Alguerés
El alguerés és el avariant del català que se parla en la ciutat de Alguer, al noroest d ela illa de Sardenya. Ha segut reconegut com a llengua minoritària per la Repúblcia italiana i per la Regió Autònom ade Sardenya.
Els invasors catalans, procedents de Barcelona, repoblàren Alguer tras explusar sa població sarda en 1372. El català fon sustiuit pel castellà com a llengua oficial durant el sigle XVII i després per l'italià. En la dècada de 1990 aproximadament un 65% de la població d'Alguer entenia el català alguerés i un 30$ el parlava. Aproximàdament el 50· dels habitants de l'alguer també entenen els dialectes del sart logudorés i sasarés. El alguerés perteneix al grup de dialectes catalans orientals i té prou influències del italià, sart i castellà. També es freqüent encontrar arcaismes, conseqüència de el seu aillament en el continuu llingüístic català.
Esta teoria del repoblament té moltes incògnites no soles en el cas de l'Alguer per tant, n'hi ha certa problemàtica i no ha té perqué ser la historia correcta.
Fonètica i fonologia
- Com la major part del català oriental, neutralisa les "o" i "u" àtones en [u]: "portal">"pultal", "lo">"lu", "los">"lus", "dolor">"durò".
- Com tot el català oriental, neutralisa les "e" i "a" àtones, pero heu fa en [a] en conte de [ə]: "persona">"palzona", "estar">"astà", "alguerés">"algarès".
- Preserva la /v/ com a fonema diferenciat de /b/.
- La r final enmudix com en el rest del català: "anar">"anà".
- Rotacisme (influència sarda). Mutació de /d/ i /l/ intervocàliques en [r]: "escola">"scora".
- Mutació de /r/ final de sílaba a lateral [l] (influència sarda): "port" > "polt".
- Elisió de e inicial (influència italiana): "escola">"scora".
- Mutació en [i] de algunes e àtones en contacte en palatals o seguides de [i] tònica: "estiu">"istiu", "vestir">"vistí", "llegir">"lligí".