78 812
edicions
Canvis
Text reemplaça - 'cridada' a 'nomenada'
| membre_de = [[ONU]], [[Unió Africana|UA]], [[OPEP]], [[Lliga d'Estats Àraps]]
| membre_de = [[ONU]], [[Unió Africana|UA]], [[OPEP]], [[Lliga d'Estats Àraps]]
| nota1 = ¹ Se parlen també [[llengües berebers]] i el [[Idioma francés|francés]].
| nota1 = ¹ Se parlen també [[llengües berebers]] i el [[Idioma francés|francés]].
}}
}}
La '''República Algerina Democràtica i Popular''' o '''Algèria'''<ref>{{Països RACV}}</ref>, és un país del nort d'[[Àfrica]] pertanyent al [[Magrib]]. Sent el segon país en superfície d'Àfrica, llimita en el [[Mar Mediterràneu]] al nort, [[Tunis]] al nordest, [[Líbia]] a l'est, [[Níger]] al surest, [[Mali]] i [[Mauritània]] al suroest, i [[Marroc]] i el [[Sàhara Occidental]] a l'oest.
La '''República Algerina Democràtica i Popular''' o '''Algèria''', és un país del nort d'[[Àfrica]] pertanyent al [[Magrib]]. Sent el segon país en superfície d'Àfrica, llimita en el [[Mar Mediterràneu]] al nort, [[Tunis]] al nordest, [[Líbia]] a l'est, [[Níger]] al surest, [[Malí]] i [[Mauritània]] al suroest, i [[Marroc]] i el [[Sàhara Occidental]] a l'oest.
Constitucionalment es definix com a país [[món àrap|àrap]], [[Ètnia bereber|bereber]] (amazigh) i [[musulmà]]. És membre de l'[[Unió Africana]] i de la [[Lliga Àrap]] des de pràcticament la seua independència, i va contribuir a la creació de l'[[Unió del Magrib Àrap]] (UMA) en l'any [[1988]].
Constitucionalment es definix com a país [[món àrap|àrap]], [[Ètnia bereber|bereber]] (amazigh) i [[musulmà]]. És membre de l'[[Unió Africana]] i de la [[Lliga Àrap]] des de pràcticament la seua independència, i va contribuir a la creació de l'[[Unió del Magrib Àrap]] (UMA) en l'any [[1988]].
=== Antiguetat ===
=== Antiguetat ===
[[File:Tombeau de la Chrétienne.JPG|thumb|200px|Mausoleu bereber de Medghasen, cridat el Medracen, en [[Batna]].]]Algèria ha estat habitada pels berebers des de fa més de deu mil anys. Els berebers van construir els primers monuments de l'Antiguetat, dels que encara queden numerosos vestigis. En l'últim milenari a. C., alçaren uns quants mausoleus importants entre els que destaca el [[Medracen]], en la província de [[Batna]], en el noroest del país. Des de l'any 1000 a. C. hi ha constància que mantenien relacions comercials en els fenicis (cartaginesos), que havien establit colònies en la costa, i en els egipcis.
[[File:Tombeau de la Chrétienne.JPG|thumb|200px|Mausoleu bereber de Medghasen, nomenat el Medracen, en [[Batna]].]]Algèria ha estat habitada pels berebers des de fa més de deu mil anys. Els berebers van construir els primers monuments de l'Antiguetat, dels que encara queden numerosos vestigis. En l'últim milenari a. C., alçaren uns quants mausoleus importants entre els que destaca el [[Medracen]], en la província de [[Batna]], en el noroest del país. Des de l'any 1000 a. C. hi ha constància que mantenien relacions comercials en els fenicis (cartaginesos), que havien establit colònies en la costa, i en els egipcis.
En el sigle III a. C., els romans denominen esta regió [[Numídia]], habitada pels berebers masilians i els maselins. Estos últims es van aliar en els cartaginesos en la [[Segona Guerra Púnica]], mentres que els primers, aliats dels romans i governats per [[Masinisa]], acabaren rebent tot el regne dels seus conquistadors.
