Canvis

{{Infobox pobles

{{Infobox pobles

|image_país = [[Image: Localisació_d'Algemesí_respecte_de_la_Comunitat_Valenciana.png‎|95px]]  

|image_país = [[File:Localització d'Algemesí respecte del País Valencià.png    |175px]]  

|image_província = [[Image: Localisació_d'Algemesí_respecte_de_la_Ribera_Alta.png‎|160px]]  

|image_província = [[File:Localització d'Algemesí respecte de la Ribera Alta.png|170px]]  

|nom =  Algemesí

|nom =  Algemesí

|image_escut = [[Image: Escut_d'Algemesí.png‎|90px]]  

|image_escut = [[File:Coat of Arms of Algemesí.svg|90px]]  

|país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]

|país = [[File:Bandera de España.svg|20px]] [[Espanya]]

|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]

|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]

|província = [[Província de Valéncia]]

|província = [[Província de Valéncia]]

|superfície = 41,5 km²

|superfície = 41,5 km²

|altitut = 17 msnm

|altitut = 17 msnm

|població = 27.272 hab.

|població = 27.305 hab. ([[2022]])

|densitat = 657,16 hab./km²

|densitat = 662,92 hab./km²

|gentilici =  Algemesinenc/a     

|gentilici =  Algemesinenc/a     

|llengua = [[Valencià]]

|llengua = [[Valencià]]

|còdic_postal = 46680

|còdic_postal = 46680

|festes = Última semana de setembre  

|festes = Última semana de setembre  

|alcalde = Vicent Ramón García Mont ([[PPCV]])  

|alcalde = José Javier Sanchis Bretones ([[PPCV]])  

|uep = [http://www.algemesi.es  Web Oficial d'Algemesí]

|web = [https://www.algemesi.es  Web Oficial d'Algemesí]

|notes =  

|notes =  

}}

}}

== Geografia ==

== Geografia ==

El riu [[Magre]], afluent del [[Xúquer]], abraça el casc urbà  i confluïx en aquell dins del terme, en el parage natural municipal de la ''Chopera'', l'únic parc natural pertanyent a Algemesí, ya que el resto del terme és una enorme estora verda dedicada al cultiu del taronger, arròs, albercoquers, etc. En l'extrem nordest del terme municipal, concretament en la partida del Barranc, està situada la Reserva del [[samaruc]] (chicotet peix autòcton valencià), superfície de 11.800 m² que abans s'utilisava per al cultiu de l'arròs i ara, per estar inclosa en el [[Parc Natural de l'Albufera]], se dedica a la recuperació d'esta espècie que se troba en perill d'extinció. També se treballa en flora i fauna autòctona que necessita protecció com per eixemple el ''fartet'', el ''mossegadoret'', el ''pechinot'', la ''gamba camaró'', la ''gamba gavacha'', etc.  

El riu [[Magre]], afluent del [[Xúquer]], abraça el núcleu urbà  i confluïx en aquell dins del terme, en el parage natural municipal de la ''Chopera'', l'únic parc natural pertanyent a Algemesí, ya que lo restant del terme és una enorme estora verda dedicada al cultiu del taronger, arròs, albercoquers, etc. En l'extrem nordest del terme municipal, concretament en la partida del Barranc, està situada la Reserva del [[samaruc]] (chicotet peix autòcton valencià), superfície de 11.800 m² que abans s'utilisava per al cultiu de l'[[arròs]] i ara, per estar inclosa en el [[Parc Natural de l'Albufera]], se dedica a la recuperació d'esta espècie que se troba en perill d'extinció. També se treballa en flora i fauna autòctona que necessita protecció com per eixemple el ''fartet'', el ''mossegadoret'', el ''pechinot'', la ''gamba camaró'', la ''gamba gavacha'', etc.  

El clima és [[clima mediterràneu]]; estius calorosos en temperatures que oscilen entre 30º i 38º, en tormentes estivals a finals d'agost, hiverns suaus que varien entre 14º i 4º, en primavera d'hivern pluges intenses típicament dites "gotes fredes".

El clima és [[clima mediterràneu]]; estius calorosos en temperatures que oscilen entre 30º i 38º, en tormentes estivals a finals d'[[agost]], hiverns suaus que varien entre 14º i 4º, en primavera d'hivern pluges intenses típicament dites "gotes fredes".

S'accedix a Algemesí des de [[Valéncia]], a través de la [[V-31]] prenent despuix la [[CV-42]]. Conta també en estació de [[ferrocarril]] de la llínea de [[Rodalies Valéncia]] C-2 de Valéncia ([[Ret Nacional dels Ferrocarrils Espanyols|RENFE]]), per l'[[AP-7]] ([[E-15]]) eixida Algemesí.

