Alfabet Fonètic Internacional

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Diagrama ilustrant l'Alfabet Fonètic Internacional.


L'Alfabet Fonètic Internacional (AFI en valencià, API en francés i IPA en anglés) és un sistema de notació fonètica creat per llingüistes. El seu propòsit és otorgar en forma regularisada, precisa i única la representació dels sons de qualsevol llenguage oral,[1] i és usat per llingüistes, logopedas i terapeutes, mestres de llengua estrangera, lexicógrafs i traductors.[2] En la seua forma bàsica (en 2005) te aproximadament 107 símbols base i 55 modificadors.[3]

Els símbols de l’Alfabet Fonètic Internacional estan dividits en tres categories: lletres (que indiquen sons “bàsics”), diacrítics (que especifiquen eixos sons) i suprasegmentals (que indiquen qualitats com ara velocitat, to i accentuació). Estes categories estan dividides en seccions menors: les lletres estan dividides en vocals i consonants,[4] i els diacrítics i suprasegmentals estan dividits segons si indiquen articulació, fonació, to, entonació o accentuació.[1]

Encara que l’AFI fon creat per a representar només aquelles qualitats de la parla que són rellevants per a l’idioma en si (com la posició de la llengua, modo d’articulació, i la separació i accentuació de paraules i sílabes,[1] un conjunt estes de símbols nomenats AFI Extendido (Extended IPA en anglés) ha segut creat per fonòlecs per a marcar qualitats de la parla que no tenen un efecte directe en el significat (com el cruixit de dents, ceceo (sigmatisme), i sons efectuats per persones con paladar hendido o llavi leporino).[2]

Referencies

  1. 1,0 1,1 1,2 Associació Fonètica Internacional. , Cambridge University Press. ISBN 0-521-65236-7 (hb); ISBN 0-521-63751-1 (pb).
  2. 2,0 2,1 P. T. Daniels and W. Bright (eds.) (ed.). , Oxford University Press. ISBN 0-19-507993-0.
  3. Associació Fonètica Internacional (05-05-2006). «El Alfabeto Fonético Internacional (2005)» (GIF). Consultat el 27-08-2006.
  4. Asociación Fonètica Internacional (1999, 3) “Segments ca usefully be divided into two major categories, consonants and vowels.”

Enllaços externs

En castellà:

En anglés: