Almàssera
Localització d'Almàssera respecte del País Valencià.png Escut d'Almàssera (amb filacteri).svg
Localització d'Almàssera respecte de l'Horta Nord.png
País : Bandera de España.svg Espanya
Com. Autònoma: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana
Província: Província de Valéncia
Comarca: Horta Nort
Partit judicial: Moncada
Ubicació: 39°30′42″N 0°21′2″O
Altitut: 10 msnm
Superfície: 2,7 km²
Població: 7.482 hab. (2022)
Densitat: 2.706,67 hab./km²
Gentilici: Almasserer/a
Predomini llingüístic: Valencià
Còdic postal: 46132
Festes majors: 4º dumenge d'agost
Alcalde: Emilio José Belencoso Rodrigo (PPCV)
Pàgina web: Web Oficial d'Almàssera


Almàssera (en castellà Almácera), és un municipi de la Comunitat Valenciana situat en la província de Valéncia, en la comarca de la Horta Nort.

GeografiaEditar

Situat al nort de la ciutat de Valéncia, en el marge esquerre del barranc de Carraixet. El terme és completament pla. El terreny és d'argila i arenes. El barranc de Carraixet ho creua d'oest a est i servix de llímit en Alboraya i Tavernes Blanques; normalment està sec, excepte en els periodos de pluja, que poden produir-se perilloses inundacions (com la de 1957, que va causar danys copiosos).

El clima és mediterràneu.

Localitats llimítrofsEditar

El terme municipal d'Almàssera llimita en les localitats següents: Alboraya, Bonrepòs i Mirambell, Meliana, Tavernes Blanques i Valéncia, totes elles de la província de Valéncia.

AccessosEditar

La manera més senzilla d'arribar des de la ciutat de Valéncia és a través de la carretera CV-300. També conta en estació de ferrocarril en la llínea 3 de Metrovalencia.

HistòriaEditar

Va ser una antiga alqueria musulmana donada pel rei Jaume I el Conquistador en l'any 1238 al bisbe d'Osca, Vidal de Canelles. En l'any 1242 pertanyia a Miró de Ciutadella. Està documentat el manament d'un pagament de cinquanta sòlits a D.P. Marrades a data del 7 de maig de 1372 i un atre el 26 de juny del mateix any, segons consta en el llibre Claveria Comuna.

Despuix fins a l'any 1610, va ser senyoriu dels Arts, passant posteriorment a ser propietat dels comtes de Parcent, fins a l'abolició dels senyorius en l'any 1814.

DemografiaEditar

Almàssera conta en una població de 7.433 habitants en l'any 2021 segons el cens del INE.

Evolució demogràfica d'Almàssera [1]
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2006 2017 2022
Població 1.675 1.956 2.261 2.335 2.625 2.729 2.965 4.713 5.482 5.396 5.759 6.737 6.883 7.308 7.482

EconomiaEditar

La superfície cultivada és de regadiu. Solen obtindre's tres collites a l'any. Els principals cultius són hortalices. Se rega en aigües de les séquies de Rascanya i Real de Moncada.

La principal indústria és la ceràmica i la fosa.

MonumentsEditar

 
Iglésia Parroquial d'Almàssera
  • Iglésia Parroquial. La parròquia d'Almàssera va ser anexa a la d'Alboraya fins al sigle XIV. En l'any 1699 va ser reconstruïda. En l'any 1792 es va començar a edificar un atre temple, junt en l'anterior, acabat en la primera mitat del sigle XIX. En l'actual parròquia es conserva l'aquillat de les Sagrades Formes del Miracle dels Peixets.
  • Creu Coberta (Cruz Coberta). Com s'indica el seu nom, se tracta d'una creu coberta per a que no es degrade per les inclemències del temps.

Festes localsEditar

  • Festes Majors. Les festes municipals, o festes majors, tenen lloc a finals d'agost, en el seu dia cima el quart dumenge d'agost, que se celebra el dia del Corpus, per privilegi papal. L'acte més important durant eixe dia és la tradicional processó del Corpus, en la que participen numerosos veïns del poble interpretant a personages bíblics, junt en les danses i la presència dels jagants.

Atres dies importants són el dia del Crist de la Fe i la Providència, en solemne processó i el dia de les Calderes, que posa fi a les festes en l'espectacular preparació d'este plat típic i el colofó de la Chopà que consistix en una batalla d'aigua entre els veïns.

PolíticaEditar

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Vicente Bayarri Orrios UCD
1983 - 1987 Antonio Sánchez Aguilar PSPV-PSOE
1987 - 1991 Vicente Bayarri Orrios
Antonio Sánchez Aguilar
Rafael Yagüe Monrabal
UCD
PSPV-PSOE
1991 - 1995 Julián Puché
Enric Ramon i Montanyana
PPCV
UV
1995 - 1999 Enric Ramon i Montanyana UV
1999 - 2003 Enric Ramon i Montanyana UV
2003 - 2007 Enric Ramon i Montanyana Ex-UV
2007 - 2011 Laura Roig Panach PPCV
2011 - 2015 Laura Roig Panach PPCV
2015 - 2019 Ramón Puchades Bort PSPV-PSOE
2019 - 2023 Ramón Puchades Bort PSPV-PSOE
2023 Emilio José Belencoso Rodrigo PPCV

Vore tambéEditar

ReferènciesEditar

BibliografiaEditar

  • Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
  • Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
  • Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
  • Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
  • Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009

Enllaços externsEditar

Commons


Municipis de l'Horta Nort
Albalat dels Sorells    Alboraya    Albuixech    Alfara del Patriarca    Almàssera    Bonrepòs i Mirambell    Burjassot    Emperador    Foyos    Godella    Massalfassar    Massamagrell    Meliana    Moncada    Museros    Paterna    La Pobla de Farnals    Puçol    El Puig    Rafelbunyol    Rocafort    Tavernes Blanques    Vinalesa