En el sigle III a. C., els romans denominen esta regió [[Numídia]], habitada pels berebers masilians i els maselins. Estos últims es van aliar en els cartaginesos en la [[Segona Guerra Púnica]], mentres que els primers, aliats dels romans i governats per [[Masinisa]], acabaren rebent tot el regne dels seus conquistadors.
La caiguda de [[Antiga Roma|Roma]] despuix de l'invasió dels vàndals, i l'inestabilitat durant el periodo [[bizantí]] comportaren la reconstitució d'alguns dels principats berebers, que es van resistir a l'ocupació dels [[Califat dels Omeyes|Omeyes]] musulmans entre els anys [[670]] i [[708]].
La caiguda de [[Antiga Roma|Roma]] despuix de l'invasió dels vàndals, i l'inestabilitat durant el periodo [[bizantí]] comportaren la reconstitució d'alguns dels principats berebers, que es van resistir a l'ocupació dels [[Califat dels Omeyes|Omeyes]] musulmans entre els anys [[670]] i [[708]].
Els personages més coneguts d'este conflicte van ser el rei cristià Kusayla, que vencé a Sidi Ocba ibn Nafaa l'any [[689]], prop de Biskra, i la reina guerrera Dihya, cridada "la Kahena", que al davant dels berebers, va infligir, en la batalla de Meskiana de [[693]], una severa derrota en el cos expedicionari de l'emir Hassan Ibn en Noman, als que alluntarà fins a [[Trípoli (Líbia)|Trípoli]].
Els personages més coneguts d'este conflicte van ser el rei cristià Kusayla, que vencé a Sidi Ocba ibn Nafaa l'any [[689]], prop de Biskra, i la reina guerrera Dihya, nomenada "la Kahena", que al davant dels berebers, va infligir, en la batalla de Meskiana de [[693]], una severa derrota en el cos expedicionari de l'emir Hassan Ibn en Noman, als que alluntarà fins a [[Trípoli (Líbia)|Trípoli]].
Despuix de la conquista musulmana, els ciutadans del territori adoptaran la religió islàmica (per a protegir-se contra els atacs dels nómades) i progressivament adquiriran la llengua àrap. [[Llengües berebers|Bereber]], [[fenici]], [[llatí]], [[Idioma àrap|àrap]], [[Idioma espanyol|espanyol]], [[turc]], [[Idioma francés|francés]]: la mescla de llengües, el "mestiçage llingüístic", és intens, donant lloc a l'àrap algerí (i a l'àrap magribí en general) que es manté fins als nostres dies. La llengua bereber també ha sobrevixcut fins a l'actualitat.
Despuix de la conquista musulmana, els ciutadans del territori adoptaran la religió islàmica (per a protegir-se contra els atacs dels nómades) i progressivament adquiriran la llengua àrap. [[Llengües berebers|Bereber]], [[fenici]], [[llatí]], [[Idioma àrap|àrap]], [[Idioma espanyol|espanyol]], [[turc]], [[Idioma francés|francés]]: la mescla de llengües, el "mestiçage llingüístic", és intens, donant lloc a l'àrap algerí (i a l'àrap magribí en general) que es manté fins als nostres dies. La llengua bereber també ha sobrevixcut fins a l'actualitat.
=== La presència espanyola ===
=== La presència espanyola ===
En [[juliol]] de [[1501]], molt abans dels espanyols, els portuguesos posaren en marcha una expedició per a tractar de prendre terra en la plaja dels Andalusos (Andalouses) en [[Orà (Algèria)|Orà]].
En [[juliol]] de [[1501]], molt abans dels espanyols, els portuguesos posaren en marcha una expedició per a tractar de prendre terra en la plaja dels Andalusos (Andalouses) en [[Orà|Orà]].
No fon sino fins a l'aterrament de Mers-el-Kebir en [[1505]], per a vore Espanya participar en la primera expedició contra Orà. La ciutat llavors tenia en torn a 25.000 habitants. Prenent la ciutat per l'eixèrcit del Cardenal Francisco Jiménez de Cisneros, encarregat per Pedro Navarro, va tindre lloc el [[17 de maig]] de [[1509]]. Despuix de l'ocupació del port de Mers-el-Kebir (1505), i la ciutat d'Orà (1509), la ciutat fon abandonada i, a continuació, totalment ocupada per tropes espanyoles. Des de 1509, el Cardenal Ximenes començà a construir sobre les ruïnes de la mesquita d'Ibn El Beitar l'iglésia de Sant Lluís, que domina el núcleu antic en abdós costats.
