106 814
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 61:
Llínea 61: − + Llínea 69:
Llínea 69: − + − + Llínea 81:
Llínea 81: − + Llínea 89:
Llínea 89: − + Llínea 99:
Llínea 99: − + Llínea 105:
Llínea 105: − + Llínea 111:
Llínea 111: − + Llínea 120:
Llínea 120: − + Llínea 130:
Llínea 130: − + − + Llínea 138:
Llínea 138: − + Llínea 144:
Llínea 144: − + Llínea 154:
Llínea 154: − + Llínea 164:
Llínea 164: − + Llínea 177:
Llínea 177: − + − + Llínea 188:
Llínea 188: − + Llínea 258:
Llínea 258: − + Llínea 265:
Llínea 265: − + Llínea 273:
Llínea 273: − + Llínea 282:
Llínea 282: − + Llínea 288:
Llínea 288: − + Llínea 297:
Llínea 297: − + Llínea 325:
Llínea 325: − + − + − + Llínea 347:
Llínea 347: − + Llínea 364:
Llínea 364: + + + + +
Text reemplaça - ' sigut ' a ' segut '
Algèria rep el seu nom de la seua capital i ciutat més important, [[Alger]].
Algèria rep el seu nom de la seua capital i ciutat més important, [[Alger]].
El nom d'Algèria ve del de la ciutat d'[[Alger]] i este de l'àrap Al-Yaza'ir (الجزائر), que significa «Les illes», en referència a uns illots situats en el port d'Alger i que formen part del seu espigó actual, havent sigut estés llavors per a designar a tot el país (ordenança de [[1842]]). En àrap el país i la seua capital reben el mateix nom.
El nom d'Algèria ve del de la ciutat d'[[Alger]] i este de l'àrap Al-Yaza'ir (الجزائر), que significa «Les illes», en referència a uns illots situats en el port d'Alger i que formen part del seu espigó actual, havent segut estés llavors per a designar a tot el país (ordenança de [[1842]]). En àrap el país i la seua capital reben el mateix nom.
Una segona explicació apuntaria que el nom ''Yazair'' estaria lligat a la dinastia bereber dels [[zirí]]s, del nom del seu fundador [[Bulugin ibn Ziri]] (de ''tiziri,'' "Clar de lluna" en bereber), qui fundà Alger i va regnar un temps en un territori considerable de l'Algèria actual. Els habitants de la ciutat d'Alger s'autodenominen tradicionalment ''Dziri'' o ''Dzayer'', i, d'atra banda, criden al seu país baix el nom d'El-Dzayer.
Una segona explicació apuntaria que el nom ''Yazair'' estaria lligat a la dinastia bereber dels [[zirí]]s, del nom del seu fundador [[Bulugin ibn Ziri]] (de ''tiziri,'' "Clar de lluna" en bereber), qui fundà Alger i va regnar un temps en un territori considerable de l'Algèria actual. Els habitants de la ciutat d'Alger s'autodenominen tradicionalment ''Dziri'' o ''Dzayer'', i, d'atra banda, criden al seu país baix el nom d'El-Dzayer.
== Història ==
== Història ==
El [[continent]] africà, la conca del [[Mediterràneu]], aixina com [[Europa]] i Orient han sigut elements indispensables per al devindre i enriquiment històric d'Algèria. Ademés, en l'extrem sur del país es pot visitar el museu natural més gran del món, en el que hi ha proves suficients per a testificar l'extraordinària riquea de l'història del país.
El [[continent]] africà, la conca del [[Mediterràneu]], aixina com [[Europa]] i Orient han segut elements indispensables per al devindre i enriquiment històric d'Algèria. Ademés, en l'extrem sur del país es pot visitar el museu natural més gran del món, en el que hi ha proves suficients per a testificar l'extraordinària riquea de l'història del país.
=== Prehistòria d'Algèria ===
=== Prehistòria d'Algèria ===
Hi ha jaciments arqueològics en Algèria, en els que s'han descobert recialles òssees d'homínits de fa 2 millons d'anys, segons les dades obtingudes per arqueomagnetisme. Els investigadors han trobat allí recialles d'[[Homo habilis]]. En l'extrem surest del país, el [[Tassili n'Ajjer|Parc Nacional del Tassili]] alberga la mostra de [[pintures rupestres]] més important del món. El parc ha sigut classificat Patrimoni Mundial per l'UNESCO, i és Reserva de l'Home i de la Biosfera des de [[1986]].
Hi ha jaciments arqueològics en Algèria, en els que s'han descobert recialles òssees d'homínits de fa 2 millons d'anys, segons les dades obtingudes per arqueomagnetisme. Els investigadors han trobat allí recialles d'[[Homo habilis]]. En l'extrem surest del país, el [[Tassili n'Ajjer|Parc Nacional del Tassili]] alberga la mostra de [[pintures rupestres]] més important del món. El parc ha segut classificat Patrimoni Mundial per la UNESCO, i és Reserva de l'Home i de la Biosfera des de [[1986]].
=== Antiguetat ===
=== Antiguetat ===
En el sigle III a. C., els romans denominen esta regió [[Numídia]], habitada pels berebers masilians i els maselins. Estos últims es van aliar en els cartaginesos en la [[Segona Guerra Púnica]], mentres que els primers, aliats dels romans i governats per [[Masinisa]], acabaren rebent tot el regne dels seus conquistadors.
En el sigle III a. C., els romans denominen esta regió [[Numídia]], habitada pels berebers masilians i els maselins. Estos últims es van aliar en els cartaginesos en la [[Segona Guerra Púnica]], mentres que els primers, aliats dels romans i governats per [[Masinisa]], acabaren rebent tot el regne dels seus conquistadors.
[[Image:800px-Timgad Trajan.jpg|thumb|200px|Ruïnes romanes de [[Thamugadi]] ([[Timgad]]) en l'Arc de [[Trajà]].]]A la mort de Masinisa en 148, [[Escipió l'Africà]] va dividir el regne entre els seus fills. En 113, Yugurta s'alçà contra els romans i va acabar derrotat, i després d'això Numídia fon governada per un rei vassall de Roma fins que, baix [[Dioclecià]], es convertí en una simple província de l'imperi i finalment va tornar a les mans dels berebers fins a l'invasió dels [[vàndals]] en 430.
[[Image:800px-Timgad Trajan.jpg|thumb|200px|Ruïnes romanes de [[Thamugadi]] ([[Timgad]]) en l'Arc de [[Trajà]].]]A la mort de Masinisa en 148, [[Escipió l'Africà]] va dividir el regne entre els seus fills. En 113, Yugurta s'alçà contra els romans i va acabar derrotat, i despuix d'això Numídia fon governada per un rei vassall de Roma fins que, baix [[Dioclecià]], es convertí en una simple província de l'imperi i finalment va tornar a les mans dels berebers fins a l'invasió dels [[vàndals]] en 430.
Els romans van deixar importants ciutats en el nort d'Algèria, entre les que destaquen [[Iol Caesarea]], [[Tipasa]] (Tipaza), on es troba una de les necròpolis més antigues del Mediterràneu, Cuicul, Calama, Thubursicu-Numidarum (Khemissa), Madaure, Thamugadi ([[Timgad]]), Diana Veteranorum, [[Theveste]] (Tébéssa) i [[Lambaesis]].
Els romans van deixar importants ciutats en el nort d'Algèria, entre les que destaquen [[Iol Caesarea]], [[Tipasa]] (Tipaza), on es troba una de les necròpolis més antigues del Mediterràneu, Cuicul, Calama, Thubursicu-Numidarum (Khemissa), Madaure, Thamugadi ([[Timgad]]), Diana Veteranorum, [[Theveste]] (Tébéssa) i [[Lambaesis]].
=== L'islamisació d'Algèria ===
=== L'islamisació d'Algèria ===
La caiguda de [[Antiga Roma|Roma]] després de l'invasió dels vàndals, i l'inestabilitat durant el periodo [[bizantí]] comportaren la reconstitució d'alguns dels principats berebers, que es van resistir a l'ocupació dels [[Califat dels Omeyes|Omeyes]] musulmans entre els anys [[670]] i [[708]].
La caiguda de [[Antiga Roma|Roma]] despuix de l'invasió dels vàndals, i l'inestabilitat durant el periodo [[bizantí]] comportaren la reconstitució d'alguns dels principats berebers, que es van resistir a l'ocupació dels [[Califat dels Omeyes|Omeyes]] musulmans entre els anys [[670]] i [[708]].
Els personages més coneguts d'este conflicte van ser el rei cristià Kusayla, que vencé a Sidi Ocba ibn Nafaa l'any [[689]], prop de Biskra, i la reina guerrera Dihya, cridada "la Kahena", que al davant dels berebers, va infligir, en la batalla de Meskiana de [[693]], una severa derrota en el cos expedicionari de l'emir Hassan Ibn en Noman, als que alluntarà fins a [[Trípoli (Líbia)|Trípoli]].
Els personages més coneguts d'este conflicte van ser el rei cristià Kusayla, que vencé a Sidi Ocba ibn Nafaa l'any [[689]], prop de Biskra, i la reina guerrera Dihya, cridada "la Kahena", que al davant dels berebers, va infligir, en la batalla de Meskiana de [[693]], una severa derrota en el cos expedicionari de l'emir Hassan Ibn en Noman, als que alluntarà fins a [[Trípoli (Líbia)|Trípoli]].
La primera part de la conquista musulmana d'Espanya fon conduïda per un contingent bereber compost casi en la seua totalitat per conversos, des del cap [[Táriq ibn Ziyad]], que va donar el seu nom al penyó de [[Gibraltar]] (جبل طارق,«Djebel Tariq»). Després de l'èxit de Tarik, el califa li va fer encadenar i va morir en el camí.
La primera part de la conquista musulmana d'Espanya fon conduïda per un contingent bereber compost casi en la seua totalitat per conversos, des del cap [[Táriq ibn Ziyad]], que va donar el seu nom al penyó de [[Gibraltar]] (جبل طارق,«Djebel Tariq»). Després de l'èxit de Tarik, el califa li va fer encadenar i va morir en el camí.
A principis del [[sigle VIII]], davant de la dominació omeya de tot el Magrib, diverses tribus berebers [[zeneta|zenetes]] escomençaren a unir-se entorn d'Abu Qurra i es rebelaren contra l'ocupació àrap. La seua lluita proseguirà davall diverses dinasties jariyís berebers en un conflicte que va durar prop d'un [[sigle]].
A principis del [[sigle VIII]], davant de la dominació omeya de tot el Magrib, diverses tribus berebers [[zeneta|zenetes]] escomençaren a unir-se entorn d'Abu Qurra i es rebelaren contra l'ocupació àrap. La seua lluita proseguirà devall diverses dinasties jariyís berebers en un conflicte que va durar prop d'un [[sigle]].
En el [[sigle X]], Ubayd Allah al-Mahdi fundà la dinastia [[fatimí]], en la baixa [[Cabilia]], on va trobar un eco favorable a les seues prèdiques milenaristes. Els fatimíes van establir la seua autoritat en Àfrica del nort entre [[909]] i [[1171]] i fundaren un califat dissident dels [[abasides]] de [[Bagdad]].
En el [[sigle X]], Ubayd Allah al-Mahdi fundà la dinastia [[fatimí]], en la baixa [[Cabilia]], on va trobar un eco favorable a les seues prèdiques milenaristes. Els fatimíes van establir la seua autoritat en Àfrica del nort entre [[909]] i [[1171]] i fundaren un califat dissident dels [[abasides]] de [[Bagdad]].
Este regne va estar marcat per numeroses revoltes jariyís ([[jariyisme]]), especialment la d'Abu Yazid encapçalant les tribus berebers en el [[944]], i que va infligir la més severa victòria contra l'armada fatimí, debilitada i vulnerable, prenent la ciutat de Kairouan. La revolta fon vençuda per Ziri ibn Brolleu, al front de les tribus Sanhadjes, que per salvar l'imperi va rebre el lloc de governador del Magrib central.
Este regne va estar marcat per numeroses revoltes jariyís ([[jariyisme]]), especialment la d'Abu Yazid encapçalant les tribus berebers en el [[944]], i que va infligir la més severa victòria contra l'armada fatimí, debilitada i vulnerable, prenent la ciutat de Kairouan. La revolta fon vençuda per Ziri ibn Brolleu, al front de les tribus Sanhadjes, que per salvar l'imperi va rebre el lloc de governador del Magrib central.
D'esta manera en el [[972]], quan els fatimís, després de l'adhesió egípcia, van tindre menys interés pel Magrib i fon el seu fill, Bologhine ibn Ziri, el qual va heretar el control d'[[Ifriqiya]]. Els [[zirís]] regnaran en el lloc uns dos sigles.
D'esta manera en el [[972]], quan els fatimís, despuix de l'adhesió egípcia, van tindre menys interés pel Magrib i fon el seu fill, Bologhine ibn Ziri, el qual va heretar el control d'[[Ifriqiya]]. Els [[zirís]] regnaran en el lloc uns dos sigles.
Hammad Ibn Bologhine, el seu fill, governà de forma independent als zirís, en el nort de l'actual Algèria, a partir de 1014, reconeixent com a califes llegítims als [[Califat abasí|abasides]] sunites de Bagdat, i fundant la dinastia hamadita. Els zirís també van reconéixer en [[1046]] als califes abasides mostrant obertament als [[fatimís]] el seu abandó del [[chiisme]].
Hammad Ibn Bologhine, el seu fill, governà de forma independent als zirís, en el nort de l'actual Algèria, a partir de 1014, reconeixent com a califes llegítims als [[Califat abasí|abasides]] sunites de Bagdat, i fundant la dinastia hamadita. Els zirís també van reconéixer en [[1046]] als califes abasides mostrant obertament als [[fatimís]] el seu abandó del [[chiisme]].
A partir de [[1048]], en els temps d'[[Ibn Jaldún]], algunes tribus àraps [[Banu Hilal|hilalianes]] del sur emigraren a l'Àfrica del nort i van ser enviats pel poder fatimí per a reprimir als zirides i hamadites. En onades successives van incórrer en algunes grans ciutats, que van saquejar i van destruir. En Algèria estes tribus del sur s'aliaren en algunes tribus locals. Estos dos regnes, pròspers en aquell moment, s'empobriran enormement a causa d'estes incursions. Els zirís canviaran la seu capital de [[Kairuán]] a Mahdia, els hamadites, d'al-quala (La Cala de Béni Hammad, actualment reconeguda com [[Patrimoni de l'Humanitat]] per l'[[UNESCO]]) a [[Bugia]].
A partir de [[1048]], en els temps d'[[Ibn Jaldún]], algunes tribus àraps [[Banu Hilal|hilalianes]] del sur emigraren a l'Àfrica del nort i van ser enviats pel poder fatimí per a reprimir als zirides i hamadites. En onades successives van incórrer en algunes grans ciutats, que van saquejar i van destruir. En Algèria estes tribus del sur s'aliaren en algunes tribus locals. Estos dos regnes, pròspers en aquell moment, s'empobriran enormement a causa d'estes incursions. Els zirís canviaran la seu capital de [[Kairuán]] a Mahdia, els hamadites, d'al-quala (La Cala de Béni Hammad, actualment reconeguda com [[Patrimoni de l'Humanitat]] per l'[[UNESCO]]) a [[Bugia]].
Algèria estava llavors baix el control dels [[almoràvits]] en una chicoteta regió de l'oest, baix els hamadites en el centre, i davall els zirís en l'est. En [[1152]], una nova dinastia bereber musulmana, els [[almohades]], venç definitivament als poders regnants, dirigits per [[Ibn Tumart|Muhammad ibn Tumart]], el seu cap espiritual, a qui succeïx [[Abd al-mumin]]. Els almohades van formar un dels imperis més poderosos del [[Mediterràneu]], unificant el Magrib i [[l'Àndalus]] fins a [[1269]]. A través de les grans ciutats del litoral ([[Bugia]], [[Annaba]], Alger...), es van obrir a l'occident cristià en qui mantingueren estrets intercanvis comercials.
Algèria estava llavors baix el control dels [[almoràvits]] en una chicoteta regió de l'oest, baix els hamadites en el centre, i devall els zirís en l'est. En [[1152]], una nova dinastia bereber musulmana, els [[almohades]], venç definitivament als poders regnants, dirigits per [[Ibn Tumart|Muhammad ibn Tumart]], el seu cap espiritual, a qui succeïx [[Abd al-mumin]]. Els almohades van formar un dels imperis més poderosos del [[Mediterràneu]], unificant el Magrib i [[l'Àndalus]] fins a [[1269]]. A través de les grans ciutats del litoral ([[Bugia]], [[Annaba]], Alger...), es van obrir a l'occident cristià en qui mantingueren estrets intercanvis comercials.
La caiguda dels almohades, marca un gir en les relacions en els països cristians del nort, que s'organisen per a la [[Reconquista]] mentres que el mit de l'invencibilitat musulmana s'afona. En el Magrib s'imponen unes dinasties [[zeneta|zenetes]], com els Merinides de [[Fes]] en l'actual Marroc, i els Abdelwadides de [[Tlemcen]] en l'Algèria actual. Els Hafsides es fan en Tunísia i l'est d'Algèria. Estes dinasties van ser pròsperes en el [[sigle XIII]] i [[sigle XIV|XIV]], pero van patir irremediablement la pressió de l'auge d'[[Espanya]] i [[Portugal]] cap al final del [[sigle XV]]. Minat llavors per lluites intestines per l'accés al tro, l'imperi almohade veu minvat el seu poder i els seus dominis es descomponen progressivament.
La caiguda dels almohades, marca un gir en les relacions en els països cristians del nort, que s'organisen per a la [[Reconquista]] mentres que el mit de l'invencibilitat musulmana s'afona. En el Magrib s'imponen unes dinasties [[zeneta|zenetes]], com els Merinides de [[Fes]] en l'actual Marroc, i els Abdelwadides de [[Tlemcen]] en l'Algèria actual. Els Hafsides es fan en Tunísia i l'est d'Algèria. Estes dinasties van ser pròsperes en el [[sigle XIII]] i [[sigle XIV|XIV]], pero van patir irremediablement la pressió de l'auge d'[[Espanya]] i [[Portugal]] cap al final del [[sigle XV]]. Minat llavors per lluites intestines per l'accés al tro, l'imperi almohade veu minvat el seu poder i els seus dominis es descomponen progressivament.
En [[juliol]] de [[1501]], molt abans dels espanyols, els portuguesos posaren en marcha una expedició per a tractar de prendre terra en la plaja dels Andalusos (Andalouses) en [[Orà (Algèria)|Orà]].
En [[juliol]] de [[1501]], molt abans dels espanyols, els portuguesos posaren en marcha una expedició per a tractar de prendre terra en la plaja dels Andalusos (Andalouses) en [[Orà (Algèria)|Orà]].
No fon sino fins a l'aterrament de Mers-el-Kebir en [[1505]], per a vore Espanya participar en la primera expedició contra Orà. La ciutat llavors tenia en torn a 25.000 habitants. Prenent la ciutat per l'eixèrcit del Cardenal Francisco Jiménez de Cisneros, encarregat per Pedro Navarro, va tindre lloc el [[17 de maig]] de [[1509]]. Després de l'ocupació del port de Mers-el-Kebir (1505), i la ciutat d'Orà (1509), la ciutat fon abandonada i, a continuació, totalment ocupada per tropes espanyoles. Des de 1509, el Cardenal Ximenes començà a construir sobre les ruïnes de la mesquita d'Ibn El Beitar l'església de Sant Lluís, que domina el núcleu antic en abdós costats.
No fon sino fins a l'aterrament de Mers-el-Kebir en [[1505]], per a vore Espanya participar en la primera expedició contra Orà. La ciutat llavors tenia en torn a 25.000 habitants. Prenent la ciutat per l'eixèrcit del Cardenal Francisco Jiménez de Cisneros, encarregat per Pedro Navarro, va tindre lloc el [[17 de maig]] de [[1509]]. Després de l'ocupació del port de Mers-el-Kebir (1505), i la ciutat d'Orà (1509), la ciutat fon abandonada i, a continuació, totalment ocupada per tropes espanyoles. Des de 1509, el Cardenal Ximenes començà a construir sobre les ruïnes de la mesquita d'Ibn El Beitar l'iglésia de Sant Lluís, que domina el núcleu antic en abdós costats.
En [[1554]], el governador Comte d'Alcaudet va fer una aliança en el sultà de Marroc Muhammad Cheikh-ECH contra els turcs, pero es van establir en Alger, i conseguí mantindre la presència espanyola.
En [[1554]], el governador Comte d'Alcaudet va fer una aliança en el sultà de Marroc Muhammad Cheikh-ECH contra els turcs, pero es van establir en Alger, i conseguí mantindre la presència espanyola.
En [[1563]], El senyor Bazán de Silva i Álvarez, marqués de Santa Cruz, construïx en la cima del pic Aïdour d'Orà la fortalea de Santa Cruz. En [[1568]], El senyor Juan d'Àustria visità Mers-el-Kebir i Orà.
En [[1563]], El senyor Bazán de Silva i Álvarez, marqués de Santa Cruz, construïx en la cima del pic Aïdour d'Orà la fortalea de Santa Cruz. En [[1568]], El senyor Juan d'Àustria visità Mers-el-Kebir i Orà.
Els Judeus d'Orà no van tindre vida fàcil en els espanyols, considerats com a enemics de la religió. Els Judeus que viuen en L'Aín Ravin i Blanco van ser expulsats d'Orà pels espanyols des de [[1669]] i van haver d'anar-se'n a viure a la muntanya de La Cornisa Superior (Misserghin).
Els Judeus d'Orà no van tindre vida fàcil en els espanyols, considerats com a enemics de la religió. Els Judeus que viuen en L'Aín Ravin i Blanco van ser expulsats d'Orà pels espanyols des de [[1669]] i van haver d'anar-se'n a viure a la montanya de La Cornisa Superior (Misserghin).
A pesar d'estes fortificacions, la ciutat fon objecte d'incessants atacs als peus de les muralles. En [[1701]], El Rozalcazar o Bordj Lahmar o Chateau Neuf, fon considerat la més gran de les fortificacions de la ciutat d'Orà. Aixina, en [[1707]], Moulay Ismail, sultà de Marroc que tractaren d'obligar a la defensa, va vore al seu eixèrcit delmat. La ciutat, per tant, continua creixent: és necessari per a estalviar espai i l'aire més allà de les parets. En [[1770]], Orà és una ciutat de 532 cases i 42 edificis, en una població de 2.317 i 2.821 deportats burguesos que participen en el lliure comerç. En el marc del rei espanyol, Carles III, els partidaris de la conservació de la ciutat i el seu abandó s'enfronten. Entre 1780 i 1783, el ministre Floridablanca propon al seu homòlec anglés el canvi d'Orà per Gibraltar.
A pesar d'estes fortificacions, la ciutat fon objecte d'incessants atacs als peus de les muralles. En [[1701]], El Rozalcazar o Bordj Lahmar o Chateau Neuf, fon considerat la més gran de les fortificacions de la ciutat d'Orà. Aixina, en [[1707]], Moulay Ismail, sultà de Marroc que tractaren d'obligar a la defensa, va vore al seu eixèrcit delmat. La ciutat, per tant, contínua creixent: és necessari per a estalviar espai i l'aire més allà de les parets. En [[1770]], Orà és una ciutat de 532 cases i 42 edificis, en una població de 2.317 i 2.821 deportats burguesos que participen en el lliure comerç. En el marc del rei espanyol, Carles III, els partidaris de la conservació de la ciutat i el seu abandó s'enfronten. Entre 1780 i 1783, el ministre Floridablanca propon al seu homòlec anglés el canvi d'Orà per Gibraltar.
En [[1510]], Fernando el Catòlic pren Alger. Ben Salem Toumi Cap de la tribu Beni Mezghenna, busca l'ajuda dels turcs.
En [[1510]], Fernando el Catòlic pren Alger. Ben Salem Toumi Cap de la tribu Beni Mezghenna, busca l'ajuda dels turcs.
=== Colonisació francesa (1830-1962) ===
=== Colonisació francesa (1830-1962) ===
A partir de [[1830]] [[França]] establí progressivament una important colònia en este territori que va arribar a tindre l'estatut de departament de França fins que, després de la denominada [[Guerra d'Independència d'Algèria|Guerra d'Algèria]], va obtindre la seua independència en [[1962]].
A partir de [[1830]] [[França]] establí progressivament una important colònia en este territori que va arribar a tindre l'estatut de departament de França fins que, despuix de la denominada [[Guerra d'Independència d'Algèria|Guerra d'Algèria]], va obtindre la seua independència en [[1962]].
Els successos de la guerra de l'independència són narrats, en un estil semidocumental i sense concessions, en la película La batalla d'Alger ([[1965]]) de [[Gillo Pontecorvo]], la qual obtingué el Lleó d'Or del Festival de Venècia en [[1966]].
Els successos de la guerra de l'independència són narrats, en un estil semidocumental i sense concessions, en la película La batalla d'Alger ([[1965]]) de [[Gillo Pontecorvo]], la qual obtingué el Lleó d'Or del Festival de Venècia en [[1966]].
=== Panorama històric 1962-1992 ===
=== Panorama històric 1962-1992 ===
Algèria va obtindre l'independència el [[5 de juliol]] de [[1962]], després d'una sagnant guerra de lliberació que va durar huit anys. Prop d'un milló d'europeus abandonaren el país, i en això el país va perdre a la majoria dels administradors, empresaris i tècnics. El 70 % de la població es trobava sense treball, pero existia un profunt sentiment de solidaritat nacional.
Algèria va obtindre l'independència el [[5 de juliol]] de [[1962]], despuix d'una sagnant guerra de lliberació que va durar huit anys. Prop d'un milló d'europeus abandonaren el país, i en això el país va perdre a la majoria dels administradors, empresaris i tècnics. El 70 % de la població es trobava sense treball, pero existia un profunt sentiment de solidaritat nacional.
==== [[Ben Bella]] (1962-1965) ====
==== [[Ben Bella]] (1962-1965) ====
El colp d'Estat va fer que l'eixèrcit es fera en el poder. Un consell revolucionari format per 26 oficials es convertí en l'orgue suprem baix la direcció de Boumedienne, qui va assumir les funcions de president i de primer ministre. Va governar en mà de ferro, va sacrificar el benestar social i la democràcia a fi d'uns objectius econòmics a llarc determini i va situar al país en la via del socialisme nacionaliste.
El colp d'Estat va fer que l'eixèrcit es fera en el poder. Un consell revolucionari format per 26 oficials es convertí en l'orgue suprem baix la direcció de Boumedienne, qui va assumir les funcions de president i de primer ministre. Va governar en mà de ferro, va sacrificar el benestar social i la democràcia a fi d'uns objectius econòmics a llarc determini i va situar al país en la via del socialisme nacionaliste.
En [[1976]], després d'un ampli debat nacional, es decidí parar més atenció a les condicions de vida de la població així com a organisar les eleccions. Boumedienne, únic candidat, ixqué triat president; en l'Assamblea Nacional tots els diputats pertanyien al [[FLN]], pero dit partit distava molt de tindre acceptació. L'eixèrcit es va situar en el centre del poder. A la mort de Boumedienne, en [[1978]], el 70 % de la població tenia menys de 25 anys. Tots sabien que l'indústria no bastaria per a donar ocupació a totes estes persones i que cap reforma havia pogut detindre la baixada dels ingressos procedents de l'agricultura. Es va formar el caldo de cultiu per als gérmens de la crisis.
En [[1976]], despuix d'un ampli debat nacional, es decidí parar més atenció a les condicions de vida de la població aixina com a organisar les eleccions. Boumedienne, únic candidat, ixqué triat president; en l'Assamblea Nacional tots els diputats pertanyien al [[FLN]], pero dit partit distava molt de tindre acceptació. L'eixèrcit es va situar en el centre del poder. A la mort de Boumedienne, en [[1978]], el 70 % de la població tenia menys de 25 anys. Tots sabien que l'indústria no bastaria per a donar ocupació a totes estes persones i que cap reforma havia pogut detindre la baixada dels ingressos procedents de l'agricultura. Es va formar el caldo de cultiu per als gérmens de la crisis.
==== [[Chadli Banjedid]] (1978-92) ====
==== [[Chadli Banjedid]] (1978-92) ====
En [[juny]] de 1990 van tindre lloc les eleccions municipals i provincials. El [[FFS]], que en numerosos adeptes entre les [[Cabiles]], aixina com atres partits protestaren pel modo en que s'havien organisat les eleccions i decidiren boicotejar-les. Davant de la reducció de les possibilitats d'elecció, els electors van votar massivament en contra del [[FLN]] i el [[FIS]] va obtindre el 52,42% dels vots.
En [[juny]] de 1990 van tindre lloc les eleccions municipals i provincials. El [[FFS]], que en numerosos adeptes entre les [[Cabiles]], aixina com atres partits protestaren pel modo en que s'havien organisat les eleccions i decidiren boicotejar-les. Davant de la reducció de les possibilitats d'elecció, els electors van votar massivament en contra del [[FLN]] i el [[FIS]] va obtindre el 52,42% dels vots.
A pesar de tot, [[Chadli]] decidí continuar en la democratisació i va anunciar eleccions llegislatives per a juny de [[1991]]. No obstant, la nova llei electoral va fer que al FIS li fora més difícil conseguir la victòria. Este apelà a la folga i a principi de juny de 1991 es van produir tumults que varen provocar la declaració de l'estat de siti. El govern [[Hamrouche]] va dimitir i el nou primer ministre, [[Ghozali]], ajornà les eleccions fins a decembre. Mils d'adeptes del FIS van ser arrestats, inclosos els dos líders més importants, [[Abassi Madani]] i [[Ali Benhadj]]. El 26 de decembre, en la primera volta de les eleccions, dels 430 disponibles, es cobriren 228, dels quals 189 eren del FIS. El FFS va obtindre 25 i només 15 el FLN. Ad açò li va succeir una forta polèmica entre partidaris i adversaris que continuara l'experiència democràtica. El 12 de giner de 1992, baix la pressió de l'eixèrcit, va dimitir el president Chadli i s'anulà la segona volta de les eleccions. L'eixèrcit, junt en el FLN, va instaurar un "Alt Consell d'Estat" format per cinc membres i presidit per una de les figures històriques més importants en la lluita per l'independència: [[Mohammed Boudiaf]], que vivia en l'exili en [[Marroc]] des de 1964. Es va dissoldre el FIS, els seus líders foren arrestats i es va declarar l'estat d'emergència. Llavors es van succeir els fets en cadena: començà el cicle terrorisme/repressió i ningú es quedà fòra de l'abast de lo u ni de lo atre. A finals de [[juny]] de [[1992]] M. Boudiaf fon assessinat.
A pesar de tot, [[Chadli]] decidí continuar en la democratisació i va anunciar eleccions llegislatives per a juny de [[1991]]. No obstant, la nova llei electoral va fer que al FIS li fora més difícil conseguir la victòria. Este apelà a la folga i a principi de juny de 1991 es van produir tumults que varen provocar la declaració de l'estat de siti. El govern [[Hamrouche]] va dimitir i el nou primer ministre, [[Ghozali]], ajornà les eleccions fins a decembre. Mils d'adeptes del FIS van ser arrestats, inclosos els dos líders més importants, [[Abassi Madani]] i [[Ali Benhadj]]. El 26 de decembre, en la primera volta de les eleccions, dels 430 disponibles, es cobriren 228, dels quals 189 eren del FIS. El FFS va obtindre 25 i a soles 15 el FLN. Ad açò li va succeir una forta polèmica entre partidaris i adversaris que continuara l'experiència democràtica. El 12 de giner de 1992, baix la pressió de l'eixèrcit, va dimitir el president Chadli i s'anulà la segona volta de les eleccions. L'eixèrcit, junt en el FLN, va instaurar un "Alt Consell d'Estat" format per cinc membres i presidit per una de les figures històriques més importants en la lluita per l'independència: [[Mohammed Boudiaf]], que vivia en l'exili en [[Marroc]] des de 1964. Es va dissoldre el FIS, els seus líders foren arrestats i es va declarar l'estat d'emergència. Llavors es van succeir els fets en cadena: començà el cicle terrorisme/repressió i ningú es quedà fòra de l'abast de lo u ni de lo atre. A finals de [[juny]] de [[1992]] M. Boudiaf fon assessinat.
=== Guerra Civil ===
=== Guerra Civil ===
La política d'Algèria pren lloc en una [[república]] [[presidencialisme|presidencial]], a través de la qual el [[president d'Algèria]] és el [[cap d'Estat]] i el [[cap de govern]].
La política d'Algèria pren lloc en una [[república]] [[presidencialisme|presidencial]], a través de la qual el [[president d'Algèria]] és el [[cap d'Estat]] i el [[cap de govern]].
=== Veja també ===
=== Vore també ===
* [[Eleccions des de la implantació del pluripartidisme (1989)]]
* [[Eleccions des de l'implantació del pluripartidisme (1989)]]
* [[Partits polítics d'Algèria]]
* [[Partits polítics d'Algèria]]
L'APW té també un “president”, que és triat pels membres de l'assamblea.
L'APW té també un “president”, que és triat pels membres de l'assamblea.
Les divisions administratives han canviat diverses vegades des de l'independència de la nació. A l'agregar nous vilayats, la numeració de velles províncies s'ha mantingut, d'ací l'orde no-alfabètic. En la seua ordenació numèrica oficial, (des de 1983) es llisten actualment aixina: [[Image:Algeria wilayat.png|thumb|280px|Mapa de les províncies d'Algèria numerades d'acort a l'orde oficial.]]
Les divisions administratives han canviat diverses vegades des de l'independència de la nació. A l'agregar nous vilayats, la numeració de velles províncies s'ha mantengut, d'ací l'orde no-alfabètic. En la seua ordenació numèrica oficial, (des de 1983) es llisten actualment aixina: [[Image:Algeria wilayat.png|thumb|280px|Mapa de les províncies d'Algèria numerades d'acort a l'orde oficial.]]
{| border="0"
{| border="0"
|-----
|-----
== Economia ==
== Economia ==
Els seus principals recursos són [[petròleu]], [[gas]], [[ferro]], [[zinc]], [[plata]], [[coure]] i [[fosfat]]s. Un 25% de la població activa es dedica a l'agricultura i la peixca. L'economia va créixer un 6% l'any [[2005]]. La taxa de desocupació és del 17,1% (2005).
Els seus principals recursos són [[petròleu]], [[gas]], [[ferro]], [[zinc]], [[argent]], [[coure]] i [[fosfat]]s. Un 25% de la població activa es dedica a l'agricultura i la peixca. L'economia va créixer un 6% l'any [[2005]]. La taxa de desocupació és del 17,1% (2005).
Els combustibles fòssils són la principal font d'ingressos d'Algèria, representant aproximadament un 60% de les rendes de l'estat, un 30% del [[PIB]], i un 98% dels ingressos de l'exportació en [[2006]]. En la classificació dels països en majors reserves de petròleu, el país ocupa la posició número 14, almagasenant uns 11.800 millons de barrils de cru, pero es considera que la cantitat actual de les reserves és inclús superior. L'Administració d'Informació de l'Energia dels Estats Units informà en giner de [[2007]] que Algèria tenia unes reserves provades de 161,7 billons de peus cúbics de gas natural, l'octau país del món en majors reserves d'este combustible.<ref>{{cita web | título=Algeria Energy Data, Statistics and Analysis. | url=http://www.eia.doe.gov/emeu/cabs/Algeria/Background.Html | editorial=Energy Information Administration, Official Energy Statistics from the U.S. Government | fechaaceso=6-08-2007 }}</ref>
Els combustibles fòssils són la principal font d'ingressos d'Algèria, representant aproximadament un 60% de les rendes de l'estat, un 30% del [[PIB]], i un 98% dels ingressos de l'exportació en [[2006]]. En la classificació dels països en majors reserves de petròleu, el país ocupa la posició número 14, almagasenant uns 11.800 millons de barrils de cru, pero es considera que la cantitat actual de les reserves és inclús superior. L'Administració d'Informació de l'Energia dels Estats Units informà en giner de [[2007]] que Algèria tenia unes reserves provades de 161,7 billons de peus cúbics de gas natural, l'octau país del món en majors reserves d'este combustible.<ref>{{cita web | título=Algeria Energy Data, Statistics and Analysis. | url=http://www.eia.doe.gov/emeu/cabs/Algeria/Background.Html | editorial=Energy Information Administration, Official Energy Statistics from the U.S. Government | fechaaceso=6-08-2007 }}</ref>
Els indicadors econòmics i financers milloraren a mijan dels [[anys 1990]], degut en part a les reformes polítiques recolzades pel [[Fondo Monetari Internacional]], i una renegociació del deute extern en el [[Club de París]]. L'economia d'Algèria es va beneficiar en [[2000]] i [[2001]] de l'increment que va patir el preu del cru, i de l'ajustada política fiscal duta a terme pel govern, donant com a resultat un gran increment dels beneficis en el comerç, récorts elevats en els intercanvis comercials, i una reducció del deute. No obstant, els continus esforços del govern per diversificar l'economia, atraure les inversions, i aumentar el nivell de vida dels ciutadans van tindre poc èxit. En 2001, el govern firmà un tractat d'associació en l'[[Unió Europea]] que li supondria menors tarifes i que permetria aumentar el comerç. En març de [[2006]], [[Rússia]] acceptà perdonar 4.740 millons de dólars nortamericans de deute de l'época [[Unió Soviètica|soviètica]]<ref>{{cita web | título=BRTSIS. Brief on Russian defence, trade, security and energy. | url=http://www.brtsis.com/ | editorial=Russia Intel Brief | fechaaceso=6-08-2007 }}</ref> durant una visita del president [[Vladímir Putin]] al país, la primera que realisava un líder rus en mig sigle. En compensació, el president algerí Bouteflika va accedir a comprar avions de combat russos, defenses antiaèrees i atres armes per valor de 7.500 millons de dólars, segons l'agència russa [[Rosoboronexport]].<ref>{{cita web | título=La Russie efface la dette algérienne | url=http://www.rfi.fr/actufr/articles/075/article_42379.Aspe | editorial=RFI actualité | fechaaceso=6-08-2007}}</ref>
Els indicadors econòmics i financers milloraren a mijan dels [[anys 1990]], degut en part a les reformes polítiques recolzades pel [[Fondo Monetari Internacional]], i una renegociació del deute extern en el [[Club de París]]. L'economia d'Algèria es va beneficiar en [[2000]] i [[2001]] de l'increment que va patir el preu del cru, i de l'ajustada política fiscal duta a terme pel govern, donant com a resultat un gran increment dels beneficis en el comerç, récorts elevats en els intercanvis comercials, i una reducció del deute. No obstant, els continus esforços del govern per diversificar l'economia, atraure les inversions, i aumentar el nivell de vida dels ciutadans van tindre poc èxit. En 2001, el govern firmà un tractat d'associació en l'[[Unió Europea]] que li supondria menors tarifes i que permetria aumentar el comerç. En març de [[2006]], [[Rússia]] acceptà perdonar 4.740 millons de dólars nortamericans de deute de l'época [[Unió Soviètica|soviètica]]<ref>{{cita web | título=BRTSIS. Brief on Russian defence, trade, security and energy. | url=http://www.brtsis.com/ | editorial=Russia Intel Brief | fechaaceso=6-08-2007 }}</ref> durant una visita del president [[Vladímir Putin]] al país, la primera que realisava un líder rus en mig sigle. En compensació, el president algerí Bouteflika va accedir a comprar avions de combat russos, defenses antiaèrees i atres armes per valor de 7.500 millons de dólars, segons l'agència russa [[Rosoboronexport]].<ref>{{cita web | título=La Russie efface la dette algérienne | url=http://www.rfi.fr/actufr/articles/075/article_42379.Aspe | editorial=RFI actualité | fechaaceso=6-08-2007}}</ref>
Algèria va decidir en [[2006]] pagar el deute que tenia en el Club de París abans de lo que s'havia estipulat, i que ascendia a 8 mil millons de dólars. Açò reduí el deute extern d'Algèria a valors per davall de 5 mil millons de dólars a finals de 2006.
Algèria va decidir en [[2006]] pagar el deute que tenia en el Club de París abans de lo que s'havia estipulat, i que ascendia a 8 mil millons de dólars. Açò reduí el deute extern d'Algèria a valors per devall de 5 mil millons de dólars a finals de 2006.
=== Agricultura ===
=== Agricultura ===
A mijan [[sigle XIX]] es van cultivar grans cantitats de [[cotó]] coincidint en la [[Guerra Civil Nortamericana]], pero la seua indústria patí un retrocés. A principis del [[sigle XX]] es van fer esforços per a reprendre el cultiu d'esta planta. Una chicoteta cantitat de cotó es cultiva en els oasis del sur. Es produïxen grans cantitats d'una fibra vegetal, feta dels fulls de [[palmera nana]]. Atres cultius importants són les [[olivera|oliveres]]s i el [[tabac]].
A mijan [[sigle XIX]] es van cultivar grans cantitats de [[cotó]] coincidint en la [[Guerra Civil Nortamericana]], pero la seua indústria patí un retrocés. A principis del [[sigle XX]] es van fer esforços per a reprendre el cultiu d'esta planta. Una chicoteta cantitat de cotó es cultiva en els oasis del sur. Es produïxen grans cantitats d'una fibra vegetal, feta dels fulls de [[palmera nana]]. Atres cultius importants són les [[olivera|oliveres]]s i el [[tabac]].
Per al cultiu de cereals s'utilisen més de 30.000 km2. La zona del [[Tell]] és la de major extensió de cultiu de cereals. Durant l'época d'ocupació francesa, la seua productivitat es va vore incrementada substancialment gràcies als [[Pou artesià|pous artesians]]. Els principals cereals són el [[blat]], l'[[ordi]] i la [[avena sativa]]. S'exporten una gran varietat de frutes i verdures, especialment [[cítrics]], així com també [[figa|figues]], [[dàtil]]s, [[Stipa tenacissima|fibra d'espart]] i [[suro]]. Algèria és el major mercat d'Àfrica d'avena sativa.
Per al cultiu de cereals s'utilisen més de 30.000 km2. La zona del [[Tell]] és la de major extensió de cultiu de cereals. Durant l'época d'ocupació francesa, la seua productivitat es va vore incrementada substancialment gràcies als [[Pou artesià|pous artesians]]. Els principals cereals són el [[blat]], l'[[ordi]] i la [[avena sativa]]. S'exporten una gran varietat de frutes i verdures, especialment [[cítrics]], aixina com també [[figa|figues]], [[dàtil]]s, [[Stipa tenacissima|fibra d'espart]] i [[suro]]. Algèria és el major mercat d'Àfrica d'avena sativa.
== Demografia ==
== Demografia ==
Del milló de colons francesos que vivien en Algèria abans de l'independència, queden hui 576.000. Sumant tots els europeus i els seus descendents es calcula que formen el 18% de la població d'Algèria (6,5 millons de persones).
Del milló de colons francesos que vivien en Algèria abans de l'independència, queden hui 576.000. Sumant tots els europeus i els seus descendents es calcula que formen el 18% de la població d'Algèria (6,5 millons de persones).
En numeroses llars algerines n'hi han al manco dos televisors, un per a les dones i els menors d'edat (en canals que transmeten la seua producció en àrap), i un atre per als hòmens adults (en canals que transmeten la seua programació en francés). La llengua privilegiada en l'administració i la política algerina és l'àrap, en tant que la llengua més empleada per al comerç i la cultura és el francés (a pesar de la seua no oficialitat). El tamazigth sol ser marginat per l'Estat encara que producte de la pressió dels berebers per fi ha sigut reconegut com a llengua cooficial en Algèria.
En numeroses llars algerines n'hi han al manco dos televisors, un per a les dones i els menors d'edat (en canals que transmeten la seua producció en àrap), i un atre per als hòmens adults (en canals que transmeten la seua programació en francés). La llengua privilegiada en l'administració i la política algerina és l'àrap, en tant que la llengua més empleada per al comerç i la cultura és el francés (a pesar de la seua no oficialitat). El tamazigth sol ser marginat per l'Estat encara que producte de la pressió dels berebers per fi ha segut reconegut com a llengua cooficial en Algèria.
La mortalitat infantil és de 31,1 per mil i l'esperança de vida de 72,3 anys. Fòra de les ciutats més importants, l'atenció mèdica és rudimentària. La mija de fills per dona és de 2,38, una de les taxes més baixes del continent africà.<ref>L'estat del món 2008. Anuari econòmic geopolític mundial. Ed. Akal.</ref>
La mortalitat infantil és de 31,1 per mil i l'esperança de vida de 72,3 anys. Fòra de les ciutats més importants, l'atenció mèdica és rudimentària. La mija de fills per dona és de 2,38, una de les taxes més baixes del continent africà.<ref>L'estat del món 2008. Anuari econòmic geopolític mundial. Ed. Akal.</ref>
'''Religió'''
'''Religió'''
El 99% de la població és musulmana [[sunita]], el 1% és catòlica i una chicoteta minoria judeua (500 en tot el país) que viuen en Algèria, principalment en [[Alger]], restant de la gran població judeua anterior a la creació d'[[Israel]] que fugí o fon expulsada després de l'independència.
El 99% de la població és musulmana [[sunita]], el 1% és catòlica i una chicoteta minoria judeua (500 en tot el país) que viuen en Algèria, principalment en [[Alger]], restant de la gran població judeua anterior a la creació d'[[Israel]] que fugí o fon expulsada despuix de l'independència.
== Cultura ==
== Cultura ==
=== Llengües ===
=== Llengües ===
[[Image:Kabylia-3lingual sign.jpg|thumb|165px|right|Pancarta de Benvinguda multillingüe de la ciutat del ''Isser'' (''Boumerdes'') en [[idioma àrap|àrap]], [[llengua bereber|bereber]] ''([[tifinagh]])'', i [[Idioma francés|francés]].]]
[[Image:Kabylia-3lingual sign.jpg|thumb|165px|right|Pancarta de Benvinguda multillingüe de la ciutat del ''Isser'' (''Boumerdes'') en [[idioma àrap|àrap]], [[llengua bereber|bereber]] ''([[tifinagh]])'', i [[Idioma francés|francés]].]]
L'[[àrap clàssic]] és la [[llengua oficial]] del país, i des d'abril del 2002 el [[llengua bereber|bereber]] també és llengua nacional, després d'haver sigut un instrument de repressió contra la majoria bereber vinculada a Marroc pels seus orígens ètnics i la qual demanà l'independència del poder central algerí des de 1972. En la vida diària, els algerins parlen un « àrap dialectal », o ''[[algerí|darija]] '', prou diferenciat de l'àrap clàssic en quant a vocabulari, sent prou semblant en sintaxis i gramaticalment. La darija ha conservat numeroses paraules i estructures berebers i té numerosos préstams del francés. El bereber s'expressa així mateix en diferents variants regionals: el [[cabili]] (taqbaylit) en [[Cabilia]], el [[chenoui]] en la montanya de Chenoua i el [[chaoui]] en les montanyes de l'Aures. Ademés també està el [[touareg]] en el [[Sàhara]], el [[mozabit]] en la [[Vall de M'Zab]] o el [[tashelhit]] en la frontera en [[Marroc]].
L'[[àrap clàssic]] és la [[llengua oficial]] del país, i des d'abril del 2002 el [[llengua bereber|bereber]] també és llengua nacional, despuix d'haver segut un instrument de repressió contra la majoria bereber vinculada a Marroc pels seus orígens ètnics i la qual demanà l'independència del poder central algerí des de 1972. En la vida diària, els algerins parlen un « àrap dialectal », o ''[[algerí|darija]] '', prou diferenciat de l'àrap clàssic en quant a vocabulari, sent prou semblant en sintaxis i gramaticalment. La darija ha conservat numeroses paraules i estructures berebers i té numerosos préstams del francés. El bereber s'expressa aixina mateix en diferents variants regionals: el [[cabili]] (taqbaylit) en [[Cabilia]], el [[chenoui]] en la montanya de Chenoua i el [[chaoui]] en les montanyes de l'Aures. Ademés també està el [[touareg]] en el [[Sàhara]], el [[mozabit]] en la [[Vall de M'Zab]] o el [[tashelhit]] en la frontera en [[Marroc]].
Pel fet que els censos llingüístics, ètnics o religiosos estan prohibits en Algèria, no se sap en exactitut el número d'arabòfons i del restant d'idiomes.
Pel fet que els censos llingüístics, ètnics o religiosos estan prohibits en Algèria, no se sap en exactitut el número d'arabòfons i del restant d'idiomes.
* '''Per avió'''
* '''Per avió'''
Algèria conta en 234 aeroports, dels quals 15 són internacionals, pero només tres són operatius; la majoria d'ells tenen vols conectats només en ciutats de [[França]]. Des d'Hassi Messaoud ademés de vols a [[França]], [[British Airways]] oferix vols a [[Londres]].
Algèria conta en 234 aeroports, dels quals 15 són internacionals, pero a soles tres són operatius; la majoria d'ells tenen vols conectats a soles en ciutats de [[França]]. Des d'Hassi Messaoud ademés de vols a [[França]], [[British Airways]] oferix vols a [[Londres]].
** Des de [[Constantine]] en l'[[Aeroport Internacional Muhammad Boudiaf]] la companyia [[Air Algérie]] oferix vols a [[Basilea]] i a [[Ginebra (ciutat)|Ginebra]] en [[Suïssa]] i a [[París]], [[Marsella]], [[Lió]] i [[Mulhouse]] en [[França]]. Ademés, la companyia [[Aigle azur]] oferix llínies a [[França]] a (Lió, Marsella, Mulhouse, París-Orly). [[Turkish Airlines]] oferix vols a [[Estambul]]. Moltes companyies internacionals estan interessades en obrir nous vols en este aeroport en l'inauguració de la seua nova terminal en [[2007]].
** Des de [[Constantine]] en l'[[Aeroport Internacional Muhammad Boudiaf]] la companyia [[Air Algérie]] oferix vols a [[Basilea]] i a [[Ginebra (ciutat)|Ginebra]] en [[Suïssa]] i a [[París]], [[Marsella]], [[Lió]] i [[Mulhouse]] en [[França]]. Ademés, la companyia [[Aigle azur]] oferix llínies a [[França]] a (Lió, Marsella, Mulhouse, París-Orly). [[Turkish Airlines]] oferix vols a [[Estambul]]. Moltes companyies internacionals estan interessades en obrir nous vols en este aeroport en l'inauguració de la seua nova terminal en [[2007]].
** [[Alger]] l'Aeroport Internacional d'Houari Boumediene conta en diverses aerollínies internacionals i vols domèstics.
** [[Alger]] l'Aeroport Internacional d'Houari Boumediene conta en diverses aerollínies internacionals i vols domèstics.
L'aeroport d'[[Alger]] és un dels aeroports més moderns de tota la regió després dels tres majors aeroports de Marroc. Fon inaugurat en abril del 2006 i conta en un Duty Free i varietat de botigues, menjars ràpides, restaurants, aparcament en capacitat de 9.000 interlocutòries i atres servicis.
L'aeroport d'[[Alger]] és un dels aeroports més moderns de tota la regió despuix dels tres majors aeroports de Marroc. Fon inaugurat en abril del 2006 i conta en un Duty Free i varietat de botigues, menjars ràpides, restaurants, aparcament en capacitat de 9.000 interlocutòries i atres servicis.
Les companyies aérees internacionals que volen a Algèria són Aigle Azur, Air France, Air Níger, [[Alitalia]], Astraeus, Hahn Air, [[British Airways]], EgyptAir, [[Ibèria L.A.E.|Iberia]], [[Deutsche Lufthansa|Lufthansa]], Libyan Airways, Qatar Airways, Royal Air Maroc, Saudita Arabian Airlines, Syrian Arab Airlines, Tunisair, Turkish Airlines, [[Spanair]], IBERWORLD i pròximament Air Canadà, Air China, Air Nostrum, China Southern Airlines i Etihad Airways.
Les companyies aérees internacionals que volen a Algèria són Aigle Azur, Air France, Air Níger, [[Alitalia]], Astraeus, Hahn Air, [[British Airways]], EgyptAir, [[Ibèria L.A.E.|Iberia]], [[Deutsche Lufthansa|Lufthansa]], Libyan Airways, Qatar Airways, Royal Air Maroc, Saudita Arabian Airlines, Syrian Arab Airlines, Tunisair, Turkish Airlines, [[Spanair]], IBERWORLD i pròximament Air Canadà, Air China, Air Nostrum, China Southern Airlines i Etihad Airways.
En [[2007]], l'Aeroport Houari Boumediene fon qualificat com el quint aeroport més modern d'Àfrica després dels de Johannesburc, Marràqueix, Casablanca i Agadir i el tercer més gran.
En [[2007]], l'Aeroport Houari Boumediene fon qualificat com el quint aeroport més modern d'Àfrica despuix dels de Johannesburc, Marràqueix, Casablanca i Agadir i el tercer més gran.
En [[novembre]] del 2007, s'inaugurà la nova terminal 2, per a vols domèstics, fon considerada la terminal de vols domèstics més moderna d'Àfrica.
En [[novembre]] del 2007, s'inaugurà la nova terminal 2, per a vols domèstics, fon considerada la terminal de vols domèstics més moderna d'Àfrica.
Egsa (empresa que està a càrrec dels aeroports d'Algèria), en 2008 inaugurarà noves terminals en uns quants aeroports algerians, entre ells l'aeroport d'Annabe, Constantine, Ghardaia, Hassi Messaoud, Orà, Tlemcen i etc.{{demostrar}}
Egsa (empresa que està a càrrec dels aeroports d'Algèria), en 2008 inaugurarà noves terminals en uns quants aeroports algerians, entre ells l'aeroport d'Annabe, Constantine, Ghardaia, Hassi Messaoud, Orà, Tlemcen i etc.{{demostrar}}
També es pot viajar per carretera o en tren. Per al 2009, Algèria en 200 trens moderns de fabricació espanyola que operaran rutes en el país.
També es pot viajar per carretera o en tren. Per al 2009, Algèria en 200 trens moderns de fabricació espanyola que operaran rutes en el país.
== Veja també ==
== Vore també ==
* [[Alger]] la nova capital per al país.
* [[Alger]] la nova capital per al país.
* [[Partits polítics a Algèria]]
* [[Partits polítics a Algèria]]
* [http://www.algerie-architecture.Com Art i arquitectura d'Algèria.]
* [http://www.algerie-architecture.Com Art i arquitectura d'Algèria.]
* [http://www.fao.org/countryprofiles/index.asp?lang=es&iso3=DZA&subj=1&paia= Perfils de països de la FAO: Algèria]
* [http://www.fao.org/countryprofiles/index.asp?lang=es&iso3=DZA&subj=1&paia= Perfils de països de la FAO: Algèria]
{{Països d'Àfrica}}
{{Traduït de|es|Argelia}}
{{Traduït de|es|Argelia}}
[[Categoria:Algèria]]
[[Categoria:Països]]
[[Categoria:Països d'Àfrica]]
[[Categoria:Països d'Àfrica]]