Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | [[Image:CAtalaensardenya.png|thumb|right|300px|<center>Alguerés en Sardenya.</center>]] | + | [[File:Localització de l'Alguer respecte de Sardenya.svg|thumb|right|300px|<center>Alguerés en Sardenya.</center>]] |
− | El alguerés és la variant del [[català]] que se parla en la ciutat de [[L' Alguer]], al noroest de l'illa de [[Sardenya]]. Ha segut reconegut com a llengua minoritària per la [[Itàlia|República italiana]] i per la [[Regió Autònoma de Sardenya]].
| + | L''''alguerés''' és la variant del [[català]] que se parla en la ciutat de [[L' Alguer]], al noroest de l'illa de [[Sardenya]]. Ha segut reconegut com a llengua minoritària per la [[Itàlia|República italiana]] i per la [[Regió Autònoma de Sardenya]]. |
| | | |
− | Els invasors catalans, procedents de [[Barcelona]], repoblaren [[Alguer]] despuix expulsar la seua població sarda en [[1372]]. El català fon substituït pel castellà com a llengua oficial durant el [[sigle XVII]] i despuix per l'[[italià]]. En la década de [[1990]] aproximadament un 65% de la població d'Alguer entenia el català alguerés i un 30$ el parlava. Aproximadament el 50% dels habitants de L'Alguer també entenen els dialectes del sart logudorés i sasarés. | + | Els invasors catalans, procedents de [[Barcelona]], repoblaren l'Alguer despuix d'expulsar a la seua població sarda en l'any [[1372]]. El català fon substituït pel castellà com a llengua oficial durant el [[sigle XVII]] i despuix per l'[[italià]]. En la [[Anys 1990|década de 1990]] vora un 65% de la població de L'Alguer entenia el català alguerés i un 30% el parlava. Aproximadament el 50% dels habitants de L'Alguer també entenen els dialectes del sart logudorés i sasarés. |
− | El alguerés pertany al grup de dialectes catalans orientals i té prou influències del italià, sart i [[castellà]]. També es freqüent encontrar arcaismes, conseqüència de el seu aïllament en el continuu llingüístic català.
| + | L'alguerés pertany al grup de dialectes catalans orientals i té prou influències de l'italià, sart i [[castellà]]. També és freqüent trobar arcaismes com a conseqüència del seu aïllament en el continu llingüístic català. |
| | | |
− | Esta teoria del repoblament té moltes incògnites no soles en el cas de l'Alguer per tant, n'hi ha certa problemàtica i no ha té perqué ser l'historia correcta. | + | Esta teoria del repoblament té moltes incògnites no a soles en el cas de l'Alguer, per tant hi ha certa problemàtica i no té per qué ser l'història correcta. |
| | | |
| == Fonètica i fonologia == | | == Fonètica i fonologia == |
| *Com la major part del català oriental, neutralisa les "o" i "u" àtones en [u]: "portal">"pultal", "lo">"lu", "los">"lus", "dolor">"durò". | | *Com la major part del català oriental, neutralisa les "o" i "u" àtones en [u]: "portal">"pultal", "lo">"lu", "los">"lus", "dolor">"durò". |
− | *Com tot el català oriental, neutralisa les "e" i "a" àtones, pero heu fa en [a] en conte de [ə]: "persona">"palzona", "estar">"astà", "alguerés">"algarès". | + | *Com tot el català oriental, neutralisa les "e" i "a" àtones, pero ho fa en [a] en conte de [ə]: "persona">"palsona", "estar">"astà", "alguerés">"algarès". |
| *Preserva la /v/ com a fonema diferenciat de /b/. | | *Preserva la /v/ com a fonema diferenciat de /b/. |
− | *La r final enmudix com en el rest del català: "anar">"anà". | + | *La r final s'emmudix com en el restant del català: "anar">"anà". |
| *Rotacisme (influència sarda). Mutació de /d/ i /l/ intervocàliques en [r]: "escola">"scora". | | *Rotacisme (influència sarda). Mutació de /d/ i /l/ intervocàliques en [r]: "escola">"scora". |
| *Mutació de /r/ final de sílaba a lateral [l] (influència sarda): "port" > "polt". | | *Mutació de /r/ final de sílaba a lateral [l] (influència sarda): "port" > "polt". |
| *Elisió de e inicial (influència italiana): "escola">"scora". | | *Elisió de e inicial (influència italiana): "escola">"scora". |
− | *Mutació en [i] de algunes e àtones en contacte en palatals o seguides de [i] tònica: "estiu">"istiu", "vestir">"vistí", "llegir">"lligí". | + | *Mutació en [i] d'algunes e àtones en contacte en palatals o seguides de [i] tònica: "estiu">"istiu", "vestir">"vistí", "llegir">"lligí". |
| | | |
| + | [[Categoria:Llengües]] |
| + | [[Categoria:Llengües romàniques]] |
| [[Categoria:Llengües d'Itàlia]] | | [[Categoria:Llengües d'Itàlia]] |