\|capítulo=Phonetic Notation\|editor=P. T. Daniels and W. Bright (eds.)\|título=The World’s Writing Systems\|páginas=821–846\| editorial = Oxford University Press\|año=1996\|ubicación=New York\|id=ISBN 0-19-507993-0}}</ref> En la seua forma bàsica (en [[2005]]) te aproximadament 107 símbols base i 55 modificadors.<ref>{{Cita web\|autor=Associació Fonètica Internacional\|enlaceautor=Asociación Fonética Internacional\|fecha=05-05-2006\|url=http://www.langsci.ucl.ac.uk/ipa/images/ipachart.gif\|título=El Alfabeto Fonético Internacional (2005)\|formato=GIF\|fechaacceso=27-08-2006}}</ref> <!-- Unsure of number of modifiers; please fix. Reasonably sure of number of base symbols. -->

	Els símbols de l’Alfabet Fonètic Internacional estan dividits en tres categories: [[lletra\|lletres]] (que indiquen sons “bàsics”), [[diacrític]]s (que especifiquen eixos sons) i [[Prosòdia\|suprasegmentals]] (que indiquen qualitats com ara velocitat, to i accentuació). Estes categories estan dividides en seccions menors: les lletres estan dividides en [[vocal]]s i [[consonant]]s,<ref>Asociación Fonètica Internacional (1999, 3) “Segments ca usefully be divided into two major categories, consonants and vowels.”</ref> i els diacrítics i suprasegmentals estan dividits segons si indiquen [[articulació fonètica\|articulació]], [[fonació]], [[llengua tonal\|to]], [[entonació]] o [[accent prosòdic\|accentuació]].<ref name="IPA 1999" />		Els símbols de l’Alfabet Fonètic Internacional estan dividits en tres categories: [[lletra\|lletres]] (que indiquen sons “bàsics”), [[diacrític]]s (que especifiquen eixos sons) i [[Prosòdia\|suprasegmentals]] (que indiquen qualitats com ara velocitat, to i accentuació). Estes categories estan dividides en seccions menors: les lletres estan dividides en [[vocal]]s i [[consonant]]s,<ref>Asociación Fonètica Internacional (1999, 3) “Segments ca usefully be divided into two major categories, consonants and vowels.”</ref> i els diacrítics i suprasegmentals estan dividits segons si indiquen [[articulació fonètica\|articulació]], [[fonació]], [[llengua tonal\|to]], [[entonació]] o [[accent prosòdic\|accentuació]].<ref name="IPA 1999" />