Edició de «Almenara»
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | + | '''Almenara''' és un [[municipi]] de la [[provincia de Castelló]] en la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertany a la [[comarca]] de la [[Plana Baixa]]. La seua població censada en l'any [[2018]] era de 5.900 habitants ([[Institut Nacional d'Estadística|INE]]).<ref name=ine>[http://www.ine.es/nomen2/index.done INE - Relació d'unitats poblacionales]</ref> | |
| − | |||
| − | |||
| − | '''Almenara''' és un [[municipi]] de la [[provincia de Castelló]] en la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertany a la [[comarca]] de la [[Plana Baixa]]. La seua població censada en l'any [[ | ||
| − | == | + | == Toponimia == |
| − | El terme Almenara prove de l'[[àrap| | + | El terme Almenara prove de l'[[àrap|arabic]] المنارة (''al-manāra''), "far", a la seua volta derivada de نار (''nār''), "foc". El nom fa referéncia a les torres null situades en l'encerrellada del Castell, des de les que s'encenien fòcs com senyal d'avís. |
| + | |||
| + | == Geografia física == | ||
| − | |||
Almenara se situa en la transició entre la planura de la Plana, al nort del terme i la comarca natural del [[Vall de Segó]], a on se situa el poble i les millors terres, encara que administrativament s'enquadra en el sector més meridional de la [[Plana Baixa]], entre la costa mediterrànea i les estribacions de la [[Serra d'Espadà]].<ref name=almenenci>{{cita llibre |editorial= Editorial Prensa Valenciana|editor= |otros= |título= Gran Enciclopedia Tematica de la Comunitat Valenciana|año= 2009|volum = Geografia|capitul = Almenara}}</ref> | Almenara se situa en la transició entre la planura de la Plana, al nort del terme i la comarca natural del [[Vall de Segó]], a on se situa el poble i les millors terres, encara que administrativament s'enquadra en el sector més meridional de la [[Plana Baixa]], entre la costa mediterrànea i les estribacions de la [[Serra d'Espadà]].<ref name=almenenci>{{cita llibre |editorial= Editorial Prensa Valenciana|editor= |otros= |título= Gran Enciclopedia Tematica de la Comunitat Valenciana|año= 2009|volum = Geografia|capitul = Almenara}}</ref> | ||
El terme, predominantment pla al sur i a l'est, és més accidentat cap al nort i, sobre tot, a l'oest, a on s'alça la Montanya de la Frontera (369 m). Al nort del caixco urbà s'alça l'encerrellada del Castell (175 m) i a l'este del ferrocarril, a tan soles 2,5 Km. del mar, s'alça el mont dels Estanys (110 m.). La costa, de més de 3 Km., és baixa i arenosa i entre esta i la terra ferma s'estén la [[Marjal d'Almenara|marjal]], aprofitat des de la mitat del [[sigle XIX]] per al conreu de l'[[Arròs|arròs]], i que està separat de la plaja de Casablanca per un estret [[Alfac|alfac]].<ref name=almenenci /> | El terme, predominantment pla al sur i a l'est, és més accidentat cap al nort i, sobre tot, a l'oest, a on s'alça la Montanya de la Frontera (369 m). Al nort del caixco urbà s'alça l'encerrellada del Castell (175 m) i a l'este del ferrocarril, a tan soles 2,5 Km. del mar, s'alça el mont dels Estanys (110 m.). La costa, de més de 3 Km., és baixa i arenosa i entre esta i la terra ferma s'estén la [[Marjal d'Almenara|marjal]], aprofitat des de la mitat del [[sigle XIX]] per al conreu de l'[[Arròs|arròs]], i que està separat de la plaja de Casablanca per un estret [[Alfac|alfac]].<ref name=almenenci /> | ||
| − | El terme està drenat pels barrancs de la Murta i l'Arquet, al sur, i els de Covatelles i Talavera al nort. Tots ells desapareixen entre els marjals, sense aplegar a desaiguar al mar. La superfície forestal està restreta a la zona alta i inaccessible de les montanyes, i està | + | El terme està drenat pels barrancs de la Murta i l'Arquet, al sur, i els de Covatelles i Talavera al nort. Tots ells desapareixen entre els marjals, sense aplegar a desaiguar al mar. La superfície forestal està restreta a la zona alta i inaccessible de les montanyes, i està constituida per [[Pi|pins]], [[Romer|romer]], [[Argilaga|argilagues]] i [[Retama|retama]]; i al marjal, a on creixen els [[Junc|juncs]].<ref name=almenenci /> |
| − | ===Localitats | + | ===Localitats llimítrofs=== |
| + | |||
{| border="3" cellpadding="4" cellspacing="0" style="margin: 0.5em 0.5em 0.5em 1em; padding: 0.5em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse;" width="70%" align="center" | {| border="3" cellpadding="4" cellspacing="0" style="margin: 0.5em 0.5em 0.5em 1em; padding: 0.5em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse;" width="70%" align="center" | ||
|- | |- | ||
| Llínea 33: | Llínea 32: | ||
== Història == | == Història == | ||
