Alfons Vila Moreno
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Historiador
Naiximent: 1941
Lloc de naiximent: Canals, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció:
Lloc de defunció:

Alfons Vila Moreno (Canals, 1941) és un historiador valencià d'ideologia pancatalanista. Membre de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) des del 23 de juny de l'any 2001.

BiografiaEditar

Alfons Vila estudià Magisteri, Pedagogia Terapèutica, Filosofia i Lletres (Història i Pedagogia) i es doctorà en Història.

Ha segut mestre nacional (1963-66), professor de Pedagogia Terapèutica (1966-78), catedràtic de Geografia i Història (1978-89), psicopedagoc (des de l'any 1989).

És cronista oficial de les poblacions de Cerdà, Novetlè i l'Alcúdia de Crespins. Membre de la Junta de Govern dels Cronistes Oficials (des de l'any 1978).

Fon acadèmic de número (1990-2001) de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) pero la seua incorporació a l'entitat pancatalanista Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) feu que deixara de ser acadèmic de la RACV.

ObraEditar

 
Portada del llibre Les Normes del 32. Aportació documental
  • Alcúdia de Crespins: Apuntes, Canals, 1977
  • Calixto III y su tiempo, Canals, 1979
  • Aproximación a la historia de Canals, Canals, 1980
  • La lengua valenciana en la Administración Parroquial, Valéncia, 1983
  • Temas de historia local, l'Alcúdia de Crespins, 1983-85
  • El valencià: llengua menyspreada, Valéncia, 1993
  • Canals: l'arbre, els arbres, Canals, 1993
  • Camins d'argent-Homenage a E. Beüt (coordinador), Valéncia, 1994
  • Canals: Temas de historia local, Canals, 1994
  • Normes d'ortografia valenciana, Valéncia, 1995
  • Les Normes del 32. Aportació documental, Valéncia, 1997
  • L'unitat de la llengua: Fasetat i mit, Valéncia, 1998
  • L'esglesia i la llengua valenciana (coautor), Valéncia, 1998;
  • Castelló, terra de romeries, Valéncia, 1999
  • Emili Beüt Belenguer (biografia), Valéncia, 2000.

Canvi ideològicEditar

Alfons Vila passà de ser una persona ideològicament valencianista, acadèmic de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) i membre de la seua junta directiva, a una ideologia completament oposta, pancatalanista, i pertànyer a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL).

L'obra d'Ausias March, Jordi de Sant Jordi, Roiç de Corella, Sor Isabel de Villena o Jaume Roig acaba de conformar una llengua que, sempre, va a mantindre una personalitat diferenciada de la seua veïna catalana, clarament constatada en prou de documents escrits en els quals apareixen ben separades abdos denominacions. En lo successiu, i casi fins a hores d'ara, abdos codificacions llingüistiques seran dos llengües diferenciades, sense interferencies i pròpies de les seues respectives comunitats.
L'unitat de la llengua: Fasetat i mit (Valéncia, 1998) per Alfons Vila Moreno
Nomes han passat unes decades des de la desaparicio de P. Fabra, C. Salvador o Sanchis Guarner; estos habitualment usaren el terme “valencià” per a la nostra llengua, no obstant el seu plantejament, mes comercial i politic que gramatical, d'intentar impondre un nou mit: el de l'“unitat de la llengua” trencada i seccionada, segons les seues teories, per la reaccio airada, pero pacifica, d'un poble que tan sols preten conservar lo que sempre ha tingut per seu: la llengua valenciana. Hui, ya declaren, sens ambages, que els valencians parlem catala.
L'unitat de la llengua: Falsetat i mit (Valéncia, 1998), per Alfons Vila Moreno

Vore tambéEditar

Enllaços externsEditar