'''Alfons d'Aragó i Foix''' ([[1332]] – [[1412]]), nomenat també '''Alfons I de Gandia, el Vell''' i Alfons IV de Ribagorça. Fill primogènit del [[comte]] [[Pere de Ribagorça i Prades]] i de [[Joana de Foix]]. Fon net de [[Jaume II]] i cosí de [[Pere IV el Cerimoniós]]. Va ostentar els títuls de [[Duc de Gandia]] ([[1399]]), [[Comte de Dénia]] ([[1355]]), Marqués de Villena ([[1369]]), [[Comte de Ribagorça]] ([[1381]]) i Primer [[Conestable de Castella]]. Fon també un dels candidats a [[Rei d'Aragó]] després de la crisis successòria desencadenada a la mort sense descendència [[Martí l'Humà]], que es resoldria per mig del [[Compromís de Casp]], encara que la seua immediata mort va fer que la candidatura recaiguera en el seu germà, [[Joan d'Aragó i Foix]]. | '''Alfons d'Aragó i Foix''' ([[1332]] – [[1412]]), nomenat també '''Alfons I de Gandia, el Vell''' i Alfons IV de Ribagorça. Fill primogènit del [[comte]] [[Pere de Ribagorça i Prades]] i de [[Joana de Foix]]. Fon net de [[Jaume II]] i cosí de [[Pere IV el Cerimoniós]]. Va ostentar els títuls de [[Duc de Gandia]] ([[1399]]), [[Comte de Dénia]] ([[1355]]), Marqués de Villena ([[1369]]), [[Comte de Ribagorça]] ([[1381]]) i Primer [[Conestable de Castella]]. Fon també un dels candidats a [[Rei d'Aragó]] després de la crisis successòria desencadenada a la mort sense descendència [[Martí l'Humà]], que es resoldria per mig del [[Compromís de Casp]], encara que la seua immediata mort va fer que la candidatura recaiguera en el seu germà, [[Joan d'Aragó i Foix]]. |