Diferència entre les revisions de "Anàlisis quantitatiu (química)"
| (No se mostra una edició intermija del mateix usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
En química es coneix com a '''anàlisis quantitatiu''' a la determinació de l'abundància absoluta/relativa (moltes voltes expressada com [[concentració]]) d'una, vàries o totes les [[substàncies químiques]] presents en una mostra.<ref name="Skoog">[http://books?id=7QPvXIWH0XUC&pg=PA284 Cap. X: El análisis químico cualitativo y cuantitativo.] En: Introducción a la química industrial: fundamentos químicos y tecnológicos. Argeo Angiolani. Editorial Andrés Bello, 1960. Pág. 284</ref> | En química es coneix com a '''anàlisis quantitatiu''' a la determinació de l'abundància absoluta/relativa (moltes voltes expressada com [[concentració]]) d'una, vàries o totes les [[substàncies químiques]] presents en una mostra.<ref name="Skoog">[http://books?id=7QPvXIWH0XUC&pg=PA284 Cap. X: El análisis químico cualitativo y cuantitativo.] En: Introducción a la química industrial: fundamentos químicos y tecnológicos. Argeo Angiolani. Editorial Andrés Bello, 1960. Pág. 284</ref> | ||
| Llínea 14: | Llínea 11: | ||
== Quantitatiu vs. Qualitatiu == | == Quantitatiu vs. Qualitatiu == | ||
| − | El terme moltes voltes s'usa en comparació al "anàlisis qualitatiu",<ref>[http://books.google.es/books?id=7QPvXIWH0XUC&pg=PA284 Cap. X: El análisis químico cualitativo y cuantitativo.] En: Introducción a la química industrial: fundamentos químicos y tecnológicos. Argeo Angiolani. Editorial Andrés Bello, 1960. Pág. 284 </ref>el qual busca informació sobre l'identitat o forma de la substància present. Per eixemple, a un químic se li podria donar una mostra sòlida desconeguda. Ell usarà tècniques "qualitatives" per a identificar els components presents, i | + | El terme moltes voltes s'usa en comparació al "anàlisis qualitatiu",<ref>[http://books.google.es/books?id=7QPvXIWH0XUC&pg=PA284 Cap. X: El análisis químico cualitativo y cuantitativo.] En: Introducción a la química industrial: fundamentos químicos y tecnológicos. Argeo Angiolani. Editorial Andrés Bello, 1960. Pág. 284 </ref>el qual busca informació sobre l'identitat o forma de la substància present. Per eixemple, a un químic se li podria donar una mostra sòlida desconeguda. Ell usarà tècniques "qualitatives" per a identificar els components presents, i despuix tècniques "quantitatives" per a determinar la cantitat de cadascun d'estos components. |
<ref name="Skoog" /> Per eixemple, s'han desenrollat procediments cuidadosos per a reconéixer la presència de diferents ions metàlics; estes tècniques integren colectivament el [[marcha analítica|anàlisis qualitatiu inorgànic]]. Han segut reemplaçades en gran part per moderns [[instrument de medida|instruments]] i tècniques automàtiques, capaces de detectar i quantificar la cantitat de cada component. També existixen proves similars per a identificar [[compost orgànic|composts orgànics]] comprovant la presència de diferents [[grups funcionals]] i métodos quantitatius que indiquen la cantitat o abundància relativa d'eixes substàncies. | <ref name="Skoog" /> Per eixemple, s'han desenrollat procediments cuidadosos per a reconéixer la presència de diferents ions metàlics; estes tècniques integren colectivament el [[marcha analítica|anàlisis qualitatiu inorgànic]]. Han segut reemplaçades en gran part per moderns [[instrument de medida|instruments]] i tècniques automàtiques, capaces de detectar i quantificar la cantitat de cada component. També existixen proves similars per a identificar [[compost orgànic|composts orgànics]] comprovant la presència de diferents [[grups funcionals]] i métodos quantitatius que indiquen la cantitat o abundància relativa d'eixes substàncies. | ||
| Llínea 34: | Llínea 31: | ||
