Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
No hi ha canvi en el tamany ,  20:02 23 jul 2015
m
sense resum d'edició
Llínea 2: Llínea 2:       −
L''''Alfabet Fonètic Internacional''' (''AFI'' en [[idioma valencià|valencià]], ''API'' en [[idioma francés|francés]] i ''IPA'' en [[idioma anglés|anglés]]) és un sistema de [[transcripció fonètica|notació fonètica]] creat per [[llingüiste|llingüistes]]. El seu propòsit és otorgar en forma regularisada, precisa i única la representació dels sons de qualsevol llenguage oral,<ref name="IPA 1999">{{cita libro|autor=Associació Fonètica Internacional|enlaceautor=Asociación Fonética Internacional|año=1999|título=Handbook of the International Phonetic Association: A guide to the use of the International Phonetic Alphabet|ubicación=Cambridge| editorial = Cambridge University Press|id=ISBN 0-521-65236-7 (hb); ISBN 0-521-63751-1 (pb)}}</ref> y es usado<!--, often on a day-to-day basis,--> per [[llingüiste|llingüistes]], [[logopedia|logopedas]] i terapeutes, mestres de [[Segona llengua|llengua estrangera]], [[lexicografia|lexicógrafs]] i [[traducció|traductors]].<ref name="world">{{cita libro|apellidos=MacMahon|nombre=Michael K. C.|capítulo=Phonetic Notation|editor=P. T. Daniels and W. Bright (eds.)|título=The World’s Writing Systems|páginas=821–846| editorial = Oxford University Press|año=1996|ubicación=New York|id=ISBN 0-19-507993-0}}</ref> En la seua forma bàsica (en [[2005]]) te aproximadament 107 símbols base i 55 modificadors.<ref>{{Cita web|autor=Associació Fonètica Internacional|enlaceautor=Asociación Fonética Internacional|fecha=05-05-2006|url=http://www.langsci.ucl.ac.uk/ipa/images/ipachart.gif|título=El Alfabeto Fonético Internacional (2005)|formato=GIF|fechaacceso=27-08-2006}}</ref> <!-- Unsure of number of modifiers; please fix. Reasonably sure of number of base symbols. -->
+
L''''Alfabet Fonètic Internacional''' (''AFI'' en [[idioma valencià|valencià]], ''API'' en [[idioma francés|francés]] i ''IPA'' en [[idioma anglés|anglés]]) és un sistema de [[transcripció fonètica|notació fonètica]] creat per [[llingüiste|llingüistes]]. El seu propòsit és otorgar en forma regularisada, precisa i única la representació dels sons de qualsevol llenguage oral,<ref name="IPA 1999">{{cita libro|autor=Associació Fonètica Internacional|enlaceautor=Asociación Fonética Internacional|año=1999|título=Handbook of the International Phonetic Association: A guide to the use of the International Phonetic Alphabet|ubicación=Cambridge| editorial = Cambridge University Press|id=ISBN 0-521-65236-7 (hb); ISBN 0-521-63751-1 (pb)}}</ref> i és usat<!--, often on a day-to-day basis,--> per [[llingüiste|llingüistes]], [[logopedia|logopedas]] i terapeutes, mestres de [[Segona llengua|llengua estrangera]], [[lexicografia|lexicógrafs]] i [[traducció|traductors]].<ref name="world">{{cita libro|apellidos=MacMahon|nombre=Michael K. C.|capítulo=Phonetic Notation|editor=P. T. Daniels and W. Bright (eds.)|título=The World’s Writing Systems|páginas=821–846| editorial = Oxford University Press|año=1996|ubicación=New York|id=ISBN 0-19-507993-0}}</ref> En la seua forma bàsica (en [[2005]]) te aproximadament 107 símbols base i 55 modificadors.<ref>{{Cita web|autor=Associació Fonètica Internacional|enlaceautor=Asociación Fonética Internacional|fecha=05-05-2006|url=http://www.langsci.ucl.ac.uk/ipa/images/ipachart.gif|título=El Alfabeto Fonético Internacional (2005)|formato=GIF|fechaacceso=27-08-2006}}</ref> <!-- Unsure of number of modifiers; please fix. Reasonably sure of number of base symbols. -->
    
Els símbols de l’Alfabet Fonètic Internacional estan dividits en tres categories: [[lletra|lletres]] (que indiquen sons “bàsics”), [[diacrític]]s (que especifiquen eixos sons) i [[Prosòdia|suprasegmentals]] (que indiquen qualitats com ara velocitat, to i accentuació). Estes categories estan dividides en seccions menors: les lletres estan dividides en [[vocal]]s i [[consonant]]s,<ref>Asociación Fonètica Internacional (1999, 3) “Segments ca usefully be divided into two major categories, consonants and vowels.”</ref> i els diacrítics i suprasegmentals estan dividits segons si indiquen [[articulació fonètica|articulació]], [[fonació]], [[llengua tonal|to]], [[entonació]] o [[accent prosòdic|accentuació]].<ref name="IPA 1999" />
 
Els símbols de l’Alfabet Fonètic Internacional estan dividits en tres categories: [[lletra|lletres]] (que indiquen sons “bàsics”), [[diacrític]]s (que especifiquen eixos sons) i [[Prosòdia|suprasegmentals]] (que indiquen qualitats com ara velocitat, to i accentuació). Estes categories estan dividides en seccions menors: les lletres estan dividides en [[vocal]]s i [[consonant]]s,<ref>Asociación Fonètica Internacional (1999, 3) “Segments ca usefully be divided into two major categories, consonants and vowels.”</ref> i els diacrítics i suprasegmentals estan dividits segons si indiquen [[articulació fonètica|articulació]], [[fonació]], [[llengua tonal|to]], [[entonació]] o [[accent prosòdic|accentuació]].<ref name="IPA 1999" />
107 810

edicions

Menú de navegació