Alfons Vila Moreno

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Alfons Vila Moreno
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Historiador
Naiximent: 1941
Lloc de naiximent: Canals, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció:
Lloc de defunció:

Alfons Vila Moreno (Canals, 1941) és un historiador valencià d'ideologia pancatalanista. Membre de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) des del 23 de juny de l'any 2001.

Biografia[editar | editar còdic]

Alfons Vila estudià Magisteri, Pedagogia Terapèutica, Filosofia i Lletres (Història i Pedagogia) i es doctorà en Història.

Ha segut mestre nacional (1963-66), professor de Pedagogia Terapèutica (1966-78), catedràtic de Geografia i Història (1978-89), psicopedagoc (des de l'any 1989).

És cronista oficial de les poblacions de Cerdà, Novetlè i l'Alcúdia de Crespins. Membre de la Junta de Govern dels Cronistes Oficials (des de l'any 1978).

Fon acadèmic de número (1990-2001) de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) pero la seua incorporació a l'entitat pancatalanista Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) feu que deixara de ser acadèmic de la RACV.

Obra[editar | editar còdic]

Portada del llibre Les Normes del 32. Aportació documental
  • Alcúdia de Crespins: Apuntes, Canals, 1977
  • Calixto III y su tiempo, Canals, 1979
  • Aproximación a la historia de Canals, Canals, 1980
  • La lengua valenciana en la Administración Parroquial, Valéncia, 1983
  • Temas de historia local, l'Alcúdia de Crespins, 1983-85
  • El valencià: llengua menyspreada, Valéncia, 1993
  • Canals: l'arbre, els arbres, Canals, 1993
  • Camins d'argent-Homenage a E. Beüt (coordinador), Valéncia, 1994
  • Canals: Temas de historia local, Canals, 1994
  • Normes d'ortografia valenciana, Valéncia, 1995
  • Les Normes del 32. Aportació documental, Valéncia, 1997
  • L'unitat de la llengua: Fasetat i mit, Valéncia, 1998
  • L'esglesia i la llengua valenciana (coautor), Valéncia, 1998;
  • Castelló, terra de romeries, Valéncia, 1999
  • Emili Beüt Belenguer (biografia), Valéncia, 2000.

Canvi ideològic[editar | editar còdic]

Alfons Vila passà de ser una persona ideològicament valencianista, acadèmic de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) i membre de la seua junta directiva, a una ideologia completament oposta, pancatalanista, i pertànyer a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL).

L'obra d'Ausias March, Jordi de Sant Jordi, Roiç de Corella, Sor Isabel de Villena o Jaume Roig acaba de conformar una llengua que, sempre, va a mantindre una personalitat diferenciada de la seua veïna catalana, clarament constatada en prou de documents escrits en els quals apareixen ben separades abdos denominacions. En lo successiu, i casi fins a hores d'ara, abdos codificacions llingüistiques seran dos llengües diferenciades, sense interferencies i pròpies de les seues respectives comunitats.
L'unitat de la llengua: Fasetat i mit (Valéncia, 1998) per Alfons Vila Moreno
Nomes han passat unes decades des de la desaparicio de P. Fabra, C. Salvador o Sanchis Guarner; estos habitualment usaren el terme “valencià” per a la nostra llengua, no obstant el seu plantejament, mes comercial i politic que gramatical, d'intentar impondre un nou mit: el de l'“unitat de la llengua” trencada i seccionada, segons les seues teories, per la reaccio airada, pero pacifica, d'un poble que tan sols preten conservar lo que sempre ha tingut per seu: la llengua valenciana. Hui, ya declaren, sens ambages, que els valencians parlem catala.
L'unitat de la llengua: Falsetat i mit (Valéncia, 1998), per Alfons Vila Moreno

Vore també[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]