Edició de «Alguerés»
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | [[ | + | [[Image:CAtalaensardenya.png|thumb|right|300px|<center>Alguerés en Sardenya.</center>]] |
− | L | + | L'alguerés és la variant del [[català]] que se parla en la ciutat de [[L' Alguer]], al noroest de l'illa de [[Sardenya]]. Ha segut reconegut com a llengua minoritària per la [[Itàlia|República italiana]] i per la [[Regió Autònoma de Sardenya]]. |
− | Els invasors catalans, procedents de [[Barcelona]], repoblaren | + | Els invasors catalans, procedents de [[Barcelona]], repoblaren L'Alguer despuix d'expulsar a la seua població sarda en l'any [[1372]]. El català fon substituït pel castellà com a llengua oficial durant el [[sigle XVII]] i despuix per l'[[italià]]. En la [[Anys 1990|década de 1990]] aproximadament un 65% de la població de L'Alguer entenia el català alguerés i un 30% el parlava. Aproximadament el 50% dels habitants de L'Alguer també entenen els dialectes del sart logudorés i sasarés. |
− | L'alguerés pertany al grup de dialectes catalans orientals i té prou influències | + | L'alguerés pertany al grup de dialectes catalans orientals i té prou influències del italià, sart i [[castellà]]. També es freqüent trobar arcaismes com a conseqüència del seu aïllament en el continuu llingüístic català. |
− | Esta teoria del repoblament té moltes incògnites no a soles en el cas de l'Alguer | + | Esta teoria del repoblament té moltes incògnites no a soles en el cas de l'Alguer per tant, n'hi ha certa problemàtica i no té per qué ser l'història correcta. |
== Fonètica i fonologia == | == Fonètica i fonologia == | ||
− | * Com la major part del català oriental, neutralisa les "o" i "u" àtones en [u]: "portal">"pultal", "lo">"lu", "los">"lus", "dolor">"durò". | + | *Com la major part del català oriental, neutralisa les "o" i "u" àtones en [u]: "portal">"pultal", "lo">"lu", "los">"lus", "dolor">"durò". |
− | * Com tot el català oriental, neutralisa les "e" i "a" àtones, pero ho fa en [a] en conte de [ə]: "persona">"palsona", "estar">"astà", "alguerés">"algarès". | + | *Com tot el català oriental, neutralisa les "e" i "a" àtones, pero ho fa en [a] en conte de [ə]: "persona">"palsona", "estar">"astà", "alguerés">"algarès". |
− | * Preserva la /v/ com a fonema diferenciat de /b/. | + | *Preserva la /v/ com a fonema diferenciat de /b/. |
− | * La r final s'emmudix com en el restant del català: "anar">"anà". | + | *La r final s'emmudix com en el restant del català: "anar">"anà". |
− | * Rotacisme (influència sarda). Mutació de /d/ i /l/ intervocàliques en [r]: "escola">"scora". | + | *Rotacisme (influència sarda). Mutació de /d/ i /l/ intervocàliques en [r]: "escola">"scora". |
− | * Mutació de /r/ final de sílaba a lateral [l] (influència sarda): "port" > "polt". | + | *Mutació de /r/ final de sílaba a lateral [l] (influència sarda): "port" > "polt". |
− | * Elisió de e inicial (influència italiana): "escola">"scora". | + | *Elisió de e inicial (influència italiana): "escola">"scora". |
− | * Mutació en [i] | + | *Mutació en [i] de algunes e àtones en contacte en palatals o seguides de [i] tònica: "estiu">"istiu", "vestir">"vistí", "llegir">"lligí". |
− | |||
− | |||
[[Categoria:Llengües d'Itàlia]] | [[Categoria:Llengües d'Itàlia]] |