| − | Els testimonis més antics del terme d'Almenara consistixen en unes troballes litiques de l'Estany Gran, datats en el [[epipaleolític]], aixina com uns [[dólmen]]es i un possible [[menhir]] del [[eneolític]]. Hi ha un poblat de l'[[Edat del Bronze]] en la Montanya Blanca, i chicotets restants en la Corona i l'Abric dels Zinc. En la zona que ocupa l'actual [[Castell d'Almenara|castell]] s'han trobat un poblat i una | + | Els testimonis més antics del terme d'Almenara consistixen en unes troballes litiques de l'Estany Gran, datats en el [[epipaleolític]], aixina com uns [[dólmen]]es i un possible [[menhir]] del [[eneolític]]. Hi ha un poblat de l'[[Edat del Bronze]] en la Montanya Blanca, i chicotets restants en la Corona i l'Abric dels Zinc. En la zona que ocupa l'actual [[Castell d'Almenara|castell]] s'han trobat un poblat i una necropolis [[Ibers|ibèrica]], prou desobrats per les construccions posteriors. Hi ha, aixina mateix, restants d'una intensa romanisació, lligada a la veïna [[Sagunt]] i que testimonien el jaciment del Punt del Cid i els restants d'un embarcador que han aparegut en els marjals costers. Se coneixen, ademés, 18 llapides romanes, alguns trams de camins, i els restants d'una vila i una torre en les rodalies dels ''estanys''.<ref name=almenenci /> |
| − | En época [[al-Ándalus|andalusí]] se construí el castell del qual far pres el nom la ciutat. Este controlava el litoral de la Plana de Burriana, al nort, i la de | + | En época [[al-Ándalus|andalusí]] se construí el castell del qual far pres el nom la ciutat. Este controlava el litoral de la Plana de Burriana, al nort, i la de Murviedro, al sur. [[Jaume I d'Arago|Jaume I]] prengué la plaça en [[1238]] i, si be se conservaren vàries alqueries escampades en el terme, els nous pobladors cristians decidiren construir una població als peus del castell, a partir de la qual se desenrollà l'actual caixco urbà d'Almenara.<ref name=almenenci /> |
| − | En l'any [[1292]] passà a mans de [[Joan de Proxita]], senyor de la Baronia de [[Lluchent]]. Despuix, fon cap de la Baronia i posterior Comtat d'Almenara, del que formaven part [[Chilches]], [[La Llosa]] i [[Quart de les Valls]], i en el [[sigle XVIII]] les alqueries de [[Benavites]], [[Quartell]], [[Palma de Gandia]] i [[Benissanó]]. En [[1521]] tingué lloc, en les rodalies de la població, la Batalla d'Almenara, entre les tropes realistes del duc de Sogorp i els [[Germanies|agermanats]], que foren derrotats i el seu decliu començà despuix d'esta derrota. Se | + | En l'any [[1292]] passà a mans de [[Joan de Proxita]], senyor de la Baronia de [[Lluchent]]. Despuix, fon cap de la Baronia i posterior Comtat d'Almenara, del que formaven part [[Chilches]], [[La Llosa]] i [[Quart de les Valls]], i en el [[sigle XVIII]] les alqueries de [[Benavites]], [[Quartell]], [[Palma de Gandia]] i [[Benissanó]]. En [[1521]] tingué lloc, en les rodalies de la població, la Batalla d'Almenara, entre les tropes realistes del duc de Sogorp i els [[Germanies|agermanats]], que foren derrotats i el seu decliu començà despuix d'esta derrota. Se produiren aixina mateix importants batalles durant la [[Guerra de l'Independència Espanyola|guerra de l'Independència]]. La població, que havia aumentat considerablement des de finals del [[sigle XVIII]] patí un retrocés a finals del [[sigle XIX|XIX]] degut a les vàries [[Pesta|pestes]] que assolaren la zona.<ref name=almenenci /> |
== Demografia == | == Demografia == | ||
| − | A principis del [[sigle XVI]] Almenara contava en 144 veïns (uns 580 habitants), població que se mantingué estable fins a mitat del [[sigle XVIII]], en que alcançà els 400 veïns (uns 1.600 habitants). La població quedà estable de nou fins a la década de [[1950]] en que se duplicà fins alcançar els 2.840 habitants. En l'any [[1981]] se duplicà de nou, a l'alcançar els 5.032 habitants, sifra que s'ha | + | A principis del [[sigle XVI]] Almenara contava en 144 veïns (uns 580 habitants), població que se mantingué estable fins a mitat del [[sigle XVIII]], en que alcançà els 400 veïns (uns 1.600 habitants). La població quedà estable de nou fins a la década de [[1950]] en que se duplicà fins alcançar els 2.840 habitants. En l'any [[1981]] se duplicà de nou, a l'alcançar els 5.032 habitants, sifra que s'ha mantengut casi invariable fins a l'any [[2005]], any en que de nou inicia un considerable increment demogràfic. |
| − | Segons el cens del [[INE]] de l'any [[ | + | Segons el cens del [[INE]] de l'any [[2018]], conta en una població de 5.900 habitants. |
| − | El | + | El nucleu històric i principal d'Almenara se troba a uns 4 Km. de la costa, baix l'encerrellada del Castell. En la mitad nort de la restinga que separa la zona de marjals de la plaja de Casablanca s'ha desenrollat el '''Barri Mar''', denominat oficialment '''Plaja d'Almenara Casablanca''', que ya contava en 840 habitants en l'any [[2011]].<ref name=almenenci /><ref name=ine /> |
== Vore també == | == Vore també == | ||
* [[Castell d'Almenara]] | * [[Castell d'Almenara]] | ||
| − | |||
| − | |||
== Referències == | == Referències == | ||
{{listaref}} | {{listaref}} | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
{{Municipis de La Plana Baixa}} | {{Municipis de La Plana Baixa}} | ||
[[Categoria:Pobles de la Província de Castelló]] | [[Categoria:Pobles de la Província de Castelló]] | ||
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]] | [[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]] | ||