No fon sino fins a l'aterrament de Mers-el-Kebir en [[1505]], per a vore Espanya participar en la primera expedició contra Orà. La ciutat llavors tenia en torn a 25.000 habitants. Prenent la ciutat per l'eixèrcit del Cardenal Francisco Jiménez de Cisneros, encarregat per Pedro Navarro, va tindre lloc el [[17 de maig]] de [[1509]]. Despuix de l'ocupació del port de Mers-el-Kebir (1505), i la ciutat d'Orà (1509), la ciutat fon abandonada i, a continuació, totalment ocupada per tropes espanyoles. Des de 1509, el Cardenal Ximenes començà a construir sobre les ruïnes de la mesquita d'Ibn El Beitar l'iglésia de Sant Lluís, que domina el núcleu antic en abdós costats.
'''Llímits''':
'''Llímits''':
* Total: 6.343 quilómetros
* Total: 6.343 quilómetros
* Països de la frontera: [[Líbia]] (982 quilómetros), [[Malí]] (1.376 quilómetros), [[Mauritània]] (463 quilómetros), [[Marroc]] (1.559 quilómetros), [[Níger]] (956 quilómetros), [[Tunis]] (965 quilómetros), [[Sàhara Occidental]] (42 quilómetros).
* Països de la frontera: [[Líbia]] (982 quilómetros), [[Mali]] (1.376 quilómetros), [[Mauritània]] (463 quilómetros), [[Marroc]] (1.559 quilómetros), [[Níger]] (956 quilómetros), [[Tunis]] (965 quilómetros), [[Sàhara Occidental]] (42 quilómetros).
La part septentrional d'Algèria és un gran altiplà allargat, en la que es formen numeroses depressions, llimitades per altes vores montanyoses al nort i sur. Les montanyes de l'atles s'estenen al nort del país i estan formades per dos cordilleres de plegament: la septentrional, nomenada Atles del Tell, i la meridional, nomenada Atles Saharià. Entre les dos queda l'altiplà o altiplà interior. Al sur de l'Atles Saharià comença el desert del [[Sàhara]], que ocupa la major part del país i presenta un relleu molt variat, per la presència d'antigues montanyes, molt treballades per erosió eòlica. Des del litoral a l'interior n'hi ha que distinguir: les chicotetes planes costeres, molt reduïdes per la proximitat de les montanyes al [[Mediterràneu]], entre les que destaquen la Mitidja (Alger), la vall del baix Chéliff, i les conques d'Orà, Skikda i Annaba; el Tell; els Alts Altiplans, en les seues depressions, cobertes en part de llacs salats; l'Atles Saharià; i la zona desèrtica.
La part septentrional d'Algèria és un gran altiplà allargat, en la que es formen numeroses depressions, llimitades per altes vores montanyoses al nort i sur. Les montanyes de l'atles s'estenen al nort del país i estan formades per dos cordilleres de plegament: la septentrional, nomenada Atles del Tell, i la meridional, nomenada Atles Saharià. Entre les dos queda l'altiplà o altiplà interior. Al sur de l'Atles Saharià comença el desert del [[Sàhara]], que ocupa la major part del país i presenta un relleu molt variat, per la presència d'antigues montanyes, molt treballades per erosió eòlica. Des del litoral a l'interior n'hi ha que distinguir: les chicotetes planes costeres, molt reduïdes per la proximitat de les montanyes al [[Mediterràneu]], entre les que destaquen la Mitidja (Alger), la vall del baix Chéliff, i les conques d'Orà, Skikda i Annaba; el Tell; els Alts Altiplans, en les seues depressions, cobertes en part de llacs salats; l'Atles Saharià; i la zona desèrtica.
== Turisme ==
== Turisme ==
[[File:Timgad Trajan.jpg|thumb|250 px|Ruïnes romanes de [[Timgad]], nomenades [[Patrimoni de la Humanitat]] per la [[UNESCO]].]]