S'accedix a Algemesí des de [[Valéncia]], a través de la [[V-31]] prenent despuix la [[CV-42]]. Conta també en estació de [[ferrocarril]] de la llínea de [[Rodalies Valéncia]] C-2 de Valéncia ([[Ret Nacional dels Ferrocarrils Espanyols|RENFE]]), per l'[[AP-7]] ([[E-15]]) eixida Algemesí.

=== [[Barri]]s i [[pedanie]]s ===

=== [[Barri]]s i [[pedanie]]s ===

En el [[terme municipal]] d'Algemesí se troben també els següents núcleus de població ([[pedanies]]):

En el [[terme municipal]] d'Algemesí se troben també els següents núcleus de població ([[pedanies]]):

*'''El Carrascalet'''.

* '''El Carrascalet'''.

*'''El Raval'''.

* '''El Raval'''.

I els següents barris:

I els següents barris:

*'''El Pla'''.

* '''El Pla'''.

*'''El Teular'''.

* '''El Teular'''.

*'''Plaça de la Ribera'''.

* '''Plaça de la Ribera'''.

*'''Bernart Guinovart'''.

* '''Bernart Guinovart'''.

*'''Parc Salvador Castell'''.

* '''Parc Salvador Castell'''.

*'''Plaça d'Alacant'''.

* '''Plaça d'Alacant'''.

*'''Barri de Santa Bàrbara'''.

* '''Barri de Santa Bàrbara'''.

*'''Barri de Muntanya'''.

* '''Barri de Muntanya'''.

*'''Barri de Capella'''.

* '''Barri de Capella'''.

*'''El Mercat'''.

* '''El Mercat'''.

I els històrics poblats de:

I els històrics poblats de:

*'''Pardines'''.

* '''Pardines'''.

*'''Cotes'''.

* '''Cotes'''.

=== Localitats llimítrofs ===

=== Localitats llimítrofs ===

== Història ==

== Història ==

De fundació islàmica com alqueria, el seu topònim té com significat ''lloc solejat'' ya que és dels pocs pobles de la zona, en el que no hi ha ninguna montanya prop que li lleve llum solar. Poblat en cristians nous despuix de la seua conquista pel rei [[Jaume I d'Aragó]] i la seua primera cita és en el [[Llibre del Repartiment]], en [[1243]]. Formà part del municipi d'[[Alzira]], fins a que en [[1473]] obtingué l'independència, reservant-se [[Alzira]] la jurisdicció criminal i mer imperi. En [[1574]], [[Felip II d'Espanya]] li concedí la segregació d'aquella convertint-lo en Universitat, despuix de pagar 8.000 ducats. Li pertanyien els despoblats de Cotes, Pardines, Segreny i Fàtima. En [[1608]], se li concedix el títul de Vila Real, s'introduïx el sistema d'insaculació per a proveir els oficials del govern municipal, obté el privilegi real de cogovernar en [[Alzira]] la [[Sequia Real del Xúquer]] i, el 12 de novembre, el rei li concedix la celebració de fira anual durant vint dies.  

De fundació islàmica com [[alqueria]], el seu topònim té com significat ''lloc solejat'' ya que és dels pocs pobles de la zona, en el que no hi ha ninguna montanya prop que li lleve llum solar. Poblat en cristians nous despuix de la seua conquista pel rei [[Jaume I d'Aragó]] i la seua primera cita és en el [[Llibre del Repartiment]], en l'any [[1243]]. Formà part del municipi d'[[Alzira]], fins a que en l'any [[1473]] obtingué l'independència, reservant-se [[Alzira]] la jurisdicció criminal i mer imperi. En l'any [[1574]], [[Felip II d'Espanya]] li concedí la segregació d'aquella convertint-lo en Universitat, despuix de pagar 8.000 ducats. Li pertanyien els despoblats de Cotes, Pardines, Segreny i Fàtima. En [[1608]], se li concedix el títul de Vila Real, s'introduïx el sistema d'insaculació per a proveir els oficials del govern municipal, obté el privilegi real de cogovernar en [[Alzira]] la [[Sequia Real del Xúquer]] i, el 12 de novembre, el rei li concedix la celebració de fira anual durant vint dies.  

L'[[expulsió dels moriscs]] i la compra de Cotes, feren que el [[sigle XVII]] fora de fort endeutament per a Algemesí. En les Corts Valencianes de [[1626]], el Braç Real demanà la revisió dels llímits d'Algemesí, degut als pleits que tenien des de la seua segregació d'[[Alzira]]. La vila d'Algemesí demanà l'aument de salari del justiciat, del seu assessor i del mustassaf.

