Canvis

|superfície = 13,2 km²

|superfície = 13,2 km²

|altitut = 204 msnm

|altitut = 204 msnm

|població = 503 hab.

|població = 471 hab.

|densitat = 38,11 hab./km²

|densitat = 35,68 hab./km²

|gentilici = Algarí/ina     

|gentilici = Algarí/ina     

|llengua = [[Valencià]]

|llengua = [[Valencià]]

Municipi situat entre la [[Serra d'Espadà]] i la [[Serra Calderona]], en les riberes del riu [[Palància]]. La superfície del terme és irregular, prou montanyosa en zones planes en les riberes del Palància. Les altures principals son: ''Castellet'' (371 m), ''la Solana'' (337 m), ''Picayo'' (385 m) i Racó de Mateu (422 m). El Palància creua el terme per la seua part central, de nortoest a surest; per l'esquerra fluix la rambla d'Assuévar i per la dreta la rambla d'Arruïnes que servix de llímit entre Algar de Palància i el terme d'Alfara de la Baronia. El clima és mediterràneu. El poble s'alça junt a la banda dreta del Palància, en un chicotet alturó

Municipi situat entre la [[Serra d'Espadà]] i la [[Serra Calderona]], en les riberes del riu [[Palància]]. La superfície del terme és irregular, prou montanyosa en zones planes en les riberes del Palància. Les altures principals son: ''Castellet'' (371 m), ''la Solana'' (337 m), ''Picayo'' (385 m) i Racó de Mateu (422 m). El Palància creua el terme per la seua part central, de nortoest a surest; per l'esquerra fluix la rambla d'Assuévar i per la dreta la rambla d'Arruïnes que servix de llímit entre Algar de Palància i el terme d'Alfara de la Baronia. El clima és mediterràneu. El poble s'alça junt a la banda dreta del Palància, en un chicotet alturó

S'accedix a esta localitat, des de [[Valéncia]], a través de l'A-23 i prenent després la CV-327. Atre trayecte més cómodo és utilisar l'A-23 i pendre en l'eixida 18 la [[N-225]].

S'accedix a esta localitat, des de [[Valéncia]], a través de l'A-23 i prenent despuix la CV-327. Atre trayecte més cómodo és utilisar l'A-23 i pendre en l'eixida 18 la [[N-225]].

=== Localitats llimítrofs ===

=== Localitats llimítrofs ===

== Història ==

== Història ==

D'orige àrap, fon reconquistada en l'any [[1238]], pertanyent a l'[[Orde de la Mercé]] i mantenint la seua població morisca fins a l'[[expulsió dels moriscs]] en [[1609]], per lo que quedà pràcticament despoblada. En [[1610]] es novament repoblada per cristians.  

D'orige àrap, fon reconquistada en l'any [[1238]], pertanyent a l'[[Orde de la Mercé]] i mantenint la seua població morisca fins a l'[[expulsió dels moriscs]] en l'any [[1609]], per lo que quedà pràcticament despoblada. En l'any [[1610]] es novament repoblada per cristians.

== Administració ==

== Administració ==

|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica

|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica

![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2008]]  

![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2008]] !! [[2017]] 

|-

|-

| align=center| 395 || align=center| 396 || align=center| 397 || align=center| 413  || align=center| 416 || align=center| 428 || align=center| 422 || align=center| 450 || align=center| 568

| align=center| 395 || align=center| 396 || align=center| 397 || align=center| 413  || align=center| 416 || align=center| 428 || align=center| 422 || align=center| 450 || align=center| 568 || align=center| 471

|}

|}

245 [[Hectàrea|Ha.]] del terme son de propietat comunal, cobertes de pins i mont baix; s'utilisen per a pastura d'hivern. La ganaderia és de caràcter domèstic. La [[garrofera]] ocupa la major part del secà, seguits per les [[oliva|oliveres]], [[raïm|ceps]] [[armelers]] i [[cereal]]s.

245 [[Hectàrea|Ha.]] del terme son de propietat comunal, cobertes de pins i mont baix; s'utilisen per a pastura d'hivern. La ganaderia és de caràcter domèstic. La [[garrofera]] ocupa la major part del secà, seguits per les [[oliva|oliveres]], [[raïm|ceps]] [[armelers]] i [[cereal]]s.

La superfície del regadiu compren els següents cultius: [[tarongers]], [[llima|llimeres]], [[cirera|cirerers]] i excelents [[nyispro]]s.

La superfície del regadiu comprén els següents cultius: [[tarongers]], [[llima|llimeres]], [[cirera|cirerers]] i excelents [[nyispro]]s.

Existien una fàbrica de farines i atra d'algeps. Ara, també existixen una de pallets i atra d'escayoles.

Existien una fàbrica de farines i atra d'algeps. Ara, també existixen una de pallets i atra d'escayoles.

== Monuments ==

== Monuments ==

*'''Iglésia Parroquial'''. D'estil barroc, data del [[segle XVIII]] i està dedicada a la Verge de la Mercé.  

 

*'''Iglésia Parroquial'''. D'estil barroc, data del [[sigle XVIII]] i està dedicada a la Verge de la Mercé.

== Llocs d'interés ==

== Llocs d'interés ==

*'''Assut de l'Algar'''. D'on pren aigües del [[Palància]] la Sequia Major de [[Sagunt]]; la seua construcció data dels segles XIII al XIV.

*'''Assut de l'Algar'''. D'on pren aigües del [[Palància]] la Sequia Major de [[Sagunt]]; la seua construcció data dels sigles XIII al XIV.

== Festes locals ==

== Festes locals ==

*'''Sant Antoni Abat'''. Se celebra el 17 de giner.

*'''Sant Antoni Abat'''. Se celebra el [[17 de giner]].

*'''''Huitava'''''. En la tercera semana d'agost té lloc esta festa de la qual el major exponent son els bous al carrer.

*'''''Huitava'''''. En la tercera semana d'agost té lloc esta festa de la qual el major exponent son els bous al carrer.

*'''Festes Patronals'''. Se celebren en honor de la Verge de la Mercé i a Sant Pere Nolasco a partir del 21 de setembre.

*'''Festes Patronals'''. Se celebren en honor de la Verge de la Mercé i a Sant Pere Nolasco a partir del [[21 de setembre]].

 

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

*[http://www.ive.es Institut Valencià d'Estadística]

*[http://www.ive.es Institut Valencià d'Estadística]