[[File:Timgad Trajan.jpg|thumb|250 px|Ruïnes romanes de [[Timgad]], nomenades [[Patrimoni de l'Humanitat]] per la [[UNESCO]].]]
[[File:Tassili ladies.jpg|thumb|250px|Pintures rupestres de [[Tassili n'Ajjer]], [[Patrimoni de l'Humanitat]] des de [[1982]].]]
[[File:Tassili ladies.jpg|thumb|250px|Pintures rupestres de [[Tassili n'Ajjer]], [[Patrimoni de l'Humanitat]] des de [[1982]].]]
Algèria és un país per a ser visitat en qualsevol época de l'any. En l'estiu es pot fruir d'unes plages boniques i cristalines. En l'hivern es pot fruir de les montanyes plenes de neu de la ciutat de [[Kabyle]].
Algèria és un país per a ser visitat en qualsevol época de l'any. En l'estiu es pot fruir d'unes plages boniques i cristalines. En l'hivern es pot fruir de les montanyes plenes de neu de la ciutat de [[Kabyle]].
* '''Per ferry'''
* '''Per ferry'''
** [[Espanya]]: Hi ha moltes rutes des d'Espanya sobretot des de:
** [[Espanya]]: Hi ha moltes rutes des d'Espanya sobretot des de:
*** [[Alacant]]: que oferix viages diaris a [[Orà (Algèria)|Orà]] en [[Transmediterrànea]] o en [[Enmtv]]. També n'hi han rutes semanals a [[Alger]].
*** [[Alacant]]: que oferix viages diaris a [[Orà|Orà]] en [[Transmediterrànea]] o en [[Enmtv]]. També n'hi han rutes semanals a [[Alger]].
*** [[Barcelona]]: a [[Orà (Algèria)|Orà]] i [[Alger]].
*** [[Barcelona]]: a [[Orà|Orà]] i [[Alger]].
*** [[Almeria]]: a [[Ghazaouet]] en [[Transmediterrànea]]. És la llínea més ràpida en espera que s'òbriga noves rutes als ports de l'est algerí.
*** [[Almeria]]: a [[Ghazaouet]] en [[Transmediterrànea]]. És la llínea més ràpida en espera que s'òbriga noves rutes als ports de l'est algerí.
** [[França]]: Des de:
** [[França]]: Des de:
*** [[Marsella]]: Hi han llínies diàries a casi tots els ports algerins [[Skikda]], [[Annaba]], [[Bejaia]], [[Jijel]], [[Alger]], [[Orà (Algèria)|Orà]] en [[Sncm]] i [[Enmtv]]
*** [[Marsella]]: Hi han llínies diàries a casi tots els ports algerins [[Skikda]], [[Annaba]], [[Bejaia]], [[Jijel]], [[Alger]], [[Orà|Orà]] en [[Sncm]] i [[Enmtv]]
*** [[-se't]]: Hi han llínies a [[Alger]] i [[Orà (Algèria)|Orà]].
*** [[-se't]]: Hi han llínies a [[Alger]] i [[Orà|Orà]].
** [[Itàlia]]: Hi ha llínea des de [[Nàpols]] a [[Annaba]] i [[Alger]].
** [[Itàlia]]: Hi ha llínea des de [[Nàpols]] a [[Annaba]] i [[Alger]].
== Referències ==
== Referències ==
{{listaref}}
{{listaref}}
{{Traduït de|es|Argelia}}
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Algeria}}
* [http://www.el-mouradia.dz El Mouradia: lloc oficial de la presidència] (en francés i àrap)
* [http://www.el-mouradia.dz El Mouradia: lloc oficial de la presidència] (en francés i àrap)
* [http://www.apn-dz.Org/apn/english/index.Htm Assamblea Nacional del Poble] lloc oficial del parlament (en anglés)
* [http://www.apn-dz.Org/apn/english/index.Htm Assamblea Nacional del Poble] lloc oficial del parlament (en anglés)
{{Països d'Àfrica}}
{{Països d'Àfrica}}
[[Categoria:Països]]
[[Categoria:Països]]
[[Categoria:Països d'Àfrica]]
[[Categoria:Països d'Àfrica]]
[[Categoria:Algèria]]