Edició de «Alqueria del Trinquet»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 7: | Llínea 7: | ||
L'Alqueria del Trinquet és un conjunt arquitectònic compost per una torre migeval, en una alqueria anexa i un mur perimètric en elements de fortificació, d'orige migeval, pero reconstruït posteriorment, que tanca un antic hort de tarongers. Dispon d'un trinquet de jugar a pilota valenciana de gran importància etnològica e històrica en la comarca. | L'Alqueria del Trinquet és un conjunt arquitectònic compost per una torre migeval, en una alqueria anexa i un mur perimètric en elements de fortificació, d'orige migeval, pero reconstruït posteriorment, que tanca un antic hort de tarongers. Dispon d'un trinquet de jugar a pilota valenciana de gran importància etnològica e històrica en la comarca. | ||
− | Està orientada al suroest i s'aplega fins ella a través del | + | Està orientada al suroest i s'aplega fins ella a través del cridat camí del Trinquet, que partint del camí de la [[Font d'En Carròs]] a [[Gandia]], aplega fins el mur perimètric que la protegix. Des d'este en llínia dreta se troba la porta principal de l'alqueria. |
El mur perimètric, és de mamposteria de vores rodades d'uns dos metros d'alçada, alçat com era tradicional en les alqueries senyorials tant en el fi tant d'arredossar-ho com de dispondre d'un lloc íntim d'espargiment. Arreplega aixina la milenària tradició de la recreació del paraís, es dir jardí tancat; concepte persa que se transmet al llatí com Paradisus, i que se representa ací, com en anteriors cultures a través dels Hortus Conclusus, açò és, jardí rodejat de murs. | El mur perimètric, és de mamposteria de vores rodades d'uns dos metros d'alçada, alçat com era tradicional en les alqueries senyorials tant en el fi tant d'arredossar-ho com de dispondre d'un lloc íntim d'espargiment. Arreplega aixina la milenària tradició de la recreació del paraís, es dir jardí tancat; concepte persa que se transmet al llatí com Paradisus, i que se representa ací, com en anteriors cultures a través dels Hortus Conclusus, açò és, jardí rodejat de murs. | ||
− | Este mur dispon d'elements defensius. Aixina nos trobem en el seu costat este en una torre proveïda d'un curiós matacà de [[taulell]]. En el costat nort se conserven | + | Este mur dispon d'elements defensius. Aixina nos trobem en el seu costat este en una torre proveïda d'un curiós matacà de [[taulell]]. En el costat nort se conserven varies espilleres. Baix terra, és provable que se trobe els restos d'una chicoteta alqueria d'época migeval. |
L'alqueria en la torre, ya citada a principis del [[sigle XVI]], respon al tipo d'alqueria en pati, al voltant del qual se distribuïxen els distints cossos constructius de la mateixa. Està construït en pinyonat intercalada en filades de [[rajola]] i els numerosos arcs estan tabicats en la mateixa rajola. | L'alqueria en la torre, ya citada a principis del [[sigle XVI]], respon al tipo d'alqueria en pati, al voltant del qual se distribuïxen els distints cossos constructius de la mateixa. Està construït en pinyonat intercalada en filades de [[rajola]] i els numerosos arcs estan tabicats en la mateixa rajola. | ||
Llínea 43: | Llínea 43: | ||
3. Perque conté un trinquet, o els indicis de la seua existència, que forma part de l'història del deport de la Comunitat Valenciana; de l'història de la pilota valenciana, en particular. | 3. Perque conté un trinquet, o els indicis de la seua existència, que forma part de l'història del deport de la Comunitat Valenciana; de l'història de la pilota valenciana, en particular. | ||
− | 4. Perque fon el primer hort de tarongers d’Almoines i un dels més antics de la comarca de la Safor. Es tracta, puix, | + | 4. Perque fon el primer hort de tarongers d’Almoines i un dels més antics de la comarca de la Safor. Es tracta, puix, d’un testimoni de l'història de l’agricultura en la comarca. |
5. I, perque en independència dels criteris arqueològics, històrics o arquitectònics, l’alqueria del Trinquet és un parage emblemàtic per als habitants d’Almoines, un lloc que forma part inseparable de la memòria històrica dels almoiners. | 5. I, perque en independència dels criteris arqueològics, històrics o arquitectònics, l’alqueria del Trinquet és un parage emblemàtic per als habitants d’Almoines, un lloc que forma part inseparable de la memòria històrica dels almoiners. | ||
− | == | + | == Referencies == |
1.http://www.cult.gva.es/dgpa/bics/detalles_bics.asp?IdInmueble=2092 | 1.http://www.cult.gva.es/dgpa/bics/detalles_bics.asp?IdInmueble=2092 | ||
2.http://almoinespoble.blogspot.com.es/ | 2.http://almoinespoble.blogspot.com.es/ |