Canvis

Algèria rep el seu nom de la seua capital i ciutat més important, [[Alger]].

Algèria rep el seu nom de la seua capital i ciutat més important, [[Alger]].

El nom d'Algèria ve del de la ciutat d'[[Alger]] i este de l'àrap Al-Yaza'ir (الجزائر), que significa «Les illes», en referència a uns illots situats en el port d'Alger i que formen part del seu espigó actual, havent sigut estés llavors per a designar a tot el país (ordenança de [[1842]]). En àrap el país i la seua capital reben el mateix nom.

El nom d'Algèria ve del de la ciutat d'[[Alger]] i este de l'àrap Al-Yaza'ir (الجزائر), que significa «Les illes», en referència a uns illots situats en el port d'Alger i que formen part del seu espigó actual, havent segut estés llavors per a designar a tot el país (ordenança de [[1842]]). En àrap el país i la seua capital reben el mateix nom.

Una segona explicació apuntaria que el nom ''Yazair'' estaria lligat a la dinastia bereber dels [[zirí]]s, del nom del seu fundador [[Bulugin ibn Ziri]] (de ''tiziri,'' "Clar de lluna" en bereber), qui fundà Alger i va regnar un temps en un territori considerable de l'Algèria actual. Els habitants de la ciutat d'Alger s'autodenominen tradicionalment ''Dziri'' o ''Dzayer'', i, d'atra banda, criden al seu país baix el nom d'El-Dzayer.

Una segona explicació apuntaria que el nom ''Yazair'' estaria lligat a la dinastia bereber dels [[zirí]]s, del nom del seu fundador [[Bulugin ibn Ziri]] (de ''tiziri,'' "Clar de lluna" en bereber), qui fundà Alger i va regnar un temps en un territori considerable de l'Algèria actual. Els habitants de la ciutat d'Alger s'autodenominen tradicionalment ''Dziri'' o ''Dzayer'', i, d'atra banda, criden al seu país baix el nom d'El-Dzayer.

== Història ==

== Història ==

El [[continent]] africà, la conca del [[Mediterràneu]], aixina com [[Europa]] i Orient han sigut elements indispensables per al devindre i enriquiment històric d'Algèria. Ademés, en l'extrem sur del país es pot visitar el museu natural més gran del món, en el que hi ha proves suficients per a testificar l'extraordinària riquea de l'història del país.  

El [[continent]] africà, la conca del [[Mediterràneu]], aixina com [[Europa]] i Orient han segut elements indispensables per al devindre i enriquiment històric d'Algèria. Ademés, en l'extrem sur del país es pot visitar el museu natural més gran del món, en el que hi ha proves suficients per a testificar l'extraordinària riquea de l'història del país.  

=== Prehistòria d'Algèria ===

=== Prehistòria d'Algèria ===

Hi ha jaciments arqueològics en Algèria, en els que s'han descobert recialles òssees d'homínits de fa 2 millons d'anys, segons les dades obtingudes per arqueomagnetisme. Els investigadors han trobat allí recialles d'[[Homo habilis]]. En l'extrem surest del país, el [[Tassili n'Ajjer|Parc Nacional del Tassili]] alberga la mostra de [[pintures rupestres]] més important del món. El parc ha sigut classificat Patrimoni Mundial per la UNESCO, i és Reserva de l'Home i de la Biosfera des de [[1986]].

Hi ha jaciments arqueològics en Algèria, en els que s'han descobert recialles òssees d'homínits de fa 2 millons d'anys, segons les dades obtingudes per arqueomagnetisme. Els investigadors han trobat allí recialles d'[[Homo habilis]]. En l'extrem surest del país, el [[Tassili n'Ajjer|Parc Nacional del Tassili]] alberga la mostra de [[pintures rupestres]] més important del món. El parc ha segut classificat Patrimoni Mundial per la UNESCO, i és Reserva de l'Home i de la Biosfera des de [[1986]].

=== Antiguetat ===

=== Antiguetat ===

La primera part de la conquista musulmana d'Espanya fon conduïda per un contingent bereber compost casi en la seua totalitat per conversos, des del cap [[Táriq ibn Ziyad]], que va donar el seu nom al penyó de [[Gibraltar]] (جبل طارق,«Djebel Tariq»). Després de l'èxit de Tarik, el califa li va fer encadenar i va morir en el camí.

