Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
152 bytes afegits ,  11:39 26 nov 2018
m
Llínea 12: Llínea 12:  
|superfície = 2,1 km²
 
|superfície = 2,1 km²
 
|altitut = 34 msnm
 
|altitut = 34 msnm
|població = 2.086 hab.
+
|població = 2.343 hab.
|densitat = 993,33 hab./km²
+
|densitat = 1.115,71 hab./km²
 
|gentilici =  Almoiner/a         
 
|gentilici =  Almoiner/a         
 
|llengua = [[Valencià]]
 
|llengua = [[Valencià]]
Llínea 37: Llínea 37:     
== Història ==
 
== Història ==
Almoines és d'orige musulmà. En [[1574]] s'erigí en parròquia independent, baix l'advocació de Sant Jaume, i tingué com anex els caseríos de Morera i Benieto, hui despoblats del terme de [[Gandia]]. En [[1609]] tenia 120 famílies de moriscs; quedà en cinc famílies de cristians vells i tardà casi mig sigle en recuperar la seua població. Va pertànyer al [[ducat de Gandia]].
+
[[File:Alqueria del Trinquet 09.jpg|thumb|200px|[[Alqueria del Trinquet]] d'Almoines]]
 +
 
 +
Almoines és d'orige musulmà. En l'any [[1574]] s'erigí en parròquia independent, baix l'advocació de Sant Jaume, i tingué com anex els caseríos de Morera i Benieto, hui despoblats del terme de [[Gandia]]. En l'any [[1609]] tenia 120 famílies de moriscs; quedà en cinc famílies de cristians vells i tardà casi mig sigle en recuperar la seua població. Va pertànyer al [[ducat de Gandia]].
    
== Administració ==
 
== Administració ==
Llínea 63: Llínea 65:  
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica
 
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica
   −
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2007]]   
+
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2007]] !! [[2017]]   
 
|-
 
|-
| align=center| 1.941 || align=center| 1.863 || align=center| 1.838 || align=center| 1.759 || align=center| 1.725 || align=center| 1.675 || align=center| 1.677 || align=center| 1.668 || align=center| 1.716 || align=center| 2.086
+
| align=center| 1.941 || align=center| 1.863 || align=center| 1.838 || align=center| 1.759 || align=center| 1.725 || align=center| 1.675 || align=center| 1.677 || align=center| 1.668 || align=center| 1.716 || align=center| 2.086 || align=center| 2.343
 
|}
 
|}
    
== Economia ==
 
== Economia ==
La totalitat dels cultius son de regadiu, a través d'aigües del [[Serpis]] a través de la sequia Comuna de [[Gandia]]. La principal riquea del terme prove del cultiu del [[taronja|taronger]], havent varios almagasens dedicats a la seua comercialisació.  
+
La totalitat dels cultius són de regadiu, a través d'aigües del [[Serpis]] a través de la sequia Comuna de [[Gandia]]. La principal riquea del terme prove del cultiu del [[taronja|taronger]], havent varios almagasens dedicats a la seua comercialisació.  
   −
A mitat del [[sigle XIX]] s'instalà una fàbrica de [[seda]]. La arribada del [[Tren Alcoy-Gandia]] en [[1893]] suposa una important millora de les seues comunicacions. En el [[sigle XX]] se seguí fabricant textils de seda i fibres artificials (nylón, rayón, etc.).  
+
A mitat del [[sigle XIX]] s'instalà una fàbrica de [[seda]]. La arribada del [[Tren Alcoy-Gandia]] en l'any [[1893]] suposa una important millora de les seues comunicacions. En el [[sigle XX]] se seguí fabricant textils de seda i fibres artificials (nylón, rayón, etc.).  
   −
En [[1976]] se deixa la producció de textils de seda i en la década dels noranta del passat segle tancà la fàbrica definitivament. Hi ha atres fàbriques de mobles, baldoses, persianes, etc.
+
En l'any [[1976]] se deixà la producció de textils de seda i en la década dels noranta del passat sigle tancà la fàbrica definitivament. Hi ha atres fàbriques de mobles, baldoses, persianes, etc.
    
== Festes locals ==
 
== Festes locals ==
*'''Festes Patronals'''. Les festes patronals se celebren actualment en l'última semana del mes d'[[agost]], dedicades al Crist de l'Ampar i a l'''Ecce Homo''.
+
*'''Festes Patronals'''. Les festes patronals se celebren actualment en l'última semana del més d'[[agost]], dedicades al Crist de l'Ampar i a l'''Ecce Homo''.
    
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
107 008

edicions

Menú de navegació