Diferència entre les revisions de "Amatista"
Anar a la navegació
Anar a la busca
(Text reemplaça - 'Bolivia' a 'Bolívia') |
|||
| (No es mostren 2 edicions intermiges d'un usuari) | |||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
L''''amatista''' (del [[llatí]] amethsystus és el [[quars]] transparent de [[color violeta]] o [[morat]] clar utilisat com a gema en joyeria. | L''''amatista''' (del [[llatí]] amethsystus és el [[quars]] transparent de [[color violeta]] o [[morat]] clar utilisat com a gema en joyeria. | ||
| + | |||
| + | A pesar de que és molt resistent als àcits, l'amatista és molt susceptible a la calor, canviant el seu color a café , [[groc]], [[Taronja (color)|taronja]] o [[vert]], segons la seua calitat i lloc d'orige. | ||
| + | |||
| + | Quan és de color viu i intens, l'amatista és la varietat del [[quars]] més apreciada. Les amatistes més perfectes es tallen per a joyeria, i el restant s'utilisa per a fer objectes d'art o directament, com a eixemplars minerals, per a decoració o coleccionisme. | ||
| + | |||
| + | L'amatista es coneix des de fa mils d'anys, puix ya en l'[[antic Egipte]] s'utilisava per a crear joyes, sagells personals i talles. En l'[[Edat Mija]], el cristianisme va adoptar l'amatista com a símbol de renúncia als bens terrenals i castitat, i encara hui la duen en forma d'anells molts cardenals i bisbes. L'amatista simbolisa ademés el saber diví. | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | * [https://www.mindat.org/min-198.html «Amethyst. Mindat» (en [[anglés]])] | ||
| + | * Calvo Rebollar, Miguel (2018). Minerales y Minas de España. Vol. VIII. Cuarzo y otros minerales de la sílice. Escuela Técnica Superior de Ingenieros de Minas de Madrid. Fundación Gómez Pardo. pp. 291-295 | ||
| + | * Epstein, David S. (1988). «Amethyst mining in Brazil». Gems & Gemology, (2), 214-228 | ||
| + | * Lowell, Jack; Koivula, John I. (2004). «Amethys from Four Peaks, Arizona.». Gems & Gemmology, (3), 230-238 | ||
| + | * Troilo, F., El Harfi, A., Mouaddib, S., Bittarello, E. y Costa, E. (2015). «Amethyst from Boudi, Morocco». Gems & Gemmology, (1), 32-40 | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | * Balzer, T (2012). «Westward Ho! from the mountains of Germany to the Paraná Basin». En Gilg, H. Albert, ed. Amethyst. Uncommon Vintage. Denver, Colorado (USA): Lithographie Ltd | ||
| + | * Melanson, Frank (2012). «Purple Rain. Thunder Bay ametyst». En Gilg, H. Albert, ed. Amethyst. Uncommon Vintage. Denver, Colorado (USA): Lithographie Ltd | ||
| + | * Vasconcelos, P.M., Wenk, H.R. y Rossman, G.R. (1994). «The Anahí ametrine mine, Bolívia». Gems & Gemology, 30 (1), 4-23 | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Última revisió del 00:06 27 ago 2023
L'amatista (del llatí amethsystus és el quars transparent de color violeta o morat clar utilisat com a gema en joyeria.
A pesar de que és molt resistent als àcits, l'amatista és molt susceptible a la calor, canviant el seu color a café , groc, taronja o vert, segons la seua calitat i lloc d'orige.
Quan és de color viu i intens, l'amatista és la varietat del quars més apreciada. Les amatistes més perfectes es tallen per a joyeria, i el restant s'utilisa per a fer objectes d'art o directament, com a eixemplars minerals, per a decoració o coleccionisme.
L'amatista es coneix des de fa mils d'anys, puix ya en l'antic Egipte s'utilisava per a crear joyes, sagells personals i talles. En l'Edat Mija, el cristianisme va adoptar l'amatista com a símbol de renúncia als bens terrenals i castitat, i encara hui la duen en forma d'anells molts cardenals i bisbes. L'amatista simbolisa ademés el saber diví.
Referències[editar | editar còdic]
- «Amethyst. Mindat» (en anglés)
- Calvo Rebollar, Miguel (2018). Minerales y Minas de España. Vol. VIII. Cuarzo y otros minerales de la sílice. Escuela Técnica Superior de Ingenieros de Minas de Madrid. Fundación Gómez Pardo. pp. 291-295
- Epstein, David S. (1988). «Amethyst mining in Brazil». Gems & Gemology, (2), 214-228
- Lowell, Jack; Koivula, John I. (2004). «Amethys from Four Peaks, Arizona.». Gems & Gemmology, (3), 230-238
- Troilo, F., El Harfi, A., Mouaddib, S., Bittarello, E. y Costa, E. (2015). «Amethyst from Boudi, Morocco». Gems & Gemmology, (1), 32-40
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Balzer, T (2012). «Westward Ho! from the mountains of Germany to the Paraná Basin». En Gilg, H. Albert, ed. Amethyst. Uncommon Vintage. Denver, Colorado (USA): Lithographie Ltd
- Melanson, Frank (2012). «Purple Rain. Thunder Bay ametyst». En Gilg, H. Albert, ed. Amethyst. Uncommon Vintage. Denver, Colorado (USA): Lithographie Ltd
- Vasconcelos, P.M., Wenk, H.R. y Rossman, G.R. (1994). «The Anahí ametrine mine, Bolívia». Gems & Gemology, 30 (1), 4-23
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Amatista.