La primera part de la conquista musulmana d'Espanya fon conduïda per un contingent bereber compost casi en la seua totalitat per conversos, des del cap [[Táriq ibn Ziyad]], que va donar el seu nom al penyó de [[Gibraltar]] (جبل طارق,«Djebel Tariq»). Després de l'èxit de Tarik, el califa li va fer encadenar i va morir en el camí.

A principis del [[sigle VIII]], davant de la dominació omeya de tot el Magrib, diverses tribus berebers [[zeneta|zenetes]] escomençaren a unir-se entorn d'Abu Qurra i es rebelaren contra l'ocupació àrap. La seua lluita proseguirà davall diverses dinasties jariyís berebers en un conflicte que va durar prop d'un [[sigle]].

A principis del [[sigle VIII]], davant de la dominació omeya de tot el Magrib, diverses tribus berebers [[zeneta|zenetes]] escomençaren a unir-se entorn d'Abu Qurra i es rebelaren contra l'ocupació àrap. La seua lluita proseguirà devall diverses dinasties jariyís berebers en un conflicte que va durar prop d'un [[sigle]].

En el [[sigle X]], Ubayd Allah al-Mahdi fundà la dinastia [[fatimí]], en la baixa [[Cabilia]], on va trobar un eco favorable a les seues prèdiques milenaristes. Els fatimíes van establir la seua autoritat en Àfrica del nort entre [[909]] i [[1171]] i fundaren un califat dissident dels [[abasides]] de [[Bagdad]].

En el [[sigle X]], Ubayd Allah al-Mahdi fundà la dinastia [[fatimí]], en la baixa [[Cabilia]], on va trobar un eco favorable a les seues prèdiques milenaristes. Els fatimíes van establir la seua autoritat en Àfrica del nort entre [[909]] i [[1171]] i fundaren un califat dissident dels [[abasides]] de [[Bagdad]].

A partir de [[1048]], en els temps d'[[Ibn Jaldún]], algunes tribus àraps [[Banu Hilal|hilalianes]] del sur emigraren a l'Àfrica del nort i van ser enviats pel poder fatimí per a reprimir als zirides i hamadites. En onades successives van incórrer en algunes grans ciutats, que van saquejar i van destruir. En Algèria estes tribus del sur s'aliaren en algunes tribus locals. Estos dos regnes, pròspers en aquell moment, s'empobriran enormement a causa d'estes incursions. Els zirís canviaran la seu capital de [[Kairuán]] a Mahdia, els hamadites, d'al-quala (La Cala de Béni Hammad, actualment reconeguda com [[Patrimoni de l'Humanitat]] per l'[[UNESCO]]) a [[Bugia]].

A partir de [[1048]], en els temps d'[[Ibn Jaldún]], algunes tribus àraps [[Banu Hilal|hilalianes]] del sur emigraren a l'Àfrica del nort i van ser enviats pel poder fatimí per a reprimir als zirides i hamadites. En onades successives van incórrer en algunes grans ciutats, que van saquejar i van destruir. En Algèria estes tribus del sur s'aliaren en algunes tribus locals. Estos dos regnes, pròspers en aquell moment, s'empobriran enormement a causa d'estes incursions. Els zirís canviaran la seu capital de [[Kairuán]] a Mahdia, els hamadites, d'al-quala (La Cala de Béni Hammad, actualment reconeguda com [[Patrimoni de l'Humanitat]] per l'[[UNESCO]]) a [[Bugia]].

Algèria estava llavors baix el control dels [[almoràvits]] en una chicoteta regió de l'oest, baix els hamadites en el centre, i davall els zirís en l'est. En [[1152]], una nova dinastia bereber musulmana, els [[almohades]], venç definitivament als poders regnants, dirigits per [[Ibn Tumart|Muhammad ibn Tumart]], el seu cap espiritual, a qui succeïx [[Abd al-mumin]]. Els almohades van formar un dels imperis més poderosos del [[Mediterràneu]], unificant el Magrib i [[l'Àndalus]] fins a [[1269]]. A través de les grans ciutats del litoral ([[Bugia]], [[Annaba]], Alger...), es van obrir a l'occident cristià en qui mantingueren estrets intercanvis comercials.

Algèria estava llavors baix el control dels [[almoràvits]] en una chicoteta regió de l'oest, baix els hamadites en el centre, i devall els zirís en l'est. En [[1152]], una nova dinastia bereber musulmana, els [[almohades]], venç definitivament als poders regnants, dirigits per [[Ibn Tumart|Muhammad ibn Tumart]], el seu cap espiritual, a qui succeïx [[Abd al-mumin]]. Els almohades van formar un dels imperis més poderosos del [[Mediterràneu]], unificant el Magrib i [[l'Àndalus]] fins a [[1269]]. A través de les grans ciutats del litoral ([[Bugia]], [[Annaba]], Alger...), es van obrir a l'occident cristià en qui mantingueren estrets intercanvis comercials.

La caiguda dels almohades, marca un gir en les relacions en els països cristians del nort, que s'organisen per a la [[Reconquista]] mentres que el mit de l'invencibilitat musulmana s'afona. En el Magrib s'imponen unes dinasties [[zeneta|zenetes]], com els Merinides de [[Fes]] en l'actual  Marroc, i els Abdelwadides de [[Tlemcen]] en l'Algèria actual. Els Hafsides es fan en Tunísia i l'est d'Algèria. Estes dinasties van ser pròsperes en el [[sigle XIII]] i [[sigle XIV|XIV]], pero van patir irremediablement la pressió de l'auge d'[[Espanya]] i [[Portugal]] cap al final del [[sigle XV]]. Minat llavors per lluites intestines per l'accés al tro, l'imperi almohade veu minvat el seu poder i els seus dominis es descomponen progressivament.

La caiguda dels almohades, marca un gir en les relacions en els països cristians del nort, que s'organisen per a la [[Reconquista]] mentres que el mit de l'invencibilitat musulmana s'afona. En el Magrib s'imponen unes dinasties [[zeneta|zenetes]], com els Merinides de [[Fes]] en l'actual  Marroc, i els Abdelwadides de [[Tlemcen]] en l'Algèria actual. Els Hafsides es fan en Tunísia i l'est d'Algèria. Estes dinasties van ser pròsperes en el [[sigle XIII]] i [[sigle XIV|XIV]], pero van patir irremediablement la pressió de l'auge d'[[Espanya]] i [[Portugal]] cap al final del [[sigle XV]]. Minat llavors per lluites intestines per l'accés al tro, l'imperi almohade veu minvat el seu poder i els seus dominis es descomponen progressivament.

Els Judeus d'Orà no van tindre vida fàcil en els espanyols, considerats com a enemics de la religió. Els Judeus que viuen en  L'Aín Ravin i Blanco van ser expulsats d'Orà pels espanyols des de [[1669]] i van haver d'anar-se'n a viure a la montanya de La Cornisa Superior (Misserghin).  

Els Judeus d'Orà no van tindre vida fàcil en els espanyols, considerats com a enemics de la religió. Els Judeus que viuen en  L'Aín Ravin i Blanco van ser expulsats d'Orà pels espanyols des de [[1669]] i van haver d'anar-se'n a viure a la montanya de La Cornisa Superior (Misserghin).  

A pesar d'estes fortificacions, la ciutat fon objecte d'incessants atacs als peus de les muralles. En [[1701]], El Rozalcazar o Bordj Lahmar o Chateau Neuf, fon considerat la més gran de les fortificacions de la ciutat d'Orà. Aixina, en [[1707]], Moulay Ismail, sultà de Marroc que tractaren d'obligar a la defensa, va vore al seu eixèrcit delmat. La ciutat, per tant, continua creixent: és necessari per a estalviar espai i l'aire més allà de les parets. En [[1770]], Orà és una ciutat de 532 cases i 42 edificis, en una població de 2.317 i 2.821 deportats burguesos que participen en el lliure comerç. En el marc del rei espanyol, Carles III, els partidaris de la conservació de la ciutat i el seu abandó s'enfronten. Entre 1780 i 1783, el ministre Floridablanca propon al seu homòlec anglés el canvi d'Orà per Gibraltar.  

A pesar d'estes fortificacions, la ciutat fon objecte d'incessants atacs als peus de les muralles. En [[1701]], El Rozalcazar o Bordj Lahmar o Chateau Neuf, fon considerat la més gran de les fortificacions de la ciutat d'Orà. Aixina, en [[1707]], Moulay Ismail, sultà de Marroc que tractaren d'obligar a la defensa, va vore al seu eixèrcit delmat. La ciutat, per tant, contínua creixent: és necessari per a estalviar espai i l'aire més allà de les parets. En [[1770]], Orà és una ciutat de 532 cases i 42 edificis, en una població de 2.317 i 2.821 deportats burguesos que participen en el lliure comerç. En el marc del rei espanyol, Carles III, els partidaris de la conservació de la ciutat i el seu abandó s'enfronten. Entre 1780 i 1783, el ministre Floridablanca propon al seu homòlec anglés el canvi d'Orà per Gibraltar.  

En [[1510]], Fernando el Catòlic pren Alger. Ben Salem Toumi Cap de la tribu Beni Mezghenna, busca l'ajuda dels turcs.  

En [[1510]], Fernando el Catòlic pren Alger. Ben Salem Toumi Cap de la tribu Beni Mezghenna, busca l'ajuda dels turcs.  

En [[juny]] de 1990 van tindre lloc les eleccions municipals i provincials. El [[FFS]], que  en numerosos adeptes entre les [[Cabiles]], aixina com atres partits protestaren pel modo en que s'havien organisat les eleccions i decidiren boicotejar-les. Davant de la reducció de les possibilitats d'elecció, els electors van votar massivament en contra del [[FLN]] i el [[FIS]] va obtindre el 52,42% dels vots.

En [[juny]] de 1990 van tindre lloc les eleccions municipals i provincials. El [[FFS]], que  en numerosos adeptes entre les [[Cabiles]], aixina com atres partits protestaren pel modo en que s'havien organisat les eleccions i decidiren boicotejar-les. Davant de la reducció de les possibilitats d'elecció, els electors van votar massivament en contra del [[FLN]] i el [[FIS]] va obtindre el 52,42% dels vots.

A pesar de tot, [[Chadli]] decidí continuar en la democratisació i va anunciar eleccions llegislatives per a juny de [[1991]]. No obstant, la nova llei electoral va fer que al FIS li fora més difícil conseguir la victòria. Este apelà a la folga i a principi de juny de 1991 es van produir tumults que varen provocar la declaració de l'estat de siti. El govern [[Hamrouche]] va dimitir i el nou primer ministre, [[Ghozali]], ajornà les eleccions fins a decembre. Mils d'adeptes del FIS van ser arrestats, inclosos els dos líders més importants, [[Abassi Madani]] i [[Ali Benhadj]]. El 26 de decembre, en la primera volta de les eleccions, dels 430 disponibles, es cobriren 228, dels quals 189 eren del FIS. El FFS va obtindre 25 i només 15 el FLN. Ad açò li va succeir una forta polèmica entre partidaris i adversaris que continuara l'experiència democràtica. El 12 de giner de 1992, baix la pressió de l'eixèrcit, va dimitir el president Chadli i s'anulà la segona volta de les eleccions. L'eixèrcit, junt en el FLN, va instaurar un "Alt Consell d'Estat" format per cinc membres i presidit per una de les figures històriques més importants en la lluita per l'independència: [[Mohammed Boudiaf]], que vivia en l'exili en [[Marroc]] des de 1964. Es va dissoldre el FIS, els seus líders foren arrestats i es va declarar l'estat d'emergència. Llavors es van succeir els fets en cadena: començà el cicle terrorisme/repressió i ningú es quedà fòra de l'abast de lo u ni de lo atre. A finals de [[juny]] de [[1992]] M. Boudiaf fon assessinat.

A pesar de tot, [[Chadli]] decidí continuar en la democratisació i va anunciar eleccions llegislatives per a juny de [[1991]]. No obstant, la nova llei electoral va fer que al FIS li fora més difícil conseguir la victòria. Este apelà a la folga i a principi de juny de 1991 es van produir tumults que varen provocar la declaració de l'estat de siti. El govern [[Hamrouche]] va dimitir i el nou primer ministre, [[Ghozali]], ajornà les eleccions fins a decembre. Mils d'adeptes del FIS van ser arrestats, inclosos els dos líders més importants, [[Abassi Madani]] i [[Ali Benhadj]]. El 26 de decembre, en la primera volta de les eleccions, dels 430 disponibles, es cobriren 228, dels quals 189 eren del FIS. El FFS va obtindre 25 i a soles 15 el FLN. Ad açò li va succeir una forta polèmica entre partidaris i adversaris que continuara l'experiència democràtica. El 12 de giner de 1992, baix la pressió de l'eixèrcit, va dimitir el president Chadli i s'anulà la segona volta de les eleccions. L'eixèrcit, junt en el FLN, va instaurar un "Alt Consell d'Estat" format per cinc membres i presidit per una de les figures històriques més importants en la lluita per l'independència: [[Mohammed Boudiaf]], que vivia en l'exili en [[Marroc]] des de 1964. Es va dissoldre el FIS, els seus líders foren arrestats i es va declarar l'estat d'emergència. Llavors es van succeir els fets en cadena: començà el cicle terrorisme/repressió i ningú es quedà fòra de l'abast de lo u ni de lo atre. A finals de [[juny]] de [[1992]] M. Boudiaf fon assessinat.

=== Guerra Civil ===

=== Guerra Civil ===

L'APW té també un “president”, que és triat pels membres de l'assamblea.

L'APW té també un “president”, que és triat pels membres de l'assamblea.

Les divisions administratives han canviat diverses vegades des de l'independència de la nació. A l'agregar nous vilayats, la numeració de velles províncies s'ha mantingut, d'ací l'orde no-alfabètic. En la seua ordenació numèrica oficial, (des de 1983) es llisten actualment aixina: [[Image:Algeria wilayat.png|thumb|280px|Mapa de les províncies d'Algèria numerades d'acort a l'orde oficial.]]

Les divisions administratives han canviat diverses vegades des de l'independència de la nació. A l'agregar nous vilayats, la numeració de velles províncies s'ha mantengut, d'ací l'orde no-alfabètic. En la seua ordenació numèrica oficial, (des de 1983) es llisten actualment aixina: [[Image:Algeria wilayat.png|thumb|280px|Mapa de les províncies d'Algèria numerades d'acort a l'orde oficial.]]

{| border="0"

{| border="0"

|-----

|-----

== Economia ==

== Economia ==

Els seus principals recursos són [[petròleu]], [[gas]], [[ferro]], [[zinc]], [[plata]], [[coure]] i [[fosfat]]s. Un 25% de la població activa es dedica a l'agricultura i la peixca. L'economia va créixer un 6% l'any [[2005]]. La taxa de desocupació és del 17,1% (2005).

Els seus principals recursos són [[petròleu]], [[gas]], [[ferro]], [[zinc]], [[argent]], [[coure]] i [[fosfat]]s. Un 25% de la població activa es dedica a l'agricultura i la peixca. L'economia va créixer un 6% l'any [[2005]]. La taxa de desocupació és del 17,1% (2005).

Els combustibles fòssils són la principal font d'ingressos d'Algèria, representant aproximadament un 60% de les rendes de l'estat, un 30% del [[PIB]], i un 98% dels ingressos de l'exportació en [[2006]]. En la classificació dels països en majors reserves de petròleu, el país ocupa la posició número 14, almagasenant uns 11.800 millons de barrils de cru, pero es considera que la cantitat actual de les reserves és inclús superior. L'Administració d'Informació de l'Energia dels Estats Units informà en giner de [[2007]] que Algèria tenia unes reserves provades de 161,7 billons de peus cúbics de gas natural, l'octau país del món en majors reserves d'este combustible.<ref>{{cita web | título=Algeria Energy Data, Statistics and Analysis. | url=http://www.eia.doe.gov/emeu/cabs/Algeria/Background.Html | editorial=Energy Information Administration, Official Energy Statistics from the U.S. Government | fechaaceso=6-08-2007 }}</ref>

Els combustibles fòssils són la principal font d'ingressos d'Algèria, representant aproximadament un 60% de les rendes de l'estat, un 30% del [[PIB]], i un 98% dels ingressos de l'exportació en [[2006]]. En la classificació dels països en majors reserves de petròleu, el país ocupa la posició número 14, almagasenant uns 11.800 millons de barrils de cru, pero es considera que la cantitat actual de les reserves és inclús superior. L'Administració d'Informació de l'Energia dels Estats Units informà en giner de [[2007]] que Algèria tenia unes reserves provades de 161,7 billons de peus cúbics de gas natural, l'octau país del món en majors reserves d'este combustible.<ref>{{cita web | título=Algeria Energy Data, Statistics and Analysis. | url=http://www.eia.doe.gov/emeu/cabs/Algeria/Background.Html | editorial=Energy Information Administration, Official Energy Statistics from the U.S. Government | fechaaceso=6-08-2007 }}</ref>

Els indicadors econòmics i financers milloraren a mijan dels [[anys 1990]], degut en part a les reformes polítiques recolzades pel [[Fondo Monetari Internacional]], i una renegociació del deute extern en el [[Club de París]]. L'economia d'Algèria es va beneficiar en [[2000]] i [[2001]] de l'increment que va patir el preu del cru, i de l'ajustada política fiscal duta a terme pel govern, donant com a resultat un gran increment dels beneficis en el comerç, récorts elevats en els intercanvis comercials, i una reducció del deute. No obstant, els continus esforços del govern per diversificar l'economia, atraure les inversions, i aumentar el nivell de vida dels ciutadans van tindre poc èxit. En 2001, el govern firmà un tractat d'associació en l'[[Unió Europea]] que li supondria menors tarifes i que permetria aumentar el comerç. En març de [[2006]], [[Rússia]] acceptà perdonar 4.740 millons de dólars nortamericans de deute de l'época [[Unió Soviètica|soviètica]]<ref>{{cita web | título=BRTSIS. Brief on Russian defence, trade, security and energy. | url=http://www.brtsis.com/ | editorial=Russia Intel Brief | fechaaceso=6-08-2007 }}</ref> durant una visita del president [[Vladímir Putin]] al país, la primera que realisava un líder rus en mig sigle. En compensació, el president algerí Bouteflika va accedir a comprar avions de combat russos, defenses antiaèrees i atres armes per valor de 7.500 millons de dólars, segons l'agència russa [[Rosoboronexport]].<ref>{{cita web | título=La Russie efface la dette algérienne | url=http://www.rfi.fr/actufr/articles/075/article_42379.Aspe | editorial=RFI actualité | fechaaceso=6-08-2007}}</ref>

Els indicadors econòmics i financers milloraren a mijan dels [[anys 1990]], degut en part a les reformes polítiques recolzades pel [[Fondo Monetari Internacional]], i una renegociació del deute extern en el [[Club de París]]. L'economia d'Algèria es va beneficiar en [[2000]] i [[2001]] de l'increment que va patir el preu del cru, i de l'ajustada política fiscal duta a terme pel govern, donant com a resultat un gran increment dels beneficis en el comerç, récorts elevats en els intercanvis comercials, i una reducció del deute. No obstant, els continus esforços del govern per diversificar l'economia, atraure les inversions, i aumentar el nivell de vida dels ciutadans van tindre poc èxit. En 2001, el govern firmà un tractat d'associació en l'[[Unió Europea]] que li supondria menors tarifes i que permetria aumentar el comerç. En març de [[2006]], [[Rússia]] acceptà perdonar 4.740 millons de dólars nortamericans de deute de l'época [[Unió Soviètica|soviètica]]<ref>{{cita web | título=BRTSIS. Brief on Russian defence, trade, security and energy. | url=http://www.brtsis.com/ | editorial=Russia Intel Brief | fechaaceso=6-08-2007 }}</ref> durant una visita del president [[Vladímir Putin]] al país, la primera que realisava un líder rus en mig sigle. En compensació, el president algerí Bouteflika va accedir a comprar avions de combat russos, defenses antiaèrees i atres armes per valor de 7.500 millons de dólars, segons l'agència russa [[Rosoboronexport]].<ref>{{cita web | título=La Russie efface la dette algérienne | url=http://www.rfi.fr/actufr/articles/075/article_42379.Aspe | editorial=RFI actualité | fechaaceso=6-08-2007}}</ref>

Algèria va decidir en [[2006]] pagar el deute que tenia en el Club de París abans de lo que s'havia estipulat, i que ascendia a 8 mil millons de dólars. Açò reduí el deute extern d'Algèria a valors per davall de 5 mil millons de dólars a finals de 2006.

Algèria va decidir en [[2006]] pagar el deute que tenia en el Club de París abans de lo que s'havia estipulat, i que ascendia a 8 mil millons de dólars. Açò reduí el deute extern d'Algèria a valors per devall de 5 mil millons de dólars a finals de 2006.

=== Agricultura ===

=== Agricultura ===

Del milló de colons francesos que vivien en Algèria abans de l'independència, queden hui 576.000. Sumant tots els europeus i els seus descendents es calcula que formen el 18% de la població d'Algèria (6,5 millons de persones).

Del milló de colons francesos que vivien en Algèria abans de l'independència, queden hui 576.000. Sumant tots els europeus i els seus descendents es calcula que formen el 18% de la població d'Algèria (6,5 millons de persones).

En numeroses llars algerines n'hi han al manco dos televisors, un per a les dones i els menors d'edat (en canals que transmeten la seua producció en àrap), i un atre per als hòmens adults (en canals que transmeten la seua programació en francés). La llengua privilegiada en l'administració i la política algerina és l'àrap, en tant que la llengua més empleada per al comerç i la cultura és el francés (a pesar de la seua no oficialitat). El tamazigth sol ser marginat per l'Estat encara que producte de la pressió dels berebers per fi ha sigut reconegut com a llengua cooficial en Algèria.

En numeroses llars algerines n'hi han al manco dos televisors, un per a les dones i els menors d'edat (en canals que transmeten la seua producció en àrap), i un atre per als hòmens adults (en canals que transmeten la seua programació en francés). La llengua privilegiada en l'administració i la política algerina és l'àrap, en tant que la llengua més empleada per al comerç i la cultura és el francés (a pesar de la seua no oficialitat). El tamazigth sol ser marginat per l'Estat encara que producte de la pressió dels berebers per fi ha segut reconegut com a llengua cooficial en Algèria.

La mortalitat infantil és de 31,1 per mil i l'esperança de vida de 72,3 anys. Fòra de les ciutats més importants, l'atenció mèdica és rudimentària. La mija de fills per dona és de 2,38, una de les taxes més baixes del continent africà.<ref>L'estat del món 2008. Anuari econòmic geopolític mundial. Ed. Akal.</ref>

La mortalitat infantil és de 31,1 per mil i l'esperança de vida de 72,3 anys. Fòra de les ciutats més importants, l'atenció mèdica és rudimentària. La mija de fills per dona és de 2,38, una de les taxes més baixes del continent africà.<ref>L'estat del món 2008. Anuari econòmic geopolític mundial. Ed. Akal.</ref>

=== Llengües ===

=== Llengües ===

[[Image:Kabylia-3lingual sign.jpg|thumb|165px|right|Pancarta de Benvinguda multillingüe de la ciutat del ''Isser'' (''Boumerdes'') en [[idioma àrap|àrap]], [[llengua bereber|bereber]] ''([[tifinagh]])'', i [[Idioma francés|francés]].]]

[[Image:Kabylia-3lingual sign.jpg|thumb|165px|right|Pancarta de Benvinguda multillingüe de la ciutat del ''Isser'' (''Boumerdes'') en [[idioma àrap|àrap]], [[llengua bereber|bereber]] ''([[tifinagh]])'', i [[Idioma francés|francés]].]]

L'[[àrap clàssic]] és la [[llengua oficial]] del país, i des d'abril del 2002 el [[llengua bereber|bereber]] també és llengua nacional, despuix d'haver sigut un instrument de repressió contra la majoria bereber vinculada a Marroc pels seus orígens ètnics i la qual demanà l'independència del poder central algerí des de 1972.  En la vida diària, els algerins parlen un « àrap dialectal », o ''[[algerí|darija]] '', prou diferenciat de l'àrap clàssic en quant a vocabulari, sent prou semblant en sintaxis i gramaticalment. La darija ha conservat numeroses paraules i estructures berebers i té numerosos préstams del francés. El bereber s'expressa aixina mateix en diferents variants regionals: el [[cabili]] (taqbaylit) en [[Cabilia]], el [[chenoui]] en la montanya de Chenoua i el [[chaoui]] en les montanyes de l'Aures. Ademés també està el [[touareg]] en el [[Sàhara]], el [[mozabit]] en la [[Vall de M'Zab]] o el [[tashelhit]] en la frontera en [[Marroc]].

L'[[àrap clàssic]] és la [[llengua oficial]] del país, i des d'abril del 2002 el [[llengua bereber|bereber]] també és llengua nacional, despuix d'haver segut un instrument de repressió contra la majoria bereber vinculada a Marroc pels seus orígens ètnics i la qual demanà l'independència del poder central algerí des de 1972.  En la vida diària, els algerins parlen un « àrap dialectal », o ''[[algerí|darija]] '', prou diferenciat de l'àrap clàssic en quant a vocabulari, sent prou semblant en sintaxis i gramaticalment. La darija ha conservat numeroses paraules i estructures berebers i té numerosos préstams del francés. El bereber s'expressa aixina mateix en diferents variants regionals: el [[cabili]] (taqbaylit) en [[Cabilia]], el [[chenoui]] en la montanya de Chenoua i el [[chaoui]] en les montanyes de l'Aures. Ademés també està el [[touareg]] en el [[Sàhara]], el [[mozabit]] en la [[Vall de M'Zab]] o el [[tashelhit]] en la frontera en [[Marroc]].

Pel fet que els censos llingüístics, ètnics o religiosos estan prohibits en Algèria, no se sap en exactitut el número d'arabòfons i del restant d'idiomes.

Pel fet que els censos llingüístics, ètnics o religiosos estan prohibits en Algèria, no se sap en exactitut el número d'arabòfons i del restant d'idiomes.

* '''Per avió'''

* '''Per avió'''

Algèria conta en 234 aeroports, dels quals 15 són internacionals, pero només tres són operatius; la majoria d'ells tenen vols conectats només en ciutats de [[França]]. Des d'Hassi Messaoud ademés de vols a [[França]], [[British Airways]] oferix vols a [[Londres]].

Algèria conta en 234 aeroports, dels quals 15 són internacionals, pero a soles tres són operatius; la majoria d'ells tenen vols conectats a soles en ciutats de [[França]]. Des d'Hassi Messaoud ademés de vols a [[França]], [[British Airways]] oferix vols a [[Londres]].

** Des de [[Constantine]] en l'[[Aeroport Internacional Muhammad Boudiaf]] la companyia [[Air Algérie]] oferix vols a [[Basilea]] i a [[Ginebra (ciutat)|Ginebra]] en [[Suïssa]] i a [[París]], [[Marsella]], [[Lió]] i [[Mulhouse]] en [[França]]. Ademés, la companyia [[Aigle azur]] oferix llínies a [[França]] a (Lió, Marsella, Mulhouse, París-Orly). [[Turkish Airlines]] oferix vols a [[Estambul]]. Moltes companyies internacionals estan interessades en obrir nous vols en este aeroport en l'inauguració de la seua nova terminal en [[2007]].

** Des de [[Constantine]] en l'[[Aeroport Internacional Muhammad Boudiaf]] la companyia [[Air Algérie]] oferix vols a [[Basilea]] i a [[Ginebra (ciutat)|Ginebra]] en [[Suïssa]] i a [[París]], [[Marsella]], [[Lió]] i [[Mulhouse]] en [[França]]. Ademés, la companyia [[Aigle azur]] oferix llínies a [[França]] a (Lió, Marsella, Mulhouse, París-Orly). [[Turkish Airlines]] oferix vols a [[Estambul]]. Moltes companyies internacionals estan interessades en obrir nous vols en este aeroport en l'inauguració de la seua nova terminal en [[2007]].

** [[Alger]] l'Aeroport Internacional d'Houari Boumediene conta en diverses aerollínies internacionals i vols domèstics.

** [[Alger]] l'Aeroport Internacional d'Houari Boumediene conta en diverses aerollínies internacionals i vols domèstics.