Moltes tècniques poden usar-se per a mesures tant qualitatives com a quantitatives i reben el nom general d'[[ensaig químic|ensajos químics]]. Per eixemple, supongam que hi ha un [[Indicador (química)|indicador]] que canvia de color en presència d'un [[ió]] [[metal|metàlic]] en [[dissolució]]. Est pot usar-se com un examen qualitatiu puix bastaria comprovar el canvi de color de l'indicador en afegir una gota de la mostra. També pot ser usat per a proves quantitatives, estudiant el color de l'indicador en diferents concentracions d'eixe ió metàlic. Açò provablement podrà fer-se usant [[espectroscòpia ultraviolat-visible]]. | Moltes tècniques poden usar-se per a mesures tant qualitatives com a quantitatives i reben el nom general d'[[ensaig químic|ensajos químics]]. Per eixemple, supongam que hi ha un [[Indicador (química)|indicador]] que canvia de color en presència d'un [[ió]] [[metal|metàlic]] en [[dissolució]]. Est pot usar-se com un examen qualitatiu puix bastaria comprovar el canvi de color de l'indicador en afegir una gota de la mostra. També pot ser usat per a proves quantitatives, estudiant el color de l'indicador en diferents concentracions d'eixe ió metàlic. Açò provablement podrà fer-se usant [[espectroscòpia ultraviolat-visible]]. | ||
| − | |||
| − | |||
[[Categoria:Química]] | [[Categoria:Química]] | ||
[[Categoria:Química analítica|Anàlisis quantitatiu]] | [[Categoria:Química analítica|Anàlisis quantitatiu]] | ||
| − | |||
| − | |||
Última revisió del 18:37 22 jun 2023
En química es coneix com a anàlisis quantitatiu a la determinació de l'abundància absoluta/relativa (moltes voltes expressada com concentració) d'una, vàries o totes les substàncies químiques presents en una mostra.[1]
Una volta que es coneix la presència de certa substància en una mostra, la quantificació o mesura de la seua abundància absoluta o relativa pot ajudar en la determinació de les seues propietats específiques.
Per eixemple, l'anàlisis quantitatiu realisat per espectrometria de masses sobre mostres biològiques pot aportar, per la proporció d'abundància relativa de certes proteïnes específiques, indicacions de certes malalties, com el càncer.
Una volta que es coneix la presència de certa substància en una mostra, la quantificació o mesura de la seua abundància absoluta o relativa pot ajudar en la determinació de les seues propietats específiques.
Per eixemple, l'anàlisis quantitatiu realisat per espectrometria de masses sobre mostres biològiques pot aportar, per la proporció d'abundància relativa de certes proteïnes específiques, indicacions de certes malalties, com el càncer.
Quantitatiu vs. QualitatiuEditar
El terme moltes voltes s'usa en comparació al "anàlisis qualitatiu",[2]el qual busca informació sobre l'identitat o forma de la substància present. Per eixemple, a un químic se li podria donar una mostra sòlida desconeguda. Ell usarà tècniques "qualitatives" per a identificar els components presents, i despuix tècniques "quantitatives" per a determinar la cantitat de cadascun d'estos components.
[1] Per eixemple, s'han desenrollat procediments cuidadosos per a reconéixer la presència de diferents ions metàlics; estes tècniques integren colectivament el anàlisis qualitatiu inorgànic. Han segut reemplaçades en gran part per moderns instruments i tècniques automàtiques, capaces de detectar i quantificar la cantitat de cada component. També existixen proves similars per a identificar composts orgànics comprovant la presència de diferents grups funcionals i métodos quantitatius que indiquen la cantitat o abundància relativa d'eixes substàncies.
| Instrument clàssic | Instrument electrònic | Modern equipament científic |
|---|---|---|
|
|
|
| Balança analítica de precisió | Balança electrònica | Espectrómetro de masses per a mesura de relacions entre isòtops |
Moltes tècniques poden usar-se per a mesures tant qualitatives com a quantitatives i reben el nom general d'ensajos químics. Per eixemple, supongam que hi ha un indicador que canvia de color en presència d'un ió metàlic en dissolució. Est pot usar-se com un examen qualitatiu puix bastaria comprovar el canvi de color de l'indicador en afegir una gota de la mostra. També pot ser usat per a proves quantitatives, estudiant el color de l'indicador en diferents concentracions d'eixe ió metàlic. Açò provablement podrà fer-se usant espectroscòpia ultraviolat-visible.
- ↑ 1,0 1,1 Cap. X: El análisis químico cualitativo y cuantitativo. En: Introducción a la química industrial: fundamentos químicos y tecnológicos. Argeo Angiolani. Editorial Andrés Bello, 1960. Pág. 284
- ↑ Cap. X: El análisis químico cualitativo y cuantitativo. En: Introducción a la química industrial: fundamentos químicos y tecnológicos. Argeo Angiolani. Editorial Andrés Bello, 1960. Pág. 284