Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
1 byte eliminat ,  09:34 5 feb 2016
m
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1:  
L''''alta edat mija''' és una de les divisions convencionals de la [[historiografia]] [[Europa|europea]] que fa referència al periodo entre la [[caiguda de l'imperi romà]] fins l'any [[1000]].
 
L''''alta edat mija''' és una de les divisions convencionals de la [[historiografia]] [[Europa|europea]] que fa referència al periodo entre la [[caiguda de l'imperi romà]] fins l'any [[1000]].
   −
Des del [[segle III]], la unitat política de l'[[imperi romà]] es va fragmentar. En debilitar-se l'autoritat romana, els territoris imperials varen ser invadits per onades successives de confederacions barbàriques algunes de les quals varen rebujar la cultura clàssica de [[Roma]] mentres que atres, com ara els [[gots]], l'admiraven i emulaven.  
+
Des del [[sigle III]], la unitat política de l'[[imperi romà]] es va fragmentar. En debilitar-se l'autoritat romana, els territoris imperials varen ser invadits per onades successives de confederacions barbàriques algunes de les quals varen rebujar la cultura clàssica de [[Roma]] mentres que atres, com ara els [[gots]], l'admiraven i emulaven.  
    
Dels pobles prominents que varen entrar al territori romà varen ser els [[huns]], els [[búlgars]], els [[àvars]], i els [[magiars]], juntament en un gran número de [[pobles germànics]] i [[pobles eslaus|eslaus]]. Algunes incursions es varen realisar en l'aprovació dels romans: s'assignava a les tribus germàniques terres per llaurar i assentar-se si lluitaven en els romans com a aliats.  
 
Dels pobles prominents que varen entrar al territori romà varen ser els [[huns]], els [[búlgars]], els [[àvars]], i els [[magiars]], juntament en un gran número de [[pobles germànics]] i [[pobles eslaus|eslaus]]. Algunes incursions es varen realisar en l'aprovació dels romans: s'assignava a les tribus germàniques terres per llaurar i assentar-se si lluitaven en els romans com a aliats.  
   −
Pel [[segle V]] les institucions de l'[[imperi Romà d'Occident]] s'havien colapsat baix la pressió d'estes incursions. Encara que varen sobreviure algunes característiques de l'organisació governamental romana, es varen formar diversos governs dèbils i locals o varen sorgir comandants militars regionals que es varen enfortir per l'absència d'una autoritat centralisada. Pero a la regió oriental de l'imperi, molt més desenrollada, les institucions de govern romanes centralisades varen continuar en operació, a la invencible ciutat de [[Costantinoble]]. L'[[imperi Bizantí]], és dir, l'Imperi Romà d'Orient, va ser una continuació de l'Imperi Romà cristià de l'antiguetat.
+
Pel [[sigle V]] les institucions de l'[[imperi Romà d'Occident]] s'havien colapsat baix la pressió d'estes incursions. Encara que varen sobreviure algunes característiques de l'organisació governamental romana, es varen formar diversos governs dèbils i locals o varen sorgir comandants militars regionals que es varen enfortir per l'absència d'una autoritat centralisada. Pero a la regió oriental de l'imperi, molt més desenrollada, les institucions de govern romanes centralisades varen continuar en operació, a l'invencible ciutat de [[Costantinoble]]. L'[[imperi Bizantí]], és dir, l'Imperi Romà d'Orient, va ser una continuació de l'Imperi Romà cristià de l'antiguetat.
    
== Vínculs externs ==
 
== Vínculs externs ==
109 260

edicions

Menú de navegació