L'[[expulsió dels moriscs]] i la compra de Cotes, feren que el [[sigle XVII]] fora de fort endeutament per a Algemesí. En les Corts Valencianes de [[1626]], el Braç Real demanà la revisió dels llímits d'Algemesí, degut als pleits que tenien des de la seua segregació d'[[Alzira]]. La vila d'Algemesí demanà l'aument de salari del justiciat, del seu assessor i del mustassaf.

   | Alcalde_8 = Vicent Ramón García Mont

   | Alcalde_8 = Vicent Ramón García Mont

   | Partit_8 = [[PPCV]]

   | Partit_8 = [[PPCV]]

}}

}}

== Economia ==

== Economia ==

D'economia bàsicament agrària, l'aprofitament de les aigües de la [[Sequia Real del Xúquer]] introduí el cultiu de la [[morera]] i l'[[arròs]] que donaren una bona espenta al creiximent de la vila. Les terres dedicades al cultiu aumenten, sobre tot les dedicades a l'[[arròs]], unes 14.000 fanecades i atres 16.000 de [[morera]], [[blat]], [[dacsa]], ordi, [[fava|faves]] i atres cultius de regadiu. Posteriorment el cultiu dels [[cítric]]s ha anant guanyant terreny al de l'arròs.

D'economia bàsicament agrària, l'aprofitament de les aigües de la [[Sequia Real del Xúquer]] introduí el cultiu de la [[morera]] i l'[[arròs]] que donaren una bona espenta al creiximent de la vila. Les terres dedicades al cultiu aumenten, sobre tot les dedicades a l'[[arròs]], unes 14.000 fanecades i atres 16.000 de [[morera]], [[blat]], [[dacsa]], [[ordi]], [[fava|faves]] i atres cultius de regadiu. Posteriorment el cultiu dels [[cítric]]s ha anant guanyant terreny al de l'arròs.

En les últimes décades l'indústria s'ha desenrollat de forma considerable en detriment de l'agricultura. Els nous parcs empresarials de la ciutat han atres a numeroses empreses de tota la regió, fomentant aixina, el desenroll econòmic d'Algemesí, gràcies a la competitivitat dels terrenys per a us industrial. Algemesí és, despuix d'[[Alzira]], la ciutat en més número d'empreses de la comarca de la [[Ribera Alta]].

En les últimes décades l'indústria s'ha desenrollat de forma considerable en detriment de l'agricultura. Els nous parcs empresarials de la ciutat han atres a numeroses empreses de tota la regió, fomentant aixina, el desenroll econòmic d'Algemesí, gràcies a la competitivitat dels terrenys per a us industrial. Algemesí és, despuix d'[[Alzira]], la ciutat en més número d'empreses de la comarca de la [[Ribera Alta]].

== Monuments ==

== Monuments ==

*'''Parròquia de [[Sant Pio X]] '''. Regentada pels pares Escolapis.

*'''Iglésia del [[Santiago el Major|Apòstol Sant Jaume]] '''. Construïda de [[1550]] a [[1582]] per Doménec Gamieta en colaboració en Joan d’Alacant i Joan Matalí. Reformada a finals del [[sigle XVIII]] ([[1789]]) i recoberta modernament ([[1890]] i [[1927]]). Esta iglésia té una chicoteta peculiaritat i és que, a diferencia del resto d'iglésies en que al entrar trobem davant de nosatres l'altar, lloc a on se personifica la presencia de Deu i des d'a on el sacerdot realisa les misses, en este cas este lloc se troba a la dreta. La raó d'este fet radica en que en cert moment se necessità ampliar el carrer que se troba just al costat, i se decidí ''retallar'' un tros de l'iglésia, just a on se trobava la porta. Entre els seus tesors artístics se troba el retaule major de la Basílica Menor que reflexa paisages de la vida de l'apòstol Sant Jaume. Fon realisat per [[Francisco Ribalta]] entre [[1603]] i [[1610]] i completat per [[José Segrelles]] en [[1954]].

 

*'''Antic convent [[Sant Vicent Ferrer]] '''. Erigit per orde del [[Sant Joan de Ribera|patriarca Ribera]] en [[1590]]. Ha sofrit varies reformes i s'ha destinat a diferents usos des de quarter de la [[Guàrdia Civil]] fins a asil. Ha sigut totalment restaurat i dedicat a Museu de la Festa, que pretén l'estudi i divulgació de les festes valencianes i la conservació d'objectes i documents propis.

* '''Parròquia de [[Sant Pio X]] '''. Regentada pels pares Escolapis.

* '''Iglésia del [[Santiago el Major|Apòstol Sant Jaume]] '''. Construïda de [[1550]] a [[1582]] per Doménec Gamieta en colaboració en Joan d’Alacant i Joan Matalí. Reformada a finals del [[sigle XVIII]] ([[1789]]) i recoberta modernament ([[1890]] i [[1927]]). Esta iglésia té una chicoteta peculiaritat i és que, a diferència  d'atres iglésies en que a l'entrar trobem davant de nosatres l'altar, lloc a on se personifica la presència de Deu i des d'a on el sacerdot realisa les misses, en este cas este lloc se troba a la dreta. La raó d'este fet radica en que en cert moment se necessità ampliar el carrer que se troba just al costat, i se decidí ''retallar'' un tros de l'iglésia, just a on se trobava la porta. Entre els seus tesors artístics se troba el retaule major de la Basílica Menor que reflexa païsages de la vida de l'apòstol Sant Jaume. Fon realisat per [[Francisco Ribalta]] entre [[1603]] i [[1610]] i completat per [[José Segrelles]] en [[1954]].

* '''Antic convent [[Sant Vicent Ferrer]] '''. Erigit per orde del [[Sant Joan de Ribera|patriarca Ribera]] en [[1590]]. Ha sofrit vàries reformes i s'ha destinat a diferents usos des de quarter de la [[Guàrdia Civil]] fins a asil. Ha segut totalment restaurat i dedicat a Museu de la Festa, que pretén l'estudi i divulgació de les festes valencianes i la conservació d'objectes i documents propis.

== Festes locals ==

== Festes locals ==

*'''[[Falles]] ''' (19 de Març), com atres localitats valencianes celebren [[Sant Josep]].

* '''[[Falles]] ''' (19 de Març), com atres localitats valencianes celebren [[Sant Josep]].

*'''La [[Semana Santa]] ''', en Abril en les seues confraries inundant la ciutat.

* '''La [[Semana Santa]] ''', en Abril en les seues confraries inundant la ciutat.

*'''Fira de [[Sant Onofre]] ''', del 1 al 12 de juny, fira dedicada a [[Sant Onofre]], patró de la ciutat.

* '''Fira de [[Sant Onofre]] ''', del 1 al 12 de juny, fira dedicada a [[Sant Onofre]], patró de la ciutat.

*'''[[Festes de Nostra Senyora de la Salut d'Algemesí]] (''Mare de Deu de la Salut)'''''. La primera semana de setembre, concretament dies 7 i 8 de setembre, ha sigut objecte d'estudis etnogràfics per l'important mostra de folclor valencià que s'exhibix en [[Image:algemesi05.jpg|thumbnail|250px|right|Vista de la peculiar (es quadrada) [[plaça de bous]] d'Algemesí]] la ''processoneta''. Les danses dels ''Bastonets'', la ''Carchofa'', els ''Arquets'', ''els Boleros o Llauradors'' (www.llauradores.com)[http://www.llauradores.com]'', les ''Pastoretes'', els ''Tornejants'' i, sobre tot, la ''[[Moixaranga]] '' (Castells humans i balls).

*'''[[Semana Taurina d'Algemesí]] '''. Se toregen jònecs durant 9 dies, contant un dia en l'actuació de dos toreros de renom mundial.

* '''[[Festes de Nostra Senyora de la Salut d'Algemesí]] (''Mare de Deu de la Salut)'''''. La primera semana de setembre, concretament dies 7 i 8 de setembre, ha segut objecte d'estudis etnogràfics per l'important mostra de folclor valencià que s'exhibix en [[File:Concierto plaza de toros Algemesí.jpg|thumbnail|250px|right|Vista de la peculiar (es quadrada) [[plaça de bous]] d'Algemesí]] la ''processoneta''. Les danses dels ''Bastonets'', la ''Carchofa'', els ''Arquets'', ''els Boleros o Llauradors'' (www.llauradores.com)[http://www.llauradores.com]'', les ''Pastoretes'', els ''Tornejants'' i, sobre tot, la ''[[Moixaranga]] '' (Castells humans i balls).

* '''[[Semana Taurina d'Algemesí]] '''. Se toregen jònecs durant 9 dies, contant un dia en l'actuació de dos toreros de renom mundial.

== Gastronomia ==

== Gastronomia ==

Ademés en la semana de bous que se celebra les dos últimes semanes de setembre, és popular ''el colpet'', és una beguda un poc més gran que un chupito, composta per Vodca, Granadina i Tònica, que se pren tapada en una torcaboca i plegant-li al got 3 colps abans de pendre-lo.

Ademés en la semana de bous que se celebra les dos últimes semanes de setembre, és popular ''el colpet'', és una beguda un poc més gran que un chupito, composta per Vodca, Granadina i Tònica, que se pren tapada en una torcaboca i plegant-li al got 3 colps abans de pendre-lo.

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

{{commonscat|Algemesí}}

*[http://www.pelechano.com/sma/ Pàgina web de la Societat Musical d'Algemesí]

{{Traduït de|es|Algemesí}}

* [http://www.pelechano.com/sma/ Pàgina web de la Societat Musical d'Algemesí]

{{Municipis de La Ribera Alta}}

 

{{Municipis de La Ribera Alta}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]

[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]