Alfons Vila Moreno

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 08:40 1 jun 2022 per Valencian (Discussió | contribucions) (Text reemplaça - 'propies' a 'pròpies')
Anar a la navegació Anar a la busca
Alfons Vila Moreno
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Historiador
Naiximent: 1941
Lloc de naiximent: Canals, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció:
Lloc de defunció:

Alfons Vila Moreno (Canals, 1941) és un historiador valencià d'ideologia pancatalanista. Membre de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) des del 23 de juny de l'any 2001.

Biografia

Alfons Vila estudià Magisteri, Pedagogia Terapèutica, Filosofia i Lletres (Història i Pedagogia) i es doctorà en Història.

Ha segut mestre nacional (1963-66), professor de Pedagogia Terapèutica (1966-78), catedràtic de Geografia i Història (1978-89), psicopedagoc (des de l'any 1989).

És cronista oficial de les poblacions de Cerdà, Novelé i l'Alcúdia de Crespins. Membre de la Junta de Govern dels Cronistes Oficials (des de l'any 1978), fon acadèmic de número (1990-2001) de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).

Obra

  • Alcúdia de Crespins: Apuntes, Canals, 1977
  • Calixto III y su tiempo, Canals, 1979
  • Aproximación a la historia de Canals, Canals, 1980
  • La lengua valenciana en la Administración Parroquial, Valéncia, 1983
  • Temas de historia local, l'Alcúdia de Crespins, 1983-85
  • El valencià: llengua menyspreada, Valéncia, 1993
  • Canals: l'arbre, els arbres, Canals, 1993
  • Camins d'argent-Homenage a E. Beüt (coordinador), Valéncia, 1994
  • Canals: Temas de historia local, Canals, 1994
  • Normes d'ortografia valenciana, Valéncia, 1995
  • Les Normes del 32. Aportació documental, Valéncia, 1997
  • L'unitat de la llengua: Fasetat i mit, Valéncia, 1998
  • L'esglesia i la llengua valenciana (coautor), Valéncia, 1998;
  • Castelló, terra de romeries, Valéncia, 1999
  • Emili Beüt Belenguer (biografia), Valéncia, 2000.

Canvi ideològic

Alfons Vila passà de ser una persona ideològicament valencianista, acadèmic de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) i membre de la seua junta directiva, a una ideologia completament oposta, pancatalanista, i pertànyer a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL).

L'obra d'Ausias March, Jordi de Sant Jordi, Roiç de Corella, Sor Isabel de Villena o Jaume Roig acaba de conformar una llengua que, sempre, va a mantindre una personalitat diferenciada de la seua veïna catalana, clarament constatada en prou de documents escrits en els quals apareixen ben separades abdos denominacions. En lo successiu, i casi fins a hores d'ara, abdos codificacions llingüistiques seran dos llengües diferenciades, sense interferencies i pròpies de les seues respectives comunitats.
L'unitat de la llengua: Fasetat i mit (Valéncia, 1998) per Alfons Vila Moreno

Vore també

